Entrevista a la FNEC. “Des de la FNEC plantegem que l’autèntic problema és la discriminació que se’ns fa com a estudiants catalans. Només rebem un 8% de les beques sent un 17% dels estudiants de l’Estat”

La FNEC va ser fundada l’any 1932 i, amb l’esclat de la Guerra Civil i l’establiment de la dictadura franquista, va quedar desfeta fins al 1985 quan un grup d’estudiants independentistes catalans de diferents universitats van decidir reemprendre el projecte. La FNEC combina la defensa del catalanisme i la independència amb la lluita per un sistema educatiu capdavanter.

L’entrevista la respon el Víctor Feliu, responsable de la FNEC-UB, llicenciat en Història i estudiant de quart curs d’Administració i Direcció d’Empreses.

1. Des de moviments socials com el 15O es demana un aixecament mundial per aconseguir una veritable democràcia. Molts estudiants estan participant d’aquestes mobilitzacions externes a la UB. Quin és el paper que creieu que ha de jugar la FNEC amb aquests estudiants?

Des de la FNEC ens felicitem per les mobilitzacions a favor d’aconseguir més democràcia i el fet que hi hagi la implicació d’estudiants en aquestes. La FNEC particularment no creiem que haguem de jugar cap rol diferent d’altres associacions, ja que es tracta senzillament d’implicar un conjunt d’estudiants amb la vida universitària. Són inquietuds i objectius diferents que no necessàriament han de coincidir.

2. Com us expliqueu que moviments com el de plaça Catalunya hagin aglutinat un gran nombre de joves mentre que les associacions estudiantils universitàries esteu en un moment més aviat fluix pel que fa a nombre de militants?

Pensem que les associacions d’estudiants estem vivint un canvi de cicle. Aquest anterior, tenia com a objectiu la lluita anti-Bolonya, on es van aconseguir unes altes cotes de mobilització estudiantil que van acabar amb un fracàs estrepitós, amb la sensació de que les associacions i les mobilitzacions no servien de res. De totes maneres, tampoc no veiem cap relació directa entre els moviments altermundistes i la vida universitària, i que unes mobilitzacions hagin de provocar necessàriament unes reaccions específiques a la comunitat universitària.

3. Des del curs passat s’està generant un moviment de trobada entre professorat, personal d’administració i serveis i estudiants anomenat Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP). Quin paper jugueu aquí vosaltres com a FNEC-UB? Participeu de la PUDUP o resteu al marge? Per què?

No ens hi hem involucrat pel caire ideològic que sembla tenir i que, per tant, ens allunya, en part, com a associació transversalment ideològica que procurem ser. La FNEC som aquí per a defensar els drets dels estudiants, resoldre’ls dubtes o procurar millorar les condicions dels i de les estudiants entre altres. Som una associació integrada per estudiants que compartim una  perspectiva global del país, però sobretot, motivats per aconseguir més cotes de llibertat nacional i que treballem per fer-ho possible.

Imatge de reclam de la FNEC

 

4. Des de la PUDUP s’està impulsant una vaga general d’universitats de PDI (personal docent i investigador) i PAS (personal d’administració i serveis) pel 17 de novembre. Compartiu les seves reivindicacions?

Vistes les mobilitzacions anteriors i els resultats que van tenir, havent-hi al seu moment a la Generalitat un govern, teòricament, amic de les reivindicacions anti-Bolonya, no ens posicionem a favor de la convocatòria d’aquesta vaga. En primer lloc, perquè, com a mínim, al món universitari no el considerem un instrument realment efectiu per a canalitzar les demandes dels estudiants. Sinó, remuntem-nos a l’època tardo-franquista i en unes determinades promocions altament vaguistes només trobem que llicenciats amb títol, minusvalorats al mercat laboral per no haver-se format efectivament, per en definitiva, no haver pogut fer caure el règim al carrer, malauradament i tot i la convivència amb els actors sindicals del món obrer. I en segon lloc, tampoc hi estem d’acord, perquè les retallades a casa nostra no veiem que siguin com a causa de la crisi sinó de l’espoli fiscal que patim els catalans i les catalanes. Primer centrem-nos en no perdre una part dels nostres recursos i després ja decidirem com distribuir-los.

5. Creieu que en el moment actual és escaient una mobilització de PDI, PAS i estudiants o penseu que hi ha altres vies que no s’estan potenciant i són més interessants pels estudiants de la UB?

Per a aconseguir la independència? No, no creiem que la mobilització d’una agrupació de professors, administratius i estudiants sigui l’únic camí a recórrer i més tenint en compte la milionària manifestació del 10J del 2010, i els seus escassos efectes més enllà de les mentalitats col·lectives. Les vies han de ser sobretot polítiques i, vist que la possibilitat d’utilitzar referèndums està estancada, hem d’aprofitar les conteses electorals de les quals disposem per a exercir el nostre dret a l’autodeterminació. Respecte les vies de participació a la universitat, som els estudiants qui les estem infraexplotant: encarreguem-nos primer de les eines de les quals disposem i procurem implicar fortament als i a les estudiants a la vida universitària.

6. Enguany les taxes dels estudis de la UB han augment més que mai (7% aproximadament) i s’han situat al límit màxim permès pel Ministeri d’Educació. Vosaltres critiqueu l’augment de les taxes com a mesura per pal·liar el dèficit de la UB? Així doncs, quina és la vostra proposta de finançament universitari per la UB en la situació actual?

L’augment de taxes no el veiem com un aspecte negatiu, donats els nivells actuals del cost de la matrícula, i sobretot del cost en les segones i terceres convocatòries. Aquesta pot ser una bona via d’incrementar el finançament propi de la universitat, de moment tot i que amb un creixement limitat. Des de la FNEC plantegem que l’autèntic problema, però, és la discriminació que se’ns fa com a estudiants catalans. Només rebem un 8% de les beques sent un 17% dels estudiants de l’estat espanyol. Aquesta, la de les beques, ha d’esdevenir la via per la qual els estudiants que ho necessitin, puguin estudiar sense problemes econòmics, que juntament amb la creació de beques-salari lligades al rendiment acadèmic de l’estudiant, han de completar i subsidiar l’increment de taxes, que segons ens consta un 80% de l’increment es destinarà precisament a beques, per a aquells que pateixen verdaderament per a poder estudiar en condicions. L’altra qüestió és el dèficit de la UB. Si l’objectiu de la universitat és formar persones i generar coneixement, centrem-nos en això i procurem agilitzar i fer més eficients tots els recursos que no se centrin exclusivament en això. Un exemple pot ser la matrícula online, que agilitza tant els tràmits per al personal administratiu com per als estudiants.

7. Aquest curs hi ha estudiants que tenen, per algunes assignatures, dues convocatòries i altres que en tenen només una. FNEC-UB està en contra de l’eliminació de la segona convocatòria? Quines accions teniu pensades per evitar que s’apliqui per complet? Com ho difondreu entre els estudiants?

Efectivament, la FNEC estem molt a favor de mantenir la segona convocatòria. Malgrat que hagi canviat l’estil d’avaluació d’única a continuada, els i les estudiants és just que puguem gaudir d’una segona oportunitat en un mateix curs, ja sigui mitjançant una prova final o presentant de nou les tasques de continuada que no es van superar a la primera convocatòria, això segons com prefereixi cada mestre. Hi pot haver massa i diversos motius per no haver-se pogut acollir en condicions a una primera convocatòria, partint des de la més bàsica que és la d’una millor organització del curs per part de l’estudiant a l’hora de decidir si alguna assignatura opta per jugar-se-la a setembre, fins a tota la infinita casuística personal de cadascú. Descartem tallar la Diagonal per a defensar-ho, però sí que estem plenament oberts a participar de qualsevol petició col·lectiva en aquest sentit, i ens consta, a més, que una part del professorat també ens recolza i que hi està treballant.

8. Darrerament un nou concepte està servint per tirar endavant canvis en l’organització i presa de decisions de la UB i d’altres universitats. Es tracta de la governança. Què penseu vosaltres de la governança? Com afecta aquesta als estudiants i a quins diferents nivells (òrgans de govern, decisions sobre plans d’estudis, etc.)?

Si ha de servir per fer més eficients els recursos destinats a la universitat, benvingudes siguin les reformes. Creiem que les eines que hem d’utilitzar per enfortir la comunitat estudiantil és aconseguint fer coincidir els interessos de cada estudiant amb els del col·lectiu. Per exemple, un mètode per a dotar de poder real als estudiants seria oferir un sistema d’informació públic i publicitat sobre l’avaluació que fem dels professors. Sobre el poder que tenim als diferents òrgans, estem i estarem molt debilitats per una raó estructural que no pot modificar-se: la curta durada dels estudis. Així i tot, hem de mantenir la nostra presència amb capacitat de decisió a tots els nivells, especialment pel que fa al control pressupostari de la universitat, a la realització dels plans docents o a l’elecció dels equips rectorals i deganals. Com ho fem compatible? Cedint en allò que no sigui imprescindible però acceptant certes reformes.

9. A l’abril del 2012 tindran lloc les eleccions d’estudiants a la UB. Ja sabeu quins seran els punts que tractareu a la vostra campanya? I com els argumentareu i difondreu? En què us diferenciareu d’altres associacions d’estudiants que també defensen aquests punts? I, sobretot, perquè si compartiu reivindicacions no feu propostes conjuntes?

La FNEC estem plenament disposats a parlar amb qualsevol altra associació sobre els diferents temes que ens afecten, i si podem defensar-ho conjuntament, fer-ho des de diferents o des de la mateixa candidatura. A hores d’ara, efectivament, ja estem començant a treballar sobre les diferents propostes que farem de cara a les properes eleccions d’estudiants.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s