Monthly Archives: Novembre de 2011

Entrevista a l’AJEC-UB. “La universitat ha de ser governada per la comunitat universitària sota criteris acadèmics, hem de posar fre a l’entrada de criteris empresarials en la gestió”

L’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) és un sindicat que es defineix com progressista i plural i va ser fundat l’any 1983. Té presència a centres d’educació secundària, graus de formació professional i a les universitats catalanes. A les darreres eleccions de la UB al claustre va aconseguir un 11% dels vots i té presència a la majoria de facultats de la universitat.

Ens respon les preguntes Carlos Fernández, estudiant de tercer any de Dret i reponsable de l’AJEC-UB.

1. Des de moviments socials com el 15O es demana un aixecament mundial per aconseguir una veritable democràcia. Molts estudiants estan participant d’aquestes mobilitzacions externes a la UB. Quin és el paper que creieu que ha de jugar l’AJEC amb aquests estudiants?

Hem d’enfortir les nostres federacions i els grups de treball de campus, crear nous espais de treball en l’àmbit de les facultats així com obrir-nos més a la influència de les assemblees. Treballar en espais unitaris, tot procurant que es perdi la por a les associacions per tal d’aconseguir que el moviment estudiantil s’organitzi d’una manera efectiva. Recolzem moviments com el 15M, on hem participat el més activament possible.

El 15M ha calat en la gent ja que toca temes candents i extremadament actuals en tots els àmbits de la societat, no només l’educació. A això hem d’afegir el moment de crisi i polítiques neoliberals que ens envolten, que fan que la gent hagi dit prou.

2. Com us expliqueu que moviments com el de plaça Catalunya hagin aglutinat un gran nombre de joves mentre que les associacions estudiantils universitàries esteu en un moment més aviat fluix pel que fa a nombre de militants?

El moviment estudiantil no sempre té la rellevància que deuria, tot marcat pel moment social al que es troba immers, però crec que aquest és un moment molt important en la defensa dels nostres drets i els sindicats trobarem els mecanismes per tornar a fer creure en nosaltres als estudiants ja que, d’altra banda, sense la seva participació no tindríem sentit. A tot això s’ha d’afegir que els períodes amb moltes mobilitzacions seguides, encara que atreuen gent per l’activitat generada, també desgasten molt. Ara hi ha ambient de lluita i ho hem d’aprofitar.

3. Des del curs passat s’està generant un moviment de trobada entre professorat, personal d’administració i serveis i estudiants anomenat Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP). Quin paper jugueu aquí vosaltres com AJEC-UB? Participeu de la PUDUP o resteu al marge? Per què?

Participem com AJEC, intentem anar en la línia conjunta que es marca, ja que la creiem molt adequada a la situació. Tot i així, ens agradaria que les organitzacions com a tal poguéssim tenir un rol més actiu, no només les persones a títol individual. A vegades ens hem sentit exclosos, però creiem que ara mateix l’objectiu és més important que tot això.

4. Des de la PUDUP s’està impulsant una vaga general d’universitats de PDI (personal docent i investigador) i PAS (personal d’administració i serveis) pel 17 de novembre. Compartiu les seves reivindicacions?

Plenament. AJEC portarem la vaga general d’universitats arreu de Catalunya i també l’hem feta extensiva a secundària.  Entenem la vaga no com el final d’una reivindicació, sinó com l’inici d’un període de mobilitzacions que ens han de portar a un model d’universitat pública i de qualitat, no excloent ni elitista. La participació massiva de la comunitat universitària és crucial a l’hora de guanyar un major pes en les les reivindicacions que es duen a terme.

5. Creieu que en el moment actual és escaient una mobilització de PDI, PAS i estudiants o penseu que hi ha altres vies que no s’estan potenciant i són més interessants pels estudiants de la UB?

Creiem molt en la via institucional, amb una bona i forta representació a les institucions es podrien assolir grans objectius. Ara bé, és evident que els estudiants, encara que són la part més nombrosa de la comunitat universitària, estan molt infrarepresentats en aquestes.

Però ara mateix, en un escenari tan complicat, la prioritat és la unitat entre estudiants, PDI i PAS, i com a mesures de xoc la mobilització i la vaga són el més efectiu i rellevant.

6. Enguany les taxes dels estudis de la UB han augment més que mai (7% aproximadament) i s’han situat al límit màxim permès pel Ministeri d’Educació. Vosaltres critiqueu l’augment de les taxes com a mesura per pal·liar el dèficit de la UB. Així doncs, quina és la vostra proposta de finançament universitari per la UB en la situació actual?

Hi ha un missatge de la dreta que, a força de repetir, a calat en la gent: “la universitat és una despesa que ens surt massa cara.” Nosaltres pensem que l’educació no és una despesa, sinó una inversió, i que el pressupost que se li adreça és irrisori en comparació amb el que aquesta reverteix a la societat. A més estudiar és un dret de tot ciutadà, sigui al nivell que sigui, per tant aquests augments de taxes són inacceptables en el model d’universitat que desitgem.

Cartell en contra de l'eliminació de la segona convocatòria

7. Aquest curs hi ha estudiants que tenen, per algunes assignatures, dues convocatòries i altres que en tenen només una. L’AJEC-UB està en contra de l’eliminació de la segona convocatòria? Quines accions teniu pensades per evitar que s’apliqui per complet? Com ho difondreu entre els estudiants?

Estem totalment en contra de la supressió de la segona convocatòria, ja que a més no es tenen en compte certs criteris econòmics i acadèmics. Hem defensat la segona convocatòria als òrgans adients junt amb AEP i l’iniciativa de les assemblees que portaven molt de temps amb això.

8. Darrerament un nou concepte està servint per tirar endavant canvis en l’organització i presa de decisions de la UB i d’altres universitats. Es tracta de la governança. Què penseu vosaltres de la governança? Com afecta aquesta als estudiants i a quins diferents nivells (òrgans de govern, decisions sobre plans d’estudis, etc.)?

Hem de vigilar atentament els canvis que es volen introduir en aquesta matèria. Sectors empresarials, així com la Generalitat volen convertir les universitats en una empresa, que segueixi purament criteris de mercat. Es busca una privatització de l’educació. La universitat ha de ser governada per la comunitat universitària sota criteris acadèmics, hem de posar fre a l’entrada de criteris empresarials en la gestió.

9. A l’abril del 2012 tindran lloc les eleccions d’estudiants a la UB. Ja sabeu quins seran els punts que tractareu a la vostra campanya? I com els argumentareu i difondreu? En què us diferenciareu d’altres associacions d’estudiants que també defensen aquests punts? I, sobretot, perquè si compartiu reivindicacions no feu propostes conjuntes?

Defensarem més que mai els drets dels estudiants, hem de tenir més pes a les institucions i als òrgans on realment es prenen les decisions. Difondrem les nostres propostes amb passa-classes a les facultats i via xarxes socials entre d’altres. Tenim en ment proposar a altres associacions propostes conjuntes, per tal de crear un front comú, per la que ens ve a sobre.

Noves retallades als màsters universitaris

El diari ARA publica avui una noticia basada en un text elaborat i signat per totes les universitats catalanes on es planteja una nova retallada en els nombrosos màsters que aquestes ofereixen. Criteris com un mínim de 20 estudiants, la relació entre el nombre d’estudiants matriculats i el nombre d’aprovats i la dedicació del professorat a l’àrea d’investigació que imparteixen al màster (més d’un 50% del seu temps) seran claus per decidir, en un període de tres anys, si el màster continua o s’elimina. Un afegitó d’últim moment: aquest és el primer any d’avaluació.

 

Només els màsters amb més de 20 estudiants podran continuar oferint-se. El Govern i les universitats catalanes han fixat en aquest número el límit i, a partir de l’any vinent, els màsters que comptin amb menys estudiants ja es podran donar per desapareguts. Per altra banda, un 80% dels estudiants amb dedicació a temps complert hauran d’aprovar el curs o cursos del màster, enfront el 40% dels que treballen a temps parcial.

Pel que fa al professorat, serà necessari que un 50% del seu temps el dediqui a la investigació i, especialment, a la publicació de la mateixa. En cas contrari, aquest indicador també jugarà en contra de la supervivència del màster.

En principi, segons el document citat per l’ARA, les universitats catalanes han establert aquests tres criteris i una avaluació de tres anys per valorar la continuïtat dels màsters. Tanmateix, si algun dels tres criteris resultés exageradament negatiu amb tan sols un any ja es podria procedir a l’eliminació del màster.

Les universitats, que aquest any han vist retallada la seva oferta de màsters en un 7% i s’esperen més retallades per l’any vinent, han aprofitat el document per avançar criteris d’eliminació i salvaguardar els màsters considerats estratègics: aquells amb una alta demanda d’ocupació en el seu sector, amb gran presència d’estudiants internacionals o correspondència entre l’especialització del màster i la de la universitat. Aquests, però, no seran mai més d’un 5% del total de cada universitat (mínim dos) i estaran repartits proporcionalment entre els centres.

A l’espera que el citat document per l’ARA es faci públic a la comunitat universitària, en concret, i a la societat, en general, cap membre del govern català ha fet encara declaracions al respecte.

Més informació a:

Els màsters amb menys de 20 alumnes tancaran en tres anys – ARA

4a enquesta d’inserció laboral de la població titulada de les universitats catalanes

S’han publicat els resultats de la 4a enquesta d’inserció laboral de la població titulada de les universitats catalanes realitzada per l’Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). Els resultats mostren el nombre de llicenciats inserits al mercat laboral, les vies per les què hi han arribat i els tipus de contractes, entre moltes altres dades.

Accés primera feina

Feina actual

Per consultar totes les dades podeu anar a aquest enllaç.

Entrevista a EpC. “En els darrers anys, el finançament privat ha estat un tema tabú a la universitat pública, però creiem que les empreses i el sector privat, també poden invertir en ciència, educació, investigació…, respectant el model públic de la nostra universitat”

Estudiants pel Canvi va néixer l’any 2009 amb la voluntat de recuperar el prestigi de les universitats catalanes i donar als estudiants una nova visió de la lluita universitària. A les darreres eleccions a la UB van aconseguir un 9% dels vots.

Respon l’entrevista Rodrigo Martínez García, estudiant de tercer curs d’Economia i Empresa i responsable d’EpC-UB.

1. Des de moviments socials com el 15O es demana un aixecament mundial per aconseguir una veritable democràcia. Molts estudiants estan participant d’aquestes mobilitzacions externes a la UB. Quin és el paper que creieu que ha de jugar EpC amb aquests estudiants?

És la societat civil, estudiants i no estudiants, els qui estan portant a terme aquest moviment, sense la necessitat de l’empenta de cap tipus d’associació universitària. Son les persones que han sortit al carrer a demostrar que poden pensar i actuar per si mateixes sense la necessitat d’associacions o grups polítics que dictin el seu comportament. Per tant, a EPC no creiem necessari dir als estudiants a on han d’anar, que han de fer o que han que dir al respecte. Cada persona, estudiant, treballadora o jubilada té el dret i la capacitat d’expressar les seves idees lliurement.

2. Com us expliqueu que moviments com el de plaça Catalunya hagin aglutinat un gran nombre de joves mentre que les associacions estudiantils universitàries esteu en un moment més aviat fluix pel que fa a nombre de militants?

La gent i especialment la gent jove, necessita acció, resultats immediats. Arribar a un lloc on, reunides centenars de persones, s’opina, es prenen decisions i s’actua in situ, es molt més atractiu que les tasques de les associacions, on treballes dia rere dia per veure els resultats, més o menys rellevants, paulatinament.

3. Des del curs passat s’està generant un moviment de trobada entre professorat, personal d’administració i serveis i estudiants anomenat Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP). Quin paper jugueu aquí vosaltres com a EpC -UB? Participeu de la PUDUP o resteu al marge? Per què?

Encara no hem tingut cap invitació a participar. Vam saber d’aquesta plataforma fa poc i encara no hem valorat la nostra posició davant la mateixa. Però sí tinc constància de membres d’EPC que a nivell personal han donat el seu recolzament.

4. Des de la PUDUP s’està impulsant una vaga general d’universitats de PDI (personal docent i investigador) i PAS (personal d’administració i serveis) pel 17 de novembre. Compartiu les seves reivindicacions?

Compartim la major part de les seves reivindicacions.

Cartell electoral del 2010

5. Creieu que en el moment actual és escaient una mobilització de PDI, PAS i estudiants o penseu que hi ha altres vies que no s’estan potenciant i són més interessants pels estudiants de la UB?

El que és segur és que és el moment de treballar i treballar molt. El moment que estem vivim requereix un gran esforç per part de tothom. Hem de ser conscients que les accions que es portin a terme ara, no tindran efecte fins passats mesos o fins i tot anys. Per això encara que els membres del PDI, PAS i estudiants ens mobilitzem hem de ser molt responsables i hem de continuar portant endavant la universitat pública.

6. Enguany les taxes dels estudis de la UB han augment més que mai (7% aproximadament) i s’han situat al límit màxim permès pel Ministeri d’Educació. Vosaltres critiqueu l’augment de les taxes com a mesura per pal·liar el dèficit de la UB. Així doncs, quina és la vostra proposta de finançament universitari per la UB en la situació actual?

En els darrers anys, el finançament privat ha estat un tema tabú a la universitat pública, però creiem que les empreses i el sector privat, també poden invertir en ciència, educació, investigació…, respectant el model públic de la nostra universitat, sense que ningú, per motius econòmics o extra acadèmics, puguin perdre oportunitat d’accés. Una altra via seria que el Govern fes més cas a la educació universitària, tenint el valor de retallar despeses allà on no estigui en joc el futur de la societat catalana.

7. Aquest curs hi ha estudiants que tenen, per algunes assignatures, dues convocatòries i altres que en tenen només una. EpC-UB està en contra de l’eliminació de la segona convocatòria? Quines accions teniu pensades per evitar que s’apliqui per complet? Com ho difondreu entre els estudiants?

Per suposat, estem en contra de la supressió de la segona convocatòria. Per començar ja hem presentat la nostra postura a diferents consells d’estudis i òrgans on tenim representació, a la espera de que aquestes postures i propostes se sotmetin a votació. A més, entre vàries associacions ja s’ha començat a parlar de la presentació d’una postura i una campanya conjuntes.

8. Darrerament un nou concepte està servint per tirar endavant canvis en l’organització i presa de decisions de la UB i d’altres universitats. Es tracta de la governança. Què penseu vosaltres de la governança? Com afecta aquesta als estudiants i a quins diferents nivells (òrgans de govern, decisions sobre plans d’estudis, etc.)?

No pot ser que, exclusivament, un representant del govern del país i aquelles persones que ell designi com a persones amb “capacitat” pel càrrec de  prendre les decisions acadèmiques puguin arribar a dirigir el destí de la universitat pública. La conseqüència d’això, per suposat, seria la reducció màxima dels representants als actuals òrgans de govern, la reducció d’aquests òrgans i les seves funcions a tota la Universitat de Barcelona. No poden deixar a professors i alumnes sense veu i vot, quan són els qui viuen en primera persona el dia a dia de la universitat.

9. A l’abril del 2012 tindran lloc les eleccions d’estudiants a la UB. Ja sabeu quins seran els punts que tractareu a la vostra campanya? I com els argumentareu i difondreu? En què us diferenciareu d’altres associacions d’estudiants que també defensen aquests punts? I, sobretot, perquè si compartiu reivindicacions no feu propostes conjuntes?

Encara falta treballar en la decisió de punts a tractar a la campanya, però el que és segur és que tractarem els assumptes presents durant aquest curs, que encara no han estat solucionats, com la governança i les retallades. Tot i que podem fer propostes molt semblants, a vegades és difícil fer propostes conjuntes a causa dels objectius mes allunyats dels que estem parlant, com poden ser les diferents aspiracions polítiques o socials que porten a terme altres associacions, i molts estudiants no és senten identificats o a l’inrevés.  En conseqüència, això dificulta les propostes conjuntes, però que sigui difícil no vol dir que no es treballi per aconseguir-lo o que no es faci a propostes menys mediàtiques que no surten de les facultats. Les associacions moltes vegades ens ajuntem entre dos o tres, pot ser no totes alhora però si més d’una, i ens recolzem mútuament. En aquests moments, la supressió de la segona convocatòria estic segur que ens portarà a una posició conjunta de totes les associacions, sempre que, al fet de ser associacions li donem menys importància que al fet de ser estudiants i companys.

Vols dissenyar la nova carpeta de la UB?

Et sembla lletja la carpeta d’aquest any? Penses que tens un talent increïble i no havies trobat cap concurs on demostrar-ho? Creus que podràs dissenyar una carpeta que agradi als teus companys?

 

Creus que tu ho pots fer millor? Demostra-ho!

 

Doncs aquesta és teva oportunitat. Ja torna a estar aquí l’esdeveniment ofimàtic de la UB: el disseny de la nostra carpeta!

Tens fins al 17 de febrer per presentar un disseny amb el logotip i les esferes de la UB, el logotip del campus d’excel·lència de la UB i l’adreça web. Ho pots dissenyar individualment o en grup i si guanyes aconseguiràs 600 euros per gastar a la FNAC i molts altres premis.

Si vols saber més sobre el concurs aquí tens la web. Anima’t!

Entrevista a la FNEC. “Des de la FNEC plantegem que l’autèntic problema és la discriminació que se’ns fa com a estudiants catalans. Només rebem un 8% de les beques sent un 17% dels estudiants de l’Estat”

La FNEC va ser fundada l’any 1932 i, amb l’esclat de la Guerra Civil i l’establiment de la dictadura franquista, va quedar desfeta fins al 1985 quan un grup d’estudiants independentistes catalans de diferents universitats van decidir reemprendre el projecte. La FNEC combina la defensa del catalanisme i la independència amb la lluita per un sistema educatiu capdavanter.

L’entrevista la respon el Víctor Feliu, responsable de la FNEC-UB, llicenciat en Història i estudiant de quart curs d’Administració i Direcció d’Empreses.

1. Des de moviments socials com el 15O es demana un aixecament mundial per aconseguir una veritable democràcia. Molts estudiants estan participant d’aquestes mobilitzacions externes a la UB. Quin és el paper que creieu que ha de jugar la FNEC amb aquests estudiants?

Des de la FNEC ens felicitem per les mobilitzacions a favor d’aconseguir més democràcia i el fet que hi hagi la implicació d’estudiants en aquestes. La FNEC particularment no creiem que haguem de jugar cap rol diferent d’altres associacions, ja que es tracta senzillament d’implicar un conjunt d’estudiants amb la vida universitària. Són inquietuds i objectius diferents que no necessàriament han de coincidir.

2. Com us expliqueu que moviments com el de plaça Catalunya hagin aglutinat un gran nombre de joves mentre que les associacions estudiantils universitàries esteu en un moment més aviat fluix pel que fa a nombre de militants?

Pensem que les associacions d’estudiants estem vivint un canvi de cicle. Aquest anterior, tenia com a objectiu la lluita anti-Bolonya, on es van aconseguir unes altes cotes de mobilització estudiantil que van acabar amb un fracàs estrepitós, amb la sensació de que les associacions i les mobilitzacions no servien de res. De totes maneres, tampoc no veiem cap relació directa entre els moviments altermundistes i la vida universitària, i que unes mobilitzacions hagin de provocar necessàriament unes reaccions específiques a la comunitat universitària.

3. Des del curs passat s’està generant un moviment de trobada entre professorat, personal d’administració i serveis i estudiants anomenat Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP). Quin paper jugueu aquí vosaltres com a FNEC-UB? Participeu de la PUDUP o resteu al marge? Per què?

No ens hi hem involucrat pel caire ideològic que sembla tenir i que, per tant, ens allunya, en part, com a associació transversalment ideològica que procurem ser. La FNEC som aquí per a defensar els drets dels estudiants, resoldre’ls dubtes o procurar millorar les condicions dels i de les estudiants entre altres. Som una associació integrada per estudiants que compartim una  perspectiva global del país, però sobretot, motivats per aconseguir més cotes de llibertat nacional i que treballem per fer-ho possible.

Imatge de reclam de la FNEC

 

4. Des de la PUDUP s’està impulsant una vaga general d’universitats de PDI (personal docent i investigador) i PAS (personal d’administració i serveis) pel 17 de novembre. Compartiu les seves reivindicacions?

Vistes les mobilitzacions anteriors i els resultats que van tenir, havent-hi al seu moment a la Generalitat un govern, teòricament, amic de les reivindicacions anti-Bolonya, no ens posicionem a favor de la convocatòria d’aquesta vaga. En primer lloc, perquè, com a mínim, al món universitari no el considerem un instrument realment efectiu per a canalitzar les demandes dels estudiants. Sinó, remuntem-nos a l’època tardo-franquista i en unes determinades promocions altament vaguistes només trobem que llicenciats amb títol, minusvalorats al mercat laboral per no haver-se format efectivament, per en definitiva, no haver pogut fer caure el règim al carrer, malauradament i tot i la convivència amb els actors sindicals del món obrer. I en segon lloc, tampoc hi estem d’acord, perquè les retallades a casa nostra no veiem que siguin com a causa de la crisi sinó de l’espoli fiscal que patim els catalans i les catalanes. Primer centrem-nos en no perdre una part dels nostres recursos i després ja decidirem com distribuir-los.

5. Creieu que en el moment actual és escaient una mobilització de PDI, PAS i estudiants o penseu que hi ha altres vies que no s’estan potenciant i són més interessants pels estudiants de la UB?

Per a aconseguir la independència? No, no creiem que la mobilització d’una agrupació de professors, administratius i estudiants sigui l’únic camí a recórrer i més tenint en compte la milionària manifestació del 10J del 2010, i els seus escassos efectes més enllà de les mentalitats col·lectives. Les vies han de ser sobretot polítiques i, vist que la possibilitat d’utilitzar referèndums està estancada, hem d’aprofitar les conteses electorals de les quals disposem per a exercir el nostre dret a l’autodeterminació. Respecte les vies de participació a la universitat, som els estudiants qui les estem infraexplotant: encarreguem-nos primer de les eines de les quals disposem i procurem implicar fortament als i a les estudiants a la vida universitària.

6. Enguany les taxes dels estudis de la UB han augment més que mai (7% aproximadament) i s’han situat al límit màxim permès pel Ministeri d’Educació. Vosaltres critiqueu l’augment de les taxes com a mesura per pal·liar el dèficit de la UB? Així doncs, quina és la vostra proposta de finançament universitari per la UB en la situació actual?

L’augment de taxes no el veiem com un aspecte negatiu, donats els nivells actuals del cost de la matrícula, i sobretot del cost en les segones i terceres convocatòries. Aquesta pot ser una bona via d’incrementar el finançament propi de la universitat, de moment tot i que amb un creixement limitat. Des de la FNEC plantegem que l’autèntic problema, però, és la discriminació que se’ns fa com a estudiants catalans. Només rebem un 8% de les beques sent un 17% dels estudiants de l’estat espanyol. Aquesta, la de les beques, ha d’esdevenir la via per la qual els estudiants que ho necessitin, puguin estudiar sense problemes econòmics, que juntament amb la creació de beques-salari lligades al rendiment acadèmic de l’estudiant, han de completar i subsidiar l’increment de taxes, que segons ens consta un 80% de l’increment es destinarà precisament a beques, per a aquells que pateixen verdaderament per a poder estudiar en condicions. L’altra qüestió és el dèficit de la UB. Si l’objectiu de la universitat és formar persones i generar coneixement, centrem-nos en això i procurem agilitzar i fer més eficients tots els recursos que no se centrin exclusivament en això. Un exemple pot ser la matrícula online, que agilitza tant els tràmits per al personal administratiu com per als estudiants.

7. Aquest curs hi ha estudiants que tenen, per algunes assignatures, dues convocatòries i altres que en tenen només una. FNEC-UB està en contra de l’eliminació de la segona convocatòria? Quines accions teniu pensades per evitar que s’apliqui per complet? Com ho difondreu entre els estudiants?

Efectivament, la FNEC estem molt a favor de mantenir la segona convocatòria. Malgrat que hagi canviat l’estil d’avaluació d’única a continuada, els i les estudiants és just que puguem gaudir d’una segona oportunitat en un mateix curs, ja sigui mitjançant una prova final o presentant de nou les tasques de continuada que no es van superar a la primera convocatòria, això segons com prefereixi cada mestre. Hi pot haver massa i diversos motius per no haver-se pogut acollir en condicions a una primera convocatòria, partint des de la més bàsica que és la d’una millor organització del curs per part de l’estudiant a l’hora de decidir si alguna assignatura opta per jugar-se-la a setembre, fins a tota la infinita casuística personal de cadascú. Descartem tallar la Diagonal per a defensar-ho, però sí que estem plenament oberts a participar de qualsevol petició col·lectiva en aquest sentit, i ens consta, a més, que una part del professorat també ens recolza i que hi està treballant.

8. Darrerament un nou concepte està servint per tirar endavant canvis en l’organització i presa de decisions de la UB i d’altres universitats. Es tracta de la governança. Què penseu vosaltres de la governança? Com afecta aquesta als estudiants i a quins diferents nivells (òrgans de govern, decisions sobre plans d’estudis, etc.)?

Si ha de servir per fer més eficients els recursos destinats a la universitat, benvingudes siguin les reformes. Creiem que les eines que hem d’utilitzar per enfortir la comunitat estudiantil és aconseguint fer coincidir els interessos de cada estudiant amb els del col·lectiu. Per exemple, un mètode per a dotar de poder real als estudiants seria oferir un sistema d’informació públic i publicitat sobre l’avaluació que fem dels professors. Sobre el poder que tenim als diferents òrgans, estem i estarem molt debilitats per una raó estructural que no pot modificar-se: la curta durada dels estudis. Així i tot, hem de mantenir la nostra presència amb capacitat de decisió a tots els nivells, especialment pel que fa al control pressupostari de la universitat, a la realització dels plans docents o a l’elecció dels equips rectorals i deganals. Com ho fem compatible? Cedint en allò que no sigui imprescindible però acceptant certes reformes.

9. A l’abril del 2012 tindran lloc les eleccions d’estudiants a la UB. Ja sabeu quins seran els punts que tractareu a la vostra campanya? I com els argumentareu i difondreu? En què us diferenciareu d’altres associacions d’estudiants que també defensen aquests punts? I, sobretot, perquè si compartiu reivindicacions no feu propostes conjuntes?

La FNEC estem plenament disposats a parlar amb qualsevol altra associació sobre els diferents temes que ens afecten, i si podem defensar-ho conjuntament, fer-ho des de diferents o des de la mateixa candidatura. A hores d’ara, efectivament, ja estem començant a treballar sobre les diferents propostes que farem de cara a les properes eleccions d’estudiants.

Els usos lingüístics de la UB

Sovint hi ha persones que dubten sobre com dirigir-se a un professor o com preguntar un dubte a gestió acadèmica; desconeixen els usos lingüístics de la UB. La situació multilingüe de Catalunya genera, tot sovint, certa inquietud i dubtes a l’hora d’usar una o altra llengua, però la UB fa temps que va establir quins són els seus usos i, per tant, va esvair bona part dels dubtes que podia tenir molta gent.

 

Haureu pogut observar que la UB empra el català per difondre qualsevol informació de caràcter intern. Ja siguin matrícules, notes, actes o altra documentació la UB la difon en català únicament. També en català compra els programes informàtics de manera preferent.

Per altra banda, en els seus usos externs, també és el català la llengua escollida. Tan sols en cas de comunicar-se amb persones o institucions de fora del domini lingüístic s’escau un canvi de llengua i no de forma total, ja que les comunicacions per escrit es fan tant en català com en l’altra llengua oficial del territori d’aquella persona o institució amb la què es comunica la UB.

El professorat pot parlar en la llengua que consideri gràcies a la llibertat de càtedra. Tot i això, la UB promou que el professorat empri el català com a llengua de comunicació, tant oral com escrita, i dóna moltes ajudes als professors que no parlen català per aprendre’l i usar-lo a l’aula.

El personal d’administració i serveix, representant de la institució, ha de comunicar-se en català. Si una persona de fora del domini lingüístic català demana un canvi de llengua, el personal podrà escollir amb quina de les llengües que domina vol fer efectiva la comunicació.

Si tens curiositat per conèixer el conjunt dels usos lingüístics de la UB pots consultar el document que els recull en aquest enllaç.

Entrevista al SEPC. “Reclamarem més pes per als estudiants i més presència en les decisions, perquè tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”

Amb aquesta entrevista comencem un cicle d’entrevistes a associacions sindicals de la UB. Seran cinc les associacions que respondran pel Blocveu un seguit de preguntes, sempre les mateixes, per tal que coneguem què pensem i com actuen.

A continuació, en ordre d’aparició de les entrevistes, us presentem les cinc associacions:

SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans)
FNEC (Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya)
EpC (Estudiants pel Canvi)
AJEC (Associació de Joves Estudiants de Catalunya)
AEP (Associació d’Estudiants Progressistes)

“Reclamarem més pes per als estudiants i més presència en les decisions, perquè tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) va néixer fa cinc anysde la unió de diferents associacions independentistes universitàries. Des del SEPC-UB ens responen les preguntes.

1. Des de moviments socials com el 15O es demana un aixecament mundial per aconseguir una veritable democràcia. Molts estudiants estan participant d’aquestes mobilitzacions externes a la UB. Quin és el paper que creieu que ha de jugar el SEPC amb aquests estudiants?

Pensem que el que cal és reforçar les assemblees de facultat que existeixen, crear-ne allò on no n’hi hagi i treballar amb la PUDUP, que el moviment estudiantil agafi empenta. Iniciatives com les del 15M són benvingudes, però tot i que l’estudiantat ja tenim la PUDUP no creiem que siguin incompatibles.

2. Com us expliqueu que moviments com el de plaça Catalunya hagin aglutinat un gran nombre de joves mentre que les associacions estudiantils universitàries esteu en un moment més aviat fluix pel que fa a nombre de militants?

El moviment estudiantil sempre ha funcionat per cicles. Ha tingut èpoques amb moltes mobilitzacions seguides i lluites cada setmana, que han fet que el moviment aglutinés un gran nombre d’estudiants i dugués a terme una activitat frenètica. Quan s’acaba un d’aquests cicles, es torna a una dinàmica molt més passiva. Bona prova d’això és el que ha passat els últims anys: durant les mobilitzacions anti-Bolonya el moviment estudiantil estava en el seu punt àlgid i quan allò es va acabar van venir dos anys de travessa del desert. Ara torna a haver-hi caliu i tot apunta que tindrem una tardor calenta i un curs ben calent.

El moviment 15M ha mobilitzat tanta gent perquè toca totes les problemàtiques que afecten la societat, no només l’educació. Això, unit a un context d’una crisi capitalista que ens van dir que duraria poc i que tres anys després encara no sabem fins quan durarà, fa que el nombre de gent mobilitzada pugui ser superior.

3. Des del curs passat s’està generant un moviment de trobada entre professorat, personal d’administració i serveis i estudiants anomenat Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP). Quin paper jugueu aquí vosaltres com a SEPC-UB? Participeu de la PUDUP o resteu al marge? Per què?

No hi participem com a SEPC-UB, sinó que hi participem com a SEPC, en conjunt, i a part els nostres militants també hi participen mitjançant les seves respectives assemblees de facultat.

“Unitat per construir l’ensenyament”

4. Des de la PUDUP s’està impulsant una vaga general d’universitats de PDI (personal docent i investigador) i PAS (personal d’administració i serveis) pel 17 de novembre. Compartiu les seves reivindicacions?

Totalment. Des del SEPC portarem la vaga general d’universitats arreu dels Països Catalans.  Entenem que aquesta vaga serà l’inici d’un cicle de mobilitzacions per a la consecució d’un model d’universitat veritablement pública. L’èxit de la mobilització rau en la materialització d’un conflicte obert entre la comunitat universitària i les autoritats acadèmiques i governamentals. És necessari adoptar marcs d’interpretació propis i realitzar pràctiques d’acció col·lectiva combatives que possibilitin un escenari de ruptura amb l’actual sistema. La participació multitudinària de la comunitat universitària és cardinal a l’hora de decantar la correlació de forces, però també s’ha de comptar amb les futures generacions d’estudiants universitaris, és a dir, els nois i noies que ara mateix estan cursant estudis de secundària o cicles formatius.

5. Creieu que en el moment actual és escaient una mobilització de PDI, PAS i estudiants o penseu que hi ha altres vies que no s’estan potenciant i són més interessants pels estudiants de la UB?

Les altres vies (acció institucional) ens han demostrat que de ben poca cosa serveixen, ja que l’estudiantat, tot i ser la proporció més nombrosa de la comunitat universitària, no té un vot que computi igual que el de la resta d’actors. Això ha fet que històricament totes les reivindicacions estudiantils hagin estat desateses. En un escenari d’unitat d’acció entre estudiantat, PDI i PAS es podria mirar de fer alguna cosa, però l’experiència ens diu que la mobilització i la vaga són allò més efectiu i que pot incidir més.

6. Enguany les taxes dels estudis de la UB han augment més que mai (7% aproximadament) i s’han situat al límit màxim permès pel Ministeri d’Educació. Vosaltres critiqueu l’augment de les taxes com a mesura per pal·liar el dèficit de la UB. Així doncs, quina és la vostra proposta de finançament universitari per la UB en la situació actual?

Ens han venut l’excusa que la universitat no és rendible i que “perd” diners cada any, però nosaltres no ho veiem així perquè estudiar és un dret i no un luxe. Igual que la sanitat, no és un espai on l’Estat hagi de guanyar diners, sinó invertir-los  per al benestar i la formació de les persones. Entenem, doncs, que l’educació ha de ser gratuïta en totes les seves etapes i que aquests augments de taxes són inacceptables.

7. Aquest curs hi ha estudiants que tenen, per algunes assignatures, dues convocatòries i altres que en tenen només una. El SEPC-UB està en contra de l’eliminació de la segona convocatòria? Quines accions teniu pensades per evitar que s’apliqui per complet? Com ho difondreu entre els estudiants?

Estem en contra de l’eliminació de la segona convocatòria i combatrem aquesta proposta amb les mobilitzacions que iniciarem aquest mes de novembre.

8. Darrerament un nou concepte està servint per tirar endavant canvis en l’organització i presa de decisions de la UB i d’altres universitats. Es tracta de la governança. Què penseu vosaltres de la governança? Com afecta aquesta als estudiants i a quins diferents nivells (òrgans de govern, decisions sobre plans d’estudis, etc.)?

El tema de la governança universitària cal tenir-lo molt en compte i cal que estiguem amatents a tots els canvis que es vulguin introduir. Hi ha propostes de lobbys empresarials de convertir les universitats en una empresa més i que es regeixi segons les necessitats del mercat. Creiem que aquest és el pitjor dels escenaris possibles perquè suposa una privatització total, encoberta o no, de l’educació. Al nostre entendre, la universitat l’ha de governar el conjunt de la comunitat universitària atenent a criteris estrictament acadèmics, i cal evitar de totes totes l’entrada d’empreses i de criteris empresarials en la seva gestió.

9. A l’abril del 2012 tindran lloc les eleccions d’estudiants a la UB. Ja sabeu quins seran els punts que tractareu a la vostra campanya? I com els argumentareu i difondreu? En què us diferenciareu d’altres associacions d’estudiants que també defensen aquests punts? I, sobretot, perquè si compartiu reivindicacions no feu propostes conjuntes?

Encara falten uns quants mesos i no ho tenim tot preparant, però la nostra campanya estarà enfocada igual que les darreres. Reclamarem més pes per als estudiants i més presència en les decisions, perquè tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.

Sigues lingüísticament sostenible

La campanya “Sigues lingüísticament sostenible”, iniciada l’any 2006 arran d’unes jornades de reflexió lingüístiques interuniversitàries, continua enguany amb l’estrena d’un vídeo explicatiu i algun concurs a les vuit universitats públiques de Catalunya. El vídeo recorda el decàleg per ser lingüísticament sostenible aprovat l’any internacional de les llengües (2008).

Sigues Lingüísticament Sostenible

Entre els punts que destaca el catàleg es troben el respecte per totes les llengües, l’augment de tot tipus de possibilitats quan una persona es decideix a conèixer un nou idioma i la llibertat en la tria lingüística de cadascú. Els deu punts del catàleg busquen trencar tòpics sobre els idiomes i fomentar el respecte dels parlants tant cap a la seva llengua primera com cap a llengües diferents, apreses o conegudes amb posterioritat.

Respecta-les totes

La UB té uns Serveis Lingüístics que participen de la Dinamització Lingüística Universitària, un punt de trobada entre les vuit universitats públiques catalanes, responsable d’elaborar el catàleg i es dedica a vetllar pel compliment de la Política Lingüística Universitària, a obtenir dades sobre coneixement i usos lingüístiques, a organitzar activitats de promoció del català, a difondre recursos lingüístics, a realitzar activitats d’acollida i intercanvi lingüístic i cultural i, finalment, a gestionar la diversitat lingüística a les universitats.

Els Serveis Lingüístics de la UB porten a terme totes aquestes tasques de dinamització que també realitzen els serveis lingüístics d’altres universitats, alhora que ofereixen molts altres recursos. Si busques traductors o que et revisin textos importants pots consultar la seva web.

Més informació a:

Exposició de l’any 2008 – UB

Decàleg – UB

“Tot es pot fer, només cal passió”, Valentí Fuster

En el marc de la II Jornada Anual d’Alumni UB, la comunitat d’exalumnes de la UB, el director de l’Institut Cardiovascular de l’Hospital Mont Sinaí de Nova York, Valentí Fuster, ha fet una ponència titulada «Reflexions sobre la universitat en el segle XXI: una plataforma de valors de totes les edats».

Diapositiva de la presentació de Valentí Fuster al Paranimf de la UB. Dídac Ramírez.

Valentí Fuster és un exalumne de la UB, doctor honoris causa també per la UB, que ja fa anys va marxar de Catalunya per conèixer la sanitat a altres països, concretament, els anglosaxons. A partir d’una primera beca a Escòcia va emigrar als Estats Units on, després d’ocupar diferents càrrecs a universitats destacades del país, va passar a ser el director de l’Hospital Mont Sinaí de Nova York. També ha estat guardonat amb nombrosos premis i ha ocupat càrrecs molt destacats en diferents associacions de l’àmbit de la cardiologia, l’especialitat a la què ha dedicat vida i feina fins arribar a descobrir grans troballes per la salut.

Durant els darrers anys, Valentí Fuster també ha dedicat bona part del seu temps a la divulgació dels seus coneixements: la cura del propi cos, en concret del cor, i la promoció d’una vida saludable. En relació amb el seu paper de pedagog i divulgador avui ha fet la conferència «Reflexions sobre la universitat en el segle XXI: una plataforma de valors de totes les edats» al paranimf de la UB.

La ponència ha estat presentada pel rector de la UB, Dídac Ramírez, i ha tractat sobre la centralitat de la universitat en el desenvolupament de la societat. Dividint les edats de les persones en infantesa, edat adulta i vellesa, Fuster ha parlat de la transmissió dels valors, que construeixen els hàbits i les conductes de les persones, com una peça clau per garantir la qualitat de vida i la millora de la salut.

Parafrasejant al seu avi Valentí Carulla, metge i rector de la UB del 1913 al 1923, Fuster ha definit l’educació com aquell trànsit que permet el perfeccionament de les persones. Segons Fuster, “les paraules que va fer servir el meu avi encara ara tenen sentit”. Es tracta, doncs, de dedicar esforços científics i humans a la millora de les conductes i hàbits de les persones, especialment als nens, que són el futur i, alhora, encara ho tenen tot per aprendre i, per tant, ho poden aprendre bé.

Davant d’afirmacions apocalíptiques que situen la humanitat a culs de sac, el doctor Fuster prefereix citar a Leonardo da Vinci (“No vivim una època de canvi; vivim un canvi d’època”, 1498) i relacionar els problemes de la humanitat, com per exemple els cardíacs, amb la societat de consum, que ens accelera el cervell i ens deixa sense temps per pensar quines són les nostres prioritats i quins canvis volem incorporar per tal de viure millor.

Per revalidar tot allò que diu, com si amb les seves reflexions no n’hi hagués prou per l’auditori, Fuster posa sobre la taula un estudi científic realitzat a 1200 nens de Bogotà que conclou que, després de rebre o bé 40 hores o bé una hora de formació sobre la salut i els hàbits, el grup que havia rebut més hores havia anat incorporant canvis saludables de manera ininterrompuda. Tan gran i evident era el canvi dels nens que havien motivat també canvis saludables en el seu entorn, és a dir, en pares i mestres.

Aquest mateix projecte l’ha traslladat des de fa uns pocs anys a Espanya i ha incorporat una vessant més; la de les emocions. Fuster creu que si s’ensenya als nens a dir sí i no i a canviar les seves opinions, a la llarga, l’amenaça de les drogues serà menor. Recentment, l’equip de Fuster i el Futbol Club Barcelona (Barça) han estat parlant sobre aquest projecte ja que pel Barça resulta interessant de cara als joves jugadors de la Masia. “Hem de posar diners per descobrir la gent jove del futur. El que volem fer amb [els jugadors de] la Masia ho hem de fer també amb els futurs científics”, remarca Fuster.

Pel que fa a la mitjana edat, l’edat adulta, Valentí Fuster proposa no deixar que les obsessions i el món accelerats es mengin a les persones, que no s’automatitzi el cervell,  i que les seves preocupacions per la salut no siguin aprofitades per algunes empreses que ofereixen productes enganyosos que, a part de enganyifes, vénen l’esperança de no ser vulnerables. Fuster posa èmfasi en transmetre a l’auditori com la preocupació per la nostra vulnerabilitat, el temor que generen els imponderables, no ens ha de portar a ser pessimistes. “No tenim a les nostres mans tots els aspectes que fan funcionar el món, però això no vol dir que haguem de ser pessimistes. Som vulnerables, hem de ser humils”, sintetitza el doctor.

Lliga la vulnerabilitat amb la llibertat d’elecció, de sobte sembla més un filòsofof que un reconegut cardiòleg de fama internacional. “Hi ha científics que creuen que nosaltres no tenim llibertat, que no podem canviar el nom”, ho explica Fuster i acte seguit diu que no, que ell creu que està a les nostres mans fer front als sentiments que ens fan sentir dèbils i ens desconcerten. Hem de conèixer qui som, aprendre a conviure amb els altres i transmetre’ls-hi positivitat, aprendre a ser nosaltres mateixos, dedicar-nos temps per pensar i, sobretot, viure amb uns valors.

Els valors són centrals per Valentí Fuster. Permeten que les persones canviïn i que visquin millor, amb més salut i amb més positivisme. Els valors han de portar a les persones no només a pensar correctament, sinó a actuar bé. Per això, per Fuster els valors tenen relació tant amb el tracte que dues persones es poden dedicar com amb el percentatge de PIB que cada país destina a educació. Els valors són transversals i és important incorporar-los des dels inicis de la vida.

Després dels infants i els adults, les persones grans també reben una menció de la boca del cardiòleg. “Un pot jubilar-se de la feina, no aturar el cervell”, afirma Fuster. Per això ell considera que és important la universitat, perquè no és un espai on rebre simple coneixement mecànic sinó una oportunitat per treballar els valors del futur.

Valentí Fuster ha aconseguit fer un recorregut per les tres edats de les persones sense descuidar-ne ninguna ni perdre el fil. Ha mantingut atents i silenciosos a tots els exalumnes de la UB que han estat presents a la II Jornada Anual d’Alumni UB i tant de bo que aquests hagin pres nota dels missatges, carregats de valors, del doctor Fuster.

Més informació a:

Valentí Fuster apadrina la II Jornada Anual d’Alumni UB – UB

CV de Valentí Fuster Carulla – CNIC