Els nius esporàdics de la tortuga babaua poden ser determinants per al futur de l’espècie a la Mediterrània

Protegir els llocs de nidificació esporàdica de la tortuga babaua a la Mediterrània occidental pot ser crucial per a la conservació de l’espècie en el futur, segons alerta un article publicat a la revista Scientific Reports per un equip en el qual participen els investigadors Carles Carreras, Marta Pascual i Lluís Cardona, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio). També són coautors de l’estudi Mariluz Parga (SUBMON), Jesús Tomás i Patricia Gozalbes (Universitat de València), Juan José Castillo (CREMA) i Adolfo Marco (Estació Biològica de Doñana), entre altres experts.

 

Quan les femelles no tornen al lloc on han nascut a fer la posta 

La tortuga babaua (Caretta caretta) és una espècie marina present a les zones tropicals i temperades de tot el món. Aquest queloni carnívor nidifica a les costes del Japó, Oman, Austràlia, el Carib i la costa est d’Amèrica del Nord, el Cap Verd i el Mediterrani oriental (en especial, a Grècia, Turquia, Xipre i Líbia), i fa llargues migracions a zones d’alimentació com la Mediterrània occidental. Té un comportament filopàtric —és a dir, torna a les platges on va néixer per fer la posta d’ous—, però se sap també que algunes femelles no tornen a la zona de nidificació i poden realitzar alguna posta ocasional en noves àrees. Aquest fenomen, considerat excepcional, ha anat creixent els darrers anys a les platges de la Mediterrània occidental.

Fins ara, la filopàtria es considerava el principal obstacle de la tortuga babaua per colonitzar noves àrees. Aquest treball revela per primer cop que la C. caretta utilitza mecanismes per colonitzar nous espais fent servir les zones d’alimentació com a pont. Aquesta seria una estratègia clau que ha permès que aquesta espècie filopàtrica hagi sobreviscut durant milions d’anys, a més de distribuir-se arreu del món i començar a colonitzar les platges de la Mediterrània occidental.

«El fenomen de l’escalfament global pot fer que les actuals platges de nidificació no siguin viables. Per això, la tortuga hauria de buscar nous indrets on fer les postes», explica el professor Carles Carreras, primer autor de l’estudi i membre del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística UB i de l’IRBio.

Rere la pista de la tortuga mitjançant l’estudi de l’ADN 

El nou treball analitza un total de quaranta episodis de nidificació esporàdica registrats a les costes d’Espanya, Itàlia i França, del 1870 al 2015. Per fer-ho, s’han aplicat tècniques d’alta resolució d’estudi de fragments de l’ADN mitocondrial i microsatèl·lits de mostres procedents dels punts de nidificació.

«La limitació principal per estudiar les poblacions a través de l’ADN és la gran mobilitat i l’àmplia distribució de l’espècie. Per això, cal una bona xarxa de col·laboradors internacionals per obtenir mostres dels llocs on nidifica la tortuga i així disposar de totes les peces necessàries per reconstruir el trencaclosques de la seva estructura poblacional», detalla Carles Carreras.

Els experts fan servir marcadors amb una certa variabilitat genètica per poder definir l’estructuració provocada per la filopàtria. Els fragments d’ADN mitocondrial —que es transmet únicament per via materna—  aporten informació sobre l’estructuració genètica originada per les femelles. En canvi, els microsatèl·lits —heretats dels dos progenitors— informen també sobre la composició genètica dels mascles. Mitjançant aquests marcadors, l’estudi revela que les tortugues dels nius esporàdics provenien de poblacions tan allunyades com les de l’Atlàntic occidental o la Mediterrània oriental.

El sexe és una qüestió de temperatura 

En les tortugues marines, el sexe queda determinat per la temperatura d’incubació de la posta a les platges de nidificació. Cada femella pot fer una posta de més de cent ous, que són incubats a la sorra entre quaranta i vuitanta dies. A la Mediterrània oriental, amb temperatures cada cop més altes, podria tenir lloc un fenomen de «feminització» de les platges de posta, és a dir, un augment del nombre de femelles nascudes.

«A les zones de reproducció habituals en latituds més càlides, la proporció de femelles ja és molt elevada, fins a arribar en alguns casos a prop del 90 %. Això podria significar el col·lapse d’aquestes poblacions si no troben noves platges de posta que tinguin unes condicions de temperatura més adequades», alerta Carles Carreras.

Ara bé, a la majoria dels nius esporàdics de la Mediterrània occidental, amb temperatures més fredes, «les dades indiquen que es produeixen sobretot mascles. La nidificació esporàdica podria permetre l’establiment de noves poblacions residents a la Mediterrània occidental, però només si la temperatura augmentés prou en un futur com per produir també femelles», detalla el professor Lluís Cardona, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’IRBio.

«No hi ha colonització possible sense una producció significativa de femelles, tal com confirmen els models presentats en el nou treball. No obstant això, amb els escenaris d’escalfament global previstos en el futur, sí que es donarien les condicions perquè es puguin establir poblacions reproductores viables de tortuga babaua a la Mediterrània occidental», conclou Cardona, que és membre del Grup de Recerca de Grans Vertebrats Marins de la UB.

Turisme i sostenibilitat: un equilibri cada cop més difícil

La majoria dels nius de tortugues trobats a la costa mediterrània peninsular els van detectar turistes o banyistes. Un cop trobats els nius, la prioritat sempre ha estat protegir-los i traslladar-los a zones poc transitades, una tasca desenvolupada per personal especialitzat en gestió mediambiental. Amb una pressió humana cada cop més important a les costes, també augmenten els perills per a les femelles que fan postes esporàdiques. Així, una femella que va intentar fins a tres vegades fer el niu en una platja a Eivissa no ho va aconseguir a causa de les molèsties dels turistes. Diverses institucions i entitats han impulsat iniciatives dirigides a estudiar i protegir els nius esporàdics que apareixen al litoral mediterrani.

En el cas de la UB, els equips investigadors de la Facultat de Biologia i de l’IRBio continuen desplegant estudis per identificar les platges que presenten les condicions més indicades per acollir nius accidentals de tortuga babaua. En tot cas, si la freqüència de nius creix —com tot sembla indicar— caldrà impulsar una gestió integrada del turisme amb la nidificació de tortuga com ja es fa amb gran èxit en altres llocs del món, alerten els experts.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s