Monthly Archives: Juliol de 2015

Avui parlem amb Débora García, antiga estudiant de la UB

Des de Bolonya, “la dotta, la grassa, la rossa”, us pengem la segona de les minientrevistes previstes durant l’estiu.
En aquesta ocasió hem parlat amb Débora García Barrios, antiga estudiant de la UB, membre de l’Observatori de l’Estudiant (UB) i actual Regidora de Salut Pública i Consum a l’Ajuntament del Prat de Llobregat. Desitgem que us agradi.

Gràcies Débora pel temps invertit! 🙂

Idea, coordinació: Glòria-Mireia Montanyà
Text: Débora García Barrios
Imatges: Observatori de l’Estudiant (UB)

DEbora_Minientrevista BLOCVEUDébora García a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona el passat juny

“Per aconseguir un món millor
hem de treballar junts”

1- Pots presentar-te breument? Em dic Débora García Barrios i sóc del Prat de Llobregat. Primer vaig estudiar el CFGS d’Integració Social a l’Institut Can Vilumara de l’Hospitalet de Llobregat, formació amb la que he après molt i a més he gaudit com mai; i després vaig estudiar el Grau d’Educació Social a la Universitat de Barcelona, que m’ha servit per ampliar coneixements i aprofundir en alguns àmbits. Totes les experiències al llarg de la meva vida m’han ajudat a convertir-me en la persona que sóc.

M’agrada molt el cinema i sovint l’utilitzo com a eina pedagògica. Un film que m’agrada particularment és “Lío en los grandes almacenes” (1963) de Frank Tashlin i protagonitzada per Jerry Lewis, perquè és una crida a no rendir-se mai i a lluitar per allò que es vol.  Una altra passió és el dibuix; sóc molt fan de “Mortadelo & Filemón”. M’encanta Francisco Ibáñez i la crítica a la societat en la que vivim a través de les vinyetes; és un referent que segueixo a través dels meus dibuixos.

I, naturalment, tinc molt d’interès pel sector social. Al compte Twitter hi tinc una frase que diu així: “Per aconseguir un món millor hem de treballar junts”. Per tant, en el sector social la participació de qualsevol ens és fonamental. Mai s’ha d’oblidar que treballem per a les persones.

2- Quin és el teu lligam amb l’Observatori de l’Estudiant (UB)? Vaig entrar a l’Observatori de l’Estudiant per casualitat. Un company hi era com a becari i explicava coses molt interessants que es feien i que es podien fer. En resum, el mateix dia vaig anar a investigar i m’hi vaig quedar. Primer vaig participar al Grup de Treball de Temes Socioeconòmics i després al d’Educació i Pobresa; dos àmbits d’interès personal que tracten el món estudiantil i el tercer sector. Estic contenta de pertànyer i de col·laborar als dos grups perquè m’enriqueix enormement el fet que siguin multidisciplinaris. I m’agradaria afegir que els companys de l’Observatori van donar-me molt de suport a l’hora de fer el Treball de Fi de Grau; fins al punt de publicar-m’ho. Estic molt agraïda del que han fet i orgullosa del que fan.

3- T’ha interessat sempre la política? En quin sentit? No sempre m’ha interessat. Més aviat vaig començar lluitant pels meus interessos com a estudiant, perquè em veia perjudicada com a jove, i a mesura que passaven els anys les prioritats eren les mateixes però ja entraven d’altres interessos com la lluita contra les desigualtats i les injustícies a un nivell més general, més de societat. I, evidentment, amb el temps vaig descobrir que es podien canviar moltes coses a través de la política.

“Vaig aprendre’n molt i, de mica en mica,
vaig començar a intervenir opinant i construint”

4- Podries fer-nos un breu resum de la teva participació/evolució política? A l’Institut (ESO) vaig sortir escollida membre del Consell Escolar. El que més em va agradar és participar en les decisions que implicaven l’Institut i els estudiants. Poc després vaig formar part del Consell Escolar Municipal que impactava encara més i on vaig conèixer d’altres estudiants i professors. Participar a la ciutat va ser molt important per a mi. Un dels actes que recordo amb estima va ser el de la manifestació de l’atemptat de l’11M; anar a les aules per animar als companys a participar-hi i veure els resultats de l’esforç va ser molt gratificant. Posteriorment a la Universitat de Barcelona vaig ser representant als òrgans oficials com a membre del Claustre i a la Junta de Govern de la Facultat de Pedagogia. Va ser una etapa bastant dura pels estudiants ja que va coincidir amb la pujada de taxes, matrícules i retallades on els estudiants eren els principals perjudicats. Era un atac i s’havia d’actuar. I és quan vaig entrar a la Joventut Socialista de Catalunya, al tercer any del Grau, i molt més tard al Partit Socialista de Catalunya.

Ser a la JSC El Prat m’ajudava a seguir amb la lluita estudiantil i veure d’altres dinàmiques de participació a les que podia adherir-me i defensar els drets que es retallaven. Amb el PSC El Prat va ser una mica diferent perquè ells treballaven a la ciutat i per la ciutadania amb actes, campanyes i presentacions per a tothom; ja fossin simpatitzants, militants o gent del Prat (i a nivell municipal, autonòmic o europeu). Vaig aprendre’n molt i, de mica en mica, vaig començar a intervenir opinant i construint.

El passat març vaig entrar a la llista electoral del PSC El Prat per a les municipals i la veritat és que no m’ho esperava; vaig trigar una mica en acceptar que era a la llista. Els mesos posteriors van ser de treball intens de campanya i estic molt contenta de com es va dur a terme. Sortir al carrer i que la gent s’impliqués en la construcció del programa electoral va ser especial. La gent de El Prat volia dir la seva i es van recollir un munt de propostes que vam incloure. El feedback hi va ser molt present i era el que calia perquè la gent volia dir la seva. Va ser l’aspecte que més em va agradar.

I va arribar el 23 de maig, nit de resultats electorals, en la que vaig sortir elegida com a regidora; un càrrec de molta importància i que comporta una gran responsabilitat i compromís amb els ciutadans.

5- Com descriuries el teu càrrec actual? Sóc Regidora de Salut Pública i Consum, un càrrec amb moltes competències que es concentren en la seguretat de les persones. És una nova etapa on tindré l’oportunitat d’aprendre encara més i de treballar amb la ciutat en la que he crescut; la meva gran prioritat. És una regidoria on la feina que es fa en el dia a dia és la de tenir cura i vetllar pels ciutadans. Ens ocupem des de la promoció i protecció de la salut, i temes d’assistència sanitària passant per temes de consum (Oficina d’Informació al Consumidor).

6- I, per a concloure, quins són els aspectes en els que caldria incidir per a millorar la vida de la ciutadania? Simplement millorar els canals de participació ciutadana. Una de les queixes existents en la societat espanyola és que no es sent escoltada. Per tant, buscar mecanismes on es fomenti la participació. També cal recordar que som càrrecs públics i que treballem al servei del ciutadà, no en contra seva, per tant, incideixo en la lluita contra la corrupció i la promoció de la transparència; personalment no tinc res a amagar. I per últim, protegir l’educació, la sanitat, els serveis socials i el treball, per a combatre d’aquesta manera les desigualtats que impliquen les mesures preses pel govern autonòmic i central; que només perjudiquen a la població.

     

Jordi Martín ens parla de les XV Jornadas de Servicios Universitarios de Empleo

Des de Roma, la ciutat eterna, pengem la primera de les tres MINIENTREVISTES programades durant l’estiu 2015.

En aquesta ocasió parlem amb l’estudiant Jordi Martín Pons que ens explica l’experiència viscuda com a ponent a la taula rodona Competencias, titulaciones universitarias, mercado laboral y empleabilidad de calidad: retos académico-laborales y perspectiva europea.

Les XV Jornadas de Servicios Universitarios de Empleo s’han fet a la UB del 17 al 19 de juny.

Idea, coordinació: Glòria-Mireia Montanyà
Text: Jordi Martín i Glòria-Mireia Montanyà
Imatge: Jordi Martín

Jordi Martín                      Jordi Martín, actualment a Rússia, ens envia aquesta imatge

“Vetllar pel futur ocupacional dels estudiants”

1-) Et pots presentar breument? Tinc 20 anys, estudio segon curs del grau d’Història i començaré Arqueologia al setembre. L’abril del 2014 vaig ser escollit representant al Consell dels Estudiants de la UB, des d’on col·laboro en comissions com la COUB (Comissió d’Ocupabilitat de la Universitat de Barcelona). Sempre que puc m’escapo per a practicar rem perquè.. “mens sana in corpore sano”.

2-) Què són les Jornades? Una trobada entre experts amb l’objectiu d’intercanviar idees (i projectes) entre els diferents actors interessats per l’ocupabilitat dels titulats universitaris. És un íter molt eficaç, en el sentit de que es concentren els esforços de petites accions dutes a terme per Facultats, Departaments, grups de professors i empreses diverses, i s’analitza en conjunt per a conèixer l’estat real dels nostres estudis universitaris. I, naturalment, la seva incidència en els estudiants de cara la cerca de feina, la qualitat universitària i la innovació de les nostres institucions. Es busca, concretament, millorar les possibilitats dels estudiants, tant les educatives com les laborals, amb el lideratge, l’emprenedoria i la confiança en sí mateixos.

3-) Quin és, doncs, l’interès concret de les Jornades pels estudiants? El profit que en traiem. M’explico. La renovació constant de les institucions universitàries ens posa a l’abast innovacions en els camps més diversos; en aquest cas, en el d’ocupabilitat. Sabem que l’ocupabilitat és un factor més, tot i que important, a l’hora de triar un grau o un altre i ens ve a la ment aquell comentari tant familiar de: «jo em veig fent de…». Les institucions busquen, amb trobades com la que ens ocupa, possibilitar que els estudiants aconseguim una feina relacionada amb la formació adquirida i amb les aspiracions laborals desitjades. Cal, al meu parer, evitar la fuga del talent, canalitzar-lo adientment i retornar a la societat una part del que aquesta inverteix en cadascú de nosaltres; no oblidem pas que parlem, en casos com la UB, d’institucions públiques.

4-) Per què hi vas participar?  En primer lloc perquè sóc representant dels estudiants a la comissió que treballa per a la millora de l’ocupabilitat i de la qualitat dels graus. I en segon lloc perquè aquestes jornades anuals són un pol d’acció per a renovar objectius, fixar-ne de nous i avaluar la tasca feta els darrers 15 anys. Concretant-ho més, diria que és Vetllar pel futur ocupacional dels estudiants i estar-ne atents de la trajectòria prosseguida un cop finalitzada la formació a les nostres institucions. També m’agradaria afegir que el fet que les universitats hagin pres consciència d’aquesta necessitat ha estat un fenomen revolucionari; i cada vegada hi actuen amb més eficàcia.

5-) Quina va ser la teva participació? La meva intervenció es va centrar en la visió del món estudiantil sobre les polítiques d’ocupabilitat que porta a terme la UB incidint en el creixent interès que desperten entre els estudiants. Em refereixo a fires, projectes d’innovació i desenvolupament, pràctiques, etc. També vaig parlar de la dificultat de transmetre adientment aquestes polítiques a l’estudiantat perquè en puguem treure un benefici real de cara al futur i s’entenguin com el que són: un plus.

M’agradaria comentar, també, que la qüestió de si la universitat és capaç d’arribar als estudiants com deuria és un tema a part, penso, i encara no resolt, diria; tot i que tenim estructures com l’Observatori de l’Estudiant de la UB i la Comissió d’Ocupabilitat de la Universitat de Barcelona (COUB) que ho analitzen i en cerquen opcions de millora contínua.

6-) Com valores l’experiència viscuda? Positivament. Sempre es pot aprendre molt de l’intercanvi  d’experiències entre universitats; i encara més, diria, en un tema com és el de l’ocupacionalitat dels estudiants.

7-) Vols afegir quelcom? Voldria recomanar a la resta d’estudiants, si se’m permet, que s’interessi per les diferents accions que potencien l’ocupacionalitat i que es duen a terme des de la pròpia universitat, perquè són de gran utilitat; i sí, sigui quin sigui el Grau triat. Animeu-vos!