Daily Archives: 1 febrer 2018

Un estudi de la UB demostra que cuidar la boca millora la diabetis

Un estudi clínic dut a terme per investigadors de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (Campus Bellvitge) mostra que el control de la diabetis de tipus 2 millora sensiblement quan el pacient té una cura especial dels problemes dentals i bucals.

El treball, publicat a la revista The Journal of Clinical Periodontology, està dirigit pel catedràtic de Microbiologia Miquel Viñas, també membre de l’IDIBELL i pel professor de Medicina Oral José López López, director mèdic de l’Hospital Odontològic de la UB. També hi han participat Enric Jané, Albert Estrugo i Elisabet Mauri Obradors, del Departament d’Odontoestomatologia, i Alexandra Merlos, del Departament de Patologia i Terapèutica Experimental i de l’IDIBELL.

És sabut que la diabetis de tipus 2, la forma més comuna d’aquesta malaltia, va acompanyada molt sovint de patologies periodontals. «En aquest nou treball s’ha vist que no només hi ha una relació que va de la diabetis a la malaltia periodontal, sinó que també existeix la relació inversa, de la malaltia periodontal a la diabetis», explica Miquel Viñas.

«La conclusió principal de l’estudi és que el tractament no quirúrgic de la periodontitis millora l’estat glucèmic  i els nivells d’hemoglobina glicosilada, i per tant es demostra inequívocament l’extrema importància de la cura de les afeccions orals en aquests tipus de malalts», apunta José López López.

L’estudi s’ha dut a terme en noranta pacients amb diabetis de tipus 2 que han rebut sis mesos de tractament oral. Durant aquest període, se’ls ha fet un control de l’hemoglobina glicosilada, així com de l’evolució de les poblacions bacterianes orals responsables de la periodontitis, a més de controlar-los altres paràmetres clínics.

Referència de l’article:
Mauri-Obradors E, Merlos A, Estrugo-Devesa A, Jané-Salas E, López-López J, Viñas M. «Benefits of nonsurgical periodontal treatment in patients with type 2 diabetes mellitus and chronic periodontitis: a randomized controlled Trial»The Journal of Clinical Periodontology. 2017. Doii: 10.1111/jcpe.1285

Un estudi sobre la baldriga cendrosa permetrà de protegir nous espais marins en aigües internacionals

Els exemplars adults de baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) de les illes Canàries arriben a recórrer més de 800 quilòmetres durant dies a la recerca d’aliment. A les colònies mediterrànies, aquestes aus marines no solen allunyar-se més enllà dels 300 quilòmetres de la seva colònia. Un nou estudi sobre aquests desplaçaments permet ara, per primera vegada, conèixer amb tot detall els moviments de les poblacions espanyoles de baldriga cendrosa de l’oceà Atlàntic i del mar Mediterrani al llarg de l’any. Es tracta de la monografia Migración y ecología espacial de las poblaciones españolas de pardela cenicienta, que mostra un milió de localitzacions d’aquestes aus marines.

La nova publicació recull una dècada de la recerca d’equips científics de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA) SEO/BirdLife. Especialistes en l’estudi, l’ecologia espacial i la conservació d’aus marines aprofundeixen en els aspectes bàsics de l’ecologia de la baldriga cendrosa per tal de millorar-ne l’estat de conservació. Molts d’aquests aspectes encara eren inèdits i es presenten per primera vegada en aquesta monografia.

Més d’un milió de localitzacions amb tecnologies de seguiment remot

La baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) és una de les aus marines més representatives dels nostres mars. Amb poblacions que pateixen un declivi alarmant, el 2013 va ser escollida au de l’any per l’associació SEO/BirdLife com a espècie emblemàtica que reflecteix la problemàtica de la conservació de les aus marines als nostres mars.

En el marc de l’estudi, del 2007 al 2015 els experts van marcar 460 baldrigues amb GPS i altres dispositius a tretze colònies de cria distribuïdes en diferents regions espanyoles: Balears, Castelló, Múrcia, Almeria, Galícia, Canàries i illes Chafarinas. En total, es van aconseguir més d’un milió de localitzacions, que revelen amb tot detall els moviments d’aquestes aus durant tot l’any, així com la seva ecologia a mar obert (zones d’alimentació, descans i trànsit durant l’època reproductiva, àrees d’hivernada, caracterització de la seva ecologia i corredors migratoris que connecten les zones de cria amb les àrees d’hivernada). Segons explica l’investigador José Manuel de los Reyes (UB-IRBio), primer autor de l’estudi publicat, «es tracta d’un dels estudis més ambiciosos realitzats fins ara per abordar l’ecologia del moviment d’aus al país mitjançant tecnologies de seguiment remot de nova generació».

Els grans viatges oceànics de la baldriga cendrosa

Durant el període reproductor, els adults de baldriga cendrosa poden abandonar el niu durant dies i recórrer centenars de quilòmetres a la recerca d’aliment amb molta facilitat. Més espectaculars són encara els viatges migratoris fins als llocs d’hivernada, que s’estenen pel sud de l’Atlàntic fins a la confluència amb l’oceà Índic.

«En concret, la població mediterrània fa servir quatre àrees d’hivernada diferenciades, que són el corrent de les Canàries, les aigües d’Angola i Namíbia, les aigües de l’Atlàntic central i el golf de Guinea. A les colònies atlàntiques, les cinc zones d’hivernada són el corrent de Benguela, el corrent Agulhas, el corrent de Canàries, el corrent del Brasil i la zona central de l’Atlàntic sud. La majoria de les aus són fidels a la mateixa àrea d’hivernada al llarg dels anys», explica el professor Jacob González-Solís, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’IRBio, que és responsable del grup de treball d’aus marines que ha liderat aquest estudi.

Conèixer per conservar

La baldriga cendrosa és l’au marina de la qual es té més informació de seguiment remot gràcies, en gran mesura, a la informació utilitzada en aquesta monografia. No obstant això, «per ara, són poques les àrees proposades específicament per a la conservació més enllà de l’àmbit estatal, tot i la importància de la dimensió internacional en el cas d’aquesta espècie, com posa de manifest aquest treball», assegura José Manuel Arcos, responsable del Programa Marí de SEO/BirdLife. «La protecció dels espais rellevants per a l’espècie en aigües internacionals o d’altres països requerirà acords internacionals multilaterals, procés en el qual ja ha començat a treballar BirdLife International, partint de la identificació i proposta d’àrees importants per a la conservació de les aus i la biodiversitat (IBA) marines», remarca Arcos.

Conèixer la distribució de les baldrigues cendroses també permet identificar els llocs en què la seva activitat se solapa amb amenaces derivades de les pràctiques humanes (per exemple, la captura accidental amb palangres i altres arts de pesca, principal amenaça per a l’espècie i que causa centenars de morts d’aus cada any a la Mediterrània). Analitzar el solapament d’aquestes activitats pesqueres amb les baldrigues facilitarà el disseny de mesures de conservació adaptades a cada regió. Així, un dels reptes de futur és que els actors socials i polítics implicats tinguin la voluntat d’incorporar eficaçment en els programes de seguiment i conservació d’aquestes espècies i els seus ecosistemes tant les mesures de conservació adequades (per exemple, mesures per reduir la captura accidental de baldrigues a les pesqueries) com les eines de nova generació.

En l’àmbit estatal, la informació aportada a Migración y ecología espacial de las poblaciones españolas de pardela cenicienta reforça les zones identificades prèviament en l’inventari d’àrees importants per a la conservació de les aus i la biodiversitat (IBA) marines, actualment incorporades a la Xarxa Natura 2000 com a zones de protecció especial per a les aus (ZEPA).

La nova monografia és la tercera del programa Migra, una iniciativa desenvolupada per SEO/BirdLife en col·laboració amb la Fundació Iberdrola Espanya. Iniciat el 2011, el programa Migra incorpora les últimes tecnologies en sistemes de geolocalització i seguiment remot per conèixer amb més detall els moviments de les aus dins i fora del nostre territori.

La UB dona a Sant Joan de Déu 4.684 euros recaptats amb la Panera Solidària

El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elias, ha lliurat aquest matí un xec per valor de 4.684 euros al director de l’Obra Social Sant Joan de Déu, Oriol Bota. Es tracta del total de diners recaptats amb la venda de participacions a la Panera Solidària de Nadal de la UB, una quantitat que es destinarà íntegrament al programa Hospital Amic de l’Hospital Maternoinfantil. Aquest programa va néixer l’any 2005 amb l’objectiu de millorar l’experiència dels nens hospitalitzats i les seves famílies per fer-la tan positiva com sigui possible, amb accions diverses com ara els pallassos d’hospital, sessions de musicoteràpia, artteràpia o intervencions assistides amb gossos, entre moltes altres, que són finançades exclusivament gràcies a les donacions.

El director de l’Obra Social Sant Joan de Déu, Oriol Bota, ha agraït a la UB la iniciativa de la Panera Solidària: «Des de l’Obra Social Sant Joan de Déu, sempre hem treballat per ajudar la societat des d’un punt de vista comunitari. Ens sentim molt a prop de la UB», ha manifestat. Al seu torn, el rector Joan Elias ha destacat l’Hospital Sant Joan de Déu «com un centre de primera línia en atenció als infants, amb una clara voluntat de servei a la comunitat». I ha remarcat que «la Panera Solidària és una mostra més de la responsabilitat social de la comunitat universitària».

Aquesta ha estat la tercera edició de la Panera Solidària de la UB, una iniciativa per projectar la solidaritat de la comunitat universitària en benefici d’un projecte social. Des de la seva creació, la Panera Solidària no ha parat de créixer. Si en la primera edició es van recollir 1.840 euros per a la inserció sociolaboral dels joves del Barcelonès Nord i del Besòs, i l’any passat es va doblar aquesta xifra amb els 4.274 euros recaptats per a La Marató de TV3 en la lluita contra l’ictus, aquesta tercera edició ha registrat un nou rècord de donacions: 410 euros més que l’any passat, gràcies a la venda de 2.342 participacions, a un preu de dos euros cadascuna, que han adquirit els membres de la comunitat universitària (estudiants, personal d’administració i serveis, i docents i investigadors). Aquesta edició també ha crescut en premis, i és que enguany s’han sortejat tres paneres, amb més de trenta regals cadascuna, que han cedit desinteressadament trenta-vuit entitats, entre empreses col·laborades i serveis de la mateixa Universitat.

El sorteig de les tres paneres es va fer el passat 19 de desembre. Enguany, els guanyadors han estat tres estudiants de la Universitat: Sergio Vidal, de Dret, es va endur la panera Torró (valorada en 1.843 euros); Àlex Sancliment, de Geografia, la panera Neula (valorada en 1.450 euros), i finalment, Marta Benet, estudiant de Psicologia, va guanyar la panera Tortell (amb un valor de 1.426 euros).

Més informació