Monthly Archives: Juny de 2012

L’Observatori de l’Estudiant s’apropa al nostre col·lectiu

El 26 de juny es va celebrar una reunió amb la vicerectora d’estudiants i política lingüística i la directora de l’observatori de l’estudiant amb una part dels estudiants que formaran la Xarxa d’estudiants de grau i llicenciatura de cada ensenyament.

Ara que es tanca el curs, el vicerectorat d’estudiants i política lingüística ha organitzat un reunió amb els estudiants que han estat triats representants dels consells d’estudis de les passades eleccions del 26 d’abril. En total es va poder convocar a uns 30 que havien estat triats prèviament pels caps d’estudis de cada ensenyament. L’objectiu era posar-los en contacte amb l’Observatori de l’estudiant que s’està posant en marxa.
A la reunió, que va córrer a càrrec de la vicerectora i la directora de l’observatori, van assistir gairebé una trentena d’estudiants, els quals han rebut una presentació dels objectius de l’observatori, la seva estructura i la funció que ells tindran dintre d’aquesta. La sessió va incloure una petita presentació de la pàgina web de l’Observatori de l’Estudiant per part dels becaris de l’Hotel d’Associacions, que han estat els autors de la mateixa.
En general s’ha vist con bons ulls aquesta iniciativa, tot i que al llarg de la sessió es va insistir en quin era el grau de compromís del govern de la nostra institució per tal de fer cas a tots aquests estudis i informes que vagin sortint de l’observatori al llarg del temps. La Dra. Gemma Fonrodona ha garantit que, ja que és una iniciativa d’aquest equip rectoral, el més lògic és que hagi una voluntat explícita per escoltar i fer cas a aquest informes, tot respectant el marge d’actuació de la universitat. A més, s’ha posat de relleu que bona part de la força per tal d’aplicar les mesures que s’aconsellin des de l’Observatori també recau en la veu dels estudiants triats com a representants.

Els estudiants representats al CEUCAT planten cara a la pujada de taxes

El proper divendres 22 hi ha una reunió del CEUCAT (Consell de l’Estudiantat d’Universitats Catalanes) i el Consell de l’Alumnat de la Universitat de Barcelona es prepara per posar-se d’acord en el text en contra de les taxes i les retallades impulsat per el consell.

A la reunió del divendres 22 anirà el secretari general d’universitats i recerca de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castellà, per tal de transmetre al CEUCAT com s’adoptarà el Reial Decret que determina la forquilla d’augment de preus universitaris, i per tant de quina forma afectarà a tots els estudiants de les universitats.
Per aquesta raó, els estudiants membres del CEUCAT han fet un manifest per a la convocatòria on es posa de relleu el perill que suposa per a l’accés a la universitat la pujada de taxes. Tot plegat sumat a que la mesura no s’acompanya amb un increment de beques fa que signin aquest manifest “per tal d’evitar que l’accés universal a la universitat sigui posat en perill per un decret que preveu uns augments de preus desproporcionats”.
Sota el lema “Digues prou a les retallades en universitats i exigeix una Universitat Pública de qualitat”, intenten agrupar a tot el ventall de representants d’estudiants de les universitats públiques. A més han posat a la disposició de tothom una “calculadora” per poder veure quant ens costarà aproximadament la matrícula del proper curs.
Per la seva banda, el Consell de l’Alumnat de la Universitat de Barcelona ha posat sobre la taula si afegir-se sense més o incloure algunes reivindicacions més per a completar el text.

Un pacte entre l’AJEC i l’AEP permet l’entrada de forces minoritàries a les comissions del Consell de Govern

El 14 de juny passat es va celebrar la reunió excepcional del Plenari del Consell de l’Alumnat. L’únic punt del dia era l’aprovació dels candidats a la comissió d’afers econòmics, la comissió de dinamització i les 16 comissions del consell de govern.

A diferència de la reunió de convocatòria del consell de l’alumnat, aquesta darrera reunió va ser molt més àgil i dinàmica, el que va permetre l’aprovació de totes les llistes que encara s’havien de aprovar.
L’Hotel d’Associacions havia demanat, sota petició de la comissió permanent, que es presentessin totes les candidatures abans de la reunió, per tal de preparar les paperetes; a més, es va passar un document explicatiu on es detallaven les funcions de les comissions  i la quantitat de membres d’estudiants que tenen representació allà, la qual cosa va permetre un coneixement generalitzat dels llocs on entrava a participar cada candidat prèviament i què es votava concretament.
Les 18 comissions que es votaven tenen una majoria lleugera de representants de l’AJEC, però l’associació de joves estudiants de Catalunya ha sabut fer un repartiment més heterogeni de la seva força. Així, l’AEP ha pogut aconseguir 3 membres a la CAE, una de les comissions més desitjades pels estudiants del Consell de l’Alumnat. A més, candidatures com SISA (del Campus Mundet) o l’Assemblea de Farmàcia i CUFaB han pogut entrar com a representants a comissions tan importants com l’Acadèmica, la de Dinamització o l’Econòmica.
Aquest pacte entre les dues forces majoritàries, que ha permés l’entrada d’aquestes petites forces, ha tingut com a principal perjudicat les candidatures més enfrontades amb l’AJEC i l’AEP a nivell ideològic que no han rebut cap representació a les comissions més enllà de les obligatòries (Permanent i Consell de Govern).

La biblioteca de Lletres continua oferint tots els seus serveis

Tot i que s’ha tancat circumstancialment part de la biblioteca de Lletres, aquesta permet el préstec i continua obrint les seves seccions de Llatí, Hispàniques, Romàniques i Llengua amb espais per a la consulta de llibres i l’estudi.

 

Les dificultats afegides que suposa tenir tancada parcialment una de les biblioteques més grans en quant a capacitat d’espais per a l’estudi i la consulta de llibres durant el període final d’exàmens és més que comprensible. Tot i així, no és un tancament complet, els investigadors poden entrar, si ho necessiten, a espais com la sala de reserva.

A més, s’ha pogut oferir als estudiants que ho desitgin un servei paral·lel. En quant a l’ús dels espais de la biblioteques com a consulta i lloc d’estudi, l’Edifici Històric sempre ha tingut a la disposició de tots els estudiants les seccions de la biblioteca corresponent a Llatí, Hispàniques, Romàniques i Llengua, les dues primeres situades en la mateixa planta que la general i les dues últimes en l’aparcament del carrer Balmes. Aquestes s’han equipat amb més ordinadors per poder accedir a la consulta del catàleg i a la resta de serveis. També s’han obert tres aules per poder estudiar i que fan el mateix horari que la biblioteca.

Pel que fa al préstec de llibres o  llibres de “consulta en sala” del fons de la biblioteca general de Lletres, es poden sol·licitar tots els volums en aquestes altres seccions i, sota comanda, també es poden consultar els llibres exclosos de préstec. A més del ja establert “préstec interbibliotecari”, que amb una sol·licitud penjada en internet, es pot demanar que un llibre del catàleg sigui lliurat en la biblioteca que es triï.

Al mateix temps, la biblioteca del Campus Raval segueix oberta i operativa com sempre.

L’objectiu ha estat sempre minimitzar l’impacte en els estudiants dels perjudicis ocasionats per aquest tancament provisional, que ha sorgit de forma circumstancial per garantir l’estabilitat i cura del patrimoni històric que alberga, amenaçat per un ús no ajustat a les característiques que requereix aquest fons.

La Universitat lamenta la contrarietat, que no depèn de la institució. El més aviat possible es garantirà una altra vegada les condicions necessàries per tornar a obrir la part tancada d’aquesta biblioteca

Beques Santander per als estudiants de la Universitat de Barcelona

El programa ‘Beques Santander de Pràctiques en Pimes’ ofereix a 5.000 universitaris espanyols l’oportunitat de realitzar pràctiques professionals remunerades en qualsevol de les empreses participants en el projecte.

La Universitat de Barcelona gestionarà l’any que ve gairebé cent beques de pràctiques professionals en Pimes durant tres mesos prorrogables. El conveni ha estat subscrit per Emilio Botí, president de Banc Santander, Federico Gutiérrez-Solana, anterior president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) i Jesús Terciado, president de la Confederació Espanyola de la Petita i Mitja Empresa (CEPYME).
Un dels mèrits clau d’aquest contracte ha estat aconseguir un acord pel qual la gestió i el tràmit de les beques no suposen cap cobrament d’impostos o taxes a cap institució o persona, la qual cosa ve a redundar en la gratuïtat del projecte.
L’objectiu és complementar la seva formació, apropant-los la realitat de l’àmbit professional, ampliant coneixements i afavorint el seu contacte amb empreses que podrien facilitar-los la seva inserció laboral.
La durada de les beques coincideix amb els cursos 2011/2012 i 2012/2013, encara que les pràctiques podran realitzar-se fins al 31 de desembre de cada any.

Per participar, els universitaris hauran de dirigir-se al Servei d’Atenció a l’Estudiant (SAE) en carrer Adolfo Florensa nº 7. L’assignació de les pràctiques es realitzarà per les universitats d’acord principalment amb els criteris de transparència i mèrit, coneixement d’idiomes i valoració expressa de la candidatura per part de l’empresa en entrevista personal.

Segons Emilio Botí “aquest vol ser un programa que sumeix esforços del banc mitjançant l’aportació íntegra de les beques; de les universitats, que assumiran el procés de selecció d’estudiants i empreses i de les pròpies PIMES, que assumiran el compromís de proporcionar al becari un període de pràctiques formatiu i estimulant”. I va afegir: “Aspirem al fet que el 50% dels becaris siguin contractats per l’empresa en finalitzar la beca”.

El Banc Santander promou aquesta iniciativa a través de la Divisió Global Santander Universitats, les activitats de les quals vertebren l’acció social de l’entitat bancària i li permeten mantenir una aliança estable amb més de 960 universitats d’Amèrica, Àsia i Europa.

EUROSTUDENT: només és dolent l’EEES?

Avui donem un repàs a l’informe de l’EUROSTUDENT IV on es veuen les condicions de vida dels estudiants dintre de la universitat i fora de l’àmbit estrictament acadèmic.

L’objectiu principal del projecte Eurostudent és recopilar dades comparables sobre la dimensió social de l’educació superior europea.
No només es centra en l’entorn socioeconòmic i les condicions de vida dels estudiants, sinó que també investiga la mobilitat internacional temporal. El projecte s’esforça per oferir dades fiables i detallades de les comparacions entre països.
Es tracta d’una avaluació de les fortaleses i debilitats dels respectius marcs nacionals en comparació amb altres països. Els principals usuaris dels resultats són més alts responsables polítics d’educació a nivell nacional i europeu, els investigadors en aquest camp, els gerents de les institucions d’educació superior i – per descomptat – els estudiants de tot Europa.
L’estructura de presentació d’informes de Eurostudent consta d’un informe comparatiu i una anàlisi de la base de dades, que permet als usuaris descarregar dades i un perfil nacional complet per a cada país. Les dades nacionals i comparatives també han estat utilitzats per molts informes associats. La quarta ronda de Eurostudent va començar al novembre de 2008 i es va acabar l’octubre de 2011. 25 països europeus ha contribuït activament a aquesta ronda del projecte. Els seus resultats els pots veure aquí.

Sota el títol “¿Universitat sense classe?” es recopila l’enquesta d’Eurostudent en temes com ara: la dimensió social i la participació universitària, les característiques sociodemogràfiques; l’accés a l’educació superior, la procedència sociofamiliar, l’organització del temps i treball remunerat, l’avaluació dels estudis, la mobilitat internacional, la participació política a la Universitat, i l’excel·lència i l’equitat.

Per exemple, les dades de l’enquesta EUROSTUDENT IV xifren el total d’hores setmanals dedicades a estudi i treball en una mitjana de 45,5. La mitjana d’hores dedicat a l’assistència a classe és de 18,1 hores setmanals, mentre el temps dedicat a l’estudi personal és de 16,5. A més, ha vist que s’ha produït un canvi en el temps dedicat a activitats laborals remunerades al llarg d’aquests anys, que passa de suposar gairebé set hores setmanals (6,9 hrs.) a superar les deu (10,3 hrs.) en un any.

L’activitat laboral remunerada dels estudiants espanyols pot ser sintetitzada de la següent manera: un 27,2% treballa de manera regular en el transcurs del semestre, mentre un 10,9% ho fa de manera ocasional i el restant 61,9% no ha tingut cap activitat laboral en aquest mateix període. D’altra banda, entre els quals han treballat de manera ocasional en el període, un 63,2% declara haver treballat en períodes vacacionals durant l’últim any, percentatge que es redueix fins a un 29,9% entre els quals han tingut activitat laboral remunerada en el semestre en curs.
El grau de satisfacció amb la càrrega horària total està relacionat clarament amb el règim de dedicació. El 34% dels entrevistats se sent satisfet o molt satisfet amb aquesta càrrega i un 39% moderadament satisfet, ja que la consideren acceptable. En canvi, un 27% es considera insatisfet o molt insatisfet. A major dedicació al treball regular i a major edat, també major càrrega total setmanal i, en conseqüència, major insatisfacció.
D’altra banda, des de la perspectiva estratègica, sembla obvi que la proposta, en el marc de la construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior, que els estudiants han d’ocupar el centre de la vida universitària ha de traduir-se en polítiques que ofereixin respostes a la realitat aquí esbossada: una tendència creixent a compatibilitzar treball i estudi, càrregues horàries engruixades per els qui tenen treballs remunerats, que al seu torn són majoritàriament persones que busquen a la Universitat segones oportunitats, donada l’edat mitjana que presenten, i els seus entorns familiars. Aquestes polítiques hauran de caminar en l’adreça d’oferir vies institucionals diferenciades per a trajectòries que puguin organitzar agendes compatibles amb la dedicació a temps parcial. La diversitat d’agendes i de règims de dedicació requereixen també diversitat de respostes institucionals formals, d’itineraris i d’oportunitats.

La comissió permanent del consell de l’alumnat ja ha celebrat la seva primera reunió.

El divendres 25 de maig de 2012 es van reunir els membres de la comissió permanent per tal d’organitzar la propera convocatòria del Plenari del Consell de l’Alumnat.

La comissió permanent del consell de l’alumnat es va conformar el passat 17 de maig, data de la primera reunió del plenari on es van triar els seus membres i els del Consell de Govern.
La reunió d’aquesta comissió permanent es va fer el divendres 25 de maig, a instància de la vicerectora d’estudiants i política lingüística, per tal d’organitzar i preparar la següent convocatòria del plenari, on es decidiran els noms de la resta de membres de les comissions i dels òrgans de representació en delegació del Consell de Govern.
Podeu veure els acord de la reunió aquí.

De què parlem?
Els estudiants membres del Claustre Universitari componen a part el Consell de l’Alumnat. Aquest òrgan, format actualment per 87 estudiants, tenen la capacitat de prendre acords, d’entre altres coses, sobre assessoraments de drets i llibertats del conjunt de l’alumnat a la Universitat (a més d’elaborar i elevar propostes sobre qüestions relatives als drets i deures de l’alumnat ja establerts en l’Estatut de la Universitat de Barcelona); elaboren els projectes de Reglament d’eleccions de l’alumnat; i proposen la convocatòria de referèndums de l’alumnat que tinguin com a àmbit tota la Universitat, d’acord amb el Reglament d’eleccions a òrgans col·legiats i referèndums de l’alumnat de la Universitat de Barcelona. El Consell de l’Alumnat té una Comissió Permanent encarregada de resoldre els dubtes circumstancials que sorgeixen dintre de les competències de l’òrgan i és a qui t’has d’adreçar mitjançant l’Hotel d’Associacions si tens alguna qüestió per a plantejar al Plenari del Consell de l’Alumnat.