Diversos filòlegs recorden la vigència de l’obra de Joan Solà

El dijous 1 de març, a les 18.30 h, a la Sala de Professors de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (Edifici Josep Carner, c/ Aribau, 2-8, 5è, Barcelona), es presentarà el llibre Joan Solà, una memòria viva (Edicions de la UB, 2018), editat per Sebastià Bonet, Neus Nogué i Eulàlia Salvat. L’acte inclourà la conferència d’Amadeu Viana, professor del Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida, «Joan Solà a Los Angeles: influències del Pacífic i variació sintàctica».

Joan Solà‚ una memòria viva, a cura de Sebastià Bonet, Neus Nogué i Eulàlia Salvat, recull cinc articles que donen testimoni de l’actualitat i la rellevància de les aportacions del gran lingüista català. Els textos van ser presentats a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona en una jornada d’estudi amb motiu del cinquè aniversari de la seva mort.

Joan Solà, partint de la fidelitat als seus predecessors Pompeu Fabra i Joan Coromines, es va dedicar a donar resposta a les nombroses necessitats del català contemporani i a actualitzar, així, la lingüística catalana, tant teòrica com pràctica. Justament per la seva condició de lingüista i de professor de la Facultat de Filologia de la UB, aquest llibre inaugura la col·lecció Lingüística UB, que aplegarà investigacions relacionades amb aquesta disciplina científica.

El llibre s’obre amb un article de Sebastià Bonet (UB) que analitza la primera obra publicada per Joan Solà, Estudis de sintaxi catalana (1972-1973), situant-la en el context del seu temps i en la producció de l’autor. En el segon capítol, Jordi Ginebra (URV) caracteritza l’obra de Solà des del punt de vista de la lingüística descriptiva i prescriptiva, posant-la en relació amb el que ell mateix va anomenar «prescriptivisme tradicional», i ens fa veure els trets que la’n separaven. En el tercer article, Ares Llop (UAB) recupera les aportacions de Joan Solà al coneixement de la sintaxi dialectal del català i fa una primera aproximació a l’estudi de les variants sintàctiques dels parlars nord-occidentals. En el quart capítol, Neus Nogué i Lluís Payrató (UB) fan un esbós del que podria ser l’anàlisi de l’estil de Solà com a escriptor, tant des del punt de vista dels usos normatius com dels principis pragmàtics subjacents en la seva escriptura. Tanquen el volum Manuel Pérez Saldanya (UV, IEC) i Gemma Rigau (UAB, IEC) amb un estudi sobre la manera com Joan Solà treballava i investigava, a partir de la seva experiència a la Comissió de Gramàtica de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i posant com a exemples determinades construccions amb participi passat i les construccions causals introduïdes per ja que.

Joan Solà (1940-2010) és un dels principals referents de la lingüística catalana, a l’altura de Pompeu Fabra i Joan Coromines, que va contribuir de manera decisiva al coneixement que tenim avui de la llengua. Catedràtic de llengua i literatura catalanes de la UB des del 1984, vicepresident de l’IEC des del 2009 i professor convidat en universitats de Polònia, Àustria i Alemanya, va centrar la seva investigació en temes de sintaxi i d’història de la llengua catalana, tot i que també va tractar qüestions de lexicografia i sociolingüística, aquesta darrera disciplina des d’un punt de vista obertament compromès.

És autor d’una quarantena de llibres, entre els quals cal destacar: Estudis de sintaxi catalana (1972-1973); A l’entorn de la llengua (1977); Del català incorrecte al català correcte (1977); «Ser» i «estar» en el català d’avui (1981); Sintaxi generativa catalana (amb Sebastià Bonet, 1986); Qüestions controvertides de sintaxi catalana (1987); Tractat de puntuació (amb Josep M. Pujol, 1989); Lingüística i normativa (1990); Estudis d’història de la llengua catalana (1991); Sobre lexicografia catalana actual(com a editor, 1992); Sintaxi normativa: estat de la qüestió (1994); A-Z. La llengua: una convenció dialèctica (1993); Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic (amb Josep M. Pujol, 1995); Gramàtica i lexicografia catalanes. Síntesi històrica (amb Albert Rico, 1995); Història de la lingüística catalana, 1775-1900 (amb Pere Marcet, 1998), obra que va rebre el Premi Crítica «Serra d’Or» de Recerca, i els reculls Parlem-ne. Converses lingüístiques (1999), d’articles publicats al diari Avui, en el qual va col·laborar habitualment durant molts anys en la secció homònima, Ensenyar la llengua (2003) i Plantem cara (2009), en què denunciava la subordinació de la llengua catalana. Juntament amb Jordi Mir, va dirigir la publicació de l’Obra completa (2005) de Pompeu Fabra. El 2002 va dirigir la Gramàtica del català contemporani, obra en tres volums de caràcter descriptiu que constitueix una de les referències cabdals de la lingüística catalana i per la qual va rebre el Premi Sanchis Guarner.

El conjunt de la seva obra i la seva trajectòria ha estat reconegut amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (2003), la Creu de Sant Jordi (2005), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2009), el Premi Nacional Lluís Companys (2009) i el doctorat honoris causa per la Universitat de Lleida (2009), entre altres distincions.

El catàleg d’Edicions de la UB inclou també aquestes obres de Joan Solà: Joan Coromines com a exemple. Lliçó inaugural curs 2005-2006 i Última lliçó de Joan Solà. «Construcció d’una sintaxi normativa: criteris, exemples» (2010, DVD).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s