Category Archives: Premis i concursos

Pere Roca Cusachs, guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona 2017 en ciències de la vida

El 15 de febrer va tenir lloc l’acte de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona 2017. Pere Roca Cusachs, professor lector de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i investigador de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) va ser guardonat en la categoria de ciències de la vida.

L’investigador ha rebut aquest reconeixement per un estudi publicat a la revista Cell en què identifica un mecanisme mitjançant el qual la rigidesa dels teixits regula la supervivència i proliferació cel·lular, així com les seves implicacions en malalties com el càncer i la fibrosi hepàtica i pulmonar. El jurat, presidit per Patrick Aloy i integrat per Juan Valcárcel, Cristina Pujades, Elena Casacuberta i Neus Agell, va atorgar el premi a l’investigador de la UB-IBEC per unanimitat.

Pere Roca Cusachs és professor del Departament de Biomedicina i investigador a l’IBEC. Llicenciat en Ciències Físiques, es va doctorar en mecànica cel·lular i biofísica a la Universitat de Barcelona. El 2010, després d’una estada postdoctoral a la Universitat de Colúmbia, va crear el seu propi grup de recerca i programa d’estudis a la UB. Dos anys més tard va entrar a l’IBEC, on dirigeix un grup de recerca que estudia els mecanismes moleculars mitjançant els quals les cèl·lules detecten estímuls mecànics, com les forces o la rigidesa dels teixits, així com les seves implicacions en el creixement cel·lular, el càncer o la cicatrització de ferides. Ha rebut finançament de diverses fonts espanyoles i europees, incloent-hi les accions Marie Curie, i recentment ha obtingut un projecte del programa FET Proactive d’Horitzó 2020, del qual és coordinador. També coordina la primera xarxa d’excel·lència dedicada a la mecanobiologia. El 2016 va ingressar com a jove investigador a la prestigiosa Organització Europea de Biologia Molecular (EMBO).

Oberta la convocatòria del XIII Premi de Recerca per a la Pau

La Universitat de Barcelona, a través de la Fundació Solidaritat UB i l’Institut de Ciències de l’Educació, convoca la XIII edició del Premi de Recerca per a la Pau, a què es poden presentar treballs de recerca de batxillerat que hagin fet estudiants matriculats als centres educatius catalans durant el curs 2017-2018 i que tractin alguna qüestió relacionada amb la cultura de pau. Els objectius d’aquest guardó, que té el suport de l’Ajuntament de Barcelona, són promoure l’educació per a la pau en totes les modalitats del batxillerat i enfortir la cultura de pau des de la recerca.

Entre les diverses temàtiques vinculades a aquest àmbit hi ha la solidaritat internacional, el desenvolupament humà, la sostenibilitat, els moviments socials, els drets humans, els conflictes o la interculturalitat. Per optar al premi, els treballs s’han de presentar a la Fundació Solidaritat UB (c. Melcior de Palau, 140, Barcelona) fins al 13 d’abril.

El guardó consisteix en un xec de 500 euros per a l’autor del treball i un altre, del mateix valor, per al centre educatiu on s’ha realitzat. El premi el resol un jurat interdisciplinari format íntegrament per professorat de la Universitat de Barcelona, que, per elegir el treball guardonat, té en compte els criteris següents: la vinculació i coherència del treball amb la cultura de pau; el raonament crític i el rigor metodològic de la recerca; la integració de les dimensions local i global de la temàtica, i l’originalitat i la contribució del treball per dotar de contingut la cultura de pau.

Des del curs 2014-2015, el Premi de Recerca per a la Pau s’atorga conjuntament amb el Premi Joan Gomis de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, que guardona el millor treball de recerca d’estudiants d’aquest municipi (segons el veredicte del jurat). Així mateix, des de la cinquena edició del premi, el Consell Comarcal del Garraf també hi col·labora atorgant un guardó propi al millor treball de recerca provinent d’algun centre educatiu de la comarca.

Més informació a la pàgina web del Premi de Recerca per a la Pau

La Càtedra Extraordinària del Dolor premia el professor Francisco Ciruela pel disseny del primer fotofàrmac amb acció analgèsica

El professor Francisco Ciruela, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Neurociències de la UB i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), ha estat distingit amb el Premi d’Investigació Preclínica de la Càtedra Extraordinària del Dolor de la Universitat de Salamanca-Fundació Grünenthal. Aquest guardó premia una recerca amb models animals, publicada a la revista eLife, que va culminar amb el disseny del primer fotofàrmac —el JF-NP-26, activat per la llum—, amb potencials aplicacions terapèutiques per tractar el dolor.

El treball premiat —codirigit pels experts Francisco Ciruela i Amadeu Llebaria, del Grup de Química Mèdica i Síntesi (MCS) de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC)— és un avenç destacat en el camp de l’optofarmacologia, una disciplina emergent que es basa en l’ús de la llum per controlar l’activitat dels medicaments.

«En l’àmbit clínic no existeix cap precedent de l’ús de l’optofarmacologia per millorar el tractament del dolor ni de cap patologia relacionada amb el sistema nerviós. En el terreny preclínic, és a dir, amb models animals, aquest és el  primer fotofàrmac dissenyat per al tractament del dolor in vivo», detalla el professor Francisco Ciruela.

El fotofàrmac JF-NP-26 és el que s’anomena un photocaged —una molècula emmascarada químicament i inactiva, que s’activa mitjançant la llum—, que no mostra efectes tòxics ni indesitjables en animals, ni tan sols en dosis elevades en estudis de curta durada. Quan s’administra a un animal, no té cap efecte farmacològic fins que el teixit diana és irradiat amb llum de l’espectre visible (amb una longitud d’ona de 405 nm).

En la categoria d’Investigació Clínica, també ha estat distingit un treball dirigit pel professor Enrique Lluch, de la Universitat de València, per generar mapes de freqüència del dolor en pacients afectats per artrosi al genoll.

Els premis de la Càtedra Extraordinària del Dolor són un reconeixement als projectes més innovadors sobre el dolor —des de la vessant epidemiològica, experimental, farmacològica i clínica—, i van ser lliurats en un acte acadèmic celebrat a la Universitat de Salamanca el passat 27 de gener.

La professora Lourdes Fañanás rep el premi NARSAD 2017 per a investigadors distingits

Lourdes Fañanás, professora de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB), dirigirà un projecte de recerca finançat amb una beca NARSAD per a investigadors distingits, una iniciativa de la Fundació de Recerca sobre el Cervell i el Comportament (Brain & Behaviour Research Foundation) dels Estats Units, que impulsa la recerca en el camp de les malalties psiquiàtriques i neurològiques.

El consell de la Fundació —que inclou científics reconeguts amb el Premi Nobel— destinarà
1,7 milions de dòlars al finançament de disset projectes científics internacionals, que han estat seleccionats en la convocatòria 2017 de beques NARSAD per a investigadors distingits. «Mitjançant el finançament d’investigacions creatives que exploren noves maneres de prevenir, diagnosticar i tractar trastorns psiquiàtrics, aquestes beques donen suport als científics i els estimulen a progressar en la comprensió de les malalties mentals i els trastorns cerebrals i comportamentals», ha destacat el president de la Fundació, Jeffrey Borenstein.

Lourdes Fañanás, que rep la primera beca NARSAD per a investigadors distingits de tot l’Estat, és experta en l’estudi dels mecanismes genètics i ambientals relacionats amb la conducta humana i en l’origen de les malalties neurològiques i psiquiàtriques. Membre de la Secció de Zoologia i Antropologia del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, Fañanas també lidera un grup d’investigació del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM). Amb el suport de la beca NARSAD, Lourdes Fañanas impulsarà un projecte per estudiar l’impacte de l’estrès prenatal com a factor de risc en el desenvolupament de patologies mentals.

La Fundació de Recerca sobre el Cervell i el Comportament, una entitat no governamental dels Estats Units, és capdavantera en programes de beques per potenciar la investigació científica en l’àmbit de les malalties mentals. Des del 1987, aquesta entitat nord-americana ha finançat projectes de més de 4.500 investigadors de 547 institucions d’arreu del món, entre els quals destaquen els estudis que han liderat els investigadors Lourdes Fañanás (el 2008 i el 2017), i Ana Isabel Martínez (2013) i Rafael Penadés (2016), de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona i de l’Hospital Clínic-IDIBAPS.

Premi Antoni Caparrós a RiuNeT: ciència i conscienciació ciutadana per millorar la qualitat dels rius

Qualsevol persona amb un mòbil intel·ligent i accés a Internet pot col·laborar en la recerca, la gestió i la conservació dels rius gràcies a RiuNeT, una aplicació mòbil de ciència ciutadana desenvolupada pel Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) de la UB. Aquesta eina interactiva, guardonada amb el Premi Antoni Caparrós al millor projecte de transferència de coneixement, tecnologia i innovació, permet conèixer millor els ecosistemes fluvials i, alhora, avaluar-ne la qualitat ecològica i l’estat hidrològic d’una manera simple, divertida i rigorosa.

A través de diferents indicadors —com per exemple la presència d’un bosc de ribera, l’absència de cabdal, el fet que hi hagi brossa o no, o quins organismes habiten l’ecosistema—, s’avaluen aspectes com la qualitat hidromorfològica, biològica i hidrològica del riu, factors clau per a la gestió d’aquests ecosistemes. Aquesta informació, un cop validada pels investigadors, és accessible per als experts i gestors de l’aigua, com l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), però també per a qualsevol persona interessada en el projecte.

Aquestes dades tenen un gran valor, ja que poden complementar la informació recollida per l’administració, que també fa un seguiment de la qualitat ecològica dels rius, però d’una manera espaiada en el temps i només en determinats punts. Amb les respostes dels ciutadans es pot millorar el coneixement de l’estat ecològic de trams de riu que l’administració de l’aigua no avalua de manera regular, o es pot fer durant una època diferent de quan es fa el protocol de seguiment. També es poden detectar problemes ambientals o millores després d’haver aplicat alguna mesura de gestió.
Amb aquest format interactiu, RiuNeT aconsegueix, d’una banda, que els ciutadans s’apropin a la natura i aprenguin sobre els ecosistemes fluvials, i d’altra banda, facilita la relació entre administració i ciutadania i la participació en la presa de decisions mediambientals.
El projecte RiuNeT ha estat coordinat per l’investigador i catedràtic d’Ecologia de la UB Narcís Prat i ha tingut la col·laboració de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC). L’aplicació RiuNeT ha estat desenvolupada amb la col·laboració de la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de l’Àrea de Comunicació de la UB. Inicialment, el projecte va rebre finançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) – Ministeri d’Economia i Competitivitat i ajuts de l’Ajuntament de Barcelona. També ha rebut un ajut de RecerCaixa per finançar el servidor i el manteniment necessari per rebre i gestionar les dades que envien els usuaris. La versió actual de l’app ha estat finançada pel projecte europeu Life TRivers (LIFE13 ENV/ES/000341).

Premi Ramon Margalef: Una recerca trencadora sobre salut cardiovascular

El Premi Ramon Margalef del Consell Social al millor article en una revista reconeguda en l’àmbit de les ciències experimentals i de la salut derivat d’una tesi doctoral distingeix enguany la investigadora Begoña Benito per una recerca trencadora. Concretament, una investigació que es contraposa a la concepció prèvia que l’exercici físic en qualsevol nivell de pràctica és saludable. Es tracta d’un estudi publicat a la revista de gran impacte en cardiologia Circulation, i que mostra com l’exercici de resistència continuat durant anys podria provocar alteracions en l’estructura i la funció cardíaca i crear un substrat per patir arrítmies.

L’objectiu de l’estudi, que ha durat cinc anys, va ser determinar en un model animal els efectes cardíacs de l’exercici a llarg termini, un fet que no s’havia estudiat fins llavors respecte a alts nivells de cronicitat. Per això, l’equip de l’Hospital Clínic de Barcelona va sotmetre un grup de rates a una hora d’exercici diari intens durant quatre, vuit i setze setmanes —aquest últim període representa un model de cronicitat important, que podria ser equivalent a un entrenament diari durant deu anys en humans—, i el va comparar amb un altre grup de rates sedentàries (grup control). Durant aquest temps, i només en les rates sotmeses a setze setmanes d’entrenament, els investigadors van observar anomalies en l’estructura del múscul cardíac (fibrosi), especialment a les aurícules i el ventricle dret.

Aquest resultat suggereix una relació directa entre l’esforç de resistència realitzat de manera continuada i les probabilitats de desenvolupar alteracions cardíaques que poden predisposar a patir una arrítmia. A més, es correlaciona amb les observacions clíniques sobre una major probabilitat de patir fibril·lació auricular a llarg termini en atletes de resistència. D’altra banda, la fibrosi cardíaca localitzada en el ventricle podria ser similar a la que s’observa en alguns casos d’arrítmies ventriculars en esportistes. Així mateix, l’estudi també demostra que aturar l’entrenament al cap de dues, quatre i vuit setmanes deriva en una remissió significativa de l’anomalia cardíaca, particularment al ventricle dret.
L’article «Cardiac arrhythmogenic remodeling in a rat model of long-term intensive exercise training» va ser seleccionat pels editors de Circulation com un dels millors treballs publicats a la revista, i actualment s’ha convertit en un referent a partir del qual han sorgit nombroses publicacions. La tesi doctoral de Benito va continuar amb la publicació d’un segon article en què va utilitzar el mateix model i va demostrar que, efectivament, l’aparició de fibrosi a les aurícules en resposta a l’exercici intens i crònic, juntament amb l’augment del to vagal, expliquen una susceptibilitat més gran a presentar fibril·lació auricular en les rates que han fet exercici.
Cal emmarcar aquesta recerca dins el principi general segons el qual la pràctica regular d’exercici prevé l’aparició de malalties cardiovasculars i també millora la salut de les persones que pateixen aquestes afeccions. És important remarcar que un estil de vida físicament actiu va associat a una disminució de la mortalitat per malaltia cardíaca en almenys un 30 %, de manera que a més activitat física, menys incidència d’esdeveniments cardiovasculars. Tal com s’ha esmentat anteriorment, les conclusions de la recerca premiada fan referència exclusivament a pràctiques d’exercici molt intens i amb un alt nivell de cronicitat.
L’estudi guardonat forma part de la tesi doctoral de Begoña Benito, dirigida per Lluís Mont i Josep Brugada, i està signat per un equip multidisciplinari en què hi ha membres de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), la Unitat d’Arrítmies de l’Hospital Clínic de Barcelona – Universitat de Barcelona i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC), en col·laboració amb l’Institut del Cor de Mont-real i la Universitat de Mont-real (Quebec). Actualment, Begoña Benito està desenvolupant la seva tasca com a investigadora en el Grup de Recerca Biomèdica en Malalties del Cor (GREC), a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).

El IV Concurs d’(Auto)biografies Lingüístiques premia l’obra ‘Josefa Ballena, una veu wichí’

La Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona ha acollit aquest dijous, 30 de novembre, l’entrega de guardons del IV Concurs d'(Auto)biografies Lingüístiques. El primer premi ha estat per a Josefa Ballena, una veu wichí, de Virgínia Unamuno i Mònica Barrieras. L’obra se centra en la comunitat wichí, del nord de l’Argentina, que al llarg dels anys ha estat perseguida i massacrada però continua mantenint la seva llengua gràcies a la tasca dels seus parlants i d’iniciatives de revitalització, com les que protagonitza la docent i cantautora protagonista del relat premiat, Josefa Ballena.

El Concurs d'(Auto)biografies Lingüístiques, organitzat per la Fundació Aurèlia Figueras, el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona (GELA) i la Xarxa Vives d’Universitats, ha distingit l’obra Josefa Ballena, una veu wichí, en representació del projecte de revitalització de la llengua wichí. El guardó s’atorga, doncs, a la mateixa comunitat wichí. La coeditora de l’obra, Mònica Barrieras, va explicar durant l’acte de lliurament que el premi anirà dedicat a la creació d’una editorial per publicar llibres i materials pedagògics en wichí.

A més, en aquesta quarta edició del premi es van lliurar dos accèssits ex aequo a les obres Llengües per llegir els llavis (Languages for Lipreading): una autobiografia lingüística, d’Amy Dara Hochberg, un testimoni de la diàspora jueva del segle XX a través de l’itinerari lingüístic propi i de la família, i Entre llengües i paisatges, autobiografia de Daniel Pinto, que plasma l’entusiasme per la diversitat lingüística d’una persona que no ha perdut cap oportunitat de deixar-se endur per la fascinació per les llengües.

La veu wichí, una lluita per la supervivència de la llengua

Josefa Ballena, una veu wichí és una obra biogràfica en format audiovisual en la qual es presenta una entrevista a Josefa Ballena, professora intercultural bilingüe wichí, realitzada per la investigadora Virgínia Unamuno, que treballa amb aquesta comunitat en el procés d’introducció de la llengua a les escoles, i la professora de la UB Mònica Barrieras. El relat s’articula a partir del testimoni de Josefa Ballena, membre de la comunitat wichí, que ha desenvolupat una feina de revitalització de la llengua wichí a partir de la seva tasca docent i de les cançons que ha creat com a primera cantautora en la llengua originària de la regió.

El projecte d’aquesta biografia va sorgir arran d’una estada de recerca que van fer Barrieras i Unamuno. Les dues investigadores van recollir el testimoni de Josefa Ballena, que explica els diferents aspectes de la realitat de la llengua i la comunitat wichí a través de la seva vida, activitats i reflexions personals, mitjançant una entrevista en format documental.

Els wichí es troben a les províncies argentines del Chaco, Salta i Formosa, i en zones properes de Bolívia. A la zona geogràfica que correspon a l’Argentina hi viuen aproximadament uns 50.000 wichí. Després de segles de persecucions, massacres, de pèrdua de les millors terres i d’intents d’aculturació, la comunitat wichí continua parlant i transmetent la seva llengua en un percentatge molt elevat, per sobre del 90 %. No obstant això, actualment comença a detectar-se un cert relaxament per part d’alguns joves, que tendeixen a usar més el castellà, fet que mostra la necessitat d’impulsar la supervivència de la llengua.

Quatre edicions del Concurs d’(Auto)biografies Lingüístiques

Des del GELA s’ha volgut promoure l’exercici creatiu de l’autobiografia lingüística mitjançant un concurs que enguany ha arribat ja a la quarta edició. L’autobiografia lingüística és la descripció de les experiències d’una persona en relació amb les llengües, tant si es tracta de formes d’aprenentatge, com de les llengües del seu entorn, les formes de transmissió o qualsevol experiència relacionada amb la llengua i les llengües. Tal com explica una de les seves promotores, la professora M. Carme Junyent, «tothom té una autobiografia lingüística per explicar». Per aquest motiu, el GELA ha creat aquest concurs internacional, obert a qualsevol proposta en relació amb una experiència lingüística, que pot ser expressada amb varietat de suports, des del text escrit fins al format audiovisual, passant pel còmic, etc.

Atès que les propostes que es reben en cada edició són molt diverses, el jurat està compost per membres de diferents àmbits professionals, com Narcís Iglesias, professor de la Universitat de Girona i especialista en autobiografies lingüístiques; Carles Solà, periodista; Esteve Miralles, especialista en traduccions teatrals i dramatúrgies d’adaptacions literàries, i M. Carme Junyent i Pere Comellas, membres del GELA.

Entre les obres premiades en edicions anteriors, cal destacar el treball guardonat l’any passat: Osaei okuso laitaanyanyukie enkukut ang’o’lmaasai (El collaret de boletes de colors de la meva llengua materna), de Lorna Sempele, periodista i editora massai, una obra que explica l’experiència lingüística de l’autora amb el massai, una llengua amenaçada.

La varietat de formats de les propostes presentades ha permès de guardonar treballs tan diversos com l’audiovisual de Christian Ruiz Morillas Biografia lingüística, en el qual l’autor presenta la seva relació amb el llenguatge de signes, que utilitza tot i no ser sord, i amb el qual crea composicions musicals. També cal esmentar el documental Palabras de mamita, de Natàlia Carbonell, Carla Farrerós, Robert Molina i Míriam Seguí, en què es relata la biografia de Joana Colom, mestra republicana d’idees comunistes que es va exiliar a Rússia amb la seva filla després de la Guerra Civil, i en què s’aborda la relació del comunisme català del segle XX amb les ideologies lingüístiques.

Les diferents obres guardonades en aquesta edició del Concurs d'(Auto)biografies Lingüístiques es poden consultar en aquest enllaç.

“Paraules de la física”, quina és la teva?

Un concurs destinat a tota la comunitat de la Facultat de Física, que dinamitzarà l’ús de la llengua, la terminologia específica de l’àmbit i la participació.

La Comissió de Dinamització Lingüística de la Faultat de Física, conjuntament amb els Serveis Lingüístics, han engegat l’activitat Paraules de la física, que pretén aprofundir en la terminologia emprada al camp de la física mitjançant un procés col·laboratiu que busca la implicació dels diferents col·lectius de la Facultat: estudiants, PDI i PAS.

Ets estudiant de la Facultat de Física? La iniciativa vol recollir paraules del camp de la física que els membres de la facultat ens vulgueu donar. Us hi animeu?

Cada paraula s’enriquirà amb la vostra visió personal, que en justifica la tria. Serviran per treballar la terminologia del camp de la física: normalització i difusió de termes, nous apunts al Vocabulària, cerca d’equivalents, etc.

Totes les paraules que arribin, estaran recopilades al blog fins al dia 28 de febrer de 2014  que entraran en una votació on cadascú podrà votar la paraula que més li agradi o valori. Es preveu que el període de votació comenci el 3 de març i que duri una setmana, fins al dia 10.

Esperem Màrius Serra a la Facultat de Física el dia 12 de març, a les 12.30 h. En aquest acte s’exposaran les paraules presentades i es proclamaran els guanyadors del concurs. Hi ha 4 premis: cadascun té un valor de 50€ bescanviables a la llibreria Laie.

Les paraules repetides, que ja estiguin publicades en el blog, no participaran en el concurs. Aquí podeu trobar un llistat de les que ja s’han presentat.

Aquí teniu el formulari per enviar la paraula.

Per a més informació [ + ]

paraula_fisica

VII Lliga de Debat, una competició lúdica i formativa

Del 3 al 7 de març es celebrarà la nova edició, una oportunitat per compartir la passió per la discussió i el debat.

El Vicerectorat d’Estudiants i Política Lingüística, juntament amb l’Associació de Debat de la UB organitzen per setena vegada la Lliga de Debat Universitari. Saps de què es tracta?

Una lliga de debat és una competició lúdica i formativa on tots aquells que els agrada discutir es sentiran com a casa, on es coneix gent d’altres facultats que comparteix la passió per la discussió i el debat i on es poden guanyar suculents premis i oportunitats formatives!

La lliga consisteix en dos equips defensant dues opinions diferents sobre un mateix tema. Un equip de jutges avalua les intervencions dels participants, tant a nivell de contingut com de forma. Després del debat, els jutges deliberen i es reuneixen amb els equips per a explicar-los com podrien millorar.

La participació en un concurs així té molts avantatges; permet millorar la qualitat de l’expressió oral ajudant a la cerca de feina, millora la nostra dialèctica com a peça fonamental per a una comunicació interpersonal efectiva, ens ajuda a conèixer persones amb aficions similars a les nostres. I la participació conjunta en la lliga de debat (20 hores) i en el taller d’oratòria (10 hores) pot ser reconeguda amb tres crèdits de lliure elecció als estudiants de llicenciatura i un crèdit ECTS de lliure reconeixement per als estudiants de grau.

Ja us heu decidit a participar-hi? La VIII Lliga de Debat es celebrarà del 3 al 7 de març de 2014 a l’Aula Magna de l’Edifici Històric.

  • Aquí podràs inscriure’t amb el teu equip!
  • Vols participar i no tens equip: no et preocupis! Vine els dimarts de 12 a 14 o els dimecres de 17 a 19 a l’Hotel d’Associacions a conèixer gent amb qui fer un equip… No tens temps/no et va bé? No et preocupis, escriu-nos a lligadebat@ub.edu i ens farem càrrec de trobar-te un equip!

La participació està oberta a estudiants i professors. Si ets professor i vols participar a la Lliga, com a jutge, escriu-nos a lligadebat@ub.edu . Estarem encantats de comptar amb tu!

Imagen

XIII Premi Arrelats de relats breus

Un certamen que promou la creació literària en català mitjançant apunts de blogs, piulades de Twitter i enregistraments de veu o d’audiovisuals.

El XIII Premi Arrelats de relats breus, convocat per la Xarxa de Dinamització Lingüística

Premi_Arrelats_A-199x300de la UB, promourà l’ús de la llengua catalana, així com la creació literària. En aquest certamen hi poden participar els estudiants de la Universitat de Barcelona, independentment de la tipologia d’estudis que estiguin cursant.

Els relats breus presentats al concurs seran de temàtica lliure, però sempre en català. Hi trobem tres categories: apunts de blogs, piulades de Twitter i enregistraments de veu o d’audiovisuals a Youtube o a altres xarxes socials.

Els estudiants hi poden participar, com a màxim, amb 3 apunts, 5 piulades i/o 2 fitxers d’’àudio o vídeo. La participació pot ser de manera individual o col·lectiva.

Es valorarà sobretot la qualitat lingüística, literària i originalitat.

El termini de presentació d’originals finalitza el 3 de març de 2014 a les 14 hores.

El guanyador serà premiat amb un cap de setmana literari per a dues persones a la casa de pagès Perxe, al Molar (Priorat), per compartir experiències amb un creador convidat en el marc del «Priorat Versió Original».

 

Per a més informació [ + ]