Category Archives: recerca

Identificats nous factors implicats en la malaltia del fetge gras no alcohòlic

Un nou estudi ha identificat nous factors implicats en el desenvolupament de la malaltia del fetge gras no alcohòlic, l’alteració hepàtica més comuna entre la població. La descoberta, publicada a la revista Molecular Metabolism, està liderada per l’equip que dirigeix el professor Manuel Vázquez Carrera, membre de la Unitat de Farmacologia i Farmacognòsia de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i de l’Institut de Biomedicina (IBUB) de la UB, així com del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques (CIBERDEM).

La malaltia del fetge gras no alcohòlic es caracteritza per la presència de dipòsits de greix  al  fetge  en  pacients  sense  consum  d’alcohol. Inclou lesions que van des de l’acumulació excessiva de triglicèrids al fetge (esteatosi hepàtica simple) fins a l’l’esteatosi hepàtica no alcohòlica, que en alguns  casos  pot  evolucionar  fins  a  la  cirrosi  hepàtica.

En el treball, els investigadors han demostrat que el receptor de les lipoproteïnes de molt baixa densitat (VLDLR)  —un modulador destacat en el desenvolupament de l’esteatosi hepàtica— és regulat pel receptor PPARβ/δ i per l’hormona FGF21 (el factor de creixement fibroblàstic 21).

Mitjançant models cel·lulars i animals, el treball revela que la deficiència de PPARβ/δ  i de FGF21 afavoreixen l’augment dels nivells de VLDLR i, per tant, el desenvolupament d’esteatosi hepàtica. En paral·lel, les biòpsies hepàtiques de pacients amb esteatosi hepàtica van mostrar un augment de les VLDLR i una reducció en el nivell i l’activitat de PPARβ/δ.  Per tant, tot indica que la modulació de PPARβ/δ i de FGF21 podrien obrir noves estratègies terapèutiques per tractar l’esteatosi hepàtica mitjançant la regulació dels nivells de VLDLR.

En l’estudi, també han participat els experts Francesc Villarroya i Tània Quesada López, de la Facultat de Biologia i de l’IBUB, i del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn), Ángela M. Valverde, Joan Carles Escolà Gil i Francisco Blanco Vaca (CIBERDEM), Walter Wahli (Universitat de Lausana, Suïssa) i Reza Zali (Universitat de Shahid Beheshti, Iran), entre altres.

Localitzen dos importants jaciments d’art rupestre llevantí

Els investigadors del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP-UB) Inés Domingo i Dídac Roman han fet pública la ubicació de dos jaciments prehistòrics que representen una aportació important al coneixement de l’art rupestre llevantí, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Concretament, es tracta dels abrics de la Volta Espessa i de la Ferranda, al municipi de Vilafranca (Castelló), amb unes pintures que destaquen tant pel nombre com per la dimensió dels motius representats.

En el cas de la Ferranda, les pintures reprodueixen una batuda de caça d’una manada de porcs senglars. «La Ferranda es pot considerar paral·lel, pel que fa a estil i composició de les pintures, a un dels conjunts de l’art llevantí més coneguts: la cova dels Cavalls, que seria com l’Altamira de l’art llevantí», explica la investigadora ICREA Inés Domingo.
La Volta Espessa i la Ferranda sumen desenes de pintures de 7.000 anys d’antiguitat de figures humanes i d’animals (com toros, senglars, cérvols i cabres) ben conservades i en colors vermell i negre. D’altra banda, estan situats entre dos grans nuclis d’art rupestre, el del Parc Cultural de la Valltorta-Gassulla i el del Baix Aragó. Així doncs, les noves troballes dibuixen un camí de comunicació entre aquestes dues àrees d’art rupestre i omplen «el buit geogràfic» que hi havia fins ara.
Els investigadors, que van trobar el 2013 el jaciment de la Volta Espessa i el 2016 el de la Ferranda, no n’han fet pública la ubicació fins que han obtingut els ajuts per fer el tancament dels abrics i així protegir les pintures del vandalisme. Ara s’inicia una nova etapa en què l’objectiu és que el públic pugui visitar els jaciments de manera guiada, com a activitat de turisme sostenible. Els investigadors tenen l’objectiu de publicar les troballes en l’àmbit científic i continuar amb les tasques als jaciments, especialment les relacionades amb la conservació i neteja. La recerca s’ha dut a terme en el marc de diversos projectes finançats pels ministeris de Cultura i d’Economia i Competitivitat. L’Ajuntament de Vilafranca (Castelló), la Fundació Blasco de Alagón i la Generalitat Valenciana també hi han col·laborat. Inés Domingo i Dídac Roman són investigadors del SERP, grup de recerca dirigit per Josep Maria Fullola.

Investigadors de l’Hospital Clínic-IDIBAPS-UB publiquen un nou article de revisió sobre el carcinoma hepatocelul·lar

La revista The Lancet ha publicat un article de revisió en què es recopila la recerca més actual sobre el diagnòstic i tractament del carcinoma hepatocel·lular, la forma més freqüent de càncer de fetge. Els autors del treball són Alejandro Forner, Maria Reig i Jordi Bruix, investigadors del Grup d’Oncologia Hepàtica de l’Hospital Clínic-IDIBAPS, de la Universitat de Barcelona i del CIBER de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBERehd).

El carcinoma hepatocel·lular és la tercera causa de mort per càncer al món i una de les principals causes de mort en pacients amb cirrosi. La infecció crònica pel virus de l’hepatitis i la ingesta excessiva d’alcohol en són les raons principals, però en els últims anys s’ha detectat que el fetge gras no alcohòlic s’està convertint en un factor important als països occidentals per desenvolupar la malaltia.

En els últims deu anys, el tractament del carcinoma hepatocel·lular ha evolucionat considerablement. En l’actualitat, els pacients amb aquest tipus de tumor es poden beneficiar de diferents opcions de tractament que augmenten la seva supervivència, sigui quin sigui l’estadi de la malaltia en el moment del diagnòstic. Tot i així, encara s’ha de millorar en diferents àrees, per exemple en la prevenció de l’adquisició dels factors de risc que afavoreixen l’aparició de la malaltia.

La revisió publicada a The Lancet s’ha elaborat a partir d’una cerca sistemàtica de les publicacions científiques més rellevants i actuals centrades en el carcinoma hepatocel·lular. S’hi exposen els avenços produïts en els últims anys, als quals ha contribuït de manera significativa l’equip d’investigació liderat pel professor del Departament de Medicina de la UB Jordi Bruix, conegut internacionalment com a Barcelona Clínic Liver Cancer (BCLC).

A causa de l’impacte sanitari d’aquest tipus de càncer, totes les societats científiques recomanen establir programes de cribratge en la població de risc i seleccionar la millor opció de tractament d’acord amb les característiques de cada pacient. En aquest sentit, l’estratègia més acceptada a escala internacional per avaluar el pronòstic i decidir el millor tractament en els pacients amb aquest tipus de càncer és la proposada per l’equip BCLC.

«Aquesta publicació és un reconeixement al lideratge en recerca en càncer hepàtic del nostre grup i que ha portat The Lancet a redactar aquest tipus de document en els anys 2003, 2012 i 2018, a més de liderar la preparació de guies de pràctica clínica a escala nacional i internacional», remarca Jordi Bruix.

 

Referència de l’article:

Forner, A.; Reig, M.; Bruix, J. «Hepatocellular carcinoma»The Lancet, gener de 2018. Doi: 10.1016/S0140-6736(18)30010-2

A l’equador del programa Horitzó 2020, la UB ha obtingut 37,5 milions d’euros per a projectes

La Universitat de Barcelona ha aconseguit fins ara noranta projectes en el marc del programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea (CE), amb un import total pròxim als 37,5 milions d’euros. D’aquests projectes, la UB en coordina vint: onze són projectes del Consell Europeu de Recerca (ERC) atorgats a investigadors individuals, mentre que els altres nou són col·laboratius. En els setanta restants, hi participa com a soci.

 

Consolidator Grants de l’ERC

Dos investigadors de la UB han estat reconeguts amb dues Consolidator Grants de l’ERC en la darrera convocatòria. Es tracta, d’una banda, d’Anna Alberni Jordà, investigadora ICREA al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i membre de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), que ha rebut 1,3 milions d’euros per al projecte Ioculator seu mimus. Performing music and poetry in medieval Iberia (MiMus). També ha estat reconegut l’investigador Ismael Díez Pérez, del Departament de Ciència de Materials i Química Física, a qui han concedit prop de dos milions d’euros per al projecte Force fields in redox enzymatic catalysis (Fields4CAT).

Horitzó 2020 en el bienni 2016-2017

Pel que fa a les convocatòries corresponents als programes de treball d’Horitzó 2020 en el bienni 2016-2017, la Universitat de Barcelona ha obtingut 27 projectes, amb un import total aproximat de 13,5 milions d’euros. A més, en aquest període ha incorporat dos projectes més de l’ERC d’investigadors procedents d’altres institucions, i corresponents a convocatòries del 2015, per un import de gairebé quatre milions d’euros. Cal remarcar que moltes de les convocatòries del bienni 2016-2017 es resoldran al llarg del primer trimestre del 2018, per la qual cosa s’espera incrementar el nombre de projectes concedits. Així mateix, el personal investigador de la Universitat ha obtingut altres projectes del programa Horitzó 2020, a través dels instituts de recerca participats, que no s’han comptabilitzat aquí.

Pel que fa a les tipologies específiques, la UB ha aconseguit fins ara dotze projectes de l’ERC: tres Starting Grants (en una de les quals participa com a associate partner), quatre Consolidator Grants, tres Advanced Grants i dues Proof of Concept. Quant a les accions Marie-Sklodowska Curie individuals, ha obtingut un total de divuit projectes, sis dels quals corresponen a la convocatòria del 2016 (la convocatòria del 2017 encara està pendent de resolució).

Des del començament del programa Horitzó 2020, l’any 2014, la CE ja ha tancat més de dues-centes convocatòries amb prop de 2.400 línies de recerca. Recentment, han estat publicats els programes de treball per al període 2018-2020 —l’últim d’Horitzó 2020—, i actualment hi ha 43 convocatòries obertes per a 244 línies de recerca, i 48 més pendents d’obrir-se, que inclouran 433 línies més.

Els excel·lents resultats obtinguts fins ara per la Universitat de Barcelona es reparteixen entre els diversos centres. El centre de Física i Química encapçala la llista de projectes concedits, amb trenta-dos en total. El segueixen el centre de Biologia i Ciències de la Terra, amb quinze, el d’Economia i Empresa, amb nou, el de Filosofia i Geografia i Història, amb vuit, el de Psicologia, amb set, i el de Matemàtiques i Informàtica, amb sis. Els centres de Filologia, Medicina  i Ciencies de la Salut i Educació han obtingut tres projectes, dos el de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, i un tant el de Belles Arts com el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI).

Identifiquen activadors d’una possible diana terapèutica per combatre la diabetis i la resistència a la insulina

Un equip científic ha identificat uns activadors de la Mitofusina 2, una proteïna present en tots els mitocondris de les cèl·lules que podria esdevenir una diana terapèutica en la diabetis de tipus 2. La nova recerca, publicada a la revista Cell Chemical Biology, està liderada pels investigadors Antonio Zorzano, catedràtic de la Facultat de Biologia de la UB, cap de grup a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i al CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM), i Fernando Albericio, catedràtic de la Facultat de Química de la UB i cap de grup al CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN).

Diabetis: canvis en el metabolisme dels mitocondris

Un dels factors rellevants en la resistència a la insulina és l’aparició de disfunció mitocondrial. En concret, la proteïna mitocondrial Mitofusina 2 s’expressa a nivells anormalment baixos en teixits de pacients amb diabetis. Estudis previs del grup del catedràtic Antonio Zorzano ja havien descrit que la dinàmica mitocondrial, a través de la Mitofusina 2, té un paper central en el manteniment de la capacitat de resposta cel·lular a la insulina.
Mitofusina 2: un regulador clau de l’activitat mitocondrial

La nova investigació s’ha centrat en la recerca d’activadors de Mitofusina 2, «una proteïna present en tots els mitocondris de les nostres cèl·lules que permet generar energia a partir dels nutrients en funció de les condicions ambientals», explica Antonio Zorzano. «Aquesta proteïna és un regulador clau de moltes de les funcions dels mitocondris, així com de la cèl·lula en el seu conjunt», afegeix l’expert David Sebastià (UB, IRB Barcelona i CIBERDEM). Així doncs, una deficiència en Mitofusina 2 condueix a l’aparició de resistència a la insulina, un dels defectes inicials que porten a desenvolupar la diabetis de tipus 2.
Els investigadors conclouen que la prevenció de la disminució en els nivells de Mitofusina 2 pot ser una estratègia terapèutica rellevant per impedir l’aparició de resistència a la insulina en persones susceptibles o en pacients diabètics. En el treball també participen investigadors de la Universitat de Santiago de Compostel·la, la Universitat d’Extremadura i la Universitat de Queensland (Austràlia), on està adscrita actualment la primera autora del treball, Laia Miret-Casals.
Medicina personalitzada per a la diabetis de tipus 2

Tot i que existeix un ampli arsenal terapèutic de fàrmacs antidiabètics orals, de vegades no són suficients per mantenir un tractament eficaç i es requereix la injecció diària d’insulina. A més, l’increment alarmant de la prevalença de la diabetis de tipus 2 associada a un augment de casos de pacients diabètics amb una resistència a la insulina molt severa —o pacients que desenvolupen la malaltia abans dels 25 anys— fan necessari desenvolupar nous tractaments per impedir la progressió de la diabetis de tipus 2 i impulsar el progrés de la medicina personalitzada.

Presentació de l’antologia de textos de Miquel Caminal ‘Democràcia i plurinacionalitat’

El catedràtic de Ciència Política de la UB Miquel Caminal (1952-2014) va tenir una prolífica producció científica, gran part de la qual està recollida en els seus llibres, però també es troba en nombroses col·laboracions en publicacions de tota mena. Ara, el volum Democràcia i plurinacionalitat (RBA) recupera una setantena de textos de recerca i de divulgació d’aquest politòleg i els aplega al voltant de les principals temàtiques que va estudiar Caminal, com ara el concepte d’estat, els nacionalismes i el federalisme, o les relacions entre Catalunya i Espanya. L’obra es presentarà el dimarts 23 de gener a les 19 h al Paranimf de la Universitat de Barcelona en un acte que presidirà el rector, Joan Elias, i en el qual intervindran el professor de Ciència Política i editor del llibre, Raül Digon; el catedràtic de Ciència Política de la UB Jordi Matas i l’antic rector de la UB Josep M. Bricall.

Democràcia i plurinacionalitat és una antologia de textos que estaven dispersos, alguns dels quals havien tingut poca circulació. Hi ha articles científics i de premsa, capítols de llibres col·lectius, pròlegs, assaigs i conferències. L’obra es divideix en quatre blocs: Teoria política: estat, nacionalismes i federalisme pluralista; Catalunya i Espanya: reflexions i línies de proposta; Mirades sobre política, història i memòria (que és una miscel·lània sobre diferents temes com ara el funcionament de les institucions o polítiques públiques de memòria democràtica), i Un futur per a la universitat pública (Miquel Caminal va ser vicerector durant el rectorat de Josep M. Bricall i va ser un docent implicat en el funcionament de la institució universitària). Sobre la rellevància i actualitat dels textos, en el pròleg s’assenyala: «En els darrers anys, el debat sobre la qüestió nacional s’ha situat al centre de l’agenda política. Disposar d’un llibre que facilita l’accés a bona part dels treballs del mestre Miquel Caminal sobre aquesta matèria crucial és tot un luxe».
Miquel Caminal es va llicenciar en Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona i va rebre el premi extraordinari de doctorat per la tesi Joan Comorera i la revolució democràtica, l’any 1985. Va ser catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la UB i va assumir diverses responsabilitats de govern i gestió a la Universitat. Va ser vicerector d’Estudiants (1986-1988) amb l’equip de Josep M. Bricall. Especialista en teoria política contemporània, i en especial, en catalanisme polític, nacionalisme i federalisme, Caminal va contribuir a institucionalitzar la ciència política a Catalunya. Va desenvolupar la seva activitat acadèmica a la Universitat de Barcelona, principalment a les facultats de Dret i d’Econòmiques, amb un breu pas per la Universitat Rovira i Virgili. Entre les seves obres més destacades, cal esmentar El federalismo pluralista. Del federalismo nacional al federalismo plurinacional (Paidós, 2002) i Nacionalisme i partits nacionals a Catalunya (Empúries, 1998). Va ser coautor de diversos manuals de ciència política i va desenvolupar tota una tasca de divulgació amb articles als mitjans de comunicació. Compromès sempre políticament, va presidir la Comissió Assessora per a la Reforma de l’Autogovern del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya (2004-2006). Del 2008 al 2011 va ser director del Memorial Democràtic de la Generalitat, la primera institució de l’Estat dedicada a recuperar, commemorar i fomentar la memòria democràtica.

Per assistir a l’acte de presentació del llibre és imprescindible confirmar l’assistència a fundaciorba@rba.es

La revista ‘Pediatrics’ destaca un estudi de la UB sobre la dieta mediterrània i el trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat en nens i adolescents

Un estudi que relaciona la dieta mediterrània amb un menor diagnòstic del trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) ha estat destacat per la revista Pediatrics com un dels deu millors articles publicats el 2017. L’estudi, que és el primer treball científic que aborda la relació entre la dieta mediterrània i el TDAH en nens i adolescents, està dirigit per María Izquierdo Pulido, professora de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona i membre del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn), i José Ángel Alda, cap de secció al Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Sant Joan de Déu de Barcelona.

 

El TDAH, que afecta prop del 3,4 % de nens i adolescents arreu del món, és un dels trastorns psiquiàtrics més comuns en la primera infància i adolescència. Hiperactivitat, impulsivitat i dèficit d’atenció són alguns dels símptomes principals de la patologia, que es pot allargar fins a l’edat adulta.
L’estudi, finançat per l’Institut de Salut Carlos III, es va elaborar amb una mostra total de 120 nens i adolescents (60 d’afectats per TDAH i 60 com a grup de control). Segons el treball destacat ara per la revista Pediatrics, alguns hàbits alimentaris inadequats podrien tenir un paper en el desenvolupament d’aquest trastorn psiquiàtric. Tot i no establir que la dieta mediterrània podria ser un factor de protecció contra el TDAH, el treball subratlla que cal mantenir dietes saludables durant la infància i l’adolescència, així com una vida sana durant l’edat adulta.
També participen en l’article Alejandra Ríos Hernández i Andreu Farran Codina, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, i Estrella Ferreira García, de la Facultat de Psicologia de la UB.
Més informació

Una funció pulmonar baixa en adults joves pot augmentar el risc d’aparició d’altres malalties i de mort prematura

En un estudi publicat a la revista Lancet Respiratory Medicine, investigadors de l’Hospital Clínic-IDIBAPS i de la Universitat de Barcelona han demostrat que un 10 % dels adults joves tenen una funció pulmonar baixa, fet que implica que no s’ha desenvolupat bé el pulmó. Aquesta dada ha permès d’identificar un grup de persones en què hi ha un risc més alt tant de mortalitat prematura com d’aparició primerenca d’altres malalties cròniques, com la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), problemes cardiovasculars o diabetis.

Els autors de l’article són el professor del Departament de Medicina Àlvar Agustí, director de l’Institut Clínic Respiratori (ICR) de l’Hospital Clínic, cap del Grup de Recerca d’Inflamació i Reparació en les Malalties Respiratòries de l’IDIBAPS i membre del CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES); Guillaume Noel, investigador del mateix equip; Josep Brugada, professor del Departament de Medicina, cardiòleg de l’Hospital Clínic i cap del Grup de Recerca d’Arrítmies, Resincronització i Imatge Cardíaques de l’IDIBAPS, i Rosa Faner, investigadora del CIBERES a l’IDIBAPS.

La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és la principal causa de discapacitat arreu del món. Fins ara es considerava que el gran responsable en el desenvolupament de la malaltia era el tabac. Estudis recents, en què han participat investigadors de l’Hospital Clínic-IDIBAPS-UB, han demostrat que també s’han de tenir en compte factors de desenvolupament pulmonar en els primers anys de vida. «Que hi hagi un desenvolupament anormal dels pulmons en els primers anys de vida pot indicar que altres òrgans del cos tampoc s’han desenvolupat correctament», explica Àlvar Agustí.

Enllaç a la nota

Referència de l’article:
A. Agustí, G. Noel, J. Brugada, R. Faner. «Lung function in early adulthood and health in later life: a transgenerational cohort analysis»Lancet Respiratory Medicine, desembre del 2017. Doi: 10.1016/S2213-2600(17)30434-4

La UB lidera un estudi que fa la reconstrucció més acurada del clima de la península Ibèrica dels darrers 700 anys

La petita edat de gel, el període fred més important de l’hemisferi nord des de finals del segle XIV fins al XIX, es va allargar a la península Ibèrica del 1300 al 1850, segons revela un nou treball publicat a la revista científica Earth Science Reviews i liderat per Marc Oliva, investigador Ramón y Cajal del Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona. Els resultats, que han permès de reconstruir el clima de la península Ibèrica des de l’any 1300 fins a l’actualitat, posen de manifest l’accentuada variabilitat climàtica durant aquest període i evidencien l’alternança de fases fredes i càlides.

La recerca presenta la síntesi més acurada realitzada fins ara de l’evolució del clima peninsular els darrers 700 anys per contextualitzar aquest període fred i la seva evolució posterior, i es basa en l’anàlisi de diverses fons històriques i registres naturals (comportament de les glaceres, sediments dels llacs, anells dels arbres, etc.).

En l’estudi també han participat els investigadors de la UB Mariano Barriendos, del Departament d’Història Moderna, i Antonio Gómez Ortiz, del Departament de Geografia, així com experts del Servei Meteorològic de Catalunya, l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC), l’Institut Pirenaic d’Ecologia (IPE-CSIC), la Universitat d’Oviedo, el Museu Nacional de Ciències Naturals, la Universitat de Saragossa, la Universitat de Lisboa, la Universitat de Santiago de Compostel·la, la Universitat de Granada, la Universitat de Valladolid i l’Institut d’Història del CSIC.

El període fred més prolongat dels darrers 10.000 anys

Els resultats de l’estudi han permès descriure l’evolució climàtica peninsular del període conegut com la petita edat de gel, «que és el període fred més prolongat i intens dels darrers 10.000 anys», explica l’investigador Marc Oliva. Els investigadors s’han centrat en l’estudi de les zones de muntanya, les àrees menys afectades per l’activitat humana, i han recopilat i integrat totes les evidències que hi havia sobre el clima dels darrers 700 anys a la península Ibèrica.

Si bé la intensitat del fred i les seves implicacions eren conegudes en altres regions del continent europeu, no se’n coneixia la translació al conjunt de la península Ibèrica ni com havia afectat els ecosistemes naturals. «Una de les novetats principals de l’estudi és demostrar l’elevada variabilitat del clima durant aquesta fase freda amb una major recurrència d’esdeveniments climàtics extrems (onades de fred, nevades, sequeres, inundacions, etc.). Se sabia que era un període més fred que l’actual, però no sabíem que havia tingut tanta variabilitat ni amb tants episodis extrems que tenien repercussions decisives en la vida diària de les societats de l’època», destaca l’investigador.

Episodis d’inundacions extremes com els registrats al llevant peninsular el novembre del 1617 o a la façana atlàntica el gener del 1626 van implicar la pèrdua de collites, la destrucció de camins i ponts, així com greus danys a l’economia. Les recurrents onades de fred comportaven un augment de la mortalitat i fins i tot van determinar canvis en la dieta diària en les societats del nord-oest peninsular. A més, les baixes temperatures sovint anaven acompanyades de nevades que van desencadenar allaus catastròfiques, com la gran nevada del 1888 a Astúries.

Aquest impacte es pot apreciar especialment a través de la gran quantitat de fons documentals d’on s’ha estret la informació climàtica, com per exemple documentació administrativa municipal, dietaris, cròniques, llibres de memòries, expedients d’obres públiques, plànols i mapes o informes de danys per risc climàtic.

 

Augment tèrmic d’1 °C per causes naturals

L’estudi també ha permès quantificar l’escalfament climàtic i avaluar-ne la magnitud durant els darrers 700 anys. Segons els investigadors, l’augment de temperatura experimentat d’ençà de l’inici de la Revolució Industrial és d’aproximadament 1 °C, el mateix augment que hi va haver per causes naturals des de la fase més freda de la petita edat de gel (1675) fins als episodis finals, que coincideixen amb l’inici de l’activitat industrial humana.

«L’augment tèrmic des de l’inici de l’activitat industrial (1850-2017) és d’aproximadament 1 °C , un augment similar al registrat des de les fases més fredes de la petita edat de gel, al voltant del 1675, fins a l’inici de l’era industrial. En aquest cas, però, l’augment es va produir de manera natural, sense ingerència antròpica, per una sèrie de factors relacionats amb l’activitat solar, erupcions volcàniques, etc.», subratlla Oliva.

Aquests resultats, segons assenyalen els autors, conviden a ser curosos a l’hora de relacionar de manera reduccionista qualsevol fenomen vinculat a la variabilitat climàtica amb el concepte de canvi climàtic. «El clima respon a moltes variables, de les quals no es coneix prou bé quin comportament tenen, i el grau d’incertesa científica es menysté», remarca l’investigador, i ho exemplifica amb la fusió accelerada de les glaceres dels Pirineus: «Els registres naturals ens diuen que les glaceres als Pirineus són un fenomen anòmal en els darrers 10.000 anys, que només n’hi havia hagut en fases molt puntuals. Ha estat més habitual veure uns Pirineus sense gel a l’estiu que no pas que conservin gel de manera permanent. I això ha passat durant mil·lennis en què no hi havia afectació humana sobre el clima. Per tant, la desaparició de les glaceres del Pirineu estaria lligada a l’escalfament natural del final de la petita edat de gel, que al mateix temps estaria potenciat per l’escalfament degut als gasos d’efecte hivernacle lligats a l’activitat humana», conclou.

«Només entenent millor quina és la resposta dels ecosistemes en el passat podem anticipar què pot passar en el futur», acaba Marc Oliva.

 

Referència de l’article

Oliva; M.; Ruiz-Fernández, J.; Barriendos, M.; Benito, G.; Cuadrat, J. M.; García-Ruiz, J. M.; Giralt, S.; Gómez-Ortiz; A.; Hernández, A.; López-Costas, O.; López-Moreno, J. I.; López-Sáez, J. A.; Martínez-Cortizas, A.; Moreno, A.; Prohom, M.; Saz, M. A.; Serrano, E.; Tejedor, E., Trigo, R., Valero-Garcés, B. i Vicente-Serrano, S. (2018). «The little ice age in Iberian mountains», Earth Science Reviews, 177: 175-208.

Un congrés internacional fa una reflexió humanística del Maig del 68 i les seves conseqüències

Del dimecres 17 al divendres 19 de gener, ponents de nombrosos centres acadèmics d’Europa (Itàlia, França, Espanya, Alemanya i Rússia) i d’Amèrica del Nord (EUA i Mèxic) reflexionaran des d’un punt de vista humanístic sobre el Maig del 68 francès, el seu correlat als Estats Units i les repercussions que va tenir a escala internacional. «Què va ser el 1968? Una lectura 50 anys després» és el títol del congrés internacional que aplegarà aquests experts i que han organitzat l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) i la Universitat de Barcelona (UB), amb la col·laboració del Pontifici Comitè de Ciència Històrica (PCSS) del Vaticà.

Les jornades, que es desenvoluparan a l’Aula Magna de l’AUSP i al Paranimf de la Universitat, s’inauguraran el dimecres 17, a les 11 h, al Paranimf de la UB, amb un acte presidit pel rector Joan Elias i en el qual intervindran el president del Pontifici Comitè de Ciència Històrica, Bernard Ardura; el rector de l’AUSP, Armand Puig, i el professor de la Universitat de Pàdua Ugo Baldini, que pronunciarà la conferència inaugural.

Les jornades s’estructuraran en tres blocs. El primer es dedicarà a l’anàlisi històrica dels fets, per regions geogràfiques: París, Frankfurt-Berlín, la violenta repressió de l’Exèrcit a Mèxic i Barcelona, i la sorpresa que va suposar a Moscou. El segon estudiarà algunes idees que van confluir en aquesta revolució del 68: el marxisme heterodox, el marxisme gramscià, Freud i Nietzsche amb els seus epígons, i els moviments feministes. I el tercer bloc consistirà en la descripció de les influències més significatives en la vida eclesial, teològica, política, educativa, artística i literària.

«Aquesta revolució suposa la liquidació d’una manera d’entendre la vida com potser no s’havia vist mai abans», assegura el professor de la Universitat de Navarra i membre del PCSS Josep Ignasi Saranyana. «És obvi que el Maig del 68 s’inscriu amb lletres majúscules en el cicle revolucionari dels temps moderns. No va ser una revolució tan violenta com la francesa ni com la russa, però ha estat l’única, fins ara, protagonitzada per les classes burgeses del primer món», reflexiona Saranyana sobre uns fets liderats per joves universitaris. «Alguns experts en l’anàlisi històrica consideren que aquesta revolució té molta més profunditat que les anteriors, ja que comporta la liquidació d’una manera d’entendre la vida com potser no s’havia vist des de l’enderroc de l’ordre antic», prossegueix l’acadèmic.

Els fets del 1968 s’inscriuen en el cicle revolucionari dels temps moderns. Primer va ser la Revolució Francesa del 1789, seguida de les revolucions del 1830, el 1848 i el 1870, fins a la Revolució Russa del 1917. Del 1789 al 1968, les revoltes, tot i ser inspirades pels intel·lectuals, havien comportat aldarulls i avalots populars, certament violents, amb la complicitat dels comandaments militars inferiors. Els fets del 68 van ser d’una altra mena: van afectar sobretot el món universitari i burgès, amb una participació proletària minsa. Va tenir molta més fondària que les anteriors —potser exceptuant la Revolució Francesa del 1789—, perquè va suposar un canvi extraordinari en la manera d’entendre la vida, com no s’havia vist des de l’ensulsiada de l’antic règim.

Els ponents d’aquest congrés no només es limitaran a analitzar les influències filosòfiques i teològiques que van arrelar després de l’esclat del 68, sinó que també miraran d’establir les conseqüències d’aquesta revolta en els nous usos i hàbits de vida emergits en les últimes dècades que ja comencen a ser detectats i assenyalats per la historiografia, la sociologia i altres ciències.

Entre els ponents que participaran en aquesta trobada internacional destaquen, a més d’Ugo Baldini, Josep Ramoneda, Christian Sorrel, Jordi Porta, Karl-Siegbert Rehberg, Renate Marsiske, Evgenia Tokareva, Philippe Chenaux, Francesc Torralba, Ramon Alcoberro, Martín F. Echavarría, Luis Romera, Francisca Pérez Madrid, Agostino Giovagnoli, Anna Pagès Santacana, Daniel Giralt-Miracle, Javier de Navascués, Peio Sánchez, Gianni La Bella i Josep Ignasi Saranyana.