La mor de Nelson Mandela desperta una onada de reconeixement i condol

Alguns personatges de la història del segle XX passaran al record per la seva gran aportació a la humanitat, i un d’ells va morir ahir el dijous 5 de desembre del 2013

Es fa difícil començar a valorar la trajectòria vital i la dimensió humana d’una persona com Nelson Mandela. Era conegut com Madiba pel seu poble, i fou una de les persones més reconegudes a nivell internacional per la seva lluita no-violenta contra el règim de l’Apartheid sud-africà.

Mandela va néixer el 18 de juliol de 1918 a un poblet de Sudàfrica, ha mort el passat dijous 5 de desembre a l’edat de 95 anys. En la seva llarga i agitada vida, ha esdevingut una de les icones més reconegudes en la defensa dels drets humans a l’Àfrica. Des de ben jove es va involucrar en protestes socials i polítiques, va graduar-se en dret i fou advocat des del 1942. A partir de 1948 i degut a la imposició de la política segregacionista al país esdevingué una de les màximes figures dins el partit Congrés Nacional Africà (ANC) en contra d’aquesta política racista.

Durant els anys 50’s Mandela va promoure diferents mobilitzacions pacífiques, vagues i denuncies al règim que li valgueren la presó el 1956. Tanmateix, a finals d’aquella època la lluita pacífica contra l’Aperheid havia aportat poques sortides i quan sortí de la presó el 1961 promogué diferents accions de boicot, sabotatge, vagues generals, accions militars i propaganda armada sense costos humans. Tot i estar en clandestinitat fou detingut altre cop el 1962. El 1964 fou jutjat i condemnat a cadena perpètua.

A partir d’aleshores comença un captiveri que durà 27 anys. Malgrat la incomunicació i aïllament de Mandela i altres militants anti-apartheid, Mandela esdevingué símbol contra la repressió i un mite viu defensat internacional per diferents actors crítics i opositors al sistema. Ben entrats els 70’s, la repressió del règim de l’Apartheid fou en augment i poc a poc les sancions, els embargaments, els boicots internacionals, i les campanyes contra e Sudàfrica anaren provocant la seva erosió.

Durant les anys 80’s el govern de Sudàfrica va voler flexibilitzar la política de l’Apartheid de forma tímida i entrar en negociacions i diàlegs infructuosos amb diferents líders negres opositors. No fou fins l’arribada al govern del general Frederik De Klerk que posà en llibertat a Mandela i altres dirigents de l’ANC que es començà un diàleg real i unes negociacions per acabar amb el règim segregacionista ja al 1990. Finalment el 1991 l’Apartheid és abolit legalment però el procés dura fins el 1994 amb una importància cabdal de la figura de Mandela per alleujar tensions i conduir les negociacions. Fruit d’aquestes negociacions, Mandela i De Klerk reben el Premi Nobel de la Pau el 1993.

El 1994, i malgrat totes les tensions i retrocessos, es celebraren les primeres eleccions no racials a Sudàfrica que guanyà Nelson Mandela amb un amplíssim suport. Un cop elegit president la seva política es basà en la reconciliació nacional, la reconstrucció econòmica, la integració econòmica de la comunitat negre, la lluita contra el VIH, i la intervenció en política internacional com a mediadora de conflictes i salva-guardiana del dret internacionals i els drets humans.

Estigué només un mandat com a president, i quan acabà el 1999 dedicà la resta de la seva vida a campanyes socials i solidàries, especialment la lluita contra la pobresa, la contra el VIH que tant dur ha colpejat Sudàfrica, i essent mediador en diversos conflictes polítics, legals i humanitaris.

Tot i que s’ha anat retirant amb el temps de la vida pública, el seu record i presència sempre han estat present tant en l’esfera africana com en la mundial. Ha estat un dels més grans lluitadors pels drets humans de l’anterior segle, i el seu reconeixement pòstum és només una petita part de tota l’admiració que ha aixecat.

Entre altres cites de Nelson Mandela volem destacar-ne:

  • La major glòria no és caure, sinó aixecar-se sempre.
  • Si vols fer les paus amb el teu enemic, has de treballar amb el teu enemic. Llavors ell es torna el teu company.
  • M’agraden els amics que tenen pensaments independents perquè solen fer-te veure els problemes des de l’exterior.
  • La mort és inevitable. Quan un home ha fet el que ell considera com el seu deure envers el seu poble i el seu país, pot descansar en pau. Crec que he fet aquest esforç i que, per tant, dormiré per a l’eternitat.
  • Que regni la llibertat. El sol mai es posa en tan gloriós assoliment humà.
  • Una nació no s’ha de jutjar per com tracta els seus ciutadans amb millor posició, sinó per com tracta als que tenen poc o res.
  • L’educació és l’arma més poderosa que pots utilitzar per canviar el món.
  • És el deure dels periodistes examinar la conducta de les figures públiques i exposar-les a la llum.
  • He caminat aquest llarg camí a la llibertat. He tractat de no flaquejar; he comès errors en el recorregut. Però he descobert un secret: després de pujar una enorme cim, un només troba que hi ha moltes més cims per pujar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s