Daily Archives: 12 Març 2012

“La sentència ha estat una retorn a la sensatesa”, afirma el degà de Belles Arts sobre la sentència del Suprem que considera graus només els estudis impartits per universitats

“La sentència ha estat una retorn a la sensatesa”, afirma Salvador García Fortes, degà de la Facultat de Belles Arts de la UB. La sentència del Tribunal  Suprem va determinar que només els estudis impartitsper universitats tenien la categoria de grau, ja que havien passat els corresponents filtres. En canvi, els estudis impartits per centres superiors i privats es quedaven sense la desitjada nomenclatura. 17.000 estudiants es van veure afectats per aquesta sentència sense que el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports en digués res.

 

El Blocveu ha entrevistat al degà de la Facultat de Belles Arts per conèixer la valoració que fa  la UB sobre aquesta sentència del Tribunal Suprem i, de passada, difondre la normativa que regula els estudis universitaris des de fa uns anys.

1- Quina era la situació dels estudis artístics, en concret de les arts visuals, abans de l’aplicació del pla Bolonya/integració a l’EEES pel que fa als estudis artístics universitaris –tant privats com públics?

En quan als ensenyaments no universitaris:
Fins que no es va publicar la LOE, l’any 2006, a la LOGSE convivien estudis equivalents a la diplomatura i a la llicenciatura universitària. Amb la LOE, i després de la signatura pel Govern Espanyol del pla Bolonya, es va començar amb les equivalències als graus. Ja que les diplomatures desapareixien i les llicenciatures, com a tal, s’havien de convertir en graus.

A la universitat:
La Facultat de Belles Arts tenia una llicenciatura amb diferents itineraris.
L’EEES, amb la impossibilitat de no fer especialitats, va ser el revulsiu per intentar programar tres graus, de tres professions ben definides. A més de Belles Arts, es va incloure el grau en conservació-restauració i el grau en disseny.

2- Amb la implementació de l’EEES els estudis artístics universitaris i no universitaris van equiparar-se: en els dos casos els estudiants cursaven un grau. Una titulació amb reconeixement a nivell europeu. Com afectava això a les universitats públiques? I a la UB en concret?

Bé, la implementació de l’EEES no és només un canvi de nomenclatura. Per les universitats, segons el decret 1393/2007, els graus s’havien d’acreditar a una agència de qualitat. Aquesta és la diferència més gran respecte de les anteriors titulacions. Abans els títols formaven part d’un catàleg prefixat. A partir de 2007, els títols de grau, de màster i de doctorat s’havien d’acreditar i verificar. Aquesta és la diferència entre els graus univesitaris, acreditats, i els equivalents a graus, com a catàleg de la LOE.

No obstant, el decret 1614/2009 va obviar aquesta diferència i van donar el mateix nom a dos tipus de titulacions que no passaven pel mateix filtre. Com podia afectar això a la UB? Doncs la UB havia de competir demostrant una qualitat acreditada amb titulacions que no ho havien de fer.

3- Com valoren des de la Facultat de Belles Arts la sentència del Tribunal Suprem? Com creu que afecta als estudiants de la UB com a actuals estudiants i com a futurs graduats?

La sentència ha estat una retorn a la sensatesa, com hem escrit dotze degans en un article publicat a El País digital. El que no va fer el Ministeri en el seu dia, tractar amb respecte a les universitats, ho ha hagut de fer el Tribunal Suprem, després de cinc recursos.

Per tant, la sentència no afecta per res als nostres estudiants. Han començat els graus, i finalitzaran els graus.

Els graus són universitaris, som a la universitat i, a més, tenim un procés de seguiment de qualitat de les titulacions que ens obliga a mantenir allò que va fer possible la nostra acreditació per l’agència de qualitat.

4- Quines són, des del seu punt de vista, les diferències entre un graduat per una universitat pública i per un centre superior o una universitat privada?

Crec que la pregunta no és la correcta. No és un problema d’universitat pública o privada o centre públic o privat. La diferència està en si el títol s’ha posat en marxa segons els paràmetres universitaris del decret 1393/2007, que obliga a la verificació dels títols per totes les universitats (siguin públiques o privades), o segons la LOE.

S’ha de tenir present que hi ha centres privats de disseny, per exemple, que són centres adscrits, d’universitats públiques o privades, que tenen títol de grau, universitari, per què l’han verificat a l’ANECA.

Si són tots graduats, les diferències, en positiu o en negatiu, tindran més relació amb la qualitat de cada ensenyament en concret, que no amb si és pública o privada la universitat que ho imparteix.

5- Quina és la resposta que creu que hauria de donar el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport als estudiants d’estudis artístics de centres privats?

Crec, una altra vegada, que la pregunta no és correcta. La sentència i el problema del decret 1614/2009 no ho és entre privat i públic, sinó entre universitari i no universitari.

Si la pregunta és aquesta, els títols no universitaris tenen dues opcions: o quedar com diu la Llei Orgànica d’Educació i la sentència, com a títols equivalents a graus, o si volen ser graus, el decret de referència, el de les universitats, ho diu ben clar: han de passar per una agència de qualitat que els avaluïn i els acreditin.

El mateix que passa a les universitats. Això, és el que ha de fer el Ministeri, no jugar amb dos sistemes de mesura diferents: un molt estricte, per a les universitats, i un altre molt laxa, per a les escoles.

A tall d’exemple, els graus universitaris obliguen a un mínim d’un 51% de doctors; els “graus” LOE no parlen del nivell d’estudis del professorat. En quant al màster universitari, segons la normativa de la UB, el 65% del professorat ha de ser doctor si el màster és professional. Si és de recerca, ho han de ser el 100%. Al màster dels ensenyaments artístics, només demanen un 15% del professorat amb doctorat. Sense comentaris.

Per tant, el Ministeri ha de deixar clar que una cosa és l’equivalència i una altra fer servir la denominació grau. Simplement, que les normes que aprovi a partir d’ara siguin coherents amb les sentències del tribunal suprem (recordem que són cinc els recursos i cinc les sentències, amb la mateixa resolució).

6- Com pensa que els estudiants de centres privats poden fer front a la sentència del Suprem que els ha deixat sense grau a mig camí d’estudi?

Repeteixo, on es diu centres privats, s’hauria de dir escoles superiors que tenen els seus títols segons la LOE.

Aquí no tinc res a dir. Ells han de decidir les accions que considerin necessàries.

Ara bé, només recordar-los que el decret 1614/2009 el va redactar el Ministeri, sense l’acord de les universitats i amb l’advertiment en seu ministerial que era il·legal. Jo, com a membre de la permanent de la conferència de degans de belles arts vaig ser testimoni directe d’aquests fets. L’última, a l’abril de 2011.

Potser, si ho consideren, que mirin altres apartats de la mateixa LOE que parlen de l’acreditació (art. 46.2), per si volen anar per aquí i tenir els GRAUS, amb majúscules.

Una altra opció, segons notícies que m’arriben d’arreu, és la demanda de formar part de la universitat. El mateix camí que van fer les escoles superiors de belles arts l’any 1978, quan s’incorporen a les universitats respectives. Així ho va fer l’escola superior de belles arts de Sant Jordi, l’actual facultat de Belles Arts de la UB.

Vol afegir alguna consideració o comentari?

Com a comentari, només dir que des de 2003 a 2008 la facultat de Belles Arts i aquest professor que escriu en concret, va treballar per a una única titulació a Catalunya a l’àmbit de la conservació-restauració.
El decret 1614/2009, i especialment l’addicional setena, van trencar aquesta relació.

Només espero que la sentència del suprem hagi servit als pares del decret 1614/2009 per reflexionar sobre el tema i, en el millor dels casos, poder rectificar.