Estudiants ens parlen sobre l’exposició Obrint portes

L’exposició Obrint portes, impulsada i ideada des del Vicerectorat d’Estudiants i Política Lingüística, que hem pogut veure a l’Edifici Històric fins el 16/12, ha estat duta a terme, entre d’altres, amb la col·laboració de professorat i d’estudiants de la UB.

Des del Blocveu hem parlat amb tres d’aquests estudiants: M. Àngels Rosselló, Carla Corretgé i Abel Carretero. I ens han admès que les seves paraules preferides en català són: al·lota, somiatruites i capsigrany.

També Eliana Cuéllar ens va pogut respondre una pregunta via e-mail.

Moltes gràcies a tots/-es!! 🙂

                                                                                                            Text: Glòria-Mireia Montanyà
                                                                                                             Imatge: Carla Corretgé

Una petita càpsula que segueix el paper de la UB en el procés de normalització lingüística”

Com descriuríeu l’exposició?
M. Àngels:
Com una petita càpsula que segueix el paper de la UB en el procés de normalització lingüística. S’explica què és la llengua, la normalització lingüística, quines etapes ha viscut, què s’està fent i cap a on anem. Abel: Sí, i a part de la faceta històrica, també convidem a la reflexió perquè es transmet, penso, el sentiment de la feina ben feta ja que la tasca desenvolupada tot aquest temps ha revertit positivament en la pròpia llengua, en la Universitat, en els estudiants i en tots nosaltres com a societat. Carla: I sobre el disseny, voldria afegir que l’estructura de l’exposició, vista de planta, té forma de clau perquè obrim portes.

Recolzament i col·laboració institucionals juntament amb treball interdisciplinari:
M. Àngels:
El recolzament l’hem tingut des del primer moment. Abel: La idea va sorgir del Vicerectorat d’Estudiants i Política Lingüística i després ens hi vam afegir. M. Àngels: I val a dir que hi ha participat un equip interdisciplinar d’estudiants i professors juntament amb serveis lingüístics, protocol, tècnics del vr de cultura i del vr de projecció i comunicació, amb la col·laboració de la Direcció General de Política Linguística. Nosaltres, per exemple, també som de diferents Facultats: la Carla és del Grau en Disseny, l’Abel és del Màster d’Assessorament Lingüístic, Gestió del Multilingüisme i Serveis Editorials, i jo, com la resta de gent (el gruix), som del Màster en Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia. També hi havia historiadors, historiadors de l’art i un arquitecte; teníem de tot. Carla: I la interdisciplinarietat ha estat molt present, hem treballat bé plegats per aprendre mútuament i saber raonar i defensar les nostres idees davant els altres. I se’ns ha donat molta llibertat en tots els aspectes demostrant-nos que hi havia confiança en nosaltres.

L’amor per la llengua és el principal motor en la lluita pel seu respecte i preservació”

I els estudiants de fora, després d’haver-hi col·laborat, heu canviat la visió o, potser, heu entés una mica més la relació que tenim amb la llengua?
Eliana:
L’exposició em va permetre conèixer a través de testimonis i de la història del català a la UB com l’amor per la llengua és el principal motor en la lluita pel seu respecte i preservació. Com a estrangera vaig poder-me apropar al sentiment dels catalans cap a la llengua, entendre què és que et prohibeixin emprar-la en alguns àmbits i les ganes que genera de tenir-ne cura. Participar en aquesta exposició ha estat una experiència molt enriquidora culturalment.

Quin valor hi doneu com a experiència professional?
M. Àngels: 
M’ho he passat pipa col·laborant-hi i també espero que m’obri portes (somriu). El treball en equip no es veu a l’exposició però ha estat enriquidor i tothom ha aportat quelcom diferent des del seu àmbit científic. Carla: Sí, i pel que fa al disseny també ha estat interessant. Jo vaig decidir no fer pràctiques en els meus estudis però l’exposició, com que hi he col·laborat mig any, ha acabat essent com unes pràctiques. Penso que m’obrirà portes perquè és quelcom tangible i ho recomano al cent per cent. Tenir l’oportunitat de fer un projecte real i treballar en equip és enriquidor a nivell personal i a nivell professional. Abel: Ens ho hem agafat amb molta il·lusió i n’estem molts contents.

Un desig pel 2015:
Abel:
 Que se segueixi fent la feina, almenys, tan ben feta com els darrers anys.

SONY DSCD’esquerra a dreta: l’Abel, la Carla i la M. Àngels (16/12/2014)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s