Monthly Archives: Març de 2012

Un altre tomb al passador o la Lliga de Debat de la UB

El rellotge digital marca 05.00. Han passat els cinc minuts d’espera i una concursant s’afanya a dir que ja és hora. Ho diu amable, però amb intenció. El jutge mira la pantalla distret i amb el cap l’indica que avanci, que endavant. Així comença el segon debat del matí, protagonitzat per dos equips actius, nois i noies no gaire barrejats, tots mudats perquè avui és un dia assenyalat: els dos equips que guanyin avui aniran a les semifinals de la Lliga de Debat de la UB.

 

Més de 1000 euros en premis i la satisfacció personal de saber que un ha argumentat, ha exposat i ha defensat els seus arguments millor que els altres. La finalitat de la lliga de debat, comparar i defensar els arguments sobre un tema mentre l’oralitat i la capacitat d’expressió s’exposen i milloren, no amaga la competitivitat que l’envolta. Hi ha bons oradors i n’hi ha de mediocres. Hi ha oradors que presenten nous arguments per reforçar-ne d’anteriors o per superar els que planteja el contrari. En canvi, hi ha oradors repetitius que, amb més o menys experiència, encara no han entès que la innovació alça els discursos i els equips.

La mirada del públic, format en gran mesura per oradors, no està neta, no és nova de trinca. De la mateixa manera que quan s’asseuen a les cadires ja tenen opinions sobre l’assumpte que es debat, la seva mirada crítica també pot valorar, fins i tot jutjar, el tarannà de l’oralitat dels qui en aquell moment batallen. Això no és un element superflu, sense incidència, ja que la mirada que retornen a l’orador que en aquell moment està parlant li dóna informació: aquesta idea era bona, aquest argument no ha agradat, sembla que estan escoltant i ara, en canvi, deixen d’estar atents. En una lliga de debat el públic és concursant, adversari, jutge i, sobretot, termòmetre indicador de les possibilitats que una exposició té. Un mirall reflectint, en temps real, la dansa de paraules i moviment de l’orador.

I qui jutja? A banda del públic, l’equip contrari i els integrants d’un mateix equip, hi ha un estament que ha de dirimir entre percentatges, sensacions i uns quants errors qui és el guanyador del debat. Són estudiants de la UB, companys dels qui amb marques de suor a l’aixella defensen una idea. Els jutges van guanyar altres lligues i van seguir practicant a l’Associació de debat de la UB. Cada any busquen, amb l’ajuda d’un professor i del Vicerectorat d’Estudiants, vies per celebrar la Lliga, recompensar als bons oradors i portar la UB a la Lliga de Debat de la Xarxa Vives (universitats d’arreu dels Països Catalans). Tenen en compte l’expressió oral, els arguments i els errors dels dos equips. Després de posar notes individuals a cada intervenció, comparen i, finalment, decideixen qui passa a la següent fase i qui es pot asseure a les cadires a fer de públic. Abans que els participants marxin els jutges els hi donen feedback, és a dir, els hi diuen què poden millorar i quins són els seus punts forts.

Demà serà la final de la Lliga. Enguany es podrà veure en directe a través de la pàgina web de la UB. Serà una bona oportunitat per conèixer quins són els millors arguments, els millors oradors, els millors equips. També serà un bon moment per preguntar-se, amb cauta vanitat, ho hagués fet millor jo? Veient-los debatre, vénen ganes de participar.

Nova convocatòria de beques del Ministeri per estudiar anglès, francès i alemany aquest estiu

El Ministeri d’Educació, Cultura i Esports obre la convocatòria de beques per estudiar anglès, francès i alemany, sigui a Espanya o a un altre país, aquest estiu. Amb aquesta beca el Ministeri intenta impulsar el coneixement i la pràctica de llengües claus a nivell mundial i a la Unió Europea i afirma que l’aprenentatge de les tres llengües “s’ha convertit en un objectiu fonamental dels sistemes educatius, tant perquè afavoreix la lliure circulació y comunicació com per exigències del mercat laboral”  (BOE, Núm. 61. Lunes 12 de marzo de 2012. Sec. III. Pág. 23074).

 

Aquestes beques s’emmarquen en els plantejaments del Consell d’Europa (CE), que ha plantejat com objectiu l’exigència de coneixement de dues llengües estrangeres al conjunt dels estudiants europeus. Dins del plantejament de coneixement lingüística del CE també s’ha plantejat proposar un Marc Comú Europeu de Referència per les Llengües i altres idees per tal de promoure el plurilingüisme i la mobilitat a Europa.

Per optar a les beques cal complir quatre requisits bàsics:

1. Estar matriculat a la universitat durant el curs 2011-2012.
2. Haver obtingut durant aquest curs la condició de becari del Ministeri amb les beques de caràcter general i de mobilitat.
3. Haver obtingut unes qualificacions mínimes
4. Estar situat en un lloc d’ordre preferent de sol·licituds que permeti l’obtenció d’una de les beques.

Les beques no atorguen les mateixes quantitats de diners. En funció de la llengua i el destí s’atorguen més o menys. El repartiment és el següent:

Cursos d’anglès:
Austràlia: 2.645 euros.
Canadà: 2.145 euros.
Estats Units: 2.145 euros.
Malta: 1.245 euros.
Nova Zelanda: 2.445 euros.
Regne Unit: 1.745 euros.
República de Irlanda: 1.745 euros.

Cursos d’alemany:
Qualsevol país de la Unió Europea la llengua oficial del qual sigui l’alemany: 1.745 euros.

Cursos de francès:
Qualsevol país de la Unió Europea la llengua oficial del qual sigui el francès: 1.745 euros.
Canadà: 2.145 euros.

La sol·licitud de la beca s’ha de tramitar a l’adreça web http://www.educacion.es o a través de la seu electrònica del Ministeri a l’apartat de Tràmits i Serveis. El termini per presentar la sol·licitud és de 20 dies hàbils a partir del dia següent a la publicació de la resolució de la convocatòria al BOE, és a dir, dilluns nou d’abril.

 
Si voleu consultar la resolució de la convocatòria al BOE podeu fer-ho en aquest enllaç.
Si voleu consultar la pàgina web del Ministeri dedicada a la beca podeu fer-ho aquí.

Resolució de les sol·licituds de subvenció d’activitats d’estudiants (desembre-febrer)

La Comissió d’Afers Econòmics (CAE), reunida dilluns 12 a les 16.00 h, ha acordat la següent resolució en relació a les sol·licituds de subvenció d’activitats d’estudiants:

 

Associació Revista de Belles Arts:
Import sol·licitat: 1.195,48 €
Atorgat: 600 €

Coral de Física:
Importat sol·licitat: 203 €
Atorgat: 0 €

Associacio d’Estudiants Progressistes (AEP):
Import sol·licitat: 443,15 €
Atorgat: 443,15 €

Arreplegats de la Zona Universitària:
Import sol·licitat: 422,28 €
Atorgat: 422,28 €

Associació de Joves Geògrafs i Estudiants de Geografia:
Import sol·licitat: 398,49 €
Atorgat: 0 €

Comitia Rei Novae:
Import sol·licitat: 1.227,20 €
Atorgat: 600 €

Estudiants pel Canvi (EpC):
Import sol·licitat: 113,14 €
Atorgat: 0 €

Es demana als beneficiaris de subvencions que portin les factures de les activitats, en cas que no les presentessin, abans de 30 dies hàcils.

“La sentència ha estat una retorn a la sensatesa”, afirma el degà de Belles Arts sobre la sentència del Suprem que considera graus només els estudis impartits per universitats

“La sentència ha estat una retorn a la sensatesa”, afirma Salvador García Fortes, degà de la Facultat de Belles Arts de la UB. La sentència del Tribunal  Suprem va determinar que només els estudis impartitsper universitats tenien la categoria de grau, ja que havien passat els corresponents filtres. En canvi, els estudis impartits per centres superiors i privats es quedaven sense la desitjada nomenclatura. 17.000 estudiants es van veure afectats per aquesta sentència sense que el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports en digués res.

 

El Blocveu ha entrevistat al degà de la Facultat de Belles Arts per conèixer la valoració que fa  la UB sobre aquesta sentència del Tribunal Suprem i, de passada, difondre la normativa que regula els estudis universitaris des de fa uns anys.

1- Quina era la situació dels estudis artístics, en concret de les arts visuals, abans de l’aplicació del pla Bolonya/integració a l’EEES pel que fa als estudis artístics universitaris –tant privats com públics?

En quan als ensenyaments no universitaris:
Fins que no es va publicar la LOE, l’any 2006, a la LOGSE convivien estudis equivalents a la diplomatura i a la llicenciatura universitària. Amb la LOE, i després de la signatura pel Govern Espanyol del pla Bolonya, es va començar amb les equivalències als graus. Ja que les diplomatures desapareixien i les llicenciatures, com a tal, s’havien de convertir en graus.

A la universitat:
La Facultat de Belles Arts tenia una llicenciatura amb diferents itineraris.
L’EEES, amb la impossibilitat de no fer especialitats, va ser el revulsiu per intentar programar tres graus, de tres professions ben definides. A més de Belles Arts, es va incloure el grau en conservació-restauració i el grau en disseny.

2- Amb la implementació de l’EEES els estudis artístics universitaris i no universitaris van equiparar-se: en els dos casos els estudiants cursaven un grau. Una titulació amb reconeixement a nivell europeu. Com afectava això a les universitats públiques? I a la UB en concret?

Bé, la implementació de l’EEES no és només un canvi de nomenclatura. Per les universitats, segons el decret 1393/2007, els graus s’havien d’acreditar a una agència de qualitat. Aquesta és la diferència més gran respecte de les anteriors titulacions. Abans els títols formaven part d’un catàleg prefixat. A partir de 2007, els títols de grau, de màster i de doctorat s’havien d’acreditar i verificar. Aquesta és la diferència entre els graus univesitaris, acreditats, i els equivalents a graus, com a catàleg de la LOE.

No obstant, el decret 1614/2009 va obviar aquesta diferència i van donar el mateix nom a dos tipus de titulacions que no passaven pel mateix filtre. Com podia afectar això a la UB? Doncs la UB havia de competir demostrant una qualitat acreditada amb titulacions que no ho havien de fer.

3- Com valoren des de la Facultat de Belles Arts la sentència del Tribunal Suprem? Com creu que afecta als estudiants de la UB com a actuals estudiants i com a futurs graduats?

La sentència ha estat una retorn a la sensatesa, com hem escrit dotze degans en un article publicat a El País digital. El que no va fer el Ministeri en el seu dia, tractar amb respecte a les universitats, ho ha hagut de fer el Tribunal Suprem, després de cinc recursos.

Per tant, la sentència no afecta per res als nostres estudiants. Han començat els graus, i finalitzaran els graus.

Els graus són universitaris, som a la universitat i, a més, tenim un procés de seguiment de qualitat de les titulacions que ens obliga a mantenir allò que va fer possible la nostra acreditació per l’agència de qualitat.

4- Quines són, des del seu punt de vista, les diferències entre un graduat per una universitat pública i per un centre superior o una universitat privada?

Crec que la pregunta no és la correcta. No és un problema d’universitat pública o privada o centre públic o privat. La diferència està en si el títol s’ha posat en marxa segons els paràmetres universitaris del decret 1393/2007, que obliga a la verificació dels títols per totes les universitats (siguin públiques o privades), o segons la LOE.

S’ha de tenir present que hi ha centres privats de disseny, per exemple, que són centres adscrits, d’universitats públiques o privades, que tenen títol de grau, universitari, per què l’han verificat a l’ANECA.

Si són tots graduats, les diferències, en positiu o en negatiu, tindran més relació amb la qualitat de cada ensenyament en concret, que no amb si és pública o privada la universitat que ho imparteix.

5- Quina és la resposta que creu que hauria de donar el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport als estudiants d’estudis artístics de centres privats?

Crec, una altra vegada, que la pregunta no és correcta. La sentència i el problema del decret 1614/2009 no ho és entre privat i públic, sinó entre universitari i no universitari.

Si la pregunta és aquesta, els títols no universitaris tenen dues opcions: o quedar com diu la Llei Orgànica d’Educació i la sentència, com a títols equivalents a graus, o si volen ser graus, el decret de referència, el de les universitats, ho diu ben clar: han de passar per una agència de qualitat que els avaluïn i els acreditin.

El mateix que passa a les universitats. Això, és el que ha de fer el Ministeri, no jugar amb dos sistemes de mesura diferents: un molt estricte, per a les universitats, i un altre molt laxa, per a les escoles.

A tall d’exemple, els graus universitaris obliguen a un mínim d’un 51% de doctors; els “graus” LOE no parlen del nivell d’estudis del professorat. En quant al màster universitari, segons la normativa de la UB, el 65% del professorat ha de ser doctor si el màster és professional. Si és de recerca, ho han de ser el 100%. Al màster dels ensenyaments artístics, només demanen un 15% del professorat amb doctorat. Sense comentaris.

Per tant, el Ministeri ha de deixar clar que una cosa és l’equivalència i una altra fer servir la denominació grau. Simplement, que les normes que aprovi a partir d’ara siguin coherents amb les sentències del tribunal suprem (recordem que són cinc els recursos i cinc les sentències, amb la mateixa resolució).

6- Com pensa que els estudiants de centres privats poden fer front a la sentència del Suprem que els ha deixat sense grau a mig camí d’estudi?

Repeteixo, on es diu centres privats, s’hauria de dir escoles superiors que tenen els seus títols segons la LOE.

Aquí no tinc res a dir. Ells han de decidir les accions que considerin necessàries.

Ara bé, només recordar-los que el decret 1614/2009 el va redactar el Ministeri, sense l’acord de les universitats i amb l’advertiment en seu ministerial que era il·legal. Jo, com a membre de la permanent de la conferència de degans de belles arts vaig ser testimoni directe d’aquests fets. L’última, a l’abril de 2011.

Potser, si ho consideren, que mirin altres apartats de la mateixa LOE que parlen de l’acreditació (art. 46.2), per si volen anar per aquí i tenir els GRAUS, amb majúscules.

Una altra opció, segons notícies que m’arriben d’arreu, és la demanda de formar part de la universitat. El mateix camí que van fer les escoles superiors de belles arts l’any 1978, quan s’incorporen a les universitats respectives. Així ho va fer l’escola superior de belles arts de Sant Jordi, l’actual facultat de Belles Arts de la UB.

Vol afegir alguna consideració o comentari?

Com a comentari, només dir que des de 2003 a 2008 la facultat de Belles Arts i aquest professor que escriu en concret, va treballar per a una única titulació a Catalunya a l’àmbit de la conservació-restauració.
El decret 1614/2009, i especialment l’addicional setena, van trencar aquesta relació.

Només espero que la sentència del suprem hagi servit als pares del decret 1614/2009 per reflexionar sobre el tema i, en el millor dels casos, poder rectificar.

Falten cadires

Falten professores, falten treballadores, falten catedràtiques. Falten condicions laborals i més oportunitats per a dones a la universitat. Les dades de l’IDESCAT reflecteixen una situació desigual: per una banda, hi ha més dones amb estudis superiors que homes, per l’altra, els homes s’insereixen més fàcilment i amb millors condicions al mercat laboral.

 

La realitat que reflecteixen les dades de l’IDESCAT també es pot traslladar a la universitat, on només un 37% del professorat titular són dones i únicament un 19% de les càtedres les ocupen dones. Com més s’aprofundeix en l’estructura de la universitat, menys dones s’hi troben. Malgrat que cada vegada es més gran el número de dones titulades, amb millors notes i amb més tesis llegides, la realitat laboral no les absorbeix.

Més informació a:

Només un 19% de les càtedres universitàries les ocupen dones – ARA

Les dones en el mercat de treball de Catalunya – CCOO

Un mes ple d’activitats estudiantils: jornades, lligues, eleccions i trobades estatals

L’agenda estudiantil del mes de març està plena. Cada setmana hi ha alguna activitat on els estudiants poden participar i, de fet, ser el centre. Algunes activitats són oportunitats curriculars, d’altres són premiades econòmicament i unes terceres enforteixen el teixit associatiu i apropen la UB a estructures estudiantils com les delegacions.

 

II Jornada del CEUCAT

Anem a pams, però, que si es vol conèixer i participar de l’oferta d’activitats cal estar atent al calendari. Aquest cap de setmana (dissabte deu i diumenge onze) se celebra la II Jornada Oberta del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT). La Jornada coincideix amb el primer aniversari de creació d’aquest òrgan de participació i debat estudiantil que compta amb representants de totes les universitats públiques catalanes.

La II Jornada del CEUCAT servirà per informar als estudiants sobre les normatives, debatre els canvis que els estudiants pensen que fora bo implementar a les universitats i per, finalment, transmetre un document representatiu a diverses personalitats de la política i les universitats catalanes. Són unes jornades obertes a tothom i pràcticament gratuïtes; només s’ha de pagar en cas de voler compartir àpats amb els estudiants representants de les universitats que són membres permanents del CEUCAT.

Durant la Jornada els temes de debat centrals seran la situació actual i els repees de futur de les universitats, les beques a Catalunya, l’avaluació de la satisfacció dels estudiants, la governança universitària i els drets i deures de l’estudiantat universitari. Si voleu consultar el dossier que servirà de base a les jornades podeu consultar-lo aquí.

La II Jornada del CEUCAT consta de dues parts: una primera de presentació i debat dels temes, dirigida a qualsevol membre de la comunitat universitària, que se celebrarà dissabte, i una segona part, de conclusions i tancament de la jornada que s’adreça als estudiants que van assistir a la primera part i, a partir de les idees extretes, el diumenge puguin elaborar unes conclusions globals i un document que es pugui entregar a les diverses personalitats del món de la política i la universitat.

La Lliga de Debat de la UB

La Lliga de Debat continua escalfant motors. Una activitat sobre la què us hem anat informant i que és oberta a tots els estudiants. Podeu participar apuntant-vos en aquest enllaç i també podeu assistir-hi com a espectadors. Serà els dies catorze, quinze i setze de març a l’aula magna de l’edifici històric de la UB (plaça Universitat).

Enguany la UB retransmetrà la final entre els dos equips que hagin superat tots els assalts de la dialèctica. Es practica l’oratòria, s’enforteixen les eines del discurs i es fan mèrits curriculars. Tot això sumat a una bona experiència lúdica, ja que la Lliga de Debat és un espai actiu i divertit, on tots es posen a prova i tots aprenen.

Si encara no esteu convençuts podeu mirar aquest vídeo elaborat per la UB amb estudiants de l’Associació de debat de la UB i un dels campions de l’any passat. I recordeu que, a diferència d’altres activitats, aquesta té premi en metàl·lic pels millors equips i oradors!

Vídeo promocional de la Lliga de Debat de la UB

La Lliga també es retransmetrà en directe. Podeu seguir-la en aquest enllaç.

Eleccions estudiantils 2012: taula rodona amb els candidats

El Vicerectorat d’Estudiants i Política Lingüística (Vr-EiPL) organitza, per primera vegada, una taula rodona amb representants de cadascuna de les candidatures que es presenten a les eleccions del 26 d’abril. Són eleccions pel Consell d’Estudi, la Junta de Facultat i el Claustre.

Podeu trobar més informació en aquesta entrada del blocveu: https://blocveu.wordpress.com/2012/03/06/taula-rodona-i-presentacio-de-les-candidatures-destudiants/

Si sou representants o voleu participar a les eleccions no dubteu en contactar-nos i apuntar-vos a la taula rodona que, de la mateixa manera que la Lliga de Debat, serà retransmesa en directe i també es difondrà com un vídeo viral.

En pocs dies, després de que el Vr-EiPL i els deganats convoquin eleccions, començarem a publicar entrevistes realitzades a les associacions que es presentin a les eleccions. Així podreu conèixer, ampliar i contrastar informació i punts de vista de les diferents associacions.

Trobada de delegacions i associacions d’estudiants de Belles Arts

Els dies 28, 29 i 30 de març se celebraran unes jornades dirigides a estudiants de Belles Arts d’arreu d’Espanya. Es trobaran per veure quins són els temes compartits, quines complicitats poden teixir i, si és possible, quins camins existeixen per associar-se a nivell nacional.

La realitat dels estudiants de Belles Arts, ja sigui aquí o a Càceres, és ben semblant. Tanmateix, feia temps que no se celebrava una trobada a nivell estatal que permetés intercanviar experiències. Si penses que aquesta és una bona oportunitat i vols participar o saber més, pots contactar amb l’associació Bones Arts (bonesarts@gmail.com). Us avancem que publicarem més informació sobre la trobada en els propers dies.

S’acosta la lliga de debat de la UB

Els dies 14, 15 i 16 se celebrarà la Lliga de Debat de la UB a l’aula magna de l’edifici històric de la UB i el tema de debat d’enguany és “els indignats, la millor via per reformar la democràcia?”. Com cada any des de fa cinc, els equips hauran de preparar-se tant els arguments a favor com els arguments en contra perquè, cinc minuts abans de començar el debat, sabran si els toca argumentar o contrargumentar.

 

Per preparar-se el tema, els equips compten amb uns deu dies. Prèviament, si volien, els participants es podien apuntar al curs d’oràtoria que impartien antics guanyadors del certamen. Els dies 27 i 28 de febrer, a l’aula Ramon i Cajal, membres de l’Associació de Debat de la UB (ADUB) van impartir aquest curs sobre oratòria. Els resultats es podran valorar durant els debats de la Lliga, on participaran bona part dels assistents al taller.

Fotografia del taller de debat organitzat per membres de l'ADUB a l'aula Ramon y CajalFotografia del taller de debat organitzat per membres de l’ADUB a l’aula Ramon y Cajal
 

Si voleu apuntar-vos a la Lliga de Debat de la UB encara esteu a temps. Podeu fer-ho aquí.

Taula rodona dels representants d’estudiants. Ja us hi heu apuntat?

El proper dimarts 27 de març se celebrarà una taula rodona amb un representant de cadascuna de les candidatures que es presenten a les facultats i centres de la UB. Si sou associació que es presenta a les eleccions i no heu rebut un correu convidant-vos a participar reviseu les dades que vàreu donar a la UB i envieu-nos un correu a hotel@ub.edu.

 

La taula rodona se celebrarà a l’aula Ramon y Cajal el dimarts 27 de març de dos quarts de dotze fins pràcticament les dues del migdia. Serà enregistrada per UBTv i la gravació resultant es podrà difondre a través de les pantalles de la UB dels centres que ho demanin i dels perfils de les xarxes socials d’associacions i universitat.

Des del naixement de la UB i, sobretot, dels avenços tècnics en imatge i so, la universitat mai no havia preparat un esdeveniment de presentació de candidatures global de la universitat que, a més a més, fos enregistrat i difós. És, per tant, una oportunitat excel·lent per potenciar la participació a partir de les eines i recursos tècnics 2.0 i, alhora, avaluar com els candidats de les diferents associacions saben motivar a l’auditori ja no a través de cartells o anuncis estàtics, sinó a partir de l’oralitat i el moviment.

Recordem que si ets una associació que es presenta a les eleccions serà, se’ns dubte, molt enriquidor que participis a una taula rodona que et demana poc esforç i dóna molta sortida a les teves propostes. Si ja has definit els candidats i circumscripcions i estàs a punt d’acabar el programa, aquesta és una oportunitat d’or per donar-te a conèixer i, sobretot, passar a la història de les campanyes electorals d’estudiants de la UB.

Si no formes part d’una associació això també va amb tu. Tens alguna pregunta que voldries que féssim als representants de les candidatures? Un problema del teu centre que penses que pot tenir homòlegs als altres? Un comentari que vols fer constar? Una proposta boja, però sincera, que creus que pot veure la llum i aconseguir compromís per part de les candidatures? Aprofita, deixa’ns un comentari al blocveu o envia’ns un correu a hotel@ub.edu. La fem nostra i la incorporem al llistat de temes per tractar.

Nou reglament d’eleccions estudiantils a mes i mig de que se celebrin les eleccions del 2012

A finals d’abril se celebraran les eleccions de representants d’estudiants de la UB a tres òrgans col·legiats: Claustre, Junta de Facultat i Consell d’Estudis. Per tal d’actualitzar el reglament i millorar alguns dels articles, el Consell de l’Alumnat i el Vicerectorat d’Estudiants i Política Lingüística han revisat el reglament que estava vigent (2007) i han modificat alguns dels punts bàsics del reglament.

 

Els principals canvis afecten a la presentació de candidatures, que ara han de presentar-se amb totes les signatures dels candidats, per garantir seguretat jurídica, i no poden superar en nombre d’integrants el nombre de vacants a cobrir als òrgans de govern (en el cas dels suplents, poden ser un nombre equivalent a la meitat del total de places a cobrir).

El dia 15 de març es convocaran les eleccions d’estudiants i les candidatures es podran presentar del 16 al 23 de març a qualsevol registre de la UB. Si sou una associació fora bo que comencéssiu a preparar tots els papers perquè només disposareu de sis dies hàbils per presentar-los. Per altra banda, podeu posar-vos en contacte amb l’Hotel d’Associacions via correu electrònic (hotel@ub.edu) o a través d’aquest bloc perquè us ajudem a fer difusió de les candidatures a través d’una entrevista que hem preparat, de la taula rodona de presentació i debat de candidatures i també mitjançant informacions que anirem publicant tant en aquest bloc com a la pàgina web de l’Hotel (hotel.alumnatub.cat).

La campanya electoral serà del 16 al 25 d’abril i s’acabarà el dia abans de les eleccions, que enguany seran el 26 d’abril.

Si teniu dubtes sobre el procés o voleu més informació podeu consultar el reglament de les eleccions d’estudiants o posar-vos en contacte amb nosaltres.

Sostenibles i creatius

La quarta edició del concurs TalentosDesign d’Universia premia aquells dissenys de joves d’arreu del món que recullin idees o propostes de sostenibiltat a través del disseny gràfic, l’industrial, l’interiorisme, la moda i textil i el disseny digital.

Per presentar-se només cal ser major d’edat, respectar formats i suports, estar matriculat aquest curs acadèmic i enviar una idea original a Universia. Es poden enviar fins a dues propostes per cadascuna de les categories i el premi són cinc mil euros.

Si tens curiositat per veure dissenys anteriors els pots veure aquí, si vols consultar les bases i els requisits tècnics pots fer-ho en aquest enllaç i si vols pujar la teva proposta al web només cal que cliquis altre enllaç.