Monthly Archives: febrer de 2012

Encontres amb el Tercer Cicle (E3C)

Disset edicions i els quasi-encontres continuen tan vigents com anys enrere. Respondre preguntes sobre la vida i els noms que posem a allò que descobrim, com ens ho fem per apropar-nos a allò que no coneixem,… Aquestes i moltes altres qüestions es tractaran a les quatre xerrades que organitza la Facultat de Física i imparteixen quatre estudiants de Tercer Cicle amb la col·laboració del Barcelona Knowledge Campus i la Societat Catalana de Física.

 

Cartell dels E3C d'enguany

Les quatre xerrades, a càrrec de tres conferenciants de la UB i un del CSIC, seran:

– Quasi partícules: estudiar materials tot fent l’indi. Núria Domènech Amador (Institut Ciències de la Terra Jaume Almera, CSIC).
– Quasi estrelles: escoltant les cançons més antigues. Santi Roca Fàbrega (Dept. d’Astronomia i Meteorologia, UB).
– Quai mortals: un físic a l’hospital. Gabriel Reynés Llompart (Hospital de Bellvitge –Unitat de Radiologia, UB).
– Quai cristalls: dels mosaics àrabs als leds. Lluís López Conesa (Dept. Electrònica, UB).

A banda d’aquestes quatre xerrades, la Facultat de Física també organitza una taula rodona amb el títol “Física, sí…, i què?” que pretén informar als assistents sobre les possibilitats laborals en recerca, docència o empresa amb què es podran trobar quan finalitzin els seus estudis. La taula rodona serà el 14 de març.

Tornarà Ciceró?

Parlar bé no és només garantia de lligar el divendres per la nit, també pot ser un aspecte positiu a l’hora de trobar feina i, fins i tot, de guanyar un concurs universitari premiat amb 750 euros. No cal remuntar-se a l’antiga Grècia per trobar bons oradors, els estudiants universitaris d’avui en dia poden comptar amb una acurada oratòria. Creus que ets un Ciceró del selge XXI? Vols participar a la Lliga de Debat de la UB?

 

El Vicerectorat d’Estudiants i Política Lingüística organitza la Lliga de Debat de la UB per sisè any i, com en edicions anteriors, aquesta és la porta d’entrada a la lliga de debat interuniversitària de la Xarxa Vives. La Lliga de Debat de la UB tindrà lloc els propers 14, 15 i 16 de març a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la UB.

Els objectius de la Lliga de Debat de la UB són, pel que fa a la vessant acadèmica, la potenciació de qualitats com l’expressió oral, la retòrica i l’oratòria a través de l’exercici de la comunicació. Aprendre a sostenir punts de vista, a refutar opinions d’altres o a fonamentar les pròpies també són alguns dels objectius.

Per participar a la Lliga de Debat de la UB només cal inscriure’s a la pàgina web i, si es vol assegurar la jugada, participar del curs de formació en oratòria i debat que la UB ofereix els dies 27 i 28 de febrer. Per assistir a aquest curs cal inscripció prèvia.

La Lliga de Debat de la UB dóna premis als participants que millors exposicions ha fet. Hi ha dues categories de premis: els premis de debat, guardonats amb 750 euros pel campió i 450 euros pel subcampió, i els premis d’oratòria, guardonats amb 200 euros pel millor orador i amb 100 euros pel millor refutador.

L’estructura dels debats així com les normes per participar es poden consultar a la pàgina web. Si teniu dubtes o preguntes podeu enviar un mail a lligadebat@ub.edu.

VIII Jornada de Política Lingüística Interuniversitària

La VIII Jornada de Política Lingüística Interuniversitària es va tancar amb acords per treballar la introducció de la llengua a la Responsabilitat Social (RS). El multilingüisme com a eina i realitat que cal assumir i integrar als valors de les universitats públiques va ser el punt central del debat. Josep Maria Canyelles, consultor de RS, va oferir una conferència esclaridora sobre el paper de la RS en ens públics.

 

La universitat és un espai de formació on la llengua hi juga un paper clau. Un element que tenim interioritzat, que és pràcticament invisible, que alhora vertebra tota l’educació i que, quan és posat en dubte, genera fortes discussions. Forma part de la identitat d’una institució i configura tant els seus valors com el desenvolupament normal de la seva tasca.

A tot això se suma el doble paper de la llengua en el marc universitari: per una banda, és la seva eina de treball i, com a tal, planteja moltes dificultats amb el professorat i ambicions acadèmiques per la formació i, per altra banda, la universitat és un actor social que pot influir com a grup d’interès per afavorir unes o altres llengües, unes o altres polítiques lingüístiques.

Aquestes són només algunes de les dificultats que ha d’assumir la universitat si vol tirar endavant una política lingüística que reculli el multilingüisme i el treballi com un valor afegit i no com un conflicte de la societat, congelat fins que un Govern ho afronti i la tasca universitària ho reculli. La proactivitat, com a metodologia per afrontar aquells problemes socials que estan a l’espera de resposta, és un tarannà del què les universitats haurien de fer gala. Donar respostes que generin canvis culturals o motivar a que les instàncies pertinents ho facin. Una tasca que combina valors i estratègia per situar, a qui la practiqui, al capdavant de totes les curses.

Vaga indefinida del professorat de Filologia Hebrea

El professorat titular de Filologia Hebrea ha començat una vaga indefinida per aconseguir que tots els laborals terminals -ajudants i lectors- que ara passin a ser considerats professors associats tinguin el contracte que es mereixen.

 

Arran dels canvis de la política universitària de la UB, els laborals terminals, alguns d’ells professors doctorats, passen a tenir contractes de professors associats a temps parcials, amb una molt baixa retribució econòmica i una degradació acadèmica.

El professorat titular de Filologia Hebrea ha presentat la seva queixa en forma de carta al deganat de la Facultat de Filologia i al Rector de la UB. Alhora, els professorat en vaga ha convidat als altres departaments a seguir la mateixa estratègia per protegir els laborals terminals i evitar que es perdin persones altament formades i preparades de cara a la docència i la investigació.

Carta que ha enviat el professorat titular

Benvolgut,
Amb aquest escrit, els sotasignats, tots ells membres de la Secció d’Hebreu i Arameu del Departament de Filologia Semítica, volem expressar la profunda indignació que sentim, arran de la política universitària, la qual converteix, paulatinament i a mesura que s’acaben, contractes a temps complet de professors doctors, en futurs contractes d’associat, a temps parcial, els quals comporten una retribució econòmica miserable i una degradació acadèmica humiliant. Els motius d’aquesta queixa són els que es mencionen a continuació.

Primer: aquesta precarització dels contractes laborals transgredeix la raó de ser de la figura d’associat originària, un perfil laboral pensat amb l’objectiu de poder contractar treballadors no doctors, aliens a l’àmbit universitari, de reconegut prestigi laboral, per tal de poder difondre la seva experiència pràctica a aquells estudis que així ho necessitessin.

Segon: s’infravalora, d’una manera insultant i preocupant, la carrera universitària i tota la formació qualificada i especialitzada que hi ha al darrera de cada doctor, la qual cosa no fa més que afavorir l’exili acadèmic a països estrangers d’aquells professors doctors i investigadors que es troben en aquesta situació laboral precària.

Tercer: Es malbaraten,per tant, tots els anys de formació del professor, la conseqüent experiència docent i tot el cost econòmic que aquesta formació ha costat a l’Estat i a la Generalitat, el qual fet és greu en temps de crisi.

Quart: S’evidencia, amb aquestes mesures, quant a la formació d’un professorat competent i format, la manca de previsió a mig i a llarg termini de la nostra Universitat, una institució, per altra banda, que, si bé es vanagloria de ser al primera de l’Estat en recerca, al mateix temps, sobreviu gràcies a l’esclavatge laboral del seu personal docent, car té més d’un cinquanta per cent de professors associats en plantilla, cosa que també la fa pionera i única a l’Estat.

Arran de tots aquests fets, oferim de ple el nostre recolzament a tots aquells professors doctors contractats temporals acreditats que es troben en aquesta situació i denunciem, en el cas concret del nostre departament, el tracte inadequat i insultant, quant a la política laboral que han rebut alguns professors, d’entre els quals, cal mencionar, en primer lloc, el cas de la Dra. M. Castells, professor durant vint anys d’aquesta casa. En rebutjar el contracte d’associat que se li va oferir, la Universitat ha perdut una de
les figures cabdals que tenia en llengua àrab.

En segon lloc, la situació de la Dra. E. Vernet, professora ajudant de la Secció d’Hebreu. Tot i que en fa dos que té l’acreditació per a lector, i malgrat haver rebut recentment un projecte de recerca I+D+I del Ministeri, no se li convoca, en vèncer el contracte d’ajudant al febrer del 2012, la plaça de lector, ans únicament se li ofereix un contracte d’associat. El fet que la Secció d’Hebreu hagi sol·licitat aquesta plaça d’associat, es deu únicament al fet de ser la única alternativa que se li ofereix.

En tercer lloc, hi ha el cas de la Dra. M. Blasco, secretària acadèmica del nostre departament, i el Dr. Casulleres: ambdós tenen un contracte de professor lector que s’acaba el proper mes de setembre. Tot i que tenen l’acreditació per a professor agregat, encara no saben què passarà amb sengles places. I finalment, cal esmentar el cas de la Dra. M. Díaz, que és professora associada de la Secció d’Àrab, tot i tenir de fa temps l’acreditació per a professor agregat.

Per totes les raons exposades més amunt i pels casos concrets que les il·lustren, perquè creiem que la universitat, malgrat la crisi econòmica i social que estem vivint, ha de ser, ara més que mai, l’alma mater dels nostres estudis i pal de paller del nostre país, un lloc, per tant, on es valori amb dignitat la investigació, on es premiï l’esforç i la feina ben feta, on s’elogiï l’excel·lència i la qualitat en la docència i en la recerca; un lloc, per damunt de tot, on es rebutgi la mediocritat i es lluiti amb plena llibertat contra l’esclavatge moral, laboral i acadèmic, volem deixar constància escrita que, si, a l’inici de classes, el dia sis de febrer, no es rep constància escrita de part del rectorat i del deganat on es manifesti una voluntat ferma de convocar les places de lector i d’agregat que pertoquen als professors acreditats del departament suara mencionats, bon punt la Universitat tingui la llibertat de convocar noves places i s’alliberi d’aquesta situació d’estancament, s’iniciarà una vaga de protesta contra aquestes mesures preses i contra la precarització de la universitat catalana en general i, per tant, se suspendran indefinidament les classes de Filologia Hebrea.

Així mateix, animem, des de la nostra secció, aquells departaments de la nostra universitat que així ho creguin convenient, a afegir-se a l’acció de vaga per a fer pinya plegats i per a reivindicar, amb una sola veu, el futur lliure, digne i excels que es mereix la nostra Universitat.

Cordialment,
Departament de Filologia Semítica, Secció d’Hebreu i Arameu.

Associacionisme i participació a la UB

Des del Vicerectorat d’Estudiants i Política Lingüística (Vr-EiPL) i l’Hotel d’Associacions us presentarem un pla de comunicació pensat per potenciar la participació i l’associacionisme a la UB aquest curs i, sobretot, establir una dinàmica i unes línies de treball que també serveixin per l’any vinent.

Aquesta serà la pestanya on podreu consultar informació i, el més important, dir tot allò que us vingui de gust.

Aquí teniu un enllaç a un powerpoint (Pla de participació de l’estudiantat a la vida universitària) que explica quins passos seguirem.

Fins aviat!

Vaga general d’universitats el 29 de febrer

La Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), formada per estudiants, professors i personal d’administració i serveis, ha convocat una vaga general d’universitats pel 29 de febrer. Els motius de la vaga són les retallades universitàries del 2012, que han afectat especialment als treballadors de les universitats públiques, i el previsible augment de taxes del proper curs. Sembla que el detonant ha pogut ser l’intent de desdemocratitzar la universitat pública amb la introducció de la figura del comissionat de comptes.

Manifestació de la PUDUP el 26 de març del 2011

Han passat quatre mesos des de la darrera vaga general, novembre del 2011, i l’estat econòmic de la universitat pública ha empitjorat. Fins i tots els rectors de les universitats públiques catalanes han comunicat a la Generalitat la seva preocupació i alarma davant de la deriva econòmica i acadèmica en què ha entrat la universitat. El sectors laboral i estudiantil de la universitat comparteixen les apreciacions dels rectors i van més enllà en les seves queixes: des de fa mesos oposen resistència a les retallades pressupostàries. Tanmateix, l’èxit de les seves reivindicacions ha estat escàs.

Malgrat que el seguiment de la darrera vaga general va ser majoritari a les universitats, amb 30.000 persones manifestant-se pels carrers de Catalunya, els sindicats de treballadors i estudiants no van aconseguir invertir la tendència del Govern. La vaga general d’universitats del 29 de febrer podria canviar l’estat de la qüestió si mobilitzés encara més persones que la vaga del novembre.

La plataforma añade en su escrito que, a pesar de la situación de desgaste de las universidades, “algunas personas obtienen beneficios privados”, como sería el caso de empresas que aumentan su poder y su influencia por vía del Consejo Social, las fundaciones y las ‘spin-off’.

La Generalitat es fa enrere

Després d’uns dies intercanviant paraules i comunicats públics, l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) ha aconseguit frenar part de l’esmena dels pressupostos amb la què es volia imposar la figura del comissionat de comptes a les universitats públiques.

 

La pressió de l’ACUP i del seu president en funcions, Francesc Xavier Grau, ha estat efectiva i la figura del comissionat de comptes només podrà trobar-se a les universitats en cas que aquestes la reclamin. El Govern no podrà decidir ni imposar comissionats que fiscalitzin, alterin i apliquin pressupostos. Hauran de ser les mateixes universitats les que reclamin la figura. En concret, els rectors i els presidents dels consells socials seran els únics que podran demanar a la Generalitat aquest tècnic amb perfil econòmic i financer.

En un acte públic, el comissionat d’universitats, Antoni Castellà, va explicar el canvi a l’esmena i va oferir una definició dels comissionats de comptes que es caracteritzarà per supervisar els Plans d’Estabilitat de les universitats sol·licitants. “Aquesta figura ha estat creada amb l’objectiu de preservar la qualitat a l’educació secundària pública en un moment de greu crisi econòmica i pressupostos restrictius”, va afirmar Castellà ahir a l’acte.

Fotografia d'Antoni Castellà

Per la seva banda, la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) ha convocat una vaga general universitària pel proper 29 de febrer en resposta a aquesta ingerència i a totes les retallades, especialment les laborals, que estan patint les universitats públiques.

Rectors, professors i estudiants en contra de la figura del comissionat de comptes

Les reaccions de la comunitat universitària no s’han fet esperar. Rectors, professors i estudiants han començat a difondre la seva oposició a la figura del comissionat de comptes proposada pel Govern.

 

L’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), formada pels rectors de les universitats públiques, s’ha pronunciat en contra d’aquesta mesura de control per part del Govern. No creuen que sigui una figura que es pugui emprar en tots els casos. A més a més, consideren que les universitats ja disposen de mecanismes de control propis que sempre han estat efectius.

Francesc Xavier Grau, president de torn de l’ACUP i rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), és entrevistat per l’ABC. L’article recull part de la crítica de l’ACUP: per una banda, les universitats s’estan ofegant perquè el Govern els hi ha retallat exageradament els pressupostos i, per l’altra, el Govern els hi proposa incorporar una figura per controlar els pressupostos perquè considera que els rectors no estan fent front a la situació.

Col·lectius d’estudiants i professors van més enllà amb les crítiques a aquesta proposta del Govern. La Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) ha fet públic un comunicat on denuncia al Govern per aprofitar-se de la fràgil situació de la universitat per acabar amb la seva autonomia i augmentar l’intervencionisme extern. Acusen al Secretari d’Universitats, Antoni Castellà, d’atacar frontalment l’autonomia i la democràcia universitària alhora que critiquen les postures dels equips rectorals i deganats que, amb la seva tolerància, permeten el control extern.

La figura del comissionat de comptes proposada pel Govern passaria a ser legal en cas d’aprovar-se la Llei d’Acompanyament dels Pressupostos, que és el text legal on el Govern ha inclòs aquesta figura. En cas d’aprovar-se, la prova pilot es portaria a terme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) on s’està produint un crisi econòmica i política al mateix temps.

Les altres universitats catalanes comptarien amb un comissionat de comptes o bé en cas que el rector o el consell social ho demanessin o bé en cas que el Govern, sense aprovació de cap òrgan universitari, ho considerés necessari per tirar endavant el centre. Això implicaria un control total dels pressupostos i la seva aplicació per part del Govern i implicaria una pèrdua de democràcia i autonomia universitària en tant que la comunitat universitària no tindria ni veu ni vot en la gestió de la seva universitat.