Daily Archives: 19 Abril 2012

Divendres d’editorial

Sense que serveixi de precedent, avui, divendres 20 d’abril de 2012, el Blocveu, bloc dels i pels estudiants, fa una editorial degut a les darreres notícies sobre la Universitat.

El 13 d’abril de 2012 aquest bloc es feia ressò de les darreres declaracions del ministre José Ignacio Wert. A aquestes es comentava que el ministeri posaria en marxa un Comitè d’Experts d’Alt Nivell amb l’objectiu de racionalitzar les despeses a les universitats. El ja suposat comitè hauria d’encarregar-se de estudiar la viabilitat de treure carreres a segons quines universitats, mesurar com pujar els preus dels diversos ensenyaments, etc.
Tots els mitjans de comunicació donaven ja els noms del possibles integrants i fins i tot es donava el termini de sis mesos.
Per aquesta informació, que podeu consultar aquí, no s’entenen les últimes declaracions d’avui.
A la compareixença després del consell de ministres d’avui 20 d’abril de 2012, i després d’haver-ho acordat amb els consellers de les comunitats autònomes, el ministre ha tornat a fer declaracions que posen en contradicció bona part de les declaracions de la notícia que aquí vam fer pública.
El reial decret llei que es s’ha aprovat avui està compost per tres línies estratègiques:

1. Aproximació dels preus públics dels serveis acadèmics de les Universitats al cost efectiu dels mateixos
2. Racionalitzar el nombre de titulacions de grau mitjançant l’exigència d’un nombre mínim d’alumnes
3. El Règim de dedicació del professorat universitari

El primer punt fa referència al pagament per matrícula. Fa molt poc temps, nosaltres a la còpia de matrícula podíem llegir el preu real de la matrícula i el preu que nosaltres pagàvem, sempre era un percentatge determinat respecte del primer. Una mesura que es prenia per conscienciar sobre la inversió pública que es feia en l’educació universitària.
Aquesta diferència es modificarà amb les noves mesures. Ara, les comunitats autònomes que ho desitgin poden ampliar el percentatge entre el 15% i el 25% als títols de grau i màsters. Si es repeteix de curs o assignatura la matrícula haurà de cobrir entre el 30 i el 40%. De tornar per tercer cop a fer l’assignatura, l’estudiant hauria de pagar entre el 65 i el 75% del preu real i al quart cop del 90 al 100%.
Per entendre-ho posem un cas pràctic. A una matrícula de 72 crèdits a l’any 2010 un estudiant de per exemple filosofia pagava 432,27€, però el preu real de la matrícula era de 7244,19€. Pagava el 5,97% del preu real de matrícula. Amb l’actual reial decret llei, i d’haver estat mantinguts els preus dels crèdits (cosa que no ha estat així, sinó que han pujat com cada any), aquest estudiant pagaria avui un mínim de 636,63€ (el 15% del preu real) i un màxim de 1811,05€ (el 25%) que dependrà de la comunitat autònoma. Això suposa un augment entre 200€ i 1350€ aproximadament, o el que és el mateix una pujada del 47,28% al primer cas i del més del 300% al segon. Evidentment el últim cas no succeirà el pròxim curs per raons evidents: el percentatge a pagar des del 2010 ha pujat progressivament més del 5,9% i el mateix succeeix amb els preus de taxes i crèdits. Però sí que és una dada d’orientació per veure tot el que poden arribar a pujar els preus de matrícules en menys de tres anys.
L’altra part d’aquesta primera línia té per objectiu actuar sobre el nombre d’oferta mínima viable, és a dir, el nombre mínim d’alumnes que ha de tenir una titulació. Tot i que el criteri estarà sota judici de la comunitat autònoma en diàleg amb les universitats, el govern torna a fer palès que gairebé el 30% dels títols comencen (que no vol dir que acabin) amb menys de 50 alumnes, que és el mínim per garantir la viabilitat econòmica. A més de dir que la conferència de rectors xifrava al 13% al curs 2008/2009 l’excedent d’oferta d’ensenyaments universitaris.
El segon punt fa referencia a la gestió de la doble funció del professor universitari: la docent i la investigadora. El govern troba un dada preocupant que la meitat tingui un sexenni d’investigació viu, mentre que l’altre meitat no el tingui. Tot i que això no vol dir que la segona meitat no faci investigació, sinó que aquesta no n’està reconeguda. En qualsevol cas, es prendran com mesures “preventives” que els professors sense sexenni passin de fer 24 crèdits a 32 crèdits de dedicació docent. I per l’altre banda aquells que tinguin una excel·lència a la seva investigació es podran especialitzar i reduir la seva tasca docent en 16 crèdits.
El tercer punt tractarà de dissenyar un sistema que garanteixi la estabilitat pressupostària de les universitats, no només en el moment de elaborar els pressupostos, sinó també en la liquidació del mateix. S’establirà a més un sistema punitiu per a aquelles universitats que ho incompleixin, a càrrec de les comunitats autònomes.
Els estudiants d’aquest bloc no entenen, finalment, com és possible que el 13 d’abril es condicionin les reformes a les recomanacions d’una comissió que mesurés i reflexionés sobre l’estat de la universitat durant sis mesos i que poc més de vuit dies després es prenguin per reial decret llei unes mesures a priori sobre aquestes qüestions.

La PUDUP en contra de la Comissió de Governança del CIC

El passat 27 de març la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública va fer públic un document a la seva pàgina web on es manifestava en contra de la Comissió per a l’estudi de la governança del sistema universitari de Catalunya creat pel CIC-CEUCAT

 

Coincidint amb la reunió de la comissió aquell dimarts 27 de març del 2012 la PUDUP feia públic un manifest en el qual es posicionava en contra de Comissió per a l’estudi de la governança del sistema universitari de Catalunya.

En aquest text es considerava que el fòrum de discussió afectava a tot un conjunt molt més ampli que els integrants de la reunió. De fet, la PUDUP es considerava integrant i protagonista dels temes a tractar. A més de haver estat un dels principals suports de un conjunt de persones que són alhora protagonistes i afectats de les futures reformes de la governança de la universitat.

La plataforma no entén com pot un comissió tan petita –al seu parer- debatre “sobre tot el futur de la universitat pública” amb tota legitimitat. Per la qual cosa demanen que “aquests debats es formulin obertament”.

A més, consideren que el marc de la “Estratègia Universitat 2015” és obsolet i, per tant, la ponència, Autonomia, avaluació i retiment de comptes, que es celebrava el mateix 27 de març, quedava buidat de sentit pel que fa a les reformes universitàries.

Aquestes raons van portar a la PUDUP a fer una concentració per intentar bloquejar la sessió de reunió.

En relació amb els termes del debat, la plataforma ha fet uns raonaments del rerafons que es planteja. D’una banda, entén que s’ha posat com a punt de partida l’Associació d’Universitats Europees, sense haver primer debatut el conjunt de la societat i els agents implicats “sobre la funció de la Universitat”. Tot entenent que es parla  “d’autonomia universitària” per garantir “la capacitat de la universitat, com a institució, d’organitzar la seva activitat amb independència dels interessos del poder polític i els organismes de l’Estat i dels interessos econòmics particulars i, alhora, de desenvolupar el coneixement i promoure’n la seva difusió per sobre de determinats dogmes ideològics o religiosos, és a dir, en un marc de llibertat de pensament i crítica”. Sense oblidar-se de que són els estudiants el veritables protagonistes del món universitari i que s’ha de defensar sempre la llibertat de càtedra per part dels professors.

Per això, la PUDUP ha exposat tres matisos per a la comissió:

1. És necessària una normativa que blindi l’autonomia universitària i l’organització mínima obligatòria per totes les universitats que la garanteixi i que alhora estableixi els criteris comuns per poder considerar a una institució com a universitat, inclosos els criteris d’organització.

2. L’autonomia universitària en cap cas pot basar-se en la necessitat de la universitat de generar recursos en base a la col•laboració amb el sector privat.

3. L’autonomia universitària no requereix de la possibilitat de cada institució d’organitzar els professionals d’una forma especialitzada o diferenciadora de la resta d’universitats.

Tots aquests són aclariments que la PUDUP considera que la comissió els ha de tenir molt en compte per al desenvolupament futur de la universitat.

Per als que no coneixen la Comissió per a l’estudi de la governança del sistema universitari de Catalunya aclarim que ha estat creada al 2011 de forma temporal “pel CIC per tal de definir un nou model de governança pel sistema universitari català”. Està formada per cinquanta representants dels àmbits universitari, social i polític, i té per objectiu elaborar un document amb propostes i mesures que contribueixin a modernitzar la governança universitària i adaptar-la als nous reptes i necessitats del sistema.

En el marc de la Comissió de la Governança s’ha creat una Ponència, integrada pel Miguel Beato, Joaquim Coello, Jordi Codony, Francisco Longo, Gemma Rauret, Carles Sumarroca i Josep M. Vilalta; “personalitats de reconegut prestigi”, amb l’objectiu de marcar amb les seves idees i documents el treball a realitzar per la Comissió.