Estudiants de Pedagogia compromesos amb una universitat per a tots

El passat 21 de maig els estudiants de Pedagogia del Campus Mundet, que porten diversos dies de manifestacions, van acordar signar una text amb una bateria de propostes en relació amb el descontentament general que viuen.

El text de propostes impulsat pels estudiants del grau de Pedagogia té com a eix cinc punts claus en els quals s’executa el seu discurs: el dret universal a l’ensenyament; la Justícia Social; el Pla d’estudis, el docent i el de programació; l’avaluació i la reavaluació; i l’organització interna de la Universitat.
Com diem, és un text que assumeix les possibles mancances del seu discurs, i els postulats prèviament assumits davant temes com les beques o la desigualtat social; al mateix temps que honestament assumeixen que hi ha dades que s’han omès de forma involuntària pro desconeixement i que estan disposats a rectificar-se si s’escau.
Més concretament, en cada apartat s’intenta reflexionar a la llum de cadascun dels textos-marcs normatius, la qual cosa suposa un esforç per ajustar-se a la legalitat, però sempre des d’un enfocament positiu per als estudiants.
En el cas de la “organització interna de la universitat”, posen l’accent en temes de continguts acadèmics, fent seva una reivindicació bastant generalitzada: “la no repetició de continguts en les diferents assignatures, i en tot cas si aquest fet es donés, tingui un sentit complementari i significatiu.”; a més de que “que el volum de feina estigui repartit entre els diferents períodes d’un semestre, evitant així l’acumulació i potenciant la implicació de l’alumnat en cada tasca.”
Quant a l’avaluació i la revaluació, destaquen que “la Universitat té competències jurídiques per a implantar un sistema d’avaluació en el qual es contempli la possibilitat de tornar a examinar a l’alumne/a d’allò que no hagi superat,” demanant que “també s’aposta per restablir l’anterior plantejament universitari, en quant als crèdits de lliure elecció.” La defensa d’aquestes exigències es basen que “de les cinc declaracions relacionades amb el procés de Bolonya, en cap d’elles s’explicita l’adopció per part dels sistemes educatius estatals, de l’obligatorietat de l’avaluació continuada com a requisit”; pel que sostenen que no responen a criteris didàctics, sinó a criteris d’altra naturalesa. Paral·lelament veuen com l’Espai Europeu d’Educació Superior “dóna autonomia a les Universitats, per a que aquestes donin forma al seu model d’avaluació”. Tot això, els porta a desenvolupar les següents propostes: a) Establiment d’un procés de reavaluació; b) En el cas que l’alumne o alumna suspengui l’assignatura, es revaluarà només d’aquell contingut, etapa, unitat, evidència… que no ha superat; i c) Eliminar el caràcter totalitari de les evidències que decanten de forma definitiva la qualificació final de l’assignatura. Entre moltes altres propostes.
En relació amb això, llancen una sèrie de reflexions sobre la “Normativa reguladora dels Planes Docents de les Assignatures i de l’avaluació i la qualificació de l’aprenentatge”. De la qual suggereixen els següents canvis i propostes:

 

  • Establir un període diagnòstic i/o d’anàlisi de necessitats, concretat l’inici de cada assignatura, que serveixi per a que el professorat conegui les característiques del grup i faci les adaptacions corresponents en la seva programació.
  • Possibilitar la revisió periòdica del pla docent de les diferents assignatures.
  • Establir canals per assegurar l’acompliment d’allò enunciat en qualsevol pla docent.
  • Argumentació del motiu pel qual una evidència té una determinada ponderació, i en el cas que es doni, detallar el perquè aquesta decanta de forma definitiva la qualificació final de l’assignatura.
  •  Reforçar la idea i la presència dels tutors de cada grup/classe. És a dir, que el tutor o tutora de cada grup desenvolupi un procés amb l’alumne d’orientació i tutorització real.
  •  L’oferta d’assignatures optatives al pla d’estudis de cada ensenyament suposa una opció d’especialització més o menys individualitzada per a cada alumne/a. Tanmateix, pensem que el nombre d’alumnes matriculats/des en les optatives no pot condicionar la presència de l’assignatura en el pla d’estudis i/o la massificació de la mateixa. Per exemple, que no existeixi un nombre mínim d’alumnes matriculats, ni tampoc un nombre màxim que impedeixi l’accés a l’assignatura.

Finalment, destaquem la important reflexió sobre les taxes de matriculació universitària i la seva importància mentre són determinants per a la justícia social. El seu raonament els porta a exigir la congelació de taxes en grau, màster i postgrau, però també “l’aboliment del pagament únic total de la matrícula quan a l’alumnat se li denega la beca sol·licitada, possibilitant el pagament fraccionat de la mateixa des del moment que es comunica” i una millora en la “claredat i ajustament dels criteris d’assignació de beca per assegurar una distribució més equitativa dels diners públics”.

Això és, en síntesi, el resultat de diversos dies de manifestacions i assemblees, de debats intensos que duen a terme els estudiants de Pedagogia i que es cristal·litza en el seu comunicat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s