Daily Archives: 14 Novembre 2011

Entrevista a EpC. “En els darrers anys, el finançament privat ha estat un tema tabú a la universitat pública, però creiem que les empreses i el sector privat, també poden invertir en ciència, educació, investigació…, respectant el model públic de la nostra universitat”

Estudiants pel Canvi va néixer l’any 2009 amb la voluntat de recuperar el prestigi de les universitats catalanes i donar als estudiants una nova visió de la lluita universitària. A les darreres eleccions a la UB van aconseguir un 9% dels vots.

Respon l’entrevista Rodrigo Martínez García, estudiant de tercer curs d’Economia i Empresa i responsable d’EpC-UB.

1. Des de moviments socials com el 15O es demana un aixecament mundial per aconseguir una veritable democràcia. Molts estudiants estan participant d’aquestes mobilitzacions externes a la UB. Quin és el paper que creieu que ha de jugar EpC amb aquests estudiants?

És la societat civil, estudiants i no estudiants, els qui estan portant a terme aquest moviment, sense la necessitat de l’empenta de cap tipus d’associació universitària. Son les persones que han sortit al carrer a demostrar que poden pensar i actuar per si mateixes sense la necessitat d’associacions o grups polítics que dictin el seu comportament. Per tant, a EPC no creiem necessari dir als estudiants a on han d’anar, que han de fer o que han que dir al respecte. Cada persona, estudiant, treballadora o jubilada té el dret i la capacitat d’expressar les seves idees lliurement.

2. Com us expliqueu que moviments com el de plaça Catalunya hagin aglutinat un gran nombre de joves mentre que les associacions estudiantils universitàries esteu en un moment més aviat fluix pel que fa a nombre de militants?

La gent i especialment la gent jove, necessita acció, resultats immediats. Arribar a un lloc on, reunides centenars de persones, s’opina, es prenen decisions i s’actua in situ, es molt més atractiu que les tasques de les associacions, on treballes dia rere dia per veure els resultats, més o menys rellevants, paulatinament.

3. Des del curs passat s’està generant un moviment de trobada entre professorat, personal d’administració i serveis i estudiants anomenat Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP). Quin paper jugueu aquí vosaltres com a EpC -UB? Participeu de la PUDUP o resteu al marge? Per què?

Encara no hem tingut cap invitació a participar. Vam saber d’aquesta plataforma fa poc i encara no hem valorat la nostra posició davant la mateixa. Però sí tinc constància de membres d’EPC que a nivell personal han donat el seu recolzament.

4. Des de la PUDUP s’està impulsant una vaga general d’universitats de PDI (personal docent i investigador) i PAS (personal d’administració i serveis) pel 17 de novembre. Compartiu les seves reivindicacions?

Compartim la major part de les seves reivindicacions.

Cartell electoral del 2010

5. Creieu que en el moment actual és escaient una mobilització de PDI, PAS i estudiants o penseu que hi ha altres vies que no s’estan potenciant i són més interessants pels estudiants de la UB?

El que és segur és que és el moment de treballar i treballar molt. El moment que estem vivim requereix un gran esforç per part de tothom. Hem de ser conscients que les accions que es portin a terme ara, no tindran efecte fins passats mesos o fins i tot anys. Per això encara que els membres del PDI, PAS i estudiants ens mobilitzem hem de ser molt responsables i hem de continuar portant endavant la universitat pública.

6. Enguany les taxes dels estudis de la UB han augment més que mai (7% aproximadament) i s’han situat al límit màxim permès pel Ministeri d’Educació. Vosaltres critiqueu l’augment de les taxes com a mesura per pal·liar el dèficit de la UB. Així doncs, quina és la vostra proposta de finançament universitari per la UB en la situació actual?

En els darrers anys, el finançament privat ha estat un tema tabú a la universitat pública, però creiem que les empreses i el sector privat, també poden invertir en ciència, educació, investigació…, respectant el model públic de la nostra universitat, sense que ningú, per motius econòmics o extra acadèmics, puguin perdre oportunitat d’accés. Una altra via seria que el Govern fes més cas a la educació universitària, tenint el valor de retallar despeses allà on no estigui en joc el futur de la societat catalana.

7. Aquest curs hi ha estudiants que tenen, per algunes assignatures, dues convocatòries i altres que en tenen només una. EpC-UB està en contra de l’eliminació de la segona convocatòria? Quines accions teniu pensades per evitar que s’apliqui per complet? Com ho difondreu entre els estudiants?

Per suposat, estem en contra de la supressió de la segona convocatòria. Per començar ja hem presentat la nostra postura a diferents consells d’estudis i òrgans on tenim representació, a la espera de que aquestes postures i propostes se sotmetin a votació. A més, entre vàries associacions ja s’ha començat a parlar de la presentació d’una postura i una campanya conjuntes.

8. Darrerament un nou concepte està servint per tirar endavant canvis en l’organització i presa de decisions de la UB i d’altres universitats. Es tracta de la governança. Què penseu vosaltres de la governança? Com afecta aquesta als estudiants i a quins diferents nivells (òrgans de govern, decisions sobre plans d’estudis, etc.)?

No pot ser que, exclusivament, un representant del govern del país i aquelles persones que ell designi com a persones amb “capacitat” pel càrrec de  prendre les decisions acadèmiques puguin arribar a dirigir el destí de la universitat pública. La conseqüència d’això, per suposat, seria la reducció màxima dels representants als actuals òrgans de govern, la reducció d’aquests òrgans i les seves funcions a tota la Universitat de Barcelona. No poden deixar a professors i alumnes sense veu i vot, quan són els qui viuen en primera persona el dia a dia de la universitat.

9. A l’abril del 2012 tindran lloc les eleccions d’estudiants a la UB. Ja sabeu quins seran els punts que tractareu a la vostra campanya? I com els argumentareu i difondreu? En què us diferenciareu d’altres associacions d’estudiants que també defensen aquests punts? I, sobretot, perquè si compartiu reivindicacions no feu propostes conjuntes?

Encara falta treballar en la decisió de punts a tractar a la campanya, però el que és segur és que tractarem els assumptes presents durant aquest curs, que encara no han estat solucionats, com la governança i les retallades. Tot i que podem fer propostes molt semblants, a vegades és difícil fer propostes conjuntes a causa dels objectius mes allunyats dels que estem parlant, com poden ser les diferents aspiracions polítiques o socials que porten a terme altres associacions, i molts estudiants no és senten identificats o a l’inrevés.  En conseqüència, això dificulta les propostes conjuntes, però que sigui difícil no vol dir que no es treballi per aconseguir-lo o que no es faci a propostes menys mediàtiques que no surten de les facultats. Les associacions moltes vegades ens ajuntem entre dos o tres, pot ser no totes alhora però si més d’una, i ens recolzem mútuament. En aquests moments, la supressió de la segona convocatòria estic segur que ens portarà a una posició conjunta de totes les associacions, sempre que, al fet de ser associacions li donem menys importància que al fet de ser estudiants i companys.