Monthly Archives: gener de 2018

Identificats nous factors implicats en la malaltia del fetge gras no alcohòlic

Un nou estudi ha identificat nous factors implicats en el desenvolupament de la malaltia del fetge gras no alcohòlic, l’alteració hepàtica més comuna entre la població. La descoberta, publicada a la revista Molecular Metabolism, està liderada per l’equip que dirigeix el professor Manuel Vázquez Carrera, membre de la Unitat de Farmacologia i Farmacognòsia de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i de l’Institut de Biomedicina (IBUB) de la UB, així com del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques (CIBERDEM).

La malaltia del fetge gras no alcohòlic es caracteritza per la presència de dipòsits de greix  al  fetge  en  pacients  sense  consum  d’alcohol. Inclou lesions que van des de l’acumulació excessiva de triglicèrids al fetge (esteatosi hepàtica simple) fins a l’l’esteatosi hepàtica no alcohòlica, que en alguns  casos  pot  evolucionar  fins  a  la  cirrosi  hepàtica.

En el treball, els investigadors han demostrat que el receptor de les lipoproteïnes de molt baixa densitat (VLDLR)  —un modulador destacat en el desenvolupament de l’esteatosi hepàtica— és regulat pel receptor PPARβ/δ i per l’hormona FGF21 (el factor de creixement fibroblàstic 21).

Mitjançant models cel·lulars i animals, el treball revela que la deficiència de PPARβ/δ  i de FGF21 afavoreixen l’augment dels nivells de VLDLR i, per tant, el desenvolupament d’esteatosi hepàtica. En paral·lel, les biòpsies hepàtiques de pacients amb esteatosi hepàtica van mostrar un augment de les VLDLR i una reducció en el nivell i l’activitat de PPARβ/δ.  Per tant, tot indica que la modulació de PPARβ/δ i de FGF21 podrien obrir noves estratègies terapèutiques per tractar l’esteatosi hepàtica mitjançant la regulació dels nivells de VLDLR.

En l’estudi, també han participat els experts Francesc Villarroya i Tània Quesada López, de la Facultat de Biologia i de l’IBUB, i del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn), Ángela M. Valverde, Joan Carles Escolà Gil i Francisco Blanco Vaca (CIBERDEM), Walter Wahli (Universitat de Lausana, Suïssa) i Reza Zali (Universitat de Shahid Beheshti, Iran), entre altres.

Un mural i una conferència amb el director del Memorial d’Auschwitz recorden les víctimes de l’Holocaust a Barcelona

L’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona (EUROM) organitza dues activitats el Dia Internacional en Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust a Barcelona, dins de la programació que promou el Comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament en col·laboració amb el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). Les propostes de l’EUROM emfatitzen la responsabilitat compartida i la importància de l’educació sobre el genocidi per fomentar el rebuig a totes les formes de discriminació, violència i antisemitisme.

Entre els dies 23 i 25 de gener, la plaça del Rei es convertirà en l’escenari per a la realització d’un gran mural en homenatge a totes les víctimes de l’Holocaust i dedicat als deportats i deportades als camps nazi. L’obra serà plasmada per l’artista urbà Roc Blackblock amb la participació de dotze estudiants del batxillerat artístic de l’Institut Moisès Broggi. El mural es farà sobre un suport modular i quedarà exposat entre els dies 27 de gener i 11 de febrer a la capella de Santa Àgata del MUHBA.

La creació del mural està inspirada per la novel·la gràfica Maus, d’Art Spiegelman, «un referent de l’art com a vehicle per recuperar la memòria històrica i col·lectiva», en paraules de l’artista. La proposta parteix d’una barreja d’elements icònics, artístics, testimonials, documentals i evocatius de la multiplicitat de víctimes del genocidi amb la preocupació de transmetre la memòria de l’Holocaust a les noves generacions. El projecte el dirigeix Jordi Guixé, director de l’EUROM, i està comissariat per Núria Ricart, professora de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

La programació de l’EUROM al MUHBA es complementa amb una conferència del director del Museu i Memorial d’Auschwitz-Birkenau, Piotr Cywiński. Doctor en humanitats i historiador medieval, Cywiński és també president i cofundador de la Fundació Auschwitz-Birkenau i té una llarga trajectòria en l’educació sobre l’Holocaust. Entre els anys 2005 i 2014, va ser vicepresident del Consell del Centre Internacional d’Educació sobre Auschwitz i l’Holocaust.  La xerrada, titulada «Auschwitz: entre la memòria i la responsabilitat», es farà el dimecres 24 de gener a les 19 h a la sala Martí l’Humà del MUHBA (plaça del Rei, s/n) i anirà seguida d’un debat. L’assistència és gratuïta i es recomana inscripció prèvia a través d’aquest enllaç.

El Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust es commemora el 27 de gener, data de l’alliberament del camp nazi d’Auschwitz-Birkenau l’any 1945. Va ser establert el 2005 per l’Assemblea de les Nacions Unides.

Localitzen dos importants jaciments d’art rupestre llevantí

Els investigadors del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP-UB) Inés Domingo i Dídac Roman han fet pública la ubicació de dos jaciments prehistòrics que representen una aportació important al coneixement de l’art rupestre llevantí, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Concretament, es tracta dels abrics de la Volta Espessa i de la Ferranda, al municipi de Vilafranca (Castelló), amb unes pintures que destaquen tant pel nombre com per la dimensió dels motius representats.

En el cas de la Ferranda, les pintures reprodueixen una batuda de caça d’una manada de porcs senglars. «La Ferranda es pot considerar paral·lel, pel que fa a estil i composició de les pintures, a un dels conjunts de l’art llevantí més coneguts: la cova dels Cavalls, que seria com l’Altamira de l’art llevantí», explica la investigadora ICREA Inés Domingo.
La Volta Espessa i la Ferranda sumen desenes de pintures de 7.000 anys d’antiguitat de figures humanes i d’animals (com toros, senglars, cérvols i cabres) ben conservades i en colors vermell i negre. D’altra banda, estan situats entre dos grans nuclis d’art rupestre, el del Parc Cultural de la Valltorta-Gassulla i el del Baix Aragó. Així doncs, les noves troballes dibuixen un camí de comunicació entre aquestes dues àrees d’art rupestre i omplen «el buit geogràfic» que hi havia fins ara.
Els investigadors, que van trobar el 2013 el jaciment de la Volta Espessa i el 2016 el de la Ferranda, no n’han fet pública la ubicació fins que han obtingut els ajuts per fer el tancament dels abrics i així protegir les pintures del vandalisme. Ara s’inicia una nova etapa en què l’objectiu és que el públic pugui visitar els jaciments de manera guiada, com a activitat de turisme sostenible. Els investigadors tenen l’objectiu de publicar les troballes en l’àmbit científic i continuar amb les tasques als jaciments, especialment les relacionades amb la conservació i neteja. La recerca s’ha dut a terme en el marc de diversos projectes finançats pels ministeris de Cultura i d’Economia i Competitivitat. L’Ajuntament de Vilafranca (Castelló), la Fundació Blasco de Alagón i la Generalitat Valenciana també hi han col·laborat. Inés Domingo i Dídac Roman són investigadors del SERP, grup de recerca dirigit per Josep Maria Fullola.

Investigadors de l’Hospital Clínic-IDIBAPS-UB publiquen un nou article de revisió sobre el carcinoma hepatocelul·lar

La revista The Lancet ha publicat un article de revisió en què es recopila la recerca més actual sobre el diagnòstic i tractament del carcinoma hepatocel·lular, la forma més freqüent de càncer de fetge. Els autors del treball són Alejandro Forner, Maria Reig i Jordi Bruix, investigadors del Grup d’Oncologia Hepàtica de l’Hospital Clínic-IDIBAPS, de la Universitat de Barcelona i del CIBER de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBERehd).

El carcinoma hepatocel·lular és la tercera causa de mort per càncer al món i una de les principals causes de mort en pacients amb cirrosi. La infecció crònica pel virus de l’hepatitis i la ingesta excessiva d’alcohol en són les raons principals, però en els últims anys s’ha detectat que el fetge gras no alcohòlic s’està convertint en un factor important als països occidentals per desenvolupar la malaltia.

En els últims deu anys, el tractament del carcinoma hepatocel·lular ha evolucionat considerablement. En l’actualitat, els pacients amb aquest tipus de tumor es poden beneficiar de diferents opcions de tractament que augmenten la seva supervivència, sigui quin sigui l’estadi de la malaltia en el moment del diagnòstic. Tot i així, encara s’ha de millorar en diferents àrees, per exemple en la prevenció de l’adquisició dels factors de risc que afavoreixen l’aparició de la malaltia.

La revisió publicada a The Lancet s’ha elaborat a partir d’una cerca sistemàtica de les publicacions científiques més rellevants i actuals centrades en el carcinoma hepatocel·lular. S’hi exposen els avenços produïts en els últims anys, als quals ha contribuït de manera significativa l’equip d’investigació liderat pel professor del Departament de Medicina de la UB Jordi Bruix, conegut internacionalment com a Barcelona Clínic Liver Cancer (BCLC).

A causa de l’impacte sanitari d’aquest tipus de càncer, totes les societats científiques recomanen establir programes de cribratge en la població de risc i seleccionar la millor opció de tractament d’acord amb les característiques de cada pacient. En aquest sentit, l’estratègia més acceptada a escala internacional per avaluar el pronòstic i decidir el millor tractament en els pacients amb aquest tipus de càncer és la proposada per l’equip BCLC.

«Aquesta publicació és un reconeixement al lideratge en recerca en càncer hepàtic del nostre grup i que ha portat The Lancet a redactar aquest tipus de document en els anys 2003, 2012 i 2018, a més de liderar la preparació de guies de pràctica clínica a escala nacional i internacional», remarca Jordi Bruix.

 

Referència de l’article:

Forner, A.; Reig, M.; Bruix, J. «Hepatocellular carcinoma»The Lancet, gener de 2018. Doi: 10.1016/S0140-6736(18)30010-2

A l’equador del programa Horitzó 2020, la UB ha obtingut 37,5 milions d’euros per a projectes

La Universitat de Barcelona ha aconseguit fins ara noranta projectes en el marc del programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea (CE), amb un import total pròxim als 37,5 milions d’euros. D’aquests projectes, la UB en coordina vint: onze són projectes del Consell Europeu de Recerca (ERC) atorgats a investigadors individuals, mentre que els altres nou són col·laboratius. En els setanta restants, hi participa com a soci.

 

Consolidator Grants de l’ERC

Dos investigadors de la UB han estat reconeguts amb dues Consolidator Grants de l’ERC en la darrera convocatòria. Es tracta, d’una banda, d’Anna Alberni Jordà, investigadora ICREA al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i membre de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), que ha rebut 1,3 milions d’euros per al projecte Ioculator seu mimus. Performing music and poetry in medieval Iberia (MiMus). També ha estat reconegut l’investigador Ismael Díez Pérez, del Departament de Ciència de Materials i Química Física, a qui han concedit prop de dos milions d’euros per al projecte Force fields in redox enzymatic catalysis (Fields4CAT).

Horitzó 2020 en el bienni 2016-2017

Pel que fa a les convocatòries corresponents als programes de treball d’Horitzó 2020 en el bienni 2016-2017, la Universitat de Barcelona ha obtingut 27 projectes, amb un import total aproximat de 13,5 milions d’euros. A més, en aquest període ha incorporat dos projectes més de l’ERC d’investigadors procedents d’altres institucions, i corresponents a convocatòries del 2015, per un import de gairebé quatre milions d’euros. Cal remarcar que moltes de les convocatòries del bienni 2016-2017 es resoldran al llarg del primer trimestre del 2018, per la qual cosa s’espera incrementar el nombre de projectes concedits. Així mateix, el personal investigador de la Universitat ha obtingut altres projectes del programa Horitzó 2020, a través dels instituts de recerca participats, que no s’han comptabilitzat aquí.

Pel que fa a les tipologies específiques, la UB ha aconseguit fins ara dotze projectes de l’ERC: tres Starting Grants (en una de les quals participa com a associate partner), quatre Consolidator Grants, tres Advanced Grants i dues Proof of Concept. Quant a les accions Marie-Sklodowska Curie individuals, ha obtingut un total de divuit projectes, sis dels quals corresponen a la convocatòria del 2016 (la convocatòria del 2017 encara està pendent de resolució).

Des del començament del programa Horitzó 2020, l’any 2014, la CE ja ha tancat més de dues-centes convocatòries amb prop de 2.400 línies de recerca. Recentment, han estat publicats els programes de treball per al període 2018-2020 —l’últim d’Horitzó 2020—, i actualment hi ha 43 convocatòries obertes per a 244 línies de recerca, i 48 més pendents d’obrir-se, que inclouran 433 línies més.

Els excel·lents resultats obtinguts fins ara per la Universitat de Barcelona es reparteixen entre els diversos centres. El centre de Física i Química encapçala la llista de projectes concedits, amb trenta-dos en total. El segueixen el centre de Biologia i Ciències de la Terra, amb quinze, el d’Economia i Empresa, amb nou, el de Filosofia i Geografia i Història, amb vuit, el de Psicologia, amb set, i el de Matemàtiques i Informàtica, amb sis. Els centres de Filologia, Medicina  i Ciencies de la Salut i Educació han obtingut tres projectes, dos el de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, i un tant el de Belles Arts com el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI).

Identifiquen activadors d’una possible diana terapèutica per combatre la diabetis i la resistència a la insulina

Un equip científic ha identificat uns activadors de la Mitofusina 2, una proteïna present en tots els mitocondris de les cèl·lules que podria esdevenir una diana terapèutica en la diabetis de tipus 2. La nova recerca, publicada a la revista Cell Chemical Biology, està liderada pels investigadors Antonio Zorzano, catedràtic de la Facultat de Biologia de la UB, cap de grup a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i al CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM), i Fernando Albericio, catedràtic de la Facultat de Química de la UB i cap de grup al CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN).

Diabetis: canvis en el metabolisme dels mitocondris

Un dels factors rellevants en la resistència a la insulina és l’aparició de disfunció mitocondrial. En concret, la proteïna mitocondrial Mitofusina 2 s’expressa a nivells anormalment baixos en teixits de pacients amb diabetis. Estudis previs del grup del catedràtic Antonio Zorzano ja havien descrit que la dinàmica mitocondrial, a través de la Mitofusina 2, té un paper central en el manteniment de la capacitat de resposta cel·lular a la insulina.
Mitofusina 2: un regulador clau de l’activitat mitocondrial

La nova investigació s’ha centrat en la recerca d’activadors de Mitofusina 2, «una proteïna present en tots els mitocondris de les nostres cèl·lules que permet generar energia a partir dels nutrients en funció de les condicions ambientals», explica Antonio Zorzano. «Aquesta proteïna és un regulador clau de moltes de les funcions dels mitocondris, així com de la cèl·lula en el seu conjunt», afegeix l’expert David Sebastià (UB, IRB Barcelona i CIBERDEM). Així doncs, una deficiència en Mitofusina 2 condueix a l’aparició de resistència a la insulina, un dels defectes inicials que porten a desenvolupar la diabetis de tipus 2.
Els investigadors conclouen que la prevenció de la disminució en els nivells de Mitofusina 2 pot ser una estratègia terapèutica rellevant per impedir l’aparició de resistència a la insulina en persones susceptibles o en pacients diabètics. En el treball també participen investigadors de la Universitat de Santiago de Compostel·la, la Universitat d’Extremadura i la Universitat de Queensland (Austràlia), on està adscrita actualment la primera autora del treball, Laia Miret-Casals.
Medicina personalitzada per a la diabetis de tipus 2

Tot i que existeix un ampli arsenal terapèutic de fàrmacs antidiabètics orals, de vegades no són suficients per mantenir un tractament eficaç i es requereix la injecció diària d’insulina. A més, l’increment alarmant de la prevalença de la diabetis de tipus 2 associada a un augment de casos de pacients diabètics amb una resistència a la insulina molt severa —o pacients que desenvolupen la malaltia abans dels 25 anys— fan necessari desenvolupar nous tractaments per impedir la progressió de la diabetis de tipus 2 i impulsar el progrés de la medicina personalitzada.

L’ACUP reclama al pròxim Govern que recuperi la Conselleria d’Universitats i Recerca

Davant del nou cicle polític que comença aquest mes de gener, els rectors, la rectora i els presidents dels consells socials de l’Associació d’Universitats Públiques de Catalunya (ACUP) consideren fonamental que el pròxim Govern recuperi la Conselleria d’Universitats i Recerca «per situar l’ensenyament superior i la recerca al centre de les polítiques públiques del nou Executiu». En l’Assemblea General que ha tingut lloc aquest dijous, en què s’ha designat com a nou president el rector de la UOC, Josep A. Planell, els màxims responsables de les universitats públiques de Catalunya reclamen al Parlament i al pròxim Govern de la Generalitat que prioritzin l’ensenyament superior i la recerca.

L’ACUP defensa el sistema universitari públic com a agent clau en els àmbits econòmic i social. En aquest sentit, sosté que l’impacte i el compromís social de les universitats públiques catalanes «han estat elements decisius en la transformació del nostre país i és voluntat de l’ACUP seguir contribuint a fer que la nostra societat sigui més equitativa, lliure, oberta, culta i pròspera».

Precisament, la contribució i el retorn a la societat de les universitats van quedar xifrats en l’Informe d’impactes socioeconòmics de les universitats i el sistema públic de recerca de Catalunya: la universitat pública catalana genera 12,4 milions de facturació cada dia, una xifra que s’eleva fins als 14,7 si es té en compte l’impacte de la recerca, també de titularitat pública. Així, per cada 100 euros de despesa en el sistema català d’universitats públiques el 2015, en van retornar 402 al PIB de Catalunya. Aquest balanç, segons els autors de l’informe, només representa una part de tot el que reporten les universitats i els centres de recerca a la societat.

En els darrers anys, les universitats públiques han aplicat plans d’austeritat i de contenció pressupostària. Per això, ara reclamen lideratge polític i plantejament estratègic «perquè Catalunya refermi i impulsi el seu lideratge internacional com a referent en l’àmbit del coneixement i la recerca».

Josep A. Planell, nou president

La nova Junta Directiva de l’ACUP, constituïda aquest dijous, ha nomenat el rector de la UOC, Josep A. Planell, com a nou president. El mandat és anual, i completen el nou equip el rector de la UB, Joan Elias, com a vicepresident primer; el president del Consell Social de la UAB, Gabriel Masfurroll, com a vicepresident segon; la presidenta del Consell Social de la UdG, Rosa Núria Aleixandre, com a vicepresidenta tercera, i el rector de la UPF, Jaume Casals, que fins ara n’era el president i passarà a ser-ne el secretari.

Josep A. Planell (Barcelona, 1951) és llicenciat en Física per la Universitat de Barcelona (1975) i doctor en Ciència dels Materials per la Universitat de Londres (1983). Des de l’any 1992 és catedràtic del Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ha estat director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) des que es va crear, el desembre del 2005, fins a l’abril del 2013, quan va prendre possessió del càrrec de rector de la UOC.

En la reunió, la nova Junta ha aprovat el pla de treball per a l’any 2018, en bona mesura continuació de les activitats i els projectes portats a terme fins ara. Es destaca la realització del Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI), que tindrà lloc al Palau de Congressos de Girona el mes de juliol, i l’elaboració de l’Informe d’indicadors de docència i l’Informe d’impacte social de les universitats públiques. Així mateix, es continuarà la feina conjunta amb la Generalitat de Catalunya per al Pacte Nacional per l’Educació Superior i la millora del finançament universitari. L’ACUP també continuarà amb l’estratègia de projecció i relacions internacionals del sistema universitari, en què es destaca el treball de la Xarxa Global Universitària per a la Innovació (GUNI), que formen la UNESCO, la Universitat de les Nacions Unides (UNU) i l’ACUP.

Presentació de l’antologia de textos de Miquel Caminal ‘Democràcia i plurinacionalitat’

El catedràtic de Ciència Política de la UB Miquel Caminal (1952-2014) va tenir una prolífica producció científica, gran part de la qual està recollida en els seus llibres, però també es troba en nombroses col·laboracions en publicacions de tota mena. Ara, el volum Democràcia i plurinacionalitat (RBA) recupera una setantena de textos de recerca i de divulgació d’aquest politòleg i els aplega al voltant de les principals temàtiques que va estudiar Caminal, com ara el concepte d’estat, els nacionalismes i el federalisme, o les relacions entre Catalunya i Espanya. L’obra es presentarà el dimarts 23 de gener a les 19 h al Paranimf de la Universitat de Barcelona en un acte que presidirà el rector, Joan Elias, i en el qual intervindran el professor de Ciència Política i editor del llibre, Raül Digon; el catedràtic de Ciència Política de la UB Jordi Matas i l’antic rector de la UB Josep M. Bricall.

Democràcia i plurinacionalitat és una antologia de textos que estaven dispersos, alguns dels quals havien tingut poca circulació. Hi ha articles científics i de premsa, capítols de llibres col·lectius, pròlegs, assaigs i conferències. L’obra es divideix en quatre blocs: Teoria política: estat, nacionalismes i federalisme pluralista; Catalunya i Espanya: reflexions i línies de proposta; Mirades sobre política, història i memòria (que és una miscel·lània sobre diferents temes com ara el funcionament de les institucions o polítiques públiques de memòria democràtica), i Un futur per a la universitat pública (Miquel Caminal va ser vicerector durant el rectorat de Josep M. Bricall i va ser un docent implicat en el funcionament de la institució universitària). Sobre la rellevància i actualitat dels textos, en el pròleg s’assenyala: «En els darrers anys, el debat sobre la qüestió nacional s’ha situat al centre de l’agenda política. Disposar d’un llibre que facilita l’accés a bona part dels treballs del mestre Miquel Caminal sobre aquesta matèria crucial és tot un luxe».
Miquel Caminal es va llicenciar en Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona i va rebre el premi extraordinari de doctorat per la tesi Joan Comorera i la revolució democràtica, l’any 1985. Va ser catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la UB i va assumir diverses responsabilitats de govern i gestió a la Universitat. Va ser vicerector d’Estudiants (1986-1988) amb l’equip de Josep M. Bricall. Especialista en teoria política contemporània, i en especial, en catalanisme polític, nacionalisme i federalisme, Caminal va contribuir a institucionalitzar la ciència política a Catalunya. Va desenvolupar la seva activitat acadèmica a la Universitat de Barcelona, principalment a les facultats de Dret i d’Econòmiques, amb un breu pas per la Universitat Rovira i Virgili. Entre les seves obres més destacades, cal esmentar El federalismo pluralista. Del federalismo nacional al federalismo plurinacional (Paidós, 2002) i Nacionalisme i partits nacionals a Catalunya (Empúries, 1998). Va ser coautor de diversos manuals de ciència política i va desenvolupar tota una tasca de divulgació amb articles als mitjans de comunicació. Compromès sempre políticament, va presidir la Comissió Assessora per a la Reforma de l’Autogovern del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya (2004-2006). Del 2008 al 2011 va ser director del Memorial Democràtic de la Generalitat, la primera institució de l’Estat dedicada a recuperar, commemorar i fomentar la memòria democràtica.

Per assistir a l’acte de presentació del llibre és imprescindible confirmar l’assistència a fundaciorba@rba.es

Fins al 27 de febrer, inscripcions obertes a la quarta edició de la Unirun, la cursa de les universitats catalanes

Continuen obertes les inscripcions a la quarta edició de la Unirun, la cursa que impulsen les dotze universitats catalanes i que busca fomentar nous reptes en l’atletisme universitari. La prova es disputarà el diumenge 4 de març a les ciutats de Barcelona i Sant Adrià de Besòs. La Universitat de Barcelona espera arribar al miler de participants i repetir l’èxit de les edicions anteriors, en què es va proclamar guanyadora absoluta, a més d’haver-hi aportat el major nombre de corredors. Les inscripcions es poden formalitzar al web de la Unirun fins al 27 de febrer.

La Unirun arrencarà a les 9.30 h del matí al Parc dels Auditoris del Parc del Fòrum i tindrà l’arribada al mateix lloc, després de seguir un circuit que transcorrerà pel districte de Sant Martí de Barcelona, el Port Fòrum i la platja de la Pau de Sant Adrià de Besòs. El recorregut de la cursa és de 6.779 metres, exactament la mateixa distància de la tradicional competició de rem entre les universitats angleses d’Oxford i Cambridge.

La participació està oberta a tothom. Hi poden competir alumnes universitaris, exalumnes, futurs estudiants, professors, treballadors, proveïdors, familiars o simpatitzants d’alguna de les universitats catalanes. L’edat mínima d’inscripció correspon a la dels esportistes nascuts l’any 2001. Els participants s’han d’integrar en l’equip que defensi la seva universitat i vestir la samarreta corresponent.

A més de la competició individual contra el crono (en què es premiaran els tres primers classificats en categoria masculina i les tres primeres classificades en categoria femenina), també hi haurà premis per al primer classificat i primera classificada de cada universitat, per a la universitat guanyadora i per a la universitat guanyadora en categoria femenina i en categoria masculina.

El preu de la inscripció és de 8 euros (10 si no s’és propietari d’un xip groc). A més, els participants que ho vulguin, poden col·laborar amb l’Associació Superacció —una associació sense ànim de lucre que busca la inserció de joves amb risc d’exclusió social a través del triatló—, donant un euro en el moment de la inscripció.

La Unirun està organitzada per Esport Català Universitari (ECU), ens que agrupa les dotze universitats catalanes, i l’empresa Gaudium Sports, un referent en el món de les curses populars a Barcelona, i té el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Secretaria General de l’Esport i l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs.

Les dotze universitats participants a la cursa són les següents: Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Lleida, Universitat de Girona, Universitat Rovira i Virgili, Universitat Ramon Llull, Universitat Oberta de Catalunya, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, Universitat Abat Oliba CEU i Universitat Internacional de Catalunya.

La revista ‘Pediatrics’ destaca un estudi de la UB sobre la dieta mediterrània i el trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat en nens i adolescents

Un estudi que relaciona la dieta mediterrània amb un menor diagnòstic del trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) ha estat destacat per la revista Pediatrics com un dels deu millors articles publicats el 2017. L’estudi, que és el primer treball científic que aborda la relació entre la dieta mediterrània i el TDAH en nens i adolescents, està dirigit per María Izquierdo Pulido, professora de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona i membre del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn), i José Ángel Alda, cap de secció al Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Sant Joan de Déu de Barcelona.

 

El TDAH, que afecta prop del 3,4 % de nens i adolescents arreu del món, és un dels trastorns psiquiàtrics més comuns en la primera infància i adolescència. Hiperactivitat, impulsivitat i dèficit d’atenció són alguns dels símptomes principals de la patologia, que es pot allargar fins a l’edat adulta.
L’estudi, finançat per l’Institut de Salut Carlos III, es va elaborar amb una mostra total de 120 nens i adolescents (60 d’afectats per TDAH i 60 com a grup de control). Segons el treball destacat ara per la revista Pediatrics, alguns hàbits alimentaris inadequats podrien tenir un paper en el desenvolupament d’aquest trastorn psiquiàtric. Tot i no establir que la dieta mediterrània podria ser un factor de protecció contra el TDAH, el treball subratlla que cal mantenir dietes saludables durant la infància i l’adolescència, així com una vida sana durant l’edat adulta.
També participen en l’article Alejandra Ríos Hernández i Andreu Farran Codina, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, i Estrella Ferreira García, de la Facultat de Psicologia de la UB.
Més informació