Identifiquen el mecanisme de segmentació i consolidació del record d’experiències a llarg termini

Un estudi liderat per un equip de la UB i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) ha identificat un mecanisme neural en humans que permet segmentar la nostra experiència en unitats de memòria discretes. Segons el treball, publicat a la revista científica Current Biology, el cervell identifica els canvis de context com a «frontera» en el flux de la nostra experiència i els utilitza per fragmentar el curs dels esdeveniments en petites unitats de memòria per ser emmagatzemades a llarg termini. L’estudi mostra que aquest procés té lloc durant la identificació d’un esdeveniment frontera gràcies a la ràpida reactivació en memòria del flux d’informació que el precedeix.

En el treball hi han participat Ignasi Sols, com a primer signant, i Lluís Fuentemilla, tots dos investigadors del Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de l’IDIBELL i de l’Institut de Neurociències de la UB. També hi han col·laborat Sarah DuBrow i Lila Davachi, del Departament de Psicologia de la Universitat de Nova York, als Estats Units.

 

Experiències contínues, records discrets

Malgrat que les nostres experiències del dia a dia les vivim de manera contínua, sense talls aparents, investigacions científiques han demostrat que els canvis en el context poden influir en la representació que en fem en la nostra memòria, en què les vivències acaben esdevenint records discrets. «El que ens interessava saber en aquest cas és si aquest procés de compartimentació dels records comença en el mateix moment en què es viu l’experiència, i quin mecanisme neural hi podria donar suport. Se sap per estudis previs en animals que el patró neural actiu durant una determinada experiència es reactiva un cop aquesta acaba. Per tant, la idea era estudiar en un grup de voluntaris què passa al cervell en el moment en què un determinat episodi finalitza», explica l’investigador Ignasi Sols.

 

Els «esdeveniments frontera» desencadenen la codificació de records

Per aprofundir en aquest mecanisme de segmentació i reactivació de memòries, els investigadors van dissenyar un experiment amb la finalitat de recrear de manera simplificada aquests «esdeveniments frontera»; els participants havien d’observar una seqüència d’imatges de la mateixa categoria —per exemple, rostres humans— que es veia interrompuda per un element d’una categoria diferent, per exemple un objecte qualsevol.

La resposta dels participants es mesurava conductualment a partir de tests de memòria en què se’ls demanava, a partir de dos elements visualitzats prèviament, quin havien vist primer. Els resultats de l’estudi conclouen que els elements continguts en un mateix episodi —dos rostres observats dins d’una seqüència contínua de rostres, per exemple— eren significativament més fàcils d’endreçar temporalment que els que havien estat observats en episodis diferents: dos rostres mostrats en una seqüència en què hi havia les imatges de dos objectes al mig.

 

Més informació

 

Referència de l’article:

Sols, I., DuBrow, S.;, Davachi, L.; Fuentemilla, L. «Event boundaries trigger rapid memory reinstatement of the prior events to promote their representation in long-term memory»Current Biology, novembre de 2017. Doi: 10.1016/j.cub.2017.09.057

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s