Monthly Archives: Novembre de 2017

La Universitat de Barcelona acull una conferència de l’expert en estudis de l’Holocaust Michael Berenbaum

L’investigador Michael Berenbaum farà una conferència sobre la seva especialitat en l’Holocaust a la Universitat de Barcelona, convidat per l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB. L’acte tindrà lloc el dilluns 4 de desembre a les 18.30 hores a la sala de professorat de l’edifici Josep Carner (Aribau, 2). L’activitat és gratuïta i oberta a tothom, però cal inscriure-s’hi prèviament mitjançant aquest formulari en línia.

La conferència s’ha organitzat amb motiu de l’estrena mundial de l’exposició itinerant «Auschwitz», que mostra més de 600 objectes originals del camp de concentració, i que s’inaugurarà l’1 de desembre al centre d’exposicions Arte Canal, de Madrid.

Michael Berenbaum, expert en estudis de l’Holocaust, va ser director adjunt de la Comissió sobre l’Holocaust del president dels EUA Jimmy Carter (1979-1980), director de projectes del Museu Memorial de l’Holocaust dels Estats Units (USHMM) (1988-1993) i director de l’Institut de Recerca de l’Holocaust de l’USHMM (1993-1997). Del 1997 al 1999 va ser el president i CEO de la Fundació Shoah creada per Steven Spielberg. Actualment, és comissari de l’exposició «Auschwitz» i director de l’Institut Sigi Ziering i del Grup Berenbaum.

L’artista xinès Li Yousong mostra la seva visió contemporània de la revolució cultural

La revolució cultural xinesa i la seva estètica serveixen d’inspiració a les obres de la mostra «Darrere l’espai», una sèrie de treballs de l’artista Li Yousong que s’exposen a la seu de la Fundació Institut Confuci de Barcelona (FICB), al carrer Elisabets, número 10. Coorganitzada per aquesta institució i per la UB, «l’exposició s’emmarca en un corrent actual a la Xina que no vol perdre el seu llegat històric», segons explica el comissari de la mostra, el professor de Belles Arts de la UB Domènec Corbella. Li Yousong va néixer el 1968 a Shenyang, al nord-est de la Xina, i va viure la revolució cultural durant la seva infància i adolescència. Això es reflecteix en els dibuixos que ara exposa a Barcelona fins al 20 de desembre, que pertanyen a col·leccions privades i s’exhibeixen per primer cop en un país occidental.

L’exposició consta d’uns vint dibuixos realitzats amb grafits amb dues tintes. Es tracta de peces de petit format d’aproximadament 50 per 60 centímetresque recorden l’estètica de la Xina dels anys setanta, caracteritzada per l’enaltiment de la industrialització i el col·lectivisme. Li Yousong, però, rememora aquella època des d’una perspectiva actual: «Els símbols i les característiques artístiques de la revolució cultural xinesa s’entrellacen amb altres influències del món occidental i construeixen un nou espai de creativitat», explica Corbella. Quan Li Yousong, actualment professor al Departament de Disseny Artístic de l’Institut de Comunicació Gràfica de Pequín, va exposar per primer cop aquests dibuixos a la Xina, tots ells van ser adquirits per particulars interessats per la seva proposta creativa. Ara, els dibuixos es poden veure a Barcelona gràcies a la col·laboració de la galeria FEEFAN’S Art de Pequín.

Inauguració: dijous 30 de novembre de 2017 les 19 h a la FICB. Accés lliure subjecte a inscripció prèvia: FORMULARI D’INSCRIPCIÓ (inauguració)

Més informació

La Panera Solidària de la UB, amb els nens de Sant Joan de Déu

Per tercer any consecutiu, la Universitat de Barcelona posa en marxa la seva Panera Solidària per projectar la solidaritat de la comunitat universitària en benefici d’un projecte social. En aquesta edició, els diners recaptats es destinaran íntegrament a l’Obra Social Sant Joan de Déu per al programa Hospital Amic de l’Hospital Maternoinfantil. Aquest programa té l’objectiu de millorar l’experiència dels nens hospitalitzats per fer-la tan positiva com sigui possible, amb accions com ara els pallassos d’hospital, sessions de musicoteràpia o intervencions assistides amb gossos, entre d’altres.

Per recaptar fons per a aquesta causa solidària, enguany, la Panera Solidària creix, i no se’n sortejarà només una sinó que hi haurà tres paneres. Així, s’espera assolir un nou rècord de donacions —que l’any passat van arribar als 4.274 euros—, alhora que augmenten les possibilitats de resultar-ne guanyador. Tota la comunitat universitària —estudiants, personal d’administració i serveis, i docents i investigadors— en pot adquirir participacions, a dos euros cadascuna, a través del web Panera Solidària. S’hi pot participar fins al divendres 15 de desembre a les 13 h. El sorteig per conèixer les tres persones guanyadores es farà el dilluns 18 de desembre, en presència de la secretària general de la Universitat.

Les tres paneres (Torró, Neula i Tortell) sumen prop de cent premis valorats en 4.700 euros, entre els quals hi ha un cap de setmana a l’Hotel Balneario de Zújar (Granada), un vol amb helicòpter per la costa de Barcelona, una espatlla ibèrica de gla, dos batejos de mar, un carnet TR3SC Premium, una sessió gratuïta a un joc d’escapada en viu, entrades a PortAventura o L’Aquàrium, a més de lots de llibres, cava i torrons, passaports articketBCN, entrades per al musical Cabaret o marxandatge de la Universitat de Barcelona, entre d’altres.

Les empreses i entitats que participen enguany en aquesta iniciativa solidària són: Andreu Xarcuteria i Tastets, ArticketBCN, Bankrobber, Bodegues Torres, Caravan Made, Cathelicopters Barcelona, Caves Pere Ventura, Celler Mas Doix, Centre d’immersió L’Àmfora, Centre Flotarium de flotació i aïllament sensorial, Cinemes Girona, ClubMPC, DEBOSC, El Club de Cultura TR3SC, El Periódico, Escape Hunt Experience Barcelona, Espinaler, Estrella Damm, Filmin, Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana, Fundació PortAventura, Hotelius Club,  L’Aquàrium de Barcelona, La Valenciana, Llibreria Alibri, NBA Café, Northweek, Notebloc, Restaurant Ginos, Resturant Rasoterra, Sabores Taller de Cocina, Teatre Poliorama i Viatges El Corte Inglés, a més d’Esports UB, l’Àrea de Formació Complementària de la UB, Edicions UB, el Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB i la Botiga UB.

Identifiquen el mecanisme de segmentació i consolidació del record d’experiències a llarg termini

Un estudi liderat per un equip de la UB i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) ha identificat un mecanisme neural en humans que permet segmentar la nostra experiència en unitats de memòria discretes. Segons el treball, publicat a la revista científica Current Biology, el cervell identifica els canvis de context com a «frontera» en el flux de la nostra experiència i els utilitza per fragmentar el curs dels esdeveniments en petites unitats de memòria per ser emmagatzemades a llarg termini. L’estudi mostra que aquest procés té lloc durant la identificació d’un esdeveniment frontera gràcies a la ràpida reactivació en memòria del flux d’informació que el precedeix.

En el treball hi han participat Ignasi Sols, com a primer signant, i Lluís Fuentemilla, tots dos investigadors del Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de l’IDIBELL i de l’Institut de Neurociències de la UB. També hi han col·laborat Sarah DuBrow i Lila Davachi, del Departament de Psicologia de la Universitat de Nova York, als Estats Units.

 

Experiències contínues, records discrets

Malgrat que les nostres experiències del dia a dia les vivim de manera contínua, sense talls aparents, investigacions científiques han demostrat que els canvis en el context poden influir en la representació que en fem en la nostra memòria, en què les vivències acaben esdevenint records discrets. «El que ens interessava saber en aquest cas és si aquest procés de compartimentació dels records comença en el mateix moment en què es viu l’experiència, i quin mecanisme neural hi podria donar suport. Se sap per estudis previs en animals que el patró neural actiu durant una determinada experiència es reactiva un cop aquesta acaba. Per tant, la idea era estudiar en un grup de voluntaris què passa al cervell en el moment en què un determinat episodi finalitza», explica l’investigador Ignasi Sols.

 

Els «esdeveniments frontera» desencadenen la codificació de records

Per aprofundir en aquest mecanisme de segmentació i reactivació de memòries, els investigadors van dissenyar un experiment amb la finalitat de recrear de manera simplificada aquests «esdeveniments frontera»; els participants havien d’observar una seqüència d’imatges de la mateixa categoria —per exemple, rostres humans— que es veia interrompuda per un element d’una categoria diferent, per exemple un objecte qualsevol.

La resposta dels participants es mesurava conductualment a partir de tests de memòria en què se’ls demanava, a partir de dos elements visualitzats prèviament, quin havien vist primer. Els resultats de l’estudi conclouen que els elements continguts en un mateix episodi —dos rostres observats dins d’una seqüència contínua de rostres, per exemple— eren significativament més fàcils d’endreçar temporalment que els que havien estat observats en episodis diferents: dos rostres mostrats en una seqüència en què hi havia les imatges de dos objectes al mig.

 

Més informació

 

Referència de l’article:

Sols, I., DuBrow, S.;, Davachi, L.; Fuentemilla, L. «Event boundaries trigger rapid memory reinstatement of the prior events to promote their representation in long-term memory»Current Biology, novembre de 2017. Doi: 10.1016/j.cub.2017.09.057

El programa de suport de la UB a les persones refugiades, guardonat amb el Premi Magisterio

La Universitat de Barcelona va recollir el passat dijous 23 de novembre, al Caixaforum de Madrid, un dels Premis Magisterio 2017, atorgats per la publicació homònima, pel seu programa de suport a les persones refugiades. Es tracta d’un guardó compartit amb la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) i les universitats Complutense i Camilo José Cela, a les quals el jurat ha volgut distingir «pel seu treball perquè les persones refugiades i sol·licitants d’asil puguin accedir a estudis universitaris i fer realitat, així, la seva inclusió al país d’acollida».

Els Premis Magisterio – Protagonistes de l’Educació reconeixen anualment la tasca de professionals, organitzacions i empreses que, amb el seu treball i exemple al llarg de l’any, hagin contribuït a la millora de l’educació a l’Estat espanyol. S’atorguen vuit guardons i dues mencions especials (a un docent i a un centre educatiu) entre un centenar de candidatures proposades per un consell editorial que encapçalen periodistes de la publicació Magisterio, que l’any passat va complir 150 anys.

El Programa UB de suport a persones refugiades i provinents de zones en conflicte, coordinat per la Fundació Solidaritat UB, té com a objectiu principal promoure l’accés d’aquest col·lectiu a l’educació superior. Amb aquest propòsit, el programa inclou diverses línies d’actuació, com ara accions de suport acadèmic, educatiu i social a joves estudiants refugiats mitjançant beques de matrícula universitària, cursos de llengua catalana i castellana, programes de mentoria, allotjament, assessorament jurídic i assistència psicològica; així com la realització d’un curs de transició a la Universitat —amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona—, que s’adreça a persones en situació d’especial vulnerabilitat econòmica i de drets humans (principalment, procedents de Síria), i que inclou l’allotjament i la manutenció.

En el marc del programa de suport, la Universitat també organitza diverses activitats d’informació, formació i sensibilització sobre la crisi de les persones refugiades (com el projecte Mare Nostrum, finançat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament), i participa en projectes europeus i de dimensió internacional, com RESCUE (Refugees Education Support in MENA countries) i inHERE (Higher Education Supporting Refugees in Europe). Aquest últim ha inclòs el programa de la UB dins del seu Catàleg de bones pràctiques en l’acollida de refugiats.

 

http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2017/11/047.html

La Xarxa Vives publica la 3a edició d’el Manual d’estil interuniversitari per a la redacció de textos institucionals en anglès

Emmarcat en el Pla de Política Lingüística de la Xarxa Vives d’Universitats (XVU), el Manual d’estil interuniversitari per a la redacció de textos institucionals en anglès publica la seua tercera edició. La principal novetat ha estat la incorporació d’un bloc de models de documentació institucional.

El foment del multilingüisme és un dels eixos fonamentals de les universitats de la regió Vives. Per eixe motiu, en aquesta edició s’ha pensat en facilitar el treball de les universitats i dotar-se d’uns criteris lingüístics en anglès únics, comuns i homogenis.

Adreçat a l’àmbit acadèmic, aquest manual afavoreix la comunicació institucional entre les universitats. A més, possibilita la qualitat lingüística de la informació amb projecció internacional i enriqueix la competència lingüística del personal universitari de les vint-i- dues universitats de la Xarxa.

El manual ha enregistrat vora 40.000 consultes al web de recursos lingüístics de la Xarxa Vives des que es va publicar per primera vegada l’any 2013. Aquest fet, posa en relleu la seua utilitat en les universitats i el compromís d’aquestes per generar competències plurilingües en la seua comunitat acadèmica.

La tercera edició del manual ha estat elaborada per la secció d’anglès del Grup de Treball de Qualitat Lingüística de la XVU conjuntament amb els tècnics dels serveis lingüístics universitaris.

https://drive.google.com/file/d/10RfwrSxklMOSDyaYAP-yWDvMcqZ1XhsY/view?usp=sharing

La Universitat de Barcelona obre un canal de comunicació corporatiu a Telegram

Aquest dimarts, 21 de novembre, la Universitat de Barcelona posa en marxa un nou canal de comunicació corporatiu en el servei de missatgeria Telegram. A través d’aquesta xarxa, la UB informarà d’assumptes d’especial rellevància per a la comunitat universitària, com pot ser la celebració d’actes, comunicats, notícies o informació important de servei.

El canal, que funcionarà com a prova pilot durant tres mesos, suposa l’aterratge de la Universitat de Barcelona en aquesta xarxa de missatgeria, que s’està convertint en una de les eines fonamentals per cohesionar i impulsar la comunicació de qualsevol organització, tant externament com internament. De fet, aquest primer pas serà l’avantsala de la creació d’altres canals de Telegram segmentats per col·lectius que naixeran per reforçar la comunicació de la Universitat amb la seva comunitat universitària: estudiants, personal d’administració i serveis i personal docent i investigador.

Si vols rebre les últimes novetats sobre la Universitat de Barcelona, has de seguir aquest enllaç i entrar en el grup de Telegram. En el cas que no tinguis aquesta aplicació, primer te l’hauràs de descarregar a través de les diferents botigues (Apple StoreGoogle Play Store).

http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2017/11/031.html

Avui comença el Seminari Internacional de la Xarxa GENCPOLIS i IV Jornades de Recerca Feminista de l’IIEDG

Les jornades, que acolliran ponents de Catalunya, de l’Estat espanyol i d’arreu d’Europa i Amèrica, s’organitzen a través de diverses activitats.

Arrenquen avui dia 22 amb una presentació i dues conferències internacionals, a càrrec de Lisset Coba i de Nancy Folbre. Un recital poètic de la mà de la rapsoda Mireia Calafell tancarà aquesta sessió.

El dia 23 tindrà lloc el seminari final de la xarxa Gènere, Ciutadania i Polítiques (GENCPOLIS), en el qual s’organitzaran taules rodones a l’entorn dels quatre eixos temàtics de la xarxa. En acabar, Núria Feliu farà també una lectura poètica.

El dia 24 al matí es faran taules rodones amb acadèmiques feministes sèniors i a la tarda es presentaran comunicacions de diverses temàtiques a càrrec d’un ampli ventall d’investigadores. Les jornades es tancaran amb una performance dirigida per Imma Manresa i Mercè Espelleta, del Projecte Vaca.

Més informació

Dates : 22-11-2017 al 24-11-2017

Organitza : Xarxa GENCPOLIS i Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere (IIEDG)

Lloc : Facultat d’Economia i Empresa, edificis 690 i 696

Una jornada analitza l’aplicació de les neurociències en el dret, la gestió pública i la criminologia

Es poden aplicar les tècniques de les neurociències —com ara les ones que es detecten amb un electroencefalograma— en els interrogatoris als acusats en un judici? Les polítiques públiques poden ser més efectives si tenen en compte la recerca en neurociències a l’hora de predir el comportament de la ciutadania? Aquestes són algunes de les qüestions que es debatran en una jornada que tindrà lloc el dimecres 22 de novembre a la Facultat de Dret, organitzada conjuntament per l’Institut de Recerca TransJus de la Facultat de Dret —que abasta els àmbits del Dret, la Ciència Política, la Criminologia, la Gestió Pública i les Relacions Laborals— i l’Institut de Neurociències de la UB, el qual aplega investigadors de les facultats de Psicologia, Biologia, Medicina i Ciències de la Salut, i Farmàcia i Ciències de l’Alimentació.

La jornada «Neurociències i Ciències Socials: una aproximació transdisciplinària» tindrà lloc a la Facultat de Dret i la inauguraran el director del TransJus, Juli Ponce, i el director de l’Institut de Neurociències, Carles Escera. Ponce explica que la iniciativa neix de «la constatació que hi ha temes d’interès comú entre la neurociència i les ciències socials, en especial en els àmbits del dret, la ciència política, la gestió pública o la criminologia. En la seva intervenció, Ponce parlarà de com es poden fer polítiques públiques «més acurades i efectives» si es té en compte la manera en què reacciona el cervell dels ciutadans que en són receptors. Això és aplicable a supòsits com ara les campanyes per evitar el consum de tabac, per augmentar les donacions a causes solidàries o per reduir el consum d’energia. Entre altres qüestions, Ponce analitzarà el concepte de nudging, que literalment vol dir ‘donar una empenta suau a algú per cridar l’atenció’ i que en les ciències socials es fa servir per fomentar determinades conductes positives sense usar prohibicions ni recompenses econòmiques.

El catedràtic Carles Escera apunta que el camp de les relacions entre la neurociència i el dret, encara que va aparèixer als anys noranta del segle passat, «ha pres embranzida recentment». En aquest sentit, defensa que és un àmbit «en què encara hi ha més preguntes que respostes i on els resultats hauran de ser sempre considerats i valorats en el context de les implicacions ètiques». En la seva intervenció, Escera parlarà del potencial evocat P300, una ona extreta de l’electroencefalograma, que alguns autors han suggerit que es pot utilitzar, per exemple, per revelar informació que l’acusat d’un crim no vol admetre. De fet, aquesta prova es va fer servir en el cas de la desaparició de la jove Marta del Castillo. El director de l’Institut de Neurociències defensa que «els resultats d’aquesta prova no poden ser mai concloents, atès que hi ha nombrosos factors que influeixen en el potencial P300 i és, per tant, una resposta cerebral altament inespecífica».

Durant la jornada es tractaran temes com la neurociència de la presa de decisions, la neurociència i la culpabilitat penal, o els aspectes psicològics de la criminalitat i la predicció del risc de violència, entre d’altres.

 

http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2017/11/030.html

La UB analitza el poema ‘Jabberwocky’, de Lewis Carroll, en una jornada

Jabberwocky és un poema inclòs a l’obra de Lewis Carroll A través del mirall (Through the looking glass, segona part d’Alícia al país de les meravelles), i que tracta sobre un monstre del mateix nom. El poema és el més representatiu de la literatura anglesa del nonsense, i ha tingut influència tant en la llengua anglesa —que ha incorporat algunes de les paraules inventades per Carroll en aquest poema— com en la cultura audiovisual, on ha influït en The Muppets o en obres dels Monty Python o Tim Burton.

Des del moment de la seva primera edició, el 1871, Jabberwocky ha atret l’interès de filòlegs, il·lustradors i traductors. Se n’han fet més d’un centenar de traduccions a més de quaranta idiomes, a banda de variades reinterpretacions en llibres, cançons i pel·lícules.

Per analitzar aquest poema des de les seves diferents vessants, aquest dijous, 23 de novembre, la UB li dedicarà la II Jornada Delícies d’Alícia. En la trobada es projectaran vídeos amb la lectura de Jabberwocky a càrrec de personatges públics com ara Christopher Lee o Kate Burton. A més, s’analitzaran diversos aspectes de l’obra, com les paraules sense sentit, la traducció al castellà i les versions que s’han fet del poema. Durant l’acte, la Coral de la Facultat de Filologia oferirà una versió musical del poema.

 

Exposició bibliogràfica

El CRAI Biblioteca de Lletres (primer pis de l’Edifici Històric de la UB) ha preparat una exposició sobre Jabberwocky que es pot veure a les vitrines exteriors fins al 24 de novembre. La mostra recull prop de cinquanta llibres amb il·lustracions del poema, més d’un centenar de traduccions a més de quaranta idiomes i una dotzena de reinterpretacions.

Enllaç al programa de la jornada