Category Archives: Cultura

Mostra inèdita d’artistes xinesos a l’Edifici Històric

El Claustre de Ciències de l’Edifici Històric de la UB acull des d’avui fins al 8 de febrer la II Mostra d’Art i Disseny Internacional Barcelona-Xangai. L’exposició aplega obres de quaranta joves artistes xinesos, de diferents tècniques i en diferents suports, que van des del disseny d’interiors fins al disseny gràfic, el dibuix d’animació i la fotografia, i amb una temàtica comuna: el diàleg de cultures.

La mostra és fruit d’un conveni de col·laboració entre la Universitat de Barcelona, l’Acadèmia d’Art i Disseny de Xangai, i la NACG Oficina de Projectes de Formació de Talents en Art Digital de la Xina. Les obres que s’hi exposen són, en la seva majoria, de professors i estudiants de l’Acadèmia d’Art i Disseny de Xangai. Es tracta dels treballs guanyadors dels V Premis de l’Institut Xinès d’Art i Disseny, el prestigiós certamen al qual enguany s’han presentat més de 9.000 participants de tot el país asiàtic. La UB serà l’únic lloc fora de la Xina on s’exposaran les obres premiades.

Juntament a aquestes peces, també s’hi exhibeixen les obres de sis alumnes xinesos de la Facultat de Belles Arts de la UB. Completen la mostra una selecció de dotze treballs d’estudiants voluntaris del grau de Disseny de la UB que, sota la direcció i el comissariat del professor Jesús del Hoyo, han proposat uns pòsters en què mostren diferents reflexions visuals i conceptuals que enfoquen «els diferents matisos, aspectes i conceptes nascuts sota el paraigües comú detonant d’aquest repte plàstic: representar Barcelona i Xangai», segons expliquen els organitzadors. La singularitat de la mostra està en la «internacionalització de criteris de disseny i en el contrast cultural», remarquen.

Vinculat a l’exposició, el dijous 8 de febrer, a les 13 h, la sala d’actes de la Facultat de Belles Arts acollirà un acte de lliurament de premis per destacar els millors treballs d’entre els sis que han presentat els artistes xinesos que estudien a la Universitat i els dotze estudiants seleccionats del grau de Disseny.

Caliu musical en el cicle Els Vespres d’Hivern

El cicle de concerts Els Vespres d’Hivern de la Universitat de Barcelona arriba a la tercera edició disposat a omplir de música i calidesa les nits del mes de març. Avalat per l’acollida entusiasta i fidel de les anteriors edicions d’hivern i estiu, el cicle de concerts aspira a convertir-se, de nou, en un aparador singular de propostes artístiques emergents de gran valor creatiu.

La programació d’enguany aposta per la varietat d’estils musicals i inclourà les actuacions de Jo Jet i Maria Ribot, Intana, Júlia, i María José Llergo i Marc López. Les formacions del cartell comparteixen personalitat, vigor, potencial elevat i una posada en escena propera que captivarà les orelles més curioses de descobrir nous sons.

Els concerts tindran lloc els dies 2, 9, 16 i 23 de març, a les 20 h, al Paranimf de l’Edifici Històric, un espai emblemàtic que aporta força i solemnitat a les actuacions. L’entrada és gratuïta i només cal descarregar-la del web. Cal tenir en compte que l’aforament és limitat.

El cartell d’Els Vespres d’Hivern inclou la lluminosa cançó d’autor de Jo Jet i Maria Ribot, el folk pop captivador i intimista d’Intana, els passatges hipnòtics i electrònics de Júlia i la nova saba de flamenc fusió de la María José Llergo i Marc López.

 

2 de març. JO JET I MARIA RIBOT

El duet manresà presenta el seu segon disc, Lliure o descansar, que reflecteix la cara nocturna de la vida. En les seves cançons s’hi senten els referents de Bon Iver, Sufjan Stevens, Fink o Jónsi. És un cançoner honest i viu, que explora nous camins sonors tot mantenint una essència genuïna. Un so independent, un format clàssic i un plantejament pop amb una fórmula única i personal.

 

9 de març. INTANA

Núria Moliner ha creat la banda sonora per a matins de paisatges agrestos i camins polsegosos, capvespres daurats o nits que esdevenen matinades intenses. Amb la seva veu encisadora canta sobre pèrdues i perdre’s, sobre reptes i pors, sobre estimar, sobre confessions, sobre marxar i tornar. El disc de debut és una col·lecció de cançons evocadores i delicats mitjos temps d’atmosferes intimistes. Pop acústic lluent i íntim, amb tocs de música americana i folk vibrant.

 

16 de març. JÚLIA

Estela Tormo i Lídia Vila són el nucli perfecte de Júlia. La seva proposta parteix amb exuberància de l’austeritat i se submergeix amb facilitat en paisatges sintètics i mantres electrònics construïts a partir de sintetitzadors, programacions i caixes de ritmes, amb un meticulós treball de guitarres i veus. Presenten el seu segon disc, Pròxima B, una col·lecció de cançons hipnòtiques i estimulants de pop oníric en valencià.

 

23 de març. MARÍA JOSÉ LLERGO I MARC LÓPEZ

María José Llergo i Marc López proposen un concert íntim en el qual, tot partint d’arrels flamenques, interpreten cançons pròpies i tradicionals d’una manera personal que tendeix a la fusió. Prioritzen l’emoció des de la veu dolça i càlida de la cordovesa, que passeja pel bon gust i el toc penetrant d’en Marc López a la guitarra flamenca.

 

Mireia Madroñero s’ha encarregat de la direcció artística i coordinació del cicle, que està produït per Bankrobber i patrocinat per Estrella Damm.

Quatre graduats de l’ESCAC, guardonats als Premis Gaudí

El diumenge 28 de gener es van lliurar a Barcelona els X Premis Gaudí a les millors produccions cinematogràfiques catalanes de l’any passat. Enguany, aquests guardons que atorga l’Acadèmia del Cinema Català han reconegut el treball de quatre professionals formats a les aules de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), adscrita a la Universitat de Barcelona. Amb aquestes distincions, els graduats de l’ESCAC sumen ja un total de trenta-tres premis Gaudí al llarg d’aquestes deu edicions.

L’exalumna de l’ESCAC Anna Pfaff va guanyar el Gaudí al millor muntatge per Estiu 1993. La primer pel·lícula de Carla Simón va ser la gran triomfadora de la nit. Es va endur tres guardons importants: millor film, millor direcció i millor guió, juntament amb el de millor actriu secundària per a Bruna Cusí. La cita següent serà els Premis Goya, que es lliuraran el 3 de febrer, i on Pfaff, juntament amb Dídac Palou, repeteixen nominació per la seva tasca al film de Simón. En total, la pel·lícula acapara vuit nominacions en aquest certamen.

També triomfal va ser el pas de l’exalumna Laura Ferrés pels Gaudí, en què va obtenir el premi al millor curtmetratge per Los desheredados. La jove directora (que també signa el guió del film) ja va guanyar el maig passat el Premi Descoberta en la Setmana de la Crítica del Festival de Cinema de Canes. Ara, el recorregut de Los desheredados continua a Madrid, on està nominat als Goya en la categoria de millor curtmetratge documental.

Per últim, els graduats Kike Maíllo i Toni Carrizosa (que també és professor de l’Escola) van pujar a l’escenari dels Gaudí a recollir el premi especial del públic per la pel·lícula La llamada, de la qual són productors. Els vots de més de 10.000 espectadors van coronar el film amb aquest guardó acabat d’estrenar. Escrit i dirigit pels debutants Javier Ambrossi i Javier Calvo, La llamada adapta el popular musical de teatre del mateix títol, que en poc temps s’ha convertit en tot un fenomen: si feia una setmana aconseguia el premi Feroz a la millor comèdia, ara opta a cinc premis Goya.

Sis exalumnes de l’Escola, entre els nominats

A banda dels guardonats, l’ESCAC també ha tingut una representació destacada entre els nominats en aquesta desena edició dels Premis Gaudí: l’exalumna i actual professora de l’Escola Roser Aguilar optava al premi de millor pel·lícula per Brava; el film Sasha, escrit i dirigit per Fèlix Colomer i produït per ESCAC Films, hi competia en la categoria de millor pel·lícula documental; Ariadna Ribas estava nominada al millor muntatge per Júlia ist, i Lluís Rivera, als millors efectes especials per Proyecto Lázaro. Finalment, en la categoria de millor curtmetratge, optaven al Gaudí dos treballs sorgits del planter de l’ESCAC: Cunetas, del graduat Pau Teixidor, i La inútil, de la també exalumna Belén Funes.

Tots aquests premis i nominacions als premis Gaudí i Goya són una mostra més de l’excel·lència de l’ESCAC en la formació dels nous talents de la indústria cinematogràfica: cineastes i tècnics de primer nivell que augmenten el prestigi i la qualitat artística del cinema català i espanyol.

«LitCat a l’atac!»: els estudiants de batxillerat s’aproximen a la literatura catalana

El divendres 26 de gener, la Facultat de Filologia va organitzar la I Jornada de Literatura Catalana i Batxillerat: «LitCat a l’atac!». Més d’un centenar d’alumnes de batxillerat van participar en les diverses conferències i activitats realitzades entre l’aula capella i diversos espais de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.

La jornada va sorgir a iniciativa del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, del Departament d’Ensenyament i de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB amb l’objectiu d’acostar els estudiants de batxillerat al grau de Filologia Catalana a través d’activitats poètiques i literàries, i del coneixement d’experiències d’antics estudiants, professionals i autors rellevants de la història de la literatura catalana.

L’acte va començar amb una presentació a càrrec del degà de la Facultat, Javier Velaza; Rosa Artigal, directora general d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat del Departament d’Ensenyament; Xavier Vila, director del Departament  de Filologia Catalana i Lingüística General; i Carme Panchón de l’Institut de Ciències de l’Educació, seguida de la conferència «Gaudir de la literatura catalana», a càrrec de Vicenç Llorca, tècnic del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

A les 10 h, es va distribuir els alumnes en grups reduïts i es va començar una ruta literària per la Facultat de Filologia, en la qual estudiants, exalumnes i professors van anar llegint textos d’escriptors que hi van estudiar. Els escriptors escollits per a la ruta van ser Salvador Espriu, Josep Pla, Montserrat Roig, Joan Maragall i Josep Carner, que en algunes de les seves obres van reflectir la seva experiència com a estudiants de la Universitat de Barcelona.

Els petits grups van anar recorrent diversos espais de la Facultat com el vestíbul, algunes aules, l’estany dels peixos del Pati de Lletres, i fins i tot el bar, mentre escoltaven la lectura dels textos. N’és un exemple aquest fragment de l’obra Digues que m’estimes encara que sigui mentida: sobre el plaer solitari d’escriure i el vici compartit de llegir, de Montserrat Roig, en el qual parla de les tertúlies polítiques al bar de la Facultat:

«Al bar de la Universitat, per on s’arribava després de travessar el Pati de Lletres, hi vaig fer mitja vida. No hi havia vinyes roges, d’un roig madur, ni un xiprer que somniava. Ni res es desfeia, a ponent, en suc de taronja. Només hi havia parets d’un color groc dubtós, una llum color cendra que s’escolava per unes finestres brutíssimes i unes taules que pudien de tanta suor acumulada.»

Un altre dels autors llegits durant la ruta literària va ser Joan Maragall, que va descriure el seu primer dia a la Universitat en l’obra Com si entrés en una pàtria: cartes a Josep M. Lloret (1882-1895) i notes autobiogràfiques (1885-1910):

«[…] Tremolant jo d’emoció, vàrem entrar en lo vestíbul de la Universitat y vaig dir somrihent ab tot candor a mon company: “Entro per primera vegada en lo temple de la sabiduria.” Ell va mitj riurer d’un modo que’m féu pensar: «Aquet desgraciat no estima la ciència en tot lo qu’ella val». L’endemà vaig comensar a assistir a les clases. Al entrar en lo claustre de Dret, una ratxada de benestar va conmòurer tot lo meu ser: aquell pati rectangular rodejat de porxos bisantins de moderna construcció, sota dels cuals discorria conversant, fumant, discutint o estudiant aquella multitut de joves com jo, aquell «rum-rum», soroll indefinit propi de tots los llochs de gran concurrència d’homes […]»

La jornada va continuar amb una taula rodona moderada pel professor Oriol Izquierdo, en què van participar Susanna Rafart, poeta i autora de prosa de ficció i d’assaig, i Josep M. Fonalleras, escriptor i articulista, tots dos exalumnes de la Facultat de Filologia, en la qual van parlar de l’experiència de viure entre els estudis i la professió d’escriptor.

Un espectacle polipoètic amb música i poesia elaborada per professors i alumnes de la Universitat de Barcelona va tancar aquesta I Jornada de Literatura Catalana i Batxillerat.

Els tresors del fons bibliogràfic de la UB s’exposen fins al 25 de febrer al Museu d’Història de Catalunya

El Museu d’Història de Catalunya acull fins al 25 de febrer l’exposició «Els plaers de mirar. Tresors del fons bibliogràfic de la Universitat de Barcelona», un espai per delectar-se en la contemplació de llibres antics i entrar així en el món poc conegut del que durant molts segles va ser el màxim vehicle del saber: el llibre.

La mostra, de caràcter temporal, ha estat organitzada pel Museu d’Història de Catalunya i la Universitat de Barcelona, que conserva, estudia i difon un ric fons bibliogràfic patrimonial del qual s’han extret les obres seleccionades per a l’exposició: la Biblioteca de Reserva del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI).

L’exposició recull quaranta dels seixanta-cinc llibres del fons bibliogràfic patrimonial del CRAI mostrats i estudiats al llibre Els tresors de la Universitat de Barcelona. Fons bibliogràfic del CRAI Biblioteca de Reserva (Edicions de la UB, 2016).

Després de mostrar un manuscrit, un incunable i un imprès, el recorregut principal de l’exposició exhibeix llibres d’aquestes tres tipologies organitzats en set àmbits temàtics: «El cel i la terra», «El poder de la paraula», «El progrés i la tècnica», «El relat de la memòria», «Espiritualitat i pensament», «Llei i ordre» i «Mons llunyans». Dos exemplars de cada àmbit presenten aspectes destacats o curiosos del llibre, com ara la il·lustració, els seus antics posseïdors, la mutilació de l’exemplar i l’escriptura, entre altres. I, a més, cinc d’aquests àmbits disposen d’un dispositiu per poder visualitzar altres imatges representatives dels llibres exposats.

Criden l’atenció per la seva singularitat llibres com Miscel·lània científica catalana, que recull un dibuix a color d’un cometa vist el 25 de desembre de 1705; el Llibre dels feyts, també anomenat Crònica de Jaume I, la peça més emblemàtica del CRAI Biblioteca de Reserva ja que és la còpia en català més antiga conservada del relat del Conqueridor; o l’obra Astronomicum Caesareum, un antecedent dels llibres pop-up, amb 35 rodes mòbils que permeten fer càlculs de posició, calendari i moviments dels planetes a partir de la superposició de fins a sis discos de paper.

Paral·lelament a l’itinerari principal, s’exhibeixen tres vitrines didàctiques per mostrar la materialitat del llibre antic: els suports del llibre, l’escriptura (manuscrita i impresa) i l’enquadernació. Més enllà de les peces i les seves cartel·les, en aquestes vitrines es visualitzen també diferents vídeos que il·lustren la temàtica respectiva. I, finalment, també s’hi inclou un espai dedicat al CRAI, concretament a la Biblioteca de Reserva i al Taller de Restauració.

El fons bibliogràfic que trobem en aquesta exposició és un testimoni preciós de la nostra història. Va néixer a la primera meitat del segle XIX arran del desmantellament de les biblioteques conventuals i es va consolidar l’any 1881 amb la incorporació al fons de la col·lecció de la Universitat de Cervera. En aquest sentit, l’exposició és una oportunitat excel·lent per donar a conèixer la cultura escrita i els hàbits lectors de diferents moments i procedències i, d’una manera més general, per donar veu al ric i poc conegut univers del llibre antic i de les biblioteques històriques.
Activitats paral·leles

Entre les activitats organitzades al voltant de l’exposició, s’ofereixen visites guiades a la mostra a càrrec de Neus Verger, responsable del CRAI Biblioteca de Reserva; un taller de cal·ligrafia històrica per a tots els públics, i visites al Taller de Restauració de la Universitat de Barcelona, on diferents professionals explicaran com es restauren els llibres antics i mostraran peces originals tant restaurades com en procés de restauració.
L’exposició temporal «Els plaers de mirar. Tresors del fons bibliogràfic de la Universitat de Barcelona» és fruit del conveni signat l’any 2016 entre la Universitat de Barcelona i el Museu d’Història de Catalunya, segons el qual les dues entitats es comprometen a organitzar una exposició anual sobre el patrimoni cultural de la UB als espais del Museu fins al 2019. Així, l’any 2016 es va organitzar la mostra «Tresors del coneixement. Arbor Scientiae» i enguany es presenta «Els plaers de mirar», la segona d’aquesta sèrie de mostres acordades.

Entrevista a Anna Maria Villalonga: «Soc pedroliana però no soc tan ràpida com ell»

Anna Maria Villalonga (Barcelona, 1959), escriptora, crítica de cinema i professora de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, ha estat nomenada comissària de l’Any Pedrolo. Sota la coordinació de la Institució de les Lletres Catalanes i amb el suport de la Fundació-Espai Pedrolo, Villalonga conduirà els actes i les activitats que retran homenatge a la figura de l’escriptor segarrenc durant l’any 2018.

Manuel de Pedrolo (l’Aranyó, la Segarra, 1918 – Barcelona, 1990) és molt més que la seva obra Mecanoscrit del segon origen. L’autor de la Segarra, considerat el més prolífic de les lletres catalanes, va deixar més de cent vint obres de diversos gèneres, registres i temàtiques, algunes de les quals s’han traduït a més de vint idiomes. No obstant això, i tot i haver estat guardonat amb diversos premis literaris —com el Premi Sant Jordi de novel·la, l’any 1962, per Balanç fins a la matinada—, Pedrolo no va ser mai prou reconegut, segons asseguren alguns estudiosos de la seva obra. Coincidint amb el centenari del seu naixement, la Generalitat de Catalunya ha declarat el 2018 com a Any Pedrolo. L’objectiu d’aquesta commemoració és impulsar el reconeixement total d’una de les figures cabdals de la literatura catalana dels darrers temps.

Anna Maria Villalonga és autora de dues novel·les del gènere negre —La dona de gris (2014) i El somriure de Darwin (2017), de l’editorial Llibres del Delicte—, així com de l’assaig Les veus del crim (2013), de l’editorial Alrevés, i de dos reculls de literatura criminal femenina: Elles també maten (2014) i Noves dames del crim (2015), publicades també per Llibres del Delicte. Aquest any, com a novetat editorial, acaba de publicar el recull Contes per a les nits de lluna plena, de l’editorial Apostroph. A la vegada, també és impulsora i autora activa de tres blogs: El racó de l’Anna, dedicat a la crítica cinematogràfica, el Fil d’Ariadna II i A l’ombra del crim, dedicat específicament a la novel·la negra. A més de ser professora a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, Villalonga participa en el projecte EnVeuAlta, una empresa de lectura en veu alta, condueix un club de lectura i col·labora en diverses taules rodones i projectes relacionats amb el món de la novel·la negra, per exemple el projecte Dones i novel·la criminal a Espanya, amb finançament del Ministeri d’Economia i Competitivitat.

Recentment ha participat en el II Festival de Literatura de Terror «Torrebesses tremola», on va passar una nit tancada al castell de Torrebesses (Lleida), juntament amb tres escriptors, amb la finalitat d’inspirar-se per a la creació d’un relat de terror.

Arribats a l’entrada del 2018, com es presenta l’Any Pedrolo?

L’Any Pedrolo té com a objectiu ampliar el coneixement de l’obra de Manuel de Pedrolo i reconèixer el seu llegat en la cultura catalana, ja que, sovint, la seva figura s’ha vist eclipsada pel Mecanoscrit del segon origen i cal pensar que Pedrolo va escriure una gran quantitat d’obres i va tocar molts gèneres diferents. L’Any Pedrolo vol ser un any per a tots els Països Catalans: des de l’organització creiem que és molt important posar en relleu l’eix mateix del pensament de l’escriptor, que creia fermament en la unitat dels territoris de llengua catalana.

Quines activitats recull el programa?

El programa de l’Any Pedrolo se centra en tres eixos principals: els festivals literaris, com el Tiana Negra o el BCNegra, entre d’altres; dos congressos sobre la figura de Manuel de Pedrolo a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona, i les publicacions d’algunes obres de l’escriptor per part de diverses editorials. A més, s’ha organitzat una exposició itinerant des de la Fundació-Espai Pedrolo, en la qual es mostrarà un recorregut divulgatiu i entenedor fidel a l’obra de Pedrolo, que es podrà veure al llarg de l’any en diverses localitzacions arreu dels Països Catalans.

L’Any Pedrolo també comprendrà actes i activitats de caràcter divers: clubs de lectura, lectures compartides, conferències, taules rodones, organització de premis literaris, rutes literàries, etc. En breu disposarem de la pàgina web dedicada a l’Any on hi haurà reflectits tots els actes.

Enguany es reeditaran i publicaran diverses obres de Manuel de Pedrolo…

La reedició de novel·les de Pedrolo va començar el 2016, quan editorials com Sembra Llibres, Orciny Press o Tigre de Paper van iniciar una tasca de recuperació del llegat pedrolià. Enguany es preveu la publicació de més d’una desena d’obres de l’escriptor.

Un exemple d’aquestes publicacions el va presentar al novembre l’editorial Comanegra, que ha reeditat el conte El principi de tot, il·lustrat per Pep Boatella, així com el primer volum de la tetralogia de La terra prohibida, que inclou les obres Les portes del passat La paraula dels botxins, publicades el 1977 per l’editorial Laie i mai més reeditades.

També s’editaran treballs sobre l’obra i la figura de Manuel de Pedrolo com ara biografies, converses de Pedrolo, o els informes de lectura que feia el mateix autor per a editorials per tal d’aconsellar sobre la traducció o la publicació de llibres. Aquests informes, a més de donar la visió de Pedrolo sobre tot el que llegia, també transmeten com n’estava de documentat i fins a quin punt coneixia tot el que es publicava a Europa. Entre línies, també es pot percebre com difonia diversos aspectes de teoria literària i de la seva manera de pensar en general.

Com a novetat, enguany s’editarà una obra inèdita de l’autor dedicada a la seva filla, Adelais, mai publicada fins ara.

Quins objectius planteja aquest homenatge de 365 dies?

És important ampliar la visió que es té de Pedrolo més enllà del Mecanoscrit del segon origen i Joc brut, dues de les obres més conegudes de l’autor, ja que sovint han eclipsat la seva imatge i no han permès la difusió de la seva amplíssima obra. A més, cal que aquesta tasca es presenti amb un suport 2.0, adaptat a les tecnologies que configuren els canals d’informació actuals. Per aquest motiu, volem crear uns recursos web i de xarxes socials específics per a l’Any Pedrolo.

Pedrolo és una figura que desperta passions. Hi ha molta gent pedroliana, tant per la seva literatura com pel mateix sentiment d’injustícia que provoca el tracte que va rebre la seva figura. Pedrolo era molt bona persona, un home insubornable, d’idees fermes i sempre fidel a allò en què creia, i això el converteix en una figura molt respectada.

Tenint en compte la ideologia que acompanya la figura de Pedrolo, es podrien crear sinergies entre literatura i política?

En el moment polític que estem vivint és molt fàcil aprofitar la vigència de Pedrolo per fer-ne un enfocament polític; però seria desitjable no centrar-nos només en aquest aspecte, ja que podria eclipsar la seva magnitud literària. Durant l’Any, el que s’ha de promoure és la literatura de Pedrolo: cal fer èmfasi en la composició retòrica, literària dels textos, en el conreu de tots els gèneres, en l’originalitat i la fecunditat absoluta de la seva obra.

Pedrolo va escriure teatre existencialista, poesia visual, més de setanta novel·les, relats, articles, etc. Era un gran personatge amb l’obra més prolífica de tota la història de la literatura catalana —si exceptuem potser Ramon Llull—, i això fa que el repte principal de l’Any sigui aconseguir que la gent llegeixi altres coses d’ell.

Podríem afirmar que Manuel de Pedrolo era un escriptor de novel·la negra?

Pedrolo té cinc o sis novel·les canòniques des del punt de vista del gènere negre. Després, hi ha moltes novel·les seves que no són pròpiament negres però utilitzen molts recursos del gènere. Ell era un gran lector i, com a tal, estava convençut que els recursos o les convencions que ofereix el gènere policíac li permetien de dir coses que amb altres gèneres no podia dir. Moltes de les seves novel·les tenen característiques properes al gènere negre: pels recursos que fan servir o perquè els esdeveniments que hi passen estan lligats a un delicte.

Manuel de Pedrolo va escriure molt i en molts altres gèneres. De fet, anava molt ràpid, i malgrat aquesta rapidesa, algunes de les seves obres són exquisides. Un exemple d’això és Pas de ratlla, que Navona traduirà al castellà l’any vinent, i que Pedrolo va escriure entre el dia de Nadal del 1958 i el dia de Reis del 1959, és a dir, en tan sols tretze dies.

Pedrolo, a més de produir moltes obres, donava molta importància a la publicació normalitzada en llengua catalana. Deia que si volem normalitzar la lectura hi ha d’haver de tot perquè qualsevol lector ho pugui llegir en la seva pròpia llengua, i col·locava al bell mig del discurs literari els gèneres populars.

Anna Maria Villalonga és una escriptora pedroliana?

Soc pedroliana però no soc tan ràpida com ell. És a dir, m’agrada escriure, i molt, però soc molt meticulosa a l’hora d’escriure i presentar un text, ja que me’l miro i me’l repasso moltes vegades fins que n’estic convençuda.

Pere Bosch Gimpera i Josep Maria de Sagarra es tornen a examinar a la UB

Els exàmens testimonien un moment clau en el recorregut acadèmic de l’alumne universitari: el moment de retre comptes, «l’hora de la veritat», en què la institució avalua el grau d’assoliment dels objectius que fan l’estudiant mereixedor de la desitjada titulació a la qual ha dedicat (o no) els seus esforços al llarg dels estudis. L’Arxiu Històricde la UB recupera ara del seu fons documental una mostra representativa d’exàmens que repassen cent anys d’història de la Universitat en l’exposició virtual «L’hora de la veritat. Els exàmens a la Universitat de Barcelona. 1840-1940». Entre els exàmens que s’hi recullen, n’hi ha d’exalumnes tan il·lustres com Pere Bosch Gimpera o Josep Maria de Sagarra. Una documentació inèdita que veu la llum per primera vegada.

La mostra convida el visitant a resseguir el recorregut traçat dècada per dècada dels vint-i-cinc exàmens seleccionats i digitalitzats per consultar-los en línia, on trobarà tot de detalls sorprenents i que el connectaran amb altres temps de la Universitat de Barcelona. Hi ha exàmens de diferents titulacions, i les matèries tractades abasten ensenyaments diversos, com ara Medicina, Dret, Farmàcia, Química, Magisteri, Història, Filologia o Matemàtiques. Els tipus d’exercici també són diversos, principalment n’hi ha de desenvolupament d’un tema, però també hi ha traduccions i resolució de problemes d’aritmètica, entre d’altres.

Pere Bosch Gimpera o Josep Maria de Sagarra, entre els examinats

El 21 d’octubre de 1910, un jove Pere Bosch Gimpera de dinou anys s’examinava a les aules de la UB per obtenir el títol de Llicenciatura en Dret, estudis que va compaginar amb els de Filosofia i Lletres. Anys més tard, es convertiria en un eminent prehistoriador i arqueòleg, i durant els convulsos anys de la Segona República i la Guerra Civil va arribar a ocupar el càrrec de rector de la UB, a més de ser conseller de Justícia amb el president Lluís Companys i referent de l’exili catalanista.

També en Dret es va llicenciar a la UB l’escriptor Josep Maria de Sagarra i Castellarnau. Corria l’octubre del 1916 i tenia vint-i-dos anys. Un temps després abandonaria el Dret per dedicar-se de ple a la literatura i consagrar-se com una de les figures més destacades de les lletres catalanes. Un autor que va conrear la poesia, la novel·la, el teatre i l’assaig, a més del periodisme i la traducció.

Altres personalitats rellevants que van cursar estudis a la UB, i de les quals es mostren ara els exàmens, són Francisco Javier Llorens Barba (que es va examinar el 1843), fundador de l’Escola de Filosofia de Barcelona i deixeble de Ramon Martí d’Eixalà; Ramon Avellana Pujol (1846), director de la Secció de Ciències Fisicomatemàtiques de la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona; Lluís Barraquer Roviralta (1874), eminent neuròleg oncle de l’oftalmòleg Ignasi Barraquer i Barraquer, i Àngels Ferrer Sensat (1926), zoòloga filla de la pedagoga Rosa Sensat.

A més dels exàmens, la mostra també ens permet d’indagar en l’expedient acadèmic de cadascun dels alumnes. Així, cada examen incorpora una fitxa que reconstrueix la història acadèmica de l’estudiant a la UB i ajuda a contextualitzar el mateix examen, així com un enllaç al seu expedient acadèmic complet (que també es pot consultar en línia), on es pot fer una exploració més extensa de la documentació d’aquest estudiant.

Mitjançant aquesta exposició, es vol apropar a la comunitat universitària, i la ciutadania en general, l’extens i valuós fons documental que es conserva a la Universitat de Barcelona.

Enllaç a les exposicions anteriors de l’Arxiu Històric de la UB

Estudi sobre l’impacte econòmic de les ineficiències del sistema d’execució de sentències judicials

La Cambra de Comerç de Barcelona i el Grup de Recerca AQR-Lab de la Universitat de Barcelona han analitzat per primera vegada l’impacte econòmic de les ineficiències que té l’actual sistema d’execució de sentències judicials al nostre país i, a partir d’una comparativa de països, fan propostes de millora.

Tot i l’àmplia bibliografia existent que analitza l’eficiència del sistema judicial, aquesta se centra únicament en l’anàlisi del sistema judicial fins al moment en què es dicta la sentència i aquesta és ferma, però la majoria de vegades aquí no finalitza el procés a través del qual les parts en litigi resolen els conflictes. En concret, el llarg període fins a l’execució efectiva de la sentència genera un risc i uns costos addicionals que poden ser molt importants per a les empreses o particulars afectats. Aquesta distorsió, no analitzada de manera rigorosa en la bibliografia, suposa un fre important a l’activitat econòmica.

Un país amb un sistema judicial ineficient tindrà un nivell d’inversió menor, així com unes dimensions empresarials també menors i un menor progrés tecnològic, atès que es produirà menys inversió en R+D+i. A més, una manca de protecció dels drets de propietat en un context d’inseguretat jurídica encara desincentiva més aquesta inversió. Per últim, un funcionament ineficient del sistema es pot traduir en un encariment dels crèdits comercials i financers a causa de la major incertesa i els llargs períodes de cobrament.

Entre els resultats principals obtinguts en la recerca destaca el fet que una millora en l’eficiència del sistema d’execucions generaria uns efectes econòmics notables que anirien des d’un increment mínim del PIB de quasi 74 milions d’euros i una creació o manteniment de 1.110 llocs de treball (en el cas de millora reduïda), fins a un increment màxim de quasi 303 milions d’euros del PIB i una creació o manteniment de 4.573 llocs de treball (en el cas de millora elevada). Globalment, s’ha estimat que per cada milió d’euros que es poguessin recuperar, es facturarien a Catalunya 687.248 euros més, el PIB s’incrementaria en gairebé 350.000 euros, es generarien 133.006 euros més de rendes fiscals i es contribuiria a crear o mantenir cinc llocs de treball a temps complet.

L’estudi apunta que la millora de l’eficiència en el sistema d’execucions a Catalunya es pot fonamentar en la reforma dels procediments d’execució per tal d’agilitzar-los i definir la figura de l’agent d’execucions i assignar-hi funcions concretes àmplies, o fins i tot exclusives, per desenvolupar el procés.

La descoberta de Barcelona a través del seu paviment, en un seminari internacional sobre l’espai públic

Del 15 al 17 de gener, a la Biblioteca del Bon Pastor (c. de l’Estadella, 64, Barcelona), tindrà lloc el seminari «Espai públic: reptes i oportunitats», organitzat pel Centre de Recerca POLIS de la Facultat de Belles Arts, que dirigeix el professor Antoni Remesar. En el marc del seminari, el dilluns 15, a les 18.30 h, es presentarà el llibre Barcelona a ras de suelo (Edicions de la UB, 2017), de Danae Esparza, un estudi molt complet sobre l’evolució del paviment urbà i el seu impacte en el paisatge, que aporta novetats historiogràfiques rellevants i tracta la problemàtica de la sostenibilitat mediambiental.

Diversos especialistes internacionals, representants de l’Administració local de Barcelona i de l’Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor participaran en aquest seminari, que vol remarcar la importància de l’espai públic en la construcció democràtica i participativa de la ciutadania. Les jornades s’han organitzat a partir de tres eixos: l’anàlisi del valor de servei de l’espai públic, l’anàlisi de la importància del disseny del pla del sòl i les visites a determinats espais de la ciutat per particularitzar els punts anteriors.

Dins el programa d’activitats, el dilluns 15 de gener, a les 18.30 h, es presentarà el llibre Barcelona a ras de suelo, de Danae Esparza. Participaran en la presentació la directora del Departament d’Arts i Conservació-Restauració de la Facultat de Belles Arts, Rosa Vives; el director d’Elements Urbans i de Paisatge de l’empresa Escofet Enric Pericas; l’arquitecte Jordi Henrich; els professors de la Universitat de Lisboa João Pedro Costa i Cristina Cavaco; el professor emèrit de la Facultat de Geografia i Història Horacio Capel, i l’autora. Posteriorment tindrà lloc un debat amb els assistents.

El volum, profusament il·lustrat, analitza el paviment de Barcelona, sobre el qual s’ha escrit un bon nombre de tractats tècnics, però que ha estat molt poc estudiat en l’àmbit acadèmic, tot i que és un element fonamental en la construcció de l’espai públic i que sovint constitueix una expressió d’orgull ciutadà.

Barcelona a ras de suelo s’obre amb una síntesi històrica del procés de pavimentació de les ciutats, en la qual s’assenyalen els moments crucials d’aquesta operació tant des del punt de vista de la salubritat i dels aspectes tècnics i constructius, com pel que fa a la funció estètica. Els capítols següents se centren en la ciutat de Barcelona, en el període que va des de mitjan segle XIX fins als darrers ajuntaments democràtics. S’hi estudien els materials (del talòs de fusta al panot; del macadam al ciment pòrtland, impulsor d’una indústria a l’àrea de Barcelona i posteriorment responsable de la introducció de nous mètodes constructius i de nous paviments) i les formes (disposició, disseny, composició i gestió) que van determinar la concreció del sòl pavimentat. Aquesta part constitueix una veritable història de Barcelona vista des d’una altra perspectiva, arran de terra, i combina documentació sobre factors tècnics, de gestió urbana (ordenances), de criteris compositius (projecte urbà) i, fins i tot, ambientals (explotació de les pedreres de Montjuïc o nous materials més sostenibles).

A banda de tractar els aspectes directament vinculats al paviment, aquests capítols evidencien una cultura del disseny urbà que s’ha transmès de generació en generació entre els arquitectes municipals: des de Francesc Daniel Molina i Casamajó fins a Ildefons Cerdà, que tanta importància va donar a la pavimentació de les «vies», estructura vertebradora de la nova ciutat de la mobilitat. L’autora assenyala que el salt qualitatiu en la pavimentació de Barcelona té molt a veure amb les operacions de la Comissió de l’Eixample, encarregada del desenvolupament del Pla Cerdà de reforma i eixample de Barcelona, i en gran mesura responsable de la implantació del panot com a element bàsic, repetitiu i extens en la pavimentació de la ciutat. El llibre aporta una novetat historiogràfica mundial: la primera pavimentació en “calçada portuguesa” que es va realitzar fora de les fronteres de Portugal, es va fer a Barcelona.

Barcelona a ras de suelo forma part de la col·lecció Comunicació Activa, que aplega llibres sobre la cultura de la comunicació, la imatge i la ciutat, en el sentit més ampli de l’expressió, orientada a incitar les pràctiques professionals, el debat i la reflexió. D’entre els seus títols, destaquem: La imagen de la ciudad, de Pedro Brandȃo; Puntos de encuentro en la iconosfera, d’Antoni Mercader i Rafael Suárez, Public Space and Memory a cura de Núria Ricart  i The Art of Urban Design in Urban Regeneration, a cura d’Antoni Remesar.

Danae Esparza (Barcelona, 1982), doctora en Espai Públic i Regeneració Urbana per la Universitat de Barcelona, és investigadora del Polis Research Centre de la UB i del grup Elisava Research. Ha publicat diversos articles sobre l’impacte de la pavimentació urbana en la imatge de les ciutats, especialment de Barcelona i Lisboa. Actualment és professora de l’escola Elisava.

Exposició: «Huellas de mujeres geniales»

Exposició itinerant sobre el treball i la trajectòria vital de diverses dones en els àmbits de l’activisme polític, la ciència, el pensament, l’art, l’esport i l’educació. Entre les dones que es presenten al llarg de la mostra cal destacar Marie Curie, Hannah Arendt, María Zambrano, Ana María Matute, Coco Chanel o Maria Montessori, a més de cinc de catalanes: Victòria Camps, catedràtica de Filosofia; Araceli Segarra, alpinista i escaladora; Ana Matnadze, campiona d’escacs; Josefina Castellví, biòloga, i Teresa Claramunt, sindicalista.

Més informació

Dates : 09-01-2018 al 29-01-2018

Organitza : Plataforma d’associacions de dones Nosotras i Unitat d’Igualtat de la UB

Lloc : Facultat de Geografia i Història, Aula Magna