Nou investigadors de la Universitat de Barcelona i de l’Hospital Clínic-IDIBAPS, al rànquing dels millors del món

http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2017/11/025.html

Nou investigadors de l’Hospital Clínic-IDIBAPS i de la Universitat de Barcelona figuren en la llista dels científics més influents del món publicada per Clarivate Analytics —empresa capdavantera en el sector de la innovació—, que identifica els experts que lideren els treballs amb més impacte científic internacional en diverses àrees d’estudi. Es tracta de Rosa Maria Lamuela, Josep Maria Haro, Jordi Bruix, Elias Campo, Josep Dalmau, Francesc Graus, Josep Maria Llovet, Eduard Tolosa i Eduard Vieta. També hi figura un investigador de l’Hospital Clínic de Barcelona i de l’IDIBAPS, Joan Bladé.

 

Els Highly Cited Researchers de Clarivate Analytics —l’antiga branca dedicada a la propietat intel·lectual i ciència de l’agència Thomson Reuters— és una de les classificacions més reputades en la comunitat acadèmica i científica internacional. La llista inclou els 3.300 noms més rellevants del món en vint-i-un camps de la ciència i les ciències socials, que van des de la medicina clínica i les neurociències fins a l’agricultura, l’economia o el medi ambient. Dels 3.300 investigadors, seixanta treballen en institucions espanyoles.

En l’elaboració del rànquing, els experts en bibliometria de Clarivate Analytics han analitzat els articles científics que estan entre l’1% dels més citats per camp i any al Web of Science (els Highly Cited Papers). En aquesta edició s’han tingut en compte 130.000 articles de 900 institucions d’arreu del món. Aquesta classificació internacional és també un component clau de molts rànquings de gran projecció mundial en el món universitari, con ara l’Academic Ranking of World Universities (ARWU), més conegut com a rànquing de Xangai.

Els investigadors més influents del 2017 del Clínic-IDIBAPS i de la UB

Rosa Maria Lamuela és professora de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB i membre del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn). Experta en nutrició i ciències de l’alimentació, dirigeix l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA) —ubicat al Campus de l’Alimentació de Torribera— i és responsable del Grup de Recerca d’Antioxidants Naturals de la UB, que està integrat a la Xarxa de Referència en Tecnologia d’Aliments de la Generalitat de Catalunya (XaRTA). Al llarg de la seva trajectòria investigadora, la professora Lamuela ha cobert diverses línies de recerca sobre l’estudi dels polifenols d’origen vegetal (resveratrol, flavonoides, α-tocoferol, β-carotè, flavones, àcids fenòlics, etc.) en aliments i mostres biològiques. En l’àmbit de l’epidemiologia nutricional, que avalua l’impacte de la dieta en el risc de tenir malalties, destaca la seva participació en projectes de projecció internacional —com ara el PREDIMED, un assaig clínic multicèntric sobre dieta mediterrània i salut— i en estudis clínics per analitzar els efectes del consum de polifenols d’aliments d’origen vegetal (cacau, vi, tomàquet, etc.) sobre la salut humana.

 

Josep Maria Haro, professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, és director de Docència, Investigació i Innovació al Parc Sanitari Sant Joan de Déu i lidera un grup d’investigació del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM). Haro ha dirigit la seva activitat científica a l’estudi de l’epidemiologia dels trastorns mentals (estudis sobre prevalença i impacte en la població general) i l’esquizofrènia (efectes sobre la qualitat de vida dels afectats i impacte social de la malaltia), amb línies de recerca innovadores que analitzen actualment els efectes de l’ús de les noves tecnologies en el seguiment i tractament dels pacients. En l’àmbit de la innovació assistencial, ha coordinat el programa pilot del Pla de serveis individualitzats per a les persones amb trastorns mentals severs i el projecte europeu ROAMER (2011-2015), una iniciativa finançada pel 7è Programa marc de la Comissió Europea que ha generat un full de ruta per a la investigació en salut mental a Europa. Distingit com el millor investigador de la Societat Espanyola de Psiquiatria Biològica 2011, Haro encapçala del projecte ATHLOS, del programa Horitzó 2020, impulsat per la Comissió Europea des del 2015, que té com a objectiu determinar els factors clau de l’envelliment mitjançant una base mostral que inclou més de 400.000 persones.

 

Jordi Bruix, catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, és cap de la Unitat d’Oncologia Hepàtica (coneguda com a BCLC, Barcelona Clínic Liver Cancer) de l’Hospital Clínic i de l’IDIBAPS, i director científic del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBERehd). Bruix és un destacat expert en el coneixement dels factors de risc, la patogènesi, el diagnòstic, el pronòstic i el tractament del càncer hepàtic i ha liderat diversos estudis que han contribuït de manera decisiva a millorar el tractament d’aquesta malaltia. Des de fa més de trenta anys dirigeix el BCLC, que és un referent  internacional en l’estudi del càncer de fetge. És membre de l’Associació Europea per a l’Estudi del Fetge (EASL)  i membre fundador de l’Associació Internacional de Càncer Hepàtic (ILCA), entitat que va presidir del 2006 al 2009. Les guies clíniques de les Associacions Europea i Americana per a l’Estudi del Fetge i de l’Organització Mundial de Gastroenterologia per al diagnòstic i el tractament d’aquest tumor estan basades en els criteris científics establerts per la unitat liderada pel professor Bruix.

Elias Campo és catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i director de Recerca de l’Hospital Clínic, de l’IDIBAPS i de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica. Premi Rei Jaume I de recerca mèdica 2016 i Premi Nacional de Recerca 2013, Campo és expert en la caracterització patològica de les neoplàsies limfoides i en l’anàlisi dels mecanismes genètics implicats en el desenvolupament i la progressió d’aquests tumors. En col·laboració amb Carlos López-Otín, ha codirigit els estudis de seqüenciació completa del genoma de la leucèmia limfàtica crònica i l’epigenoma d’aquesta malaltia (canvis del material genètic i les seves proteïnes reguladores), que és la leucèmia més freqüent als països occidentals. Aquests estudis, amb la seqüenciació dels genomes de les cèl·lules normals i tumorals de més de cinc-cents pacients, han suposat una fita en la recerca genòmica sobre el càncer. Campo ha estat president de l’Associació Europea d’Hemopatologia i actualment és membre del Comitè de Govern del Consorci Internacional del Genoma del Càncer, i forma part del comitè encarregat de la classificació de neoplàsies hematopoètiques de la Organització Mundial de la Salut (OMS).

Josep Dalmau és professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i professor ICREA de l’IDIBAPS, a més de consultor del Servei de Neurologia de l’Hospital Clínic. Premi Rei Jaume I de recerca mèdica el 2017, lidera el Grup de Patogènesi de Malalties Neuronals Autoimmunitàries i és un referent internacional en el camp de la neurologia i la psiquiatria. El seu grup se centra en l’estudi dels trastorns autoimmunitaris i paraneoplàstics que afecten el sistema nerviós. En aquest marc, han descobert una nova categoria de processos autoimmunitaris que provoquen alteracions de la memòria, la conducta i la cognició, a més de poder ocasionar psicosi. Aquesta línia de treball, amb un impacte significatiu en el camp de les neurociències en múltiples disciplines mèdiques, ofereix una connexió entre processos immunològics i funcions neuronals, relacionats amb la memòria, la conducta, la psicosi, l’epilèpsia i la degeneració neuronal. Aquests treballs han estat clau per identificar nou malalties autoimmunitàries del cervell, descriure noves síndromes i mecanismes immunològics associats i generar tests diagnòstics que són utilitzats arreu del món. Dalmau també és professor de Neurologia a la Universitat de Pennsilvània, investigador associat de l’Institut Nacional de Salut (NIH) i membre de l’Acadèmia Nacional de Medicina (NAM) dels Estats Units.

Francesc Graus és professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i de l’Institut de Neurociències de la UB, cap del servei de Neurologia de l’Hospital Clínic i investigador del Grup de Neuroimmunologia Clínica i Experimental de l’IDIBAPS. Expert de projecció internacional en l’àmbit d’estudi de la immunopatogènesi de les malalties neurològiques paraneoplàstiques, centra la seva activitat clínica en el diagnòstic i tractament dels tumors cerebrals, en especial dels gliomes (astrocitoma, oligodendroglioma i glioblastoma) i les complicacions neurològiques derivades del càncer. Membre fundador i president  del Grup Espanyol de Neurooncologia (GEINO) i de l’Associació Europea de Neurooncologia (EANO), és el principal inventor d’una patent —els drets de la qual han estat adquirits per l’empresa alemanya Euroimmun AG— per diagnosticar, pronosticar i tractar pacients amb una malaltia autoimmunitària associada a processos neurodegeneratius i d’alteració del son. Aquesta patent, desenvolupada en col·laboració amb el professor Josep Dalmau (UB-Clínic-IDIBAPS), es basa en la detecció —per immunocitoquímica de cèl·lules transfectades— de la presència d’anticossos generats contra la proteïna neuronal IGLON5.

Josep Maria Llovet és director del màster de Medicina Translacional de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i cap del Grup de Recerca Translacional en Oncologia Hepàtica de l’IDIBAPS. És també director del Programa del Càncer de Fetge a l’Escola de Medicina Icahn de Mount Sinai (Nova York). Expert en el camp de la gastroenterologia i l’hepatologia, centra la seva recerca en la patogènesi i el tractament del carcinoma hepatocel·lular (HCC) —el tumor hepàtic primari més freqüent en adults i una de les principals causes de mort en pacients amb càncer i cirrosi hepàtica— i el colangiocarcinoma (ICC), que és la segona neoplàsia maligna primària més freqüent del fetge i representa el 10 % dels càncers hepàtics. Lidera assajos clínics internacionals per estudiar nous tractaments dirigits per l’HCC i desenvolupar una classificació molecular de la malaltia que permeti d’identificar noves dianes terapèutiques. També és l’investigador principal d’HEPTROMIC, la primera xarxa de recerca finançada per la Comissió Europea dedicada a l’estudi del carcinoma hepatocel·lular. President de l’Associació Internacional de Càncer Hepàtic (ILCA) del 2011 al 2013, va rebre el Premi Josep Trueta 2013 de recerca científica per la seva trajectòria investigadora en el camp de la recerca bàsica i clínica del carcinoma hepatocel·lular. També és editor del volum  Handbook of translational medicine (Edicions UB, 2016), una obra que resumeix els conceptes bàsics de la medicina translacional.

Eduard Tolosa és catedràtic emèrit de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut UB, i investigador emèrit de l’IDIBAPS i del Centre d’Investigació Biomèdica en xarxa de Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED). Tolosa és un destacat expert en la recerca sobre els aspectes clínics, neuropatològics i terapèutics de les sinucleïnopaties, que són un grup divers de malalties neurodegeneratives  —la malaltia de Parkinson, la demència amb cossos de Lewy, etc.— que presenten lesions produïdes per formes agregades i filamentoses de diferents proteïnes com ara la α-sinucleïna. Entre els seus treballs més recents, destaca la identificació d’alteracions en l’epigenoma de les neurones diana del Parkinson i la detecció precoç de malalties neurodegeneratives en pacients amb trastorns del son en fase REM mitjançant la tomografia per emissió de positrons (PET). El 1989 Eduard Tolosa va fundar el Banc de Teixits Neurològics del Clínic-IDIBAPS juntament amb el professor Félix Francisco Cruz-Sánchez. L’objectiu d’aquest banc és obtenir i mantenir mostres de teixit nerviós de pacients que hagin mort a causa d’una malaltia degenerativa, amb la finalitat de cedir-los als investigadors d’aquesta àrea de recerca.

Eduard Vieta és professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i de l’Institut de Neurociències de la UB, i cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i del Grup de Trastorn Bipolar de l’IDIBAPS. És director científic del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM) i ha centrat l’activitat investigadora en l’estudi de les causes i el tractament farmacològic i psicològic del trastorn bipolar. La seva unitat és una referència mundial en l’atenció clínica, la recerca i la docència sobre el trastorn bipolar, un àmbit en què destaquen les contribucions per identificar disfuncions neurocognitives i el seu tractament en el trastorn bipolar, així com la recerca en psicoeducació i en el desenvolupament clínic de nous tractaments farmacològics per abordar aquesta patologia. Considerat el psiquiatre de més reputació d’Espanya (Monitor sanitari 2014), ha estat assessor de la Presidència europea en recerca en neurociència, professor convidat de la Universitat de Harvard (Estats Units) i doctor honoris causa per la Universitat de València. Enguany ha estat designat el millor investigador de l’any per la Federació Mundial de Societats de Psiquiatria Biològica (WFSBP) en la categoria de recerca.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s