Monthly Archives: Desembre de 2017

Un col·loqui sobre cultura epigràfica i cultura literària homenatja el catedràtic de Filologia Llatina Marc Mayer

Un col·loqui internacional sobre cultura epigràfica i cultura literària en el món romà ha estat el marc en què s’ha celebrat un homenatge a l’epigrafista i catedràtic de Filologia Llatina de la Universitat de Barcelona Marc Mayer. La jornada ha tingut lloc els dies 18 i 19 de desembre a la Facultat de Filologia i hi han participat alguns dels especialistes més reconeguts en la matèria.

Ahir, dimarts, en finalitzar les conferències, es va fer pròpiament l’acte d’homenatge al professor Mayer, amb parlaments dels coorganitzadors del congrés, Giulia Baratta i Alfredo Buonopane, i els companys de l’homenatjat des de l’època d’estudiants, José Martínez Gázquez, catedràtic de Filologia Llatina a la Universitat Autònoma de Barcelona, i José Luis Vidal, catedràtic de Filologia Llatina a la Universitat de Barcelona.

Seguidament, el degà de la Facultat de Filologia de la UB i deixeble de Mayer, Javier Velaza, va tancar l’acte amb una glossa dedicada a l’epigrafista i professor de la Universitat de Barcelona, en què va recordar alguns aspectes de la seva trajectòria professional i va lloar la seva dedicació a l’epigrafia. Velaza va descriure Mayer com un filòleg i estudiós de les ciències de l’Antiguitat en el sentit més ampli del terme, i el va considerar un dels màxims responsables de la internacionalització de l’epigrafia hispànica.

Marc Mayer Olivé (Barcelona, 1947), catedràtic de Filologia Llatina, ha estat professor a la Universitat de Múrcia, a la Universitat d’Alacant i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Investit doctor honoris causa per la Universitat de Budapest el 1999, actualment és el director del Departament de Filologia Grega, Llatina, Romànica i Semítica de la Universitat de Barcelona i membre de diverses acadèmies com l’Institut d’Estudis Catalans, l’Acadèmia Europaea i la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. Fins ara, Marc Mayer ha publicat una cinquantena de llibres o parts de llibre, més de 400 articles de recerca, 144 ressenyes i altres publicacions de caràcter divulgatiu. Entre les seves obres més importants cal destacar els seus treballs dins del projecte del Corpus Inscriptionum Latinarum, del qual és editor, i el corpus de les Inscriptions Romaines de Catalogne. Més enllà de la tasca d’investigació i docència, Mayer també va assumir durant un temps la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i va dirigir el Centre de la Generalitat de Catalunya a Roma.

El Claustre aprova el primer Informe anual de gestió del rector Joan Elias

El Claustre de la Universitat de Barcelona, reunit en sessió ordinària el dimarts 19 de desembre, ha aprovat l’Informe anual del rector corresponent a l’any 2017, el primer que ha fet Joan Elias des que va prendre possessió del càrrec el desembre del 2016. La votació ha estat de 61 vots a favor, 12 en contra i 19 en blanc.

En la presentació de l’Informe, el rector ha destacat que durant el 2017, la UB ha mantingut la seva posició de lideratge en la majoria d’aspectes dins el sistema universitari català, malgrat un model de finançament «totalment desfasat i gens favorable a la UB».

Després de fer un repàs de la situació actual de la Universitat, en què ha recordat que la UB continua representant un terç del sistema universitari català, pel que fa a l’activitat acadèmica, i en recerca segueix ocupant la primera posició a l’Estat en la major part dels rànquings internacionals, Elias s’ha referit als dos reptes que considera més importants actualment: el finançament i el relleu generacional.

El primer punt que ha abordat ha estat l’àrea d’economia, patrimoni i societat, de la qual ha destacat les polítiques d’igualtat i acció social. Alguns exemples d’aquestes polítiques són la creació de la Comissió d’Igualtat de la UB, el Pla de sostenibilitat i el projecte Retorna UB, així com algunes accions de la Fundació Solidaritat UB, com ara el Programa de suport de la Universitat de Barcelona a les persones refugiades o l’activitat de Voluntariat UB i algunes de les seves campanyes, com «La fam no fa vacances» o «Recicla cultura». El rector ha descrit aquest eix com a estratègic, que ha de ser «palanca de canvi cultural en el tractament de la igualtat».

En l’àmbit econòmic, les actuacions s’han centrat en dues línies estratègiques: incrementar el finançament i establir una política econòmica per fixar criteris d’eficiència i equitat. El pressupost de la UB el 2017 va ser de 371,6 milions d’euros, «gairebé el mateix import que el 2016», ha explicat Elias, que ha destacat com a dificultats la reducció significativa dels fons públics al llarg de la crisi econòmica —no inferior a 40 milions d’euros—, així com la pèrdua del 22,4 % dels recursos que rebia la institució abans de la crisi. Altres accions en aquesta àrea han estat l’elaboració d’una normativa de càtedres i aules UB o d’una nova política de viatges.

Preservació del Patrimoni UB

L’àrea d’arts, cultura i patrimoni l’ha desglossada en dues línies: una d’enfortiment del sentiment de pertinença i participació de tots els col·lectius de la UB a través de les arts, la cultura i el patrimoni, i la serva repercussió en la societat, i una segona de reforçament i ampliació dels instruments de preservació, valoració i enriquiment del patrimoni de la UB. Elias també ha enumerat accions concretes en aquest espai, com ara el conveni amb la Fundació Victòria dels Àngels, exposicions com «Els plaers de mirar», al Museu d’Història de Catalunya, o la preservació del Patrimoni UB.

Política d’excel·lència en la recerca i impuls del doctorat

Continuant la línia engegada des de ja fa uns anys per una política d’excel·lència científica, el rector ha destacat, en l’àmbit de recerca, la implementació dels requeriments europeus en política de recursos humans (HRS4R), la posada en marxa d’un welcome pack per a investigadors Ramón y Cajal que es vol ampliar a altres investigadors, el reforç de les estructures de recerca o la creació de dos instituts propis, el BEAT i l’UBICS.

En l’Escola de Doctorat s’ha iniciat una nova etapa «que pretén transformar-la en un lloc de política de doctorat més que un lloc d’administració del doctorat», ha afirmat Elias. En aquest sentit, l’impuls es vol transformar en una major internacionalització, tant dels mateixos doctorands com de més atracció d’alumnes de programes estrangers.

Teixint aliances estratègiques

L’acció d’internacionalització s’ha centrat a establir aliances estratègiques i, en aquesta primera fase, els esforços s’han centrat en la regió mediterrània, amb la participació en la creació del Campus Transnacional del Mediterrani, entre d’altres.

La posada en marxa del sistema de compliment ètic i normatiu (compliance system) o l’elaboració d’un nou marc organitzatiu dels òrgans de govern han estat les accions més destacades en l’àmbit d’organització. Quant a l’àrea de transformació digital, les iniciatives han anat encaminades a l’optimització de les estructures administratives així com a la millora de l’experiència d’usuari de l’alumnat, el PDI i el PAS.

Pla d’actuació per al personal docent i investigador

En l’àrea de personal docent i investigador, el rector ha esmentat el Pla d’actuació, que inclourà dos eixos principals que han de donar resposta, d’una banda, a l’estabilització i promoció, i de l’altra, al rejoveniment de la plantilla, amb la incorporació de nou professorat que marqui el relleu generacional imprescindible.

Pel que fa a la docència i a l’ordenació acadèmica, el rector ha destacat el Programa de recerca, innovació i millora de la docència i l’aprenentatge (RIMDA). Aquest programa es basa en els tres eixos presents en els programes d’innovació docent més avançats: la innovació, la recerca sobre la pràctica innovadora i la millora en la formació pedagògica i didàctica del professorat.

Sobre l’oferta acadèmica de la UB, el rector ha remarcat que, entre el mes de maig del 2014 i el mes de novembre del 2017, han completat el procés d’acreditació un total de 138 ensenyaments de grau i màster. El 30 % d’ensenyaments avaluats han obtingut la qualificació d’acreditats en procés cap a l’excel·lència (24 % de graus i 35 % de màsters).

Pel que fa als estudiants, Elias ha explicat les accions dutes a terme en política de beques, l’atenció als alumnes, a través del SAE, i la política d’inserció laboral.

El rector ha finalitzat la seva intervenció fent esment a la situació política actual i ha reiterat la defensa de cinc principis bàsics: el diàleg com a forma de resoldre els problemes polítics; els drets fonamentals i de les llibertats democràtiques; les institucions catalanes; la necessitat de mantenir la bona convivència i la seguretat de tots els membres de la comunitat universitària, i la defensa de l’autonomia universitària.

La comunitat universitària pren la paraula

Alguns membres del Claustre han pres la paraula després de la intervenció del rector. Entre els temes comentats han destacat l’actual situació política catalana, aspecte en el qual alguns claustrals han demanat més contundència al rector, tot i destacar la complexitat de l’assumpte; el funcionament de la Unitat d’Igualtat, o la situació del personal d’administració i serveis.

Informe del síndic de greuges

Després de la intervenció del rector, el síndic de greuges en funcions, Lluís Caballol, ha valorat l’activitat de la Sindicatura durant el curs 2016-2017. Ha informat que en aquest període es van obrir 94 expedients d’una temàtica molt variada, dels quals una majoria, 74, havien estat iniciats per estudiants, 13 per personal docent i investigador, 7 per membres del PAS i un per una persona amb un vincle diferent amb la UB. Han predominat les qüestions relacionades amb l’avaluació, la matrícula i les beques. Caballol ha repassat les principals recomanacions donades per la Sindicatura en diferents temes, com ara l’avaluació, les qüestions lingüístiques i els processos electorals universitaris. El síndic en funcions també ha fet referència a l’activitat institucional de l’organisme i les diverses reunions en què ha participat amb entitats homònimes d’altres universitats en el marc de la Conferència Estatal de Defensors Universitaris o la X Trobada de Síndics de la Xarxa Vives. El proper mes de febrer es commemora el trentè aniversari de la creació de la figura del síndic de greuges a la UB. En el seu informe, Lluís Caballol ha recordat les persones que han ocupat el càrrec fins ara, i en concret una frase del segon síndic que va tenir la UB, Artur Juncosa: «Més justícia que llei; més humanisme que burocràcia; més autoritat que poder».

Programa Consolida’t

Enguany, el Barcelona Institut d’Emprenedoria torna a implementar el Programa Consolida’t, de suport a la consolidació, l’enfortiment i la reinvenció del treball autònom.

El programa permet a persones treballadores autònomes i a microempreses (o exautònoms en atur) gaudir durant tot l’any 2018 d’un itinerari complet de formació personalitzat i d’assessorament individualitzat i gratuït, a més a més de fer crèixer la xarxa de contactes. Les places són limitades.

Les persones interessades en participar poden trobar la informació detallada a www.ub.edu/programaconsolidat .

També poden adreçar-nos un correu a laboratoricreativitat@ub.edu o emplenar la sol·licitud on podran formalitzar la preinscripció.

L’exercici físic moderat millora alguns dels símptomes de la síndrome de Marfan en ratolins

L’activitat física regular és una teràpia habitual per a les persones amb problemes cardiovasculars, però es desaconsella en pacients amb la síndrome de Marfan, una malaltia rara del teixit connectiu, però que afecta principalment el sistema cardiovascular. Un treball conjunt de la UB i de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) ha abordat experimentalment per primera vegada aquesta recomanació mèdica analitzant l’impacte de l’exercici físic en l’evolució de la malaltia en ratolins. Els resultats, publicats a la revista científica Journal of the American Heart Association, mostren que l’exercici físic moderat redueix la progressió de l’aneurisma de l’aorta, un dels símptomes més greus de la malaltia i que pot provocar el trencament de l’artèria.

La recerca, dirigida per Gustavo Egea, catedràtic del Departament de Biomedicina de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i investigador de l’IDIBAPS, i Eduard Guasch, cardiòleg de l’Hospital Clínic de Barcelona i cap de grup a l’IDIBAPS, obre la porta a la realització d’estudis en humans per confirmar els efectes positius d’aquest tipus d’exercici en els pacients amb la síndrome de Marfan.

Una hipòtesi sense evidència experimental

L’exercici físic produeix un augment de la quantitat de sang que expulsa el cor cada minut. Aquest increment del cabal cardíac impacta especialment sobre la primera estructura que hi ha a la sortida del cor: l’artèria aorta. «Fins ara es pensava que aquest impacte mecànic, juntament amb un discret augment de la pressió arterial, podria tenir efectes perjudicials sobre una aorta ja debilitada com és la dels pacients amb síndrome de Marfan i que, per tant, aquesta es dilataria més ràpidament si el pacient feia exercici físic», explica Gustavo Egea.

Per comprovar aquesta hipòtesi, els investigadors van analitzar els efectes de l’exercici físic moderat en ratolins model de la malaltia de Marfan. «En els cinc mesos que va durar l’experiment, l’artèria aorta dels ratolins amb Marfan que no feien exercici es va dilatar el doble que la dels ratolins no malalts; per contra, en els ratolins que feien exercici es va reduir la progressió d’aquesta dilatació fins a fer-la indistingible dels no malalts», explica Eduard Guasch. A més, entre els efectes beneficiosos, els investigadors també van observar que l’exercici físic moderat durant cinc mesos també va aconseguir reduir la mida del cor (hipertròfia cardíaca) respecte als ratolins que no feien exercici.

«Els nous resultats desmenteixen un concepte clínic assumit sense cap evidència experimental que ho substanciés: que tot tipus d’exercici físic augmentava el risc d’acceleració en la progressió de l’aneurisma», explica Gustavo Egea.

Repensar les recomanacions d’estil de vida

Tot i que cal interpretar amb prudència els resultats en animals abans de traslladar-los als pacients, els investigadors assenyalen que l’estudi aporta una informació experimental que no es tenia i pot fer repensar les recomanacions d’estil de vida que els metges ofereixen als pacients. «El nostre treball obre la porta a la realització d’estudis en humans, però no avalen de manera directa la recomanació no selectiva d’exercici físic en pacients amb síndrome de Marfan», explica Gustavo Egea.

A més, els investigadors puntualitzen que l’estudi només se centra en l’impacte d’un exercici moderat, que és el tipus d’exercici recomanat a la població en general i que s’ha demostrat que comporta clars beneficis cardiovasculars a qui en practica. «No hem afrontat els efectes d’un exercici més intens i de llarga durada, ni tampoc podem aplicar els nostres resultats a altres tipus d’exercici que no sigui de resistència, com per exemple exercicis de força», detalla Eduard Guasch.

La síndrome de Marfan

La síndrome de Marfan és una malaltia genètica causada per la mutació d’un gen que codifica per a la proteïna fibrilina I, un dels dos components principals de les fibres elàstiques que formen el teixit conjuntiu. Com a conseqüència d’aquesta mutació, l’assemblatge de les fibres elàstiques als teixits es fa malament, i per tant, la seva funció de distensió i relaxació es perd i els teixits es fan malbé de manera accelerada.

Tots els teixits on hi ha moltes fibres elàstiques o microfibril·les de fibrilina I se’n veuen afectats, com ara la pell, on surten estries; els pulmons, on es produeix emfisema, i el cristal·lí de l’ull, que es desplaça i causa ceguesa. De totes aquestes disfuncions, la més transcendental és l’afebliment accelerat de l’aorta ascendent, que dona lloc a l’aneurisma aòrtic i la posterior dissecció i ruptura de l’aorta.

El conjunt d’aquestes manifestacions clíniques és el que es coneix com a síndrome de Marfan, que tot i ser una malaltia minoritària té una prevalença elevada d’1/5.000 pacients i és difícil de diagnosticar.

Els malalts de Marfan són persones molt altes amb les extremitats desproporcionadament llargues. La vida mitjana dels malalts sense diagnosticar és d’uns quaranta anys, i prop del 50 % de la població que té la malaltia no està diagnosticada. A Catalunya hi pot haver a l’entorn de 1.500 persones que pateixen aquesta síndrome. El diagnòstic es fa mitjançant un estudi de les manifestacions clíniques a les quals s’assigna una puntuació. En cas de dubtes o confirmació se’n pot fer una anàlisi genètica. A dia d’avui, l’única solució terapèutica efectiva és la cirurgia. Per augmentar la vida mitjana dels malalts és crucial el diagnòstic i el seguiment regular de la progressió de l’aneurisma amb tècniques d’imatge.

Inscripcions obertes a la quarta edició de la Unirun, la cursa de les universitats catalanes

Ja s’han obert les inscripcions a la quarta edició de la Unirun, la cursa que impulsen les dotze universitats catalanes i que pretén fomentar nous reptes en l’atletisme universitari. La prova es disputarà el diumenge 4 de març del 2018 a les ciutats de Barcelona i Sant Adrià de Besòs. La Universitat de Barcelona espera arribar al miler de participants i repetir l’èxit de les edicions anteriors, en què es va proclamar guanyadora absoluta, a més d’haver-hi aportat el major nombre de corredors. Les inscripcions es poden formalitzar al web de la Unirun fins al 27 de febrer del 2018.

La Unirun arrencarà a les 9.30 h del matí al Parc dels Auditoris del Parc del Fòrum i tindrà l’arribada al mateix lloc, després de seguir un circuit que transcorrerà pel districte de Sant Martí de Barcelona, el Port Fòrum i la platja de la Pau de Sant Adrià de Besòs. El recorregut de la cursa és de 6.779 metres, exactament la mateixa distància de la tradicional competició de rem entre les universitats angleses d’Oxford i Cambridge.

La participació està oberta a tothom. Hi poden competir alumnes universitaris, exalumnes, futurs estudiants, professors, treballadors, proveïdors, familiars o simpatitzants d’alguna de les universitats catalanes. L’edat mínima d’inscripció correspon a la dels esportistes nascuts l’any 2001. Els participants s’han d’integrar en l’equip que defensi la seva universitat i vestir la samarreta corresponent.

A més de la competició individual contra el crono (en què es premiaran els tres primers classificats en categoria masculina i les tres primeres classificades en categoria femenina), també hi haurà premis per al primer classificat i primera classificada de cada universitat, per a la universitat guanyadora i per a la universitat guanyadora en categoria femenina i en categoria masculina.

El preu de la inscripció és de 8 euros (10 si no s’és propietari d’un xip groc). A més, els participants que ho vulguin, poden col·laborar amb l’Associació Superacció —una associació sense ànim de lucre que busca la inserció de joves amb risc d’exclusió social a través del triatló—, donant un euro en el moment de la inscripció.

La Unirun està organitzada per Esport Català Universitari (ECU), ens que agrupa les dotze universitats catalanes, i l’empresa Gaudium Sports, un referent en el món de les curses populars a Barcelona, i té el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Secretaria General de l’Esport i l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs.

Les dotze universitats participants a la cursa són les següents: Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Lleida, Universitat de Girona, Universitat Rovira i Virgili, Universitat Ramon Llull, Universitat Oberta de Catalunya, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, Universitat Abat Oliba CEU i Universitat Internacional de Catalunya.

Claustre Universitari ordinari, dimarts 19 de desembre

El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elias, convoca una sessió ordinària del Claustre, que tindrà lloc aquest dimarts, 19 de desembre, a les 9.30 h, en primera convocatòria, i a les 10 h, en segona convocatòria, al Paranimf de l’Edifici Històric, amb l’ordre del dia següent:

1. Aprovació, si escau, de l’acta de la sessió ordinària de 15 de novembre de 2017.
2. Informe anual del rector.
3. Informe del síndic de greuges.
4. Torn obert de paraules.

Comunicat en contra de l’Homofòbia del Consell de l’Estudiantat

El Consell de l’Estudiantat de la Universitat de Barcelona rebutgem els comentaris d’odi cap un membre de la comunitat LGTBI per part de Jordi Hernández Borrell, exdirector de l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia en haver dimitit avui.

La UB és una institució plural formada per més de 70.000 persones amb diferent ideologia, procedència, identitat i orientació sexual. La Universitat de Barcelona és gran però no hi té lloc per l’odi. Els i les estudiants no en volem ser còmplices.

No volem compartir universitat amb persones intolerants, que fomenten la LGTBIfòbia i atempten contra els principis fonamentals de les persones. Volem una universitat sense discriminació per motiu d’identitat o orientació sexual.

Comissió Permanent del Consell de l’Estudiantat de la Universitat de Barcelona

Acadèmics i càrrecs públics analitzen els primers deu anys de la Llei del dret a l’habitatge de Catalunya

Aquest mes de desembre es compleixen deu anys de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, que va regular per primer cop a Catalunya aquest dret a fi i efecte de fer-lo efectiu. Unes jornades a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona el dimarts 12 de desembre reuniran acadèmics i càrrecs de diverses administracions per fer un balanç d’aquesta dècada de vigència de la norma i alhora analitzar les possibilitats per ampliar-ne i millorar-ne l’aplicació. L’acte, organitzat per l’Institut de Recerca TransJus de la UB, l’Escola de Postgrau de la Facultat de Dret i l’Observatori DESC, té la col·laboració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Ajuntament de Barcelona, així com la participació de la Diputació de Barcelona.

La jornada començarà amb una taula rodona en què intervindran Salvador Milà, director de l’Àrea de Presidència de l’AMB; Ricard Fernández, gerent de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, i Vanesa Valiño, cap de gabinet de la Regidoria d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona. A continuació, hi haurà sessions en què s’avaluarà la dècada d’aplicació de la norma i s’analitzarà la llei en comparació a altres legislacions europees i a la situació en altres zones de l’Estat. El programa també inclou debats sobre aspectes com l’habitatge social, la planificació territorial, la dimensió metropolitana de la qüestió de l’habitatge, o el paper que tenen les mesures de rehabilitació i conservació dels habitatges. La jornada es clausura amb un acte en el qual participaran Juli Ponce, director de l’Institut de Recerca TransJus; Irene Escorihuela, directora de l’Observatori DESC; Ramon M. Torra, gerent de l’AMB; Javier Burón, gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, i Maria Xalabarder, gerent de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona.

L’Institut de Recerca TransJus, que inclou l’urbanisme i l’habitatge en una de les seves línies d’investigació, organitza aquestes jornades conjuntament amb l’Observatori DESC, que té com a objectiu promoure una visió integral dels drets humans que reconegui els drets civils, polítics, econòmics, socials, culturals i ambientals. La jornada donarà lloc a un llibre que en recollirà les diferents ponències i que publicarà al llarg del 2018 l’editorial Thomson Reuters Aranzadi.

Les cèl·lules temptegen el seu entorn per explorar-lo

El procés mitjançant el qual les cèl·lules són capaces de percebre el seu entorn està regulat per la detecció de forces. Aquesta és la conclusió principal d’un estudi publicat a la revista Nature i liderat per l’equip de Pere Roca Cusachs, professor del Departament de Biomedicina i investigador a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), i que ha estat impulsat per la Fundació Bancària la Caixa.

«En la recerca hem determinat com les cèl·lules detecten la posició de les molècules (o lligands) del seu entorn, amb precisió nanomètrica», explica Roca Cusachs. «En adherir-se als seus lligands, les cèl·lules hi apliquen una força que poden detectar. Com que aquesta força depèn de la distribució espacial dels lligands, això permet a les cèl·lules temptejar el seu entorn. D’alguna manera, seria equivalent a reconèixer la cara d’algú a les fosques resseguint-la amb la mà, més que veient la persona». La interacció entre les cèl·lules i els seus lligands (o micro-entorn cel·lular) és essencial per mantenir la funció de qualsevol teixit, i de fet, la detecció de canvis en l’entorn cel·lular és fonamental en tot escenari en què hi hagi una remodelació de teixit, com pot ser el desenvolupament embrionari, la proliferació tumoral o el procés en què es tanca una ferida.

En el treball també s’ha vist com, «en funció d’aquesta distribució de forces de la cèl·lula, s’incideix en l’activació de la transcripció genètica, fenomen que determina quins gens s’expressen», apunta Roger Oria, primer autor de l’estudi i estudiant de doctorat de la UB en el Grup de Mecanobiologia Cel·lular i Molecular, que dirigeix Roca Cusachs a l’IBEC.

Amb aquest coneixement més integrat de com la cèl·lula detecta el seu entorn, els investigadors han comprovat que modificant les condicions de l’entorn de la cèl·lula (rigidesa i distribució dels lligands que formen la matriu extracel·lular) es pot controlar la resposta d’adherència de la cèl·lula i, fins i tot, definir un rang en el qual la cèl·lula s’adhereix i fora del qual no ho fa. Aquest resultat, apunta Roca Cusachs, pot ser especialment rellevant en processos tumorals, ja que està força acceptat que una major rigidesa està relacionada amb una major activació dels oncogens.

Fins ara se sabia que les cèl·lules eren capaces de percebre informació espacial i física a la nanoescala. De fet, es pensava que eren capaces de «mesurar distàncies», i per això s’havia llançat la hipòtesi de l’existència d’algun tipus de molècula patró que les ajudés en aquest procés. Aquest treball «contradiu» aquesta hipòtesi, afirma Roca Cusachs, en demostrar que les cèl·lules temptegen —més que no pas veuen— el seu entorn.

Per dur a terme el treball, els investigadors han desenvolupat uns substrats de gels tous en els quals s’incorpora un patró de nanoesferes d’or recobertes d’una proteïna i de les quals en poden controlar la separació. La cèl·lula reconeix aquestes nanoesferes com un lligand, i per tant, es pot mesurar de quina manera modulen la distribució de forces i el nombre de lligands als quals s’adhereixen en funció de la densitat.

En aquest treball han col·laborat, entre d’altres, el Institut d’Investigació en Enginyeria d’Aragó (Universitat de Saragossa), l’Institut Max Planck i la Universitat de Heidelberg (Alemanya).

Aquest treball ha estat finançat per la Comissió Europea, el Ministeri d’Economia i Competitivitat, la Generalitat de Catalunya, el Consell Europeu de Recerca, la Fundació Bancària la Caixa, la Fundació La Marató de TV3 i la Fundació Alemanya de Ciències.

 

Referència de l’article:

Roger Oria, Tina Wiegand, Jorge Escribano, Alberto Elosegui-Artola, Juan Jose Uriarte, Cristian Moreno-Pulido, Ilia Platzman, Pietro Delcanale, Lorenzo Albertazzi, Daniel Navajas, Xavier Trepat, José Manuel García-Aznar, Elisabetta Ada Cavalcanti-Adam i Pere Roca Cusachs. «Force loading explains spatial sensing of ligands by cells»Nature, desembre del 2017. Doi:10.1038/nature24662

Descoberta la primera paparra que xuclava la sang als dinosaures fa cent milions d’anys

Fa uns cent milions d’anys, les paparres ja xuclaven la sang als dinosaures teròpodes per poder nodrir-se. Així es desprèn d’un article publicat a la revista Nature Communications signat per un equip internacional en el qual participa Xavier Delclòs, professor de la Facultat de Ciències de la Terra i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. El treball revela la primera evidència directa de la relació de parasitisme entre àcars i dinosaures amb plomes, alguns dels quals van evolucionar cap al llinatge de les aus modernes a finals del Cretaci.

 

Un ambre trobat a Myanmar amb paparres del Cretaci

El nou treball es basa en unes peces d’ambre birmà del Cretaci que mostren una finestra oberta per apropar-se al món dels dinosaures amb plomes. En el treball, els experts analitzen una peça d’ambre birmà del Cretaci que contenia una paparra fòssil —un exemplar de Cornupalpatum burmanicum,una espècie extingida— enganxada a la ploma d’un dinosaure teròpode.

«Aquesta descoberta és molt significativa perquè és molt difícil trobar fòssils de paràsits xucladors de sang en associació directa amb les restes del seu hoste. A més, aquest espècimen de paràsit hematòfag és el més antic conegut fins ara de la relació de parasitisme entre artròpodes i vertebrats», explica el professor Xavier Delclòs (UB-IRBio). També signen l’article Enrique Peñalver (Institut Geològic i Miner d’Espanya, IGME), Ricardo Pérez de la Fuente (Universitat d’Oxford, Regne Unit), David Grimaldi (Museu Americà d’Història Natural, Estats Units), Antonio Trillo (Universitat Complutense de Madrid) i David Peris (Universitat Jaume I, UJI), entre altres experts.

Les paparres són paràsits que xuclen la sang, i poden afectar la salut dels éssers humans, el bestiar, els animals domèstics i la fauna silvestre. «No obstant això —explica Enrique Peñalver (IGME), autor principal del treball—, fins a l’actualitat no hi havia evidència científica sobre el seu rol al llarg de l’evolució». La curta vida de la complexa molècula d’ADN, a més, ha fet impossible la recuperació del material genètic del dinosaure, una sofisticada tècnica que ha inspirat pel·lícules d’èxit per recuperar els grans protagonistes de l’era secundària a la Terra.


Quan les paparres xuclaven la sang als dinosaures fa cent milions d’anys

La descoberta de plomes en el registre fòssil no és freqüent però s’hi han trobat restes ben identificades en jaciments arreu del món. «El registre fòssil ens diu que les plomes com les que s’han estudiat en el treball ja estaven presents en una àmplia gamma de dinosaures teròpodes, un grup que incloïa des de formes terrestres sense capacitat de vol fins a dinosaures semblants a ocells i capaços de volar», explica Ricardo Pérez de la Fuente, investigador del Museu d’Història Natural de la Universitat d’Oxford.

«Per tant —continua—, malgrat no poder saber amb certesa quin tipus de dinosaure emplomallat estava parasitant la paparra, la datació de l’ambre birmà del Cretaci mitjà ens confirma que la ploma no pertanyia a les aus modernes, ja que van aparèixer molt més tard en l’evolució dels teròpodes, d’acord amb l’evidència fòssil i molecular actual».

Descobrint la paparra terrible de Dràcula

En una altra peça d’ambre birmà també s’hi ha trobat una paparra inflada de sang d’una família pròxima a la de C. burmanicum (vuit vegades més gran que els exemplars sense sang) que correspon a una nova espècie, Deinocroton draculi. A diferència de Cornupalpatum burmanicum, aquest nou àcar fòssil de la família extingida de paparres Deinocrotonidae —establerta també en aquest treball— no apareixia associat directament al seu hoste.
«No ha estat possible determinar la composició de la sang ingerida per aquesta paparra inflada. Dissortadament, el paràsit no es va submergir completament en la resina i el seu contingut es va alterar a causa de la deposició mineral», explica Xavier Delclòs, que és professor del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la UB.

No obstant això, l’aparició de restes de pèls especialitzats de larves d’uns escarabats  —en concret, uns coleòpters dermèstids— adherides a les potes de paparres de la família Deinocrotonidae és un indici indirecte que apunta al fet que el dinosaure amb plomes, la paparra i l’escarabat haurien conviscut on els va atrapar la resina, possiblement dins d’un espai reduït comú. «La captura simultània de dues espècies de paràsits externs —paparres— és un fet extraordinari, i es pot explicar millor si es considera que són organismes que comparteixen un hàbitat comú, tal com fan algunes paparres en l’actualitat, que viuen en el niu de l’hoste o bé en les proximitats», conclou David Grimaldi, del Museu Americà d’Història Natural.

Tal com recorden els autors, les aus són l’únic llinatge descendent dels dinosaures teròpodes que va sobreviure a l’extinció massiva de finals del Cretaci, mentre que avui en dia les paparres continuen parasitant i transmetent patògens a diferents éssers vius.