Un altre tomb al passador o la Lliga de Debat de la UB

El rellotge digital marca 05.00. Han passat els cinc minuts d’espera i una concursant s’afanya a dir que ja és hora. Ho diu amable, però amb intenció. El jutge mira la pantalla distret i amb el cap l’indica que avanci, que endavant. Així comença el segon debat del matí, protagonitzat per dos equips actius, nois i noies no gaire barrejats, tots mudats perquè avui és un dia assenyalat: els dos equips que guanyin avui aniran a les semifinals de la Lliga de Debat de la UB.

 

Més de 1000 euros en premis i la satisfacció personal de saber que un ha argumentat, ha exposat i ha defensat els seus arguments millor que els altres. La finalitat de la lliga de debat, comparar i defensar els arguments sobre un tema mentre l’oralitat i la capacitat d’expressió s’exposen i milloren, no amaga la competitivitat que l’envolta. Hi ha bons oradors i n’hi ha de mediocres. Hi ha oradors que presenten nous arguments per reforçar-ne d’anteriors o per superar els que planteja el contrari. En canvi, hi ha oradors repetitius que, amb més o menys experiència, encara no han entès que la innovació alça els discursos i els equips.

La mirada del públic, format en gran mesura per oradors, no està neta, no és nova de trinca. De la mateixa manera que quan s’asseuen a les cadires ja tenen opinions sobre l’assumpte que es debat, la seva mirada crítica també pot valorar, fins i tot jutjar, el tarannà de l’oralitat dels qui en aquell moment batallen. Això no és un element superflu, sense incidència, ja que la mirada que retornen a l’orador que en aquell moment està parlant li dóna informació: aquesta idea era bona, aquest argument no ha agradat, sembla que estan escoltant i ara, en canvi, deixen d’estar atents. En una lliga de debat el públic és concursant, adversari, jutge i, sobretot, termòmetre indicador de les possibilitats que una exposició té. Un mirall reflectint, en temps real, la dansa de paraules i moviment de l’orador.

I qui jutja? A banda del públic, l’equip contrari i els integrants d’un mateix equip, hi ha un estament que ha de dirimir entre percentatges, sensacions i uns quants errors qui és el guanyador del debat. Són estudiants de la UB, companys dels qui amb marques de suor a l’aixella defensen una idea. Els jutges van guanyar altres lligues i van seguir practicant a l’Associació de debat de la UB. Cada any busquen, amb l’ajuda d’un professor i del Vicerectorat d’Estudiants, vies per celebrar la Lliga, recompensar als bons oradors i portar la UB a la Lliga de Debat de la Xarxa Vives (universitats d’arreu dels Països Catalans). Tenen en compte l’expressió oral, els arguments i els errors dels dos equips. Després de posar notes individuals a cada intervenció, comparen i, finalment, decideixen qui passa a la següent fase i qui es pot asseure a les cadires a fer de públic. Abans que els participants marxin els jutges els hi donen feedback, és a dir, els hi diuen què poden millorar i quins són els seus punts forts.

Demà serà la final de la Lliga. Enguany es podrà veure en directe a través de la pàgina web de la UB. Serà una bona oportunitat per conèixer quins són els millors arguments, els millors oradors, els millors equips. També serà un bon moment per preguntar-se, amb cauta vanitat, ho hagués fet millor jo? Veient-los debatre, vénen ganes de participar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s