Entrevista a Anna Maria Villalonga: «Soc pedroliana però no soc tan ràpida com ell»

Anna Maria Villalonga (Barcelona, 1959), escriptora, crítica de cinema i professora de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, ha estat nomenada comissària de l’Any Pedrolo. Sota la coordinació de la Institució de les Lletres Catalanes i amb el suport de la Fundació-Espai Pedrolo, Villalonga conduirà els actes i les activitats que retran homenatge a la figura de l’escriptor segarrenc durant l’any 2018.

Manuel de Pedrolo (l’Aranyó, la Segarra, 1918 – Barcelona, 1990) és molt més que la seva obra Mecanoscrit del segon origen. L’autor de la Segarra, considerat el més prolífic de les lletres catalanes, va deixar més de cent vint obres de diversos gèneres, registres i temàtiques, algunes de les quals s’han traduït a més de vint idiomes. No obstant això, i tot i haver estat guardonat amb diversos premis literaris —com el Premi Sant Jordi de novel·la, l’any 1962, per Balanç fins a la matinada—, Pedrolo no va ser mai prou reconegut, segons asseguren alguns estudiosos de la seva obra. Coincidint amb el centenari del seu naixement, la Generalitat de Catalunya ha declarat el 2018 com a Any Pedrolo. L’objectiu d’aquesta commemoració és impulsar el reconeixement total d’una de les figures cabdals de la literatura catalana dels darrers temps.

Anna Maria Villalonga és autora de dues novel·les del gènere negre —La dona de gris (2014) i El somriure de Darwin (2017), de l’editorial Llibres del Delicte—, així com de l’assaig Les veus del crim (2013), de l’editorial Alrevés, i de dos reculls de literatura criminal femenina: Elles també maten (2014) i Noves dames del crim (2015), publicades també per Llibres del Delicte. Aquest any, com a novetat editorial, acaba de publicar el recull Contes per a les nits de lluna plena, de l’editorial Apostroph. A la vegada, també és impulsora i autora activa de tres blogs: El racó de l’Anna, dedicat a la crítica cinematogràfica, el Fil d’Ariadna II i A l’ombra del crim, dedicat específicament a la novel·la negra. A més de ser professora a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, Villalonga participa en el projecte EnVeuAlta, una empresa de lectura en veu alta, condueix un club de lectura i col·labora en diverses taules rodones i projectes relacionats amb el món de la novel·la negra, per exemple el projecte Dones i novel·la criminal a Espanya, amb finançament del Ministeri d’Economia i Competitivitat.

Recentment ha participat en el II Festival de Literatura de Terror «Torrebesses tremola», on va passar una nit tancada al castell de Torrebesses (Lleida), juntament amb tres escriptors, amb la finalitat d’inspirar-se per a la creació d’un relat de terror.

Arribats a l’entrada del 2018, com es presenta l’Any Pedrolo?

L’Any Pedrolo té com a objectiu ampliar el coneixement de l’obra de Manuel de Pedrolo i reconèixer el seu llegat en la cultura catalana, ja que, sovint, la seva figura s’ha vist eclipsada pel Mecanoscrit del segon origen i cal pensar que Pedrolo va escriure una gran quantitat d’obres i va tocar molts gèneres diferents. L’Any Pedrolo vol ser un any per a tots els Països Catalans: des de l’organització creiem que és molt important posar en relleu l’eix mateix del pensament de l’escriptor, que creia fermament en la unitat dels territoris de llengua catalana.

Quines activitats recull el programa?

El programa de l’Any Pedrolo se centra en tres eixos principals: els festivals literaris, com el Tiana Negra o el BCNegra, entre d’altres; dos congressos sobre la figura de Manuel de Pedrolo a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona, i les publicacions d’algunes obres de l’escriptor per part de diverses editorials. A més, s’ha organitzat una exposició itinerant des de la Fundació-Espai Pedrolo, en la qual es mostrarà un recorregut divulgatiu i entenedor fidel a l’obra de Pedrolo, que es podrà veure al llarg de l’any en diverses localitzacions arreu dels Països Catalans.

L’Any Pedrolo també comprendrà actes i activitats de caràcter divers: clubs de lectura, lectures compartides, conferències, taules rodones, organització de premis literaris, rutes literàries, etc. En breu disposarem de la pàgina web dedicada a l’Any on hi haurà reflectits tots els actes.

Enguany es reeditaran i publicaran diverses obres de Manuel de Pedrolo…

La reedició de novel·les de Pedrolo va començar el 2016, quan editorials com Sembra Llibres, Orciny Press o Tigre de Paper van iniciar una tasca de recuperació del llegat pedrolià. Enguany es preveu la publicació de més d’una desena d’obres de l’escriptor.

Un exemple d’aquestes publicacions el va presentar al novembre l’editorial Comanegra, que ha reeditat el conte El principi de tot, il·lustrat per Pep Boatella, així com el primer volum de la tetralogia de La terra prohibida, que inclou les obres Les portes del passat La paraula dels botxins, publicades el 1977 per l’editorial Laie i mai més reeditades.

També s’editaran treballs sobre l’obra i la figura de Manuel de Pedrolo com ara biografies, converses de Pedrolo, o els informes de lectura que feia el mateix autor per a editorials per tal d’aconsellar sobre la traducció o la publicació de llibres. Aquests informes, a més de donar la visió de Pedrolo sobre tot el que llegia, també transmeten com n’estava de documentat i fins a quin punt coneixia tot el que es publicava a Europa. Entre línies, també es pot percebre com difonia diversos aspectes de teoria literària i de la seva manera de pensar en general.

Com a novetat, enguany s’editarà una obra inèdita de l’autor dedicada a la seva filla, Adelais, mai publicada fins ara.

Quins objectius planteja aquest homenatge de 365 dies?

És important ampliar la visió que es té de Pedrolo més enllà del Mecanoscrit del segon origen i Joc brut, dues de les obres més conegudes de l’autor, ja que sovint han eclipsat la seva imatge i no han permès la difusió de la seva amplíssima obra. A més, cal que aquesta tasca es presenti amb un suport 2.0, adaptat a les tecnologies que configuren els canals d’informació actuals. Per aquest motiu, volem crear uns recursos web i de xarxes socials específics per a l’Any Pedrolo.

Pedrolo és una figura que desperta passions. Hi ha molta gent pedroliana, tant per la seva literatura com pel mateix sentiment d’injustícia que provoca el tracte que va rebre la seva figura. Pedrolo era molt bona persona, un home insubornable, d’idees fermes i sempre fidel a allò en què creia, i això el converteix en una figura molt respectada.

Tenint en compte la ideologia que acompanya la figura de Pedrolo, es podrien crear sinergies entre literatura i política?

En el moment polític que estem vivint és molt fàcil aprofitar la vigència de Pedrolo per fer-ne un enfocament polític; però seria desitjable no centrar-nos només en aquest aspecte, ja que podria eclipsar la seva magnitud literària. Durant l’Any, el que s’ha de promoure és la literatura de Pedrolo: cal fer èmfasi en la composició retòrica, literària dels textos, en el conreu de tots els gèneres, en l’originalitat i la fecunditat absoluta de la seva obra.

Pedrolo va escriure teatre existencialista, poesia visual, més de setanta novel·les, relats, articles, etc. Era un gran personatge amb l’obra més prolífica de tota la història de la literatura catalana —si exceptuem potser Ramon Llull—, i això fa que el repte principal de l’Any sigui aconseguir que la gent llegeixi altres coses d’ell.

Podríem afirmar que Manuel de Pedrolo era un escriptor de novel·la negra?

Pedrolo té cinc o sis novel·les canòniques des del punt de vista del gènere negre. Després, hi ha moltes novel·les seves que no són pròpiament negres però utilitzen molts recursos del gènere. Ell era un gran lector i, com a tal, estava convençut que els recursos o les convencions que ofereix el gènere policíac li permetien de dir coses que amb altres gèneres no podia dir. Moltes de les seves novel·les tenen característiques properes al gènere negre: pels recursos que fan servir o perquè els esdeveniments que hi passen estan lligats a un delicte.

Manuel de Pedrolo va escriure molt i en molts altres gèneres. De fet, anava molt ràpid, i malgrat aquesta rapidesa, algunes de les seves obres són exquisides. Un exemple d’això és Pas de ratlla, que Navona traduirà al castellà l’any vinent, i que Pedrolo va escriure entre el dia de Nadal del 1958 i el dia de Reis del 1959, és a dir, en tan sols tretze dies.

Pedrolo, a més de produir moltes obres, donava molta importància a la publicació normalitzada en llengua catalana. Deia que si volem normalitzar la lectura hi ha d’haver de tot perquè qualsevol lector ho pugui llegir en la seva pròpia llengua, i col·locava al bell mig del discurs literari els gèneres populars.

Anna Maria Villalonga és una escriptora pedroliana?

Soc pedroliana però no soc tan ràpida com ell. És a dir, m’agrada escriure, i molt, però soc molt meticulosa a l’hora d’escriure i presentar un text, ja que me’l miro i me’l repasso moltes vegades fins que n’estic convençuda.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s