Category Archives: Rectorat

El rector Joan Elias, nou president de la Comissió Sectorial d’Internacionalització i Cooperació de la CRUE

El rector de la UB, Joan Elias, ha estat nomenat president de la Comissió Sectorial d’Internacionalització i Cooperació de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) en substitució del rector de la Universitat de Salamanca, Daniel Hernández Ruipérez. Aquesta comissió funciona com una xarxa integrada d’universitats, els objectius comuns de les quals són promocionar i posar en comú les polítiques universitàries en aquest camp per tal de formular propostes i recomanacions d’actuació.

El nomenament del rector Elias va tenir lloc el divendres 2 de febrer durant l’Assemblea General de la CRUE, en la qual es van nomenar també els nous presidents de les sectorials d’Afers Estudiantils (Miguel Ángel Collado, rector de la Universitat de Castella – la Manxa), Gerències (Julio Abalde, rector de la Universitat de la Corunya) i Sostenibilitat (Santiago García Granda, rector de la Universitat d’Oviedo).

Durant la mateixa jornada, el president de la CRUE i rector de la Universitat de Lleida, Roberto Fernández, va presentar les línies mestres de l’agenda política de la institució. Entre els deu punts clau d’aquest full de ruta cal destacar l’exigència de més finançament, el desenvolupament de polítiques que millorin la situació actual del professorat i el PAS, la reducció de les taxes universitàries, i l’augment de beques i ajuts als estudiants. Roberto Fernández va avançar als rectors assistents la proposta que es presentarà als consells socials de les universitats, empresaris i sindicats per assolir «un consens que reclami al Parlament posar la universitat espanyola en primera línia d’actuació».

Les universitats acorden l’estratègia conjunta a la regió Pirineus-Mediterrània

El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València ha acollit la sessió ordinària del Consell General de la Xarxa Vives d’Universitats, que ha aprovat la nova visió estratègica de la institució. «Ser la xarxa de referència per a l’acció conjunta i la plataforma pel desenvolupament d’estratègies comunes de les universitats de la comunitat que integren les societats de parla i cultura catalana, distribuïdes en la regió Pirineus-Mediterrània» ha estat la nova visió aprovada.

Així mateix, el Consell General, presidit per Josep M. Garrell, rector de la Universitat Ramon Llull, ha decidit també que la nova missió de la Xarxa Vives sigui la de promoure la cohesió de la comunitat universitària i reforçar la projecció i l’impacte de la universitat en la societat. D’aquesta manera, la Xarxa Vives d’Universitats desenvoluparà la seva missió mitjançant una sistemàtica de treball coordinat i compartit, fonamentat en l’equitat entre els seus membres, la qualitat i el servei; formulant propostes conjuntes de les universitats i facilitant la seva inclusió en l’agenda social i política de cada realitat administrativa; i contribuint a fer encara més forta l’educació superior i la recerca.

Actualment, la regió Vives està formada per vint-i-dues universitats de la Catalunya del Nord, Andorra, Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Sardenya, una comunitat universitària que té prop de 500.000 estudiants, 40.000 PDI i 10.000 membres del PAS. La Xarxa Vives d’Universitats va ser fundada l’any 1994 a Morella, els Ports, i el 2019 celebrarà el seu 25è aniversari.

La UB dona a Sant Joan de Déu 4.684 euros recaptats amb la Panera Solidària

El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elias, ha lliurat aquest matí un xec per valor de 4.684 euros al director de l’Obra Social Sant Joan de Déu, Oriol Bota. Es tracta del total de diners recaptats amb la venda de participacions a la Panera Solidària de Nadal de la UB, una quantitat que es destinarà íntegrament al programa Hospital Amic de l’Hospital Maternoinfantil. Aquest programa va néixer l’any 2005 amb l’objectiu de millorar l’experiència dels nens hospitalitzats i les seves famílies per fer-la tan positiva com sigui possible, amb accions diverses com ara els pallassos d’hospital, sessions de musicoteràpia, artteràpia o intervencions assistides amb gossos, entre moltes altres, que són finançades exclusivament gràcies a les donacions.

El director de l’Obra Social Sant Joan de Déu, Oriol Bota, ha agraït a la UB la iniciativa de la Panera Solidària: «Des de l’Obra Social Sant Joan de Déu, sempre hem treballat per ajudar la societat des d’un punt de vista comunitari. Ens sentim molt a prop de la UB», ha manifestat. Al seu torn, el rector Joan Elias ha destacat l’Hospital Sant Joan de Déu «com un centre de primera línia en atenció als infants, amb una clara voluntat de servei a la comunitat». I ha remarcat que «la Panera Solidària és una mostra més de la responsabilitat social de la comunitat universitària».

Aquesta ha estat la tercera edició de la Panera Solidària de la UB, una iniciativa per projectar la solidaritat de la comunitat universitària en benefici d’un projecte social. Des de la seva creació, la Panera Solidària no ha parat de créixer. Si en la primera edició es van recollir 1.840 euros per a la inserció sociolaboral dels joves del Barcelonès Nord i del Besòs, i l’any passat es va doblar aquesta xifra amb els 4.274 euros recaptats per a La Marató de TV3 en la lluita contra l’ictus, aquesta tercera edició ha registrat un nou rècord de donacions: 410 euros més que l’any passat, gràcies a la venda de 2.342 participacions, a un preu de dos euros cadascuna, que han adquirit els membres de la comunitat universitària (estudiants, personal d’administració i serveis, i docents i investigadors). Aquesta edició també ha crescut en premis, i és que enguany s’han sortejat tres paneres, amb més de trenta regals cadascuna, que han cedit desinteressadament trenta-vuit entitats, entre empreses col·laborades i serveis de la mateixa Universitat.

El sorteig de les tres paneres es va fer el passat 19 de desembre. Enguany, els guanyadors han estat tres estudiants de la Universitat: Sergio Vidal, de Dret, es va endur la panera Torró (valorada en 1.843 euros); Àlex Sancliment, de Geografia, la panera Neula (valorada en 1.450 euros), i finalment, Marta Benet, estudiant de Psicologia, va guanyar la panera Tortell (amb un valor de 1.426 euros).

Més informació

De l’erupció del volcà Timanfaya, a les Canàries, als boscos de coníferes dels Pirineus

El setembre del 1730 es va iniciar una llarga erupció en el volcà canari de Timanfaya que va modificar completament la morfologia de l’illa de Lanzarote. Els canvis atmosfèrics que van provocar fa segles erupcions volcàniques com la del Timanfaya o la del Tambora (Indonèsia) —que va arribar a ocultar la llum solar durant mesos— també van deixar empremta en els boscos centenaris de l’alta muntanya de la península Ibèrica. Així ho constata un article publicat a la revista Science of the Total Environment en el qual participa la professora Emilia Gutiérrez, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.

 

El rastre químic dels gasos que van alliberar a l’atmosfera aquestes erupcions volcàniques es pot identificar avui en dia en els boscos més antics de coníferes dels Pirineus, revela l’estudi. En concret, erupcions com les del volcà Timanfaya, a Lanzarote —una de les més poderoses a tot el país per la seva durada fins al 1736 i pel volum de materials expulsats—, i el Tambora —un dels episodis volcànics més grans que hi ha hagut, que va conduir a l’«any sense estiu» el 1816— van desprendre quantitats enormes de ferro que van modificar la composició química dels anells anuals de creixement dels arbres pirinencs. Segons l’article, l’estudi del registre dels anells de creixement dels arbres (dendrocronologia) podria ajudar a conèixer la freqüència i la intensitat dels fenòmens volcànics en l’era moderna.
Estudiar el registre dels canvis atmosfèrics en els anells dels arbres
El nou estudi, dirigit per l’experta Andrea Hevia, investigadora del Centre Tecnològic Forestal i de la Fusta (CETEMAS), a Astúries, ha analitzat els canvis temporals de la composició química en els anells anuals de creixement dels arbres centenaris dels Pirineus, en especial els dels boscos subalpins de pi negre (Pinus uncinata) dels parcs nacionals d’Ordesa i Mont Perdut i d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. En la recerca també participen Julio Camarero (Institut Pirinenc d’Ecologia, IPE-CSIC, Saragossa), Raúl Sánchez Salguero (Universitat Pablo de Olavide, Sevilla) i Allan Buras (Universitat Tècnica de Munic, Alemanya), entre altres experts.
Per primera vegada, aquesta recerca ha permès analitzar els efectes del canvi climàtic sobre els cicles de nutrients en els boscos, i ha confirmat que els boscos pirinencs poden registrar l’empremta química d’episodis a escala global (per exemple, les erupcions volcàniques en llocs remots) i els efectes de les emissions de gasos a l’atmosfera des de la Revolució Industrial.

Tal com explica la professora Emilia Gutiérrez, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB, «la informació registrada per aquests arbres que creixen a altituds superiors als 2.000 metres és representativa dels canvis globals, ja que el seu creixement no està influenciat pels efectes de les activitats humanes locals (tales, indústria)».

Els experts han aplicat una nova metodologia no destructiva que analitza els canvis atmosfèrics en els últims set-cents anys —amb resolució anual i fins i tot estacional— a partir de l’anàlisi dels anells de creixement dels arbres. Entre altres resultats, l’estudi revela un increment del contingut en elements com el fòsfor, el sofre i el clor a partir del 1850, quan s’inicia la Revolució Industrial a Europa. També s’han analitzat dades d’elements químics essencials en el desenvolupament de la fusta, com el calci. «La fixació d’aquests elements en els anells de creixement de la fusta s’ha vist a més afavorida per l’augment de les temperatures a escala global», remarca la investigadora Andrea Hevia.
Els arbres, sentinelles del canvi global al planeta
Segons l’estudi, els arbres que creixen en llocs amb sòls més alcalins (per exemple, gran part del Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut) podrien tenir una capacitat més gran d’esmorteir els fenòmens d’acidificació global, al contrari del que s’ha observat en llocs amb sòls més àcids (per exemple, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici). «L’augment de les emissions de sulfats i nitrats a l’atmosfera pot limitar la fixació a terra i l’absorció per part de l’arbre d’elements essencials com el calci, el magnesi o el manganès, entre d’altres, tots ells essencials per al creixement i desenvolupament dels boscos», detalla Emilia Gutiérrez.

L’estudi dels efectes del canvi climàtic en aquesta regió i de la variació històrica d’elements químics en els arbres pot contribuir significativament a conèixer els efectes potencials que podrien suportar molts dels boscos de coníferes al segle XXI, apunten els autors.

El Claustre aprova el primer Informe anual de gestió del rector Joan Elias

El Claustre de la Universitat de Barcelona, reunit en sessió ordinària el dimarts 19 de desembre, ha aprovat l’Informe anual del rector corresponent a l’any 2017, el primer que ha fet Joan Elias des que va prendre possessió del càrrec el desembre del 2016. La votació ha estat de 61 vots a favor, 12 en contra i 19 en blanc.

En la presentació de l’Informe, el rector ha destacat que durant el 2017, la UB ha mantingut la seva posició de lideratge en la majoria d’aspectes dins el sistema universitari català, malgrat un model de finançament «totalment desfasat i gens favorable a la UB».

Després de fer un repàs de la situació actual de la Universitat, en què ha recordat que la UB continua representant un terç del sistema universitari català, pel que fa a l’activitat acadèmica, i en recerca segueix ocupant la primera posició a l’Estat en la major part dels rànquings internacionals, Elias s’ha referit als dos reptes que considera més importants actualment: el finançament i el relleu generacional.

El primer punt que ha abordat ha estat l’àrea d’economia, patrimoni i societat, de la qual ha destacat les polítiques d’igualtat i acció social. Alguns exemples d’aquestes polítiques són la creació de la Comissió d’Igualtat de la UB, el Pla de sostenibilitat i el projecte Retorna UB, així com algunes accions de la Fundació Solidaritat UB, com ara el Programa de suport de la Universitat de Barcelona a les persones refugiades o l’activitat de Voluntariat UB i algunes de les seves campanyes, com «La fam no fa vacances» o «Recicla cultura». El rector ha descrit aquest eix com a estratègic, que ha de ser «palanca de canvi cultural en el tractament de la igualtat».

En l’àmbit econòmic, les actuacions s’han centrat en dues línies estratègiques: incrementar el finançament i establir una política econòmica per fixar criteris d’eficiència i equitat. El pressupost de la UB el 2017 va ser de 371,6 milions d’euros, «gairebé el mateix import que el 2016», ha explicat Elias, que ha destacat com a dificultats la reducció significativa dels fons públics al llarg de la crisi econòmica —no inferior a 40 milions d’euros—, així com la pèrdua del 22,4 % dels recursos que rebia la institució abans de la crisi. Altres accions en aquesta àrea han estat l’elaboració d’una normativa de càtedres i aules UB o d’una nova política de viatges.

Preservació del Patrimoni UB

L’àrea d’arts, cultura i patrimoni l’ha desglossada en dues línies: una d’enfortiment del sentiment de pertinença i participació de tots els col·lectius de la UB a través de les arts, la cultura i el patrimoni, i la serva repercussió en la societat, i una segona de reforçament i ampliació dels instruments de preservació, valoració i enriquiment del patrimoni de la UB. Elias també ha enumerat accions concretes en aquest espai, com ara el conveni amb la Fundació Victòria dels Àngels, exposicions com «Els plaers de mirar», al Museu d’Història de Catalunya, o la preservació del Patrimoni UB.

Política d’excel·lència en la recerca i impuls del doctorat

Continuant la línia engegada des de ja fa uns anys per una política d’excel·lència científica, el rector ha destacat, en l’àmbit de recerca, la implementació dels requeriments europeus en política de recursos humans (HRS4R), la posada en marxa d’un welcome pack per a investigadors Ramón y Cajal que es vol ampliar a altres investigadors, el reforç de les estructures de recerca o la creació de dos instituts propis, el BEAT i l’UBICS.

En l’Escola de Doctorat s’ha iniciat una nova etapa «que pretén transformar-la en un lloc de política de doctorat més que un lloc d’administració del doctorat», ha afirmat Elias. En aquest sentit, l’impuls es vol transformar en una major internacionalització, tant dels mateixos doctorands com de més atracció d’alumnes de programes estrangers.

Teixint aliances estratègiques

L’acció d’internacionalització s’ha centrat a establir aliances estratègiques i, en aquesta primera fase, els esforços s’han centrat en la regió mediterrània, amb la participació en la creació del Campus Transnacional del Mediterrani, entre d’altres.

La posada en marxa del sistema de compliment ètic i normatiu (compliance system) o l’elaboració d’un nou marc organitzatiu dels òrgans de govern han estat les accions més destacades en l’àmbit d’organització. Quant a l’àrea de transformació digital, les iniciatives han anat encaminades a l’optimització de les estructures administratives així com a la millora de l’experiència d’usuari de l’alumnat, el PDI i el PAS.

Pla d’actuació per al personal docent i investigador

En l’àrea de personal docent i investigador, el rector ha esmentat el Pla d’actuació, que inclourà dos eixos principals que han de donar resposta, d’una banda, a l’estabilització i promoció, i de l’altra, al rejoveniment de la plantilla, amb la incorporació de nou professorat que marqui el relleu generacional imprescindible.

Pel que fa a la docència i a l’ordenació acadèmica, el rector ha destacat el Programa de recerca, innovació i millora de la docència i l’aprenentatge (RIMDA). Aquest programa es basa en els tres eixos presents en els programes d’innovació docent més avançats: la innovació, la recerca sobre la pràctica innovadora i la millora en la formació pedagògica i didàctica del professorat.

Sobre l’oferta acadèmica de la UB, el rector ha remarcat que, entre el mes de maig del 2014 i el mes de novembre del 2017, han completat el procés d’acreditació un total de 138 ensenyaments de grau i màster. El 30 % d’ensenyaments avaluats han obtingut la qualificació d’acreditats en procés cap a l’excel·lència (24 % de graus i 35 % de màsters).

Pel que fa als estudiants, Elias ha explicat les accions dutes a terme en política de beques, l’atenció als alumnes, a través del SAE, i la política d’inserció laboral.

El rector ha finalitzat la seva intervenció fent esment a la situació política actual i ha reiterat la defensa de cinc principis bàsics: el diàleg com a forma de resoldre els problemes polítics; els drets fonamentals i de les llibertats democràtiques; les institucions catalanes; la necessitat de mantenir la bona convivència i la seguretat de tots els membres de la comunitat universitària, i la defensa de l’autonomia universitària.

La comunitat universitària pren la paraula

Alguns membres del Claustre han pres la paraula després de la intervenció del rector. Entre els temes comentats han destacat l’actual situació política catalana, aspecte en el qual alguns claustrals han demanat més contundència al rector, tot i destacar la complexitat de l’assumpte; el funcionament de la Unitat d’Igualtat, o la situació del personal d’administració i serveis.

Informe del síndic de greuges

Després de la intervenció del rector, el síndic de greuges en funcions, Lluís Caballol, ha valorat l’activitat de la Sindicatura durant el curs 2016-2017. Ha informat que en aquest període es van obrir 94 expedients d’una temàtica molt variada, dels quals una majoria, 74, havien estat iniciats per estudiants, 13 per personal docent i investigador, 7 per membres del PAS i un per una persona amb un vincle diferent amb la UB. Han predominat les qüestions relacionades amb l’avaluació, la matrícula i les beques. Caballol ha repassat les principals recomanacions donades per la Sindicatura en diferents temes, com ara l’avaluació, les qüestions lingüístiques i els processos electorals universitaris. El síndic en funcions també ha fet referència a l’activitat institucional de l’organisme i les diverses reunions en què ha participat amb entitats homònimes d’altres universitats en el marc de la Conferència Estatal de Defensors Universitaris o la X Trobada de Síndics de la Xarxa Vives. El proper mes de febrer es commemora el trentè aniversari de la creació de la figura del síndic de greuges a la UB. En el seu informe, Lluís Caballol ha recordat les persones que han ocupat el càrrec fins ara, i en concret una frase del segon síndic que va tenir la UB, Artur Juncosa: «Més justícia que llei; més humanisme que burocràcia; més autoritat que poder».

Claustre Universitari ordinari, dimarts 19 de desembre

El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elias, convoca una sessió ordinària del Claustre, que tindrà lloc aquest dimarts, 19 de desembre, a les 9.30 h, en primera convocatòria, i a les 10 h, en segona convocatòria, al Paranimf de l’Edifici Històric, amb l’ordre del dia següent:

1. Aprovació, si escau, de l’acta de la sessió ordinària de 15 de novembre de 2017.
2. Informe anual del rector.
3. Informe del síndic de greuges.
4. Torn obert de paraules.

La Panera Solidària de la UB, amb els nens de Sant Joan de Déu

Per tercer any consecutiu, la Universitat de Barcelona posa en marxa la seva Panera Solidària per projectar la solidaritat de la comunitat universitària en benefici d’un projecte social. En aquesta edició, els diners recaptats es destinaran íntegrament a l’Obra Social Sant Joan de Déu per al programa Hospital Amic de l’Hospital Maternoinfantil. Aquest programa té l’objectiu de millorar l’experiència dels nens hospitalitzats per fer-la tan positiva com sigui possible, amb accions com ara els pallassos d’hospital, sessions de musicoteràpia o intervencions assistides amb gossos, entre d’altres.

Per recaptar fons per a aquesta causa solidària, enguany, la Panera Solidària creix, i no se’n sortejarà només una sinó que hi haurà tres paneres. Així, s’espera assolir un nou rècord de donacions —que l’any passat van arribar als 4.274 euros—, alhora que augmenten les possibilitats de resultar-ne guanyador. Tota la comunitat universitària —estudiants, personal d’administració i serveis, i docents i investigadors— en pot adquirir participacions, a dos euros cadascuna, a través del web Panera Solidària. S’hi pot participar fins al divendres 15 de desembre a les 13 h. El sorteig per conèixer les tres persones guanyadores es farà el dilluns 18 de desembre, en presència de la secretària general de la Universitat.

Les tres paneres (Torró, Neula i Tortell) sumen prop de cent premis valorats en 4.700 euros, entre els quals hi ha un cap de setmana a l’Hotel Balneario de Zújar (Granada), un vol amb helicòpter per la costa de Barcelona, una espatlla ibèrica de gla, dos batejos de mar, un carnet TR3SC Premium, una sessió gratuïta a un joc d’escapada en viu, entrades a PortAventura o L’Aquàrium, a més de lots de llibres, cava i torrons, passaports articketBCN, entrades per al musical Cabaret o marxandatge de la Universitat de Barcelona, entre d’altres.

Les empreses i entitats que participen enguany en aquesta iniciativa solidària són: Andreu Xarcuteria i Tastets, ArticketBCN, Bankrobber, Bodegues Torres, Caravan Made, Cathelicopters Barcelona, Caves Pere Ventura, Celler Mas Doix, Centre d’immersió L’Àmfora, Centre Flotarium de flotació i aïllament sensorial, Cinemes Girona, ClubMPC, DEBOSC, El Club de Cultura TR3SC, El Periódico, Escape Hunt Experience Barcelona, Espinaler, Estrella Damm, Filmin, Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana, Fundació PortAventura, Hotelius Club,  L’Aquàrium de Barcelona, La Valenciana, Llibreria Alibri, NBA Café, Northweek, Notebloc, Restaurant Ginos, Resturant Rasoterra, Sabores Taller de Cocina, Teatre Poliorama i Viatges El Corte Inglés, a més d’Esports UB, l’Àrea de Formació Complementària de la UB, Edicions UB, el Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB i la Botiga UB.

La Xarxa Vives publica la 3a edició d’el Manual d’estil interuniversitari per a la redacció de textos institucionals en anglès

Emmarcat en el Pla de Política Lingüística de la Xarxa Vives d’Universitats (XVU), el Manual d’estil interuniversitari per a la redacció de textos institucionals en anglès publica la seua tercera edició. La principal novetat ha estat la incorporació d’un bloc de models de documentació institucional.

El foment del multilingüisme és un dels eixos fonamentals de les universitats de la regió Vives. Per eixe motiu, en aquesta edició s’ha pensat en facilitar el treball de les universitats i dotar-se d’uns criteris lingüístics en anglès únics, comuns i homogenis.

Adreçat a l’àmbit acadèmic, aquest manual afavoreix la comunicació institucional entre les universitats. A més, possibilita la qualitat lingüística de la informació amb projecció internacional i enriqueix la competència lingüística del personal universitari de les vint-i- dues universitats de la Xarxa.

El manual ha enregistrat vora 40.000 consultes al web de recursos lingüístics de la Xarxa Vives des que es va publicar per primera vegada l’any 2013. Aquest fet, posa en relleu la seua utilitat en les universitats i el compromís d’aquestes per generar competències plurilingües en la seua comunitat acadèmica.

La tercera edició del manual ha estat elaborada per la secció d’anglès del Grup de Treball de Qualitat Lingüística de la XVU conjuntament amb els tècnics dels serveis lingüístics universitaris.

https://drive.google.com/file/d/10RfwrSxklMOSDyaYAP-yWDvMcqZ1XhsY/view?usp=sharing

Art contra les retallades a l’Edifici Històric de la UB

El col·lectiu d’alumnes de la Facultat de Belles Arts Goart porta el seu projecte “Cordes” a la Universitat de Barcelona

Des d’ahir unes gomes elàstiques de colors han envait el vestíbul de l’Edific Històric. Es tracta del projecte Cordes, impulsat pel col·lectiu artístic Goart, format per alumnes de la Facultat de Belles Arts de la UB que  s’inaugura el dijous 12 de setembre, a les 19 h, al vestíbul de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.

El muntatge, que empra un material tan senzill i quotidià com són les gomes elàstiques, vol denunciar les dificultats tant dels estudiants per accedir a l’educació com dels docents per exercir-la. Amb aquesta exposició, s’inicia tot un projecte que vol implicar les escoles d’educació infantil, primària i secundària, amb la voluntat que aquests centres també exposin el muntatge i siguin parts actives d’aquesta iniciativa artística.

Les gomes creen un espai inaccessible a simple vista però convida a l’espectador a interactuar amb la peça i modificar-la. El fet que el material torni al seu estat natural vol aprofundir en la dificultat de canviar les coses sols. La instal·lació al vestíbul estarà acompanyada per la projecció d’un vídeo realitzat a la Facultat de Belles Arts, on va néixer el projecte a partir d’una activitat docent.

cordes_rect

Després de l’exposició a la UB, on es podrà veure fins al 20 de setembre, Cordes iniciarà un periple per diversos centres d’ensenyament de Catalunya que començarà a l’Escola del Mar, a Barcelona. Cada centre disposarà del material durant una setmana i podrà ubicar lliurement la instal·lació a l’espai que consideri més adient. Després, haurà de fer arribar el material a l’escola següent. Tot plegat es coordinarà mitjançant la pàgina de Facebook, que també contindrà vídeos i fotografies .

Segona volta de les eleccions al Rectorat

Fins les vuit del vespre podeu votar a la vostra facultat als dos candidats que han passat a la segona volta, Victòria Girona i Dídac Ramírez

Avui se celebra la segona volta de les eleccions al rectorat, ja que cap dels candidats va obtenir el 51% del vot ponderat a la primera volta celebrada el 22 de novembre. Els dos candidats que passen a la segona volta són la Dra. Victòria Girona, que en la primera volta va obtenir un 39,16% del vot ponderat, i el Dr. Dídac Ramírez, que va obtenir un 31,75%.

Igual que en la primera volta les 64.577 persones dels diferents col·lectius universitaris que configuren el cens electoral de la Universitat poden exercir el dret de vot de 10 a 20 h, sense interrupció, en les vint-i-dues meses electorals instal·lades als diversos centres de la UB.

Al vespre, quan es tanquin les urnes, s’obrirà al públic l’Aula Magna de l’Edifici Històric, que serà l’escenari en què, al voltant de les 22 h, es faran públics els resultats de l’escrutini de vots i l’índex de participació. La primera compareixença pública del candidat o la candidata que guanyi les eleccions, un cop es coneguin els resultats, tindrà lloc a la mateixa Aula Magna. Aquesta informació es podrà seguir en directe, a partir de les 21.30 h, des del web de la UB i a través del portal de vídeo UBTV.