Category Archives: Europa

Laura Falcó, una EU Careers Ambassador a la UB

laura-falco_eu-careers-ambassador_ub

Avui ens ha visitat a l’Hotel d’Associacions Laura Falcó, estudiant a la UB i actual ambaixadora del programa EU Careers by EPSO

I justament aquest matí s’ha publicat una nota a la pàgina oficial de la #UniBarcelona sobre les tasques que porta a terme la Laura com a ambaixadora:
http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2016/10/002.html

Nosaltres penjarem aviat l’entrevista que li hem fet al Blocveu

Per cert Laura, enhorabona i bona feina!! 🙂

El Paranimf de la UB acollirà el congrés de la federació espanyola de la Xarxa d’Estudiants Erasmus

Del 14 al 16 de febrer, la Universitat de Barcelona obrirà les seves portes al PN Barcelona 2014, una trobada que tractarà el nou Erasmus +.

L’associació Xarxa d’Estudiants Erasmus (ESN), fundada l’any 1989 i integrada per més de 12.000 estudiants de 36 països té com a objectiu millorar la integració dels estudiants que participen en programes internacionals de mobilitat, així com contribuir a respondre a les seves necessitats amb diverses activitats socials, que comprenen intercanvis lingüístics i excursions, entre d’altres.

La trobada parlarà sobre el nou Erasmus +, i s’inaugurarà amb un acte en el qual intervindran Antoni Castellà (Secretari de les Universitats de la ‘Generalitat de Catalunya’), Gerard Ardenuy (Regidor d’Educació i Universitats de l’Ajuntament de Barcelona), Mar Duque (Directora del OAPEE), Maria Callejón (Vicerectora de Relacions Internacionals de la UB), Isabel Martínez (Comissionada per la Universidad, Juventut i Plans Especials), Montserrat Rodríguez (‘Head’ del Comité Organitzador de la PN de Barcelona), i Jorge Martín (Presidente d’ESN Espanya).

L’acte s’organitza amb el suport del Vicerectorat d’Estudiants i Política Lingüística, i majoritàriament es durà a terme l’Edifici històric de la Universitat de Barcelona, el qual va ser dissenyat per l’arquitecte Elies Rogent i Amat i va ser construit entre 1863 i 1893.

Actualment, l’edifici d’estil neoromànic i exemple paradigmàtic d’arquitectura barcelonesa del s.XIX, és la seu de les facultats de Filologia i Matemàtiques. I en aquesta ocasió cedirà els seus espais a la Plataforma Nacional Barcelona 2014, en el Paranimf es realitzaran gran part dels actes programats.

Aquí podeu consultar el programa del congrés, que inclourà workshops, presentació de candiadtures, consultes, i diferents actes en llocs reconeguts de la ciutat, entre d’altres.

Per a més informació [ + ]

Imagen

JOBarcelona ’14, un congrés internacional per a universitaris i titulats júnior

Un congrés que t’ajudarà a conèixer d’aprop les realitats i les oportunitats actuals de les empreses.

El proper 17 i 18 de febrer tindrà lloc al Palau de Congressos de Catalunya el I Congrés Internacional de Treball i Orientació Professional destinat especialment a universitaris i titulats júnior.

jobarcelona_490_400

Per a poder-hi assistir heu de seguir uns passos molt senzills.

En primer lloc aneu a JOBjust4U i registreu-vos-hi abans del 7 de febrer. Un cop dins, podreu marcar les ofertes que us interessin, entrevistar-vos amb els directors de RRHH, reservar plaça en algun dels tallers, apuntar-te a les presentacions de les empreses liders, o inscriure’t per a assistir a conferències.

JOBjust4U és una plataforma innovadora que vol servir de referència per a estudiants universitaris i titulats júnior que estan buscant feina o que necessiten orientació laboral puguin conèixer i conectar de manera directa amb empreses i així conèixer les necessitats reals que aquestes tenen, tant a nivell nacional com internacional.

JOBjust4U és una plataforma de crowdsourcing i talent management, on les companyies poden oferir oportunitats i trobar el talent que busquen de manera ràpida i eficaç.

Per a més informació [ + ]

El blocveu visita la fundació Solidaritat UB

Aquest matí el blocveu ha visitat les instal·lacions de la Fundació solidaritat UB, ubicades a l’edifici de biblioteconomia de sants.

la foto (3)

 

La Fundació Solidaritat UB és un organisme creat l’any 1996 amb l’objectiu d’aplicar la política de cooperació universitària al desenvolupament i promoure els drets humans i l’acció social des de la universitat.

Des d’ençà la fundació no ha parat de treballar amb un objectiu molt clar. Fer d’aquest un món més igual, just i pacífic.

A vegades ens plantegem aquesta visió del món com un seguit d’utopies. Malgrat això, la fundació Solidaritat UB, s’entrega amb disciplina perquè això sigui possible . Una feina que moltes vegades queda a l’ombra, però quan resulta satisfactòria il·lumina moltes vides anònimes.

A dia d’avui l’àmbit d’actuació s’ha ampliat i batalla en diferents fronts. Perquè això sigui possible es divideix en diferents pilars.

L’observatori de conflictes i drets humans, eix vertebrador. Investiga a nivell mundial on es vulneren els drets humans. Va començar amb 8 projectes sota el braç, avui en du més de 30. A més a més l’actuació in situ s’ha convertit en la seva millor arma per lluitar a favor de la millora social i la cooperació. Per altra banda, també està compromès amb la recerca universitària i de coneixement. En aquest sentit publica a la seva pàgina web estudis d’estudiants, professors i investigadors. Organitza, a més, seminaris, cursos i tallers. Els podràs consultar a la seva pàgina web. per facebook o linkedin.

El programa PAULA, un pilar fonamental en la fundació. És una iniciativa que va cristal·litzar l’Institut de Ciències de l’Educació de la Ub i la fundació Solidaritat UB per potenciar l’àmbit de l’educació per a la pau en centres educatius a través del suport de mestres i professorat. La seva línia de treball més potent és la recerca per la pau. Una iniciativa que recolza els treballs de recerca de batxillerat en l’àmbit de la pau amb suport altruista d’estudiants de la UB i premia el millor.  A més a més fomenta l’estudi transversal de la pau, els drets humans i la ciutadania global. També ho pots trobar a facebook.

Una feina solidària que requereix molt d’esforç, paciència i tacte. Cal que l’experiència arribi a moltes persones perquè aquest món demana a crits una sensibilització i (re)educació cultural. No és gratuït que el programa de cooperació i conscienciació de l’observatori de conflictes i drets humans treballi juntament amb el programa PAULA que promou l’estudi per la pau des de primària. L’educació és fonamental per aprendre aquests valors.

Aquesta és la direcció cap on hem de caminar si es vol prendre la utopia. Cada cop estem més a prop. T’apuntes?

 

EUROSTUDENT: només és dolent l’EEES?

Avui donem un repàs a l’informe de l’EUROSTUDENT IV on es veuen les condicions de vida dels estudiants dintre de la universitat i fora de l’àmbit estrictament acadèmic.

L’objectiu principal del projecte Eurostudent és recopilar dades comparables sobre la dimensió social de l’educació superior europea.
No només es centra en l’entorn socioeconòmic i les condicions de vida dels estudiants, sinó que també investiga la mobilitat internacional temporal. El projecte s’esforça per oferir dades fiables i detallades de les comparacions entre països.
Es tracta d’una avaluació de les fortaleses i debilitats dels respectius marcs nacionals en comparació amb altres països. Els principals usuaris dels resultats són més alts responsables polítics d’educació a nivell nacional i europeu, els investigadors en aquest camp, els gerents de les institucions d’educació superior i – per descomptat – els estudiants de tot Europa.
L’estructura de presentació d’informes de Eurostudent consta d’un informe comparatiu i una anàlisi de la base de dades, que permet als usuaris descarregar dades i un perfil nacional complet per a cada país. Les dades nacionals i comparatives també han estat utilitzats per molts informes associats. La quarta ronda de Eurostudent va començar al novembre de 2008 i es va acabar l’octubre de 2011. 25 països europeus ha contribuït activament a aquesta ronda del projecte. Els seus resultats els pots veure aquí.

Sota el títol “¿Universitat sense classe?” es recopila l’enquesta d’Eurostudent en temes com ara: la dimensió social i la participació universitària, les característiques sociodemogràfiques; l’accés a l’educació superior, la procedència sociofamiliar, l’organització del temps i treball remunerat, l’avaluació dels estudis, la mobilitat internacional, la participació política a la Universitat, i l’excel·lència i l’equitat.

Per exemple, les dades de l’enquesta EUROSTUDENT IV xifren el total d’hores setmanals dedicades a estudi i treball en una mitjana de 45,5. La mitjana d’hores dedicat a l’assistència a classe és de 18,1 hores setmanals, mentre el temps dedicat a l’estudi personal és de 16,5. A més, ha vist que s’ha produït un canvi en el temps dedicat a activitats laborals remunerades al llarg d’aquests anys, que passa de suposar gairebé set hores setmanals (6,9 hrs.) a superar les deu (10,3 hrs.) en un any.

L’activitat laboral remunerada dels estudiants espanyols pot ser sintetitzada de la següent manera: un 27,2% treballa de manera regular en el transcurs del semestre, mentre un 10,9% ho fa de manera ocasional i el restant 61,9% no ha tingut cap activitat laboral en aquest mateix període. D’altra banda, entre els quals han treballat de manera ocasional en el període, un 63,2% declara haver treballat en períodes vacacionals durant l’últim any, percentatge que es redueix fins a un 29,9% entre els quals han tingut activitat laboral remunerada en el semestre en curs.
El grau de satisfacció amb la càrrega horària total està relacionat clarament amb el règim de dedicació. El 34% dels entrevistats se sent satisfet o molt satisfet amb aquesta càrrega i un 39% moderadament satisfet, ja que la consideren acceptable. En canvi, un 27% es considera insatisfet o molt insatisfet. A major dedicació al treball regular i a major edat, també major càrrega total setmanal i, en conseqüència, major insatisfacció.
D’altra banda, des de la perspectiva estratègica, sembla obvi que la proposta, en el marc de la construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior, que els estudiants han d’ocupar el centre de la vida universitària ha de traduir-se en polítiques que ofereixin respostes a la realitat aquí esbossada: una tendència creixent a compatibilitzar treball i estudi, càrregues horàries engruixades per els qui tenen treballs remunerats, que al seu torn són majoritàriament persones que busquen a la Universitat segones oportunitats, donada l’edat mitjana que presenten, i els seus entorns familiars. Aquestes polítiques hauran de caminar en l’adreça d’oferir vies institucionals diferenciades per a trajectòries que puguin organitzar agendes compatibles amb la dedicació a temps parcial. La diversitat d’agendes i de règims de dedicació requereixen també diversitat de respostes institucionals formals, d’itineraris i d’oportunitats.