Category Archives: Retallades

Art contra les retallades a l’Edifici Històric de la UB

El col·lectiu d’alumnes de la Facultat de Belles Arts Goart porta el seu projecte “Cordes” a la Universitat de Barcelona

Des d’ahir unes gomes elàstiques de colors han envait el vestíbul de l’Edific Històric. Es tracta del projecte Cordes, impulsat pel col·lectiu artístic Goart, format per alumnes de la Facultat de Belles Arts de la UB que  s’inaugura el dijous 12 de setembre, a les 19 h, al vestíbul de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.

El muntatge, que empra un material tan senzill i quotidià com són les gomes elàstiques, vol denunciar les dificultats tant dels estudiants per accedir a l’educació com dels docents per exercir-la. Amb aquesta exposició, s’inicia tot un projecte que vol implicar les escoles d’educació infantil, primària i secundària, amb la voluntat que aquests centres també exposin el muntatge i siguin parts actives d’aquesta iniciativa artística.

Les gomes creen un espai inaccessible a simple vista però convida a l’espectador a interactuar amb la peça i modificar-la. El fet que el material torni al seu estat natural vol aprofundir en la dificultat de canviar les coses sols. La instal·lació al vestíbul estarà acompanyada per la projecció d’un vídeo realitzat a la Facultat de Belles Arts, on va néixer el projecte a partir d’una activitat docent.

cordes_rect

Després de l’exposició a la UB, on es podrà veure fins al 20 de setembre, Cordes iniciarà un periple per diversos centres d’ensenyament de Catalunya que començarà a l’Escola del Mar, a Barcelona. Cada centre disposarà del material durant una setmana i podrà ubicar lliurement la instal·lació a l’espai que consideri més adient. Després, haurà de fer arribar el material a l’escola següent. Tot plegat es coordinarà mitjançant la pàgina de Facebook, que també contindrà vídeos i fotografies .

Els rectors espanyols alerten del perill de retallar en universitats i recerca

Els rectors de les universitats espanyoles emeten un comunicat conjunt alertant del perill de les retallades en universitats i I+D+i pel desenvolupament del país

Els rectors de les univeresitats espanyoles han fet públic un comunicat conjunta alertant del risc que suposa la disminució de la inversió pública en educación superior i en I+D+i. Alerten que, tot i l’esforç per mantener la qualitat en la docència, la recerca i la innovació, Espanya pot perdre tren del desenvolupament econòmic.

Els rectors han alertat amb aquest comunicat que la disminución d’un 18% en educació superior i un 80% en despeses no financeres d’I+D+i pot hipotecar els avenços en recerca del nostre país. També alerten que l’endeutament de les comunitats autònomes sumat a l’empitjorament de les partides destinades a universitats estan conduint a la universitat de una situación propera a l’asfíxia econòmica.

Per tot això sol·licten que l’educació superior i la recerca siguin considerades una inversió i una despesa, que tinguin un finançament públic suficiente i que s’enforteixi la seva autonomia per poder diversificar les fonts d’ingressos sense obstacles. Així mateix es comprometen a incrementar l’eficiència i l’eficàcia. Manifesten també la voluntatde col·laborar amb les administracions públiques per resoldre aquesta situació ja que si no, no hi perdrien només les universitats sinó la societat en general.

Podeu llegir el comunicat sencer al següent enllaç.

Tríptic informatiu sobre les mesures de suport econòmic a la matrícula

La UB edita un tríptic per informar als estudiants dels ajuts de caire econòmic per fer front al pagament de la matrícula d’enguany

La Universitat de Barcelona ha editat un tríptic informatiu sobre les diferents mesures i actuacions de caire econòmic en relació a les ajudes i suport de la matrícula d’enguany. Podreu trobar el tríptic amb la informació completa a les vostres facultats o accedir a la informació al següent enllaç. Tot seguit, però, us fem un resum de les mesures més importants.

  • Es facilita la matrícula condicional als estudiants amb beca general assumint inicialment fins al 40% de l’import.
  • La UB es fa càrrec dels imports d’ajut de la beca d’equitat, assumint implícitament un ajut que pot arribar fins al 50%.
  • S’ha augmentat a tres els terminis de pagament si la matrícula és anual. En cas de retard en els terminis de pagament el recàrrec del 5% no es començarà a aplicar fins el tercer mes.
  • Pel que fa als màsters s’estableix, per primer cop, una bonificació del 30% pels estudiants comunitaris en els màsters oficials que no habilitin per l’exercici de professions regulades. Pels socis d’Alumni UB s’ofereix un descompte del 10% en la matrícula de màsters i postgraus propis.
  • Mitjançant entitats financeres, la UB facilita el finançament o pagament mensual de la matrícula. A més a més l’AGAUR possibilita l pagament en deu mesos amb un interès del 6,5%
  • Els estudiants també poden acollir-se a les beques d’estudi que ofereixen les empreses i entitats públiques amb les que la UB té conveni.

 

S’ha establert també un programa especial d’ajuts perquè el criteri econòmic no sigui una restricció insalvable a l’hora d’accedir o continuar els estudis. La informació sobre el procediment i les condicions per sol·licitar aquest ajut es publicarà properament al web de la UB. Les mesures inclouen:

  • La millora de les condicions del fraccionament a alumnes que justifiquin dificultats en el pagament.
  • Ajuts especials per pal·liar l’increment del preu per crèdit a aquells alumnes que es trobin entre els llindars de renda 3 i 4 i que compleixin unes condicions determinades.
  • Creació d’un ajut conjuntural per alumnes de nou accés que no poden accedir a la beca general pel canvi de requeriments acadèmics. L’ajut està subjecte a les condicions establertes de rendiment acadèmic.

 

 

 

Nou sistema de preus públics universitaris de Catalunya

Nova fórmula de preus i beques per al nou curs 2012-2013

El Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya ha fet públic el nou sistema de preus públics així com de l’adjudicació de beques de cara al curs 2012-2013 que ara comença. El nou sistema de preus estableix l’import a pagar segons el nivell de renda familiar computable i estableix set llindars en funció dels quals es pagarà entre el 0 i el 25% del cost total dels estudis.

El llindar 0 correspon a aquells estudiants que compleixin els requisits per accedir a una beca del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport (MECD). El llindars de l’1 al 5 corresponen als estudiants que es poden beneficiar d’una Beca Equitat. El llindar 6 correspon als estudiants que no poden accedir a una beca però sí al pagament fraccionat.

Cal tenir en compte que aquest any per poder-vos matricular com a becaris condicionals cal que demaneu l’AGAUR prèviament. Ho podeu fer fins el dia 15 d’octubre seguint aquest enllaç.

Pel que fa al pagament de la matrícula, el 60% s’haurà d’abonar al moment de formalitzar-la, excepte si acredites que reuneixes els requisits per obtenir una beca del MECD. El 40% de l’import restant s’abonarà més endavant. En el cas de ser beneficiari d’una beca equitat la universitat t’informarà de la bonificació que et correspon que pot anar del 10 al 50% del preu de la matrícula.

Per obtenir més informació i per aclarir possibles dubtes podeu consultar la pàgina web que ha habilitat el departament.

Manifestació estudiantil en defensa d’un ensenyament públic i de qualitat

Avui 22 de març milers de persones es manifesten arreu de Catalunya en contra de les retallades. Barcelona no n’és una excepció i presenta batalla davant les reformes.

Des de primera hora del matí tota la comunitat estudiantil, des de les escoles bressol als estudiants universitaris han sortit al carrer per mostrar al món, i sobretot al govern, el seu desacord en les retallades contínues.

El sindicat de CCOO de Catalunya  ha notificat, aquest migdia, que el seguiment arribava a més del 60%. Per a la Consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, la xifra de seguiment és del 26 %. S’han tallat l’AP-7, la Diagonal i la Ronda de Dalt, cosa que ha provocat llargues retencions. Tot i això la manifestació s’està produint amb normalitat i sense incidents. Pere Navarro, primer secretari del PSC, veu amb bon ulls la vaga ja que opina que “cal apostar per a l’educació”.

L’èxit de la manifestació s’ha comprovat en molts sentits. Vistosa i sorollosa, molts dels manifestants duien la samarreta de la marea groga i anaven amb cassoles que no han parat de picar. A diferència de les típiques marxes estudiantils, families senceres, amb pares, mares i fills, s’han sumat a la protesta.

“Contra les retallades en educació” és la pancarta amb el lema de consens que porten els dirigents a la capçalera però al darrere la varietat és la norma. Des de la bilingüe anglès-català “I have a dream: una escola pública en català” a la més convencional “L’educació és un dret, no un privilegi”.

La marxa s’acabarà al pla de Palau, on està prevista la celebració d’una multitudinària assemblea.

No només el món estudiantil està cansat de les contínues retallades. La societat en general ho està sofrint dia rere dia. Aquesta és la manera de mostrar que es seguirà lluitant per una educació pública i de qualitat.

Manifestació a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona

Aquest matí de dilluns 14 de maig uns 500  estudiants s’han concentrat a les escales de marbre de la Universitat de Barcelona reivindicant el dret a la segona convocatòria i rebutjant el nou paquet de retallades del ministre Wert, entre elles la pujada de les taxes.

Uns 500 estudiants provinents del Campus Mundet s’han manifestat aquest matí a les escales de marbre de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona. La manifestació estava organitzada per les facultats de Psicologia, Pedagogia i Formació del Professorat, de totes maneres s’han pogut escoltar veus d’altres facultats de la nostra Universitat.

Els estudiants han llegit un manifest on demanaven la reimplantació de la segona convocatòria i la no aprovació de l’augment de taxes, entre altres.  Els manifestants vestien de negre en senyal de dol, simbolitzant la mort de la universitat pública.

La Vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística, Gemma Fonrodona i el Vicerector de Política Acadèmica i Qualitat, Gaspar Rosselló, han estat presents durant la lectura i han intentat respondre les qüestions amb la major claredat possible.

El nostre país està vivint uns moments difícils i la tònica de malestar es respira arreu. La universitat, formada majoritàriament per alumnes joves, no n’és una excepció. La institució cal que tingui present, sempre, que el col·lectiu que es troba en aquesta franja d’edat és un dels que pitjor veu la crisis i que possiblement en serà el que més malparat en surti. S’ha de tenir present la cremor interna en què viuen els estudiants, pensar que quan acabis la carrera no trobaràs feina és dur, més sabent que formes part d’una de les generacions millor preparades de la Història.

Per altra banda la Universitat de Barcelona permet, sempre, que els estudiants es manifestin, que diguin la seva i que siguin actius. Això sí, sempre i quan les demandes es duguin a terme parlant, amb maduresa i respecte.

El Consell de Govern de la Universitat de Barcelona es va reunir per debatre sobre el paquet de mesures aprovades en el Reial decret llei 14/2012, de 20 d’abril.

Ahir, dimarts 8 de maig, es va reunir el Cosell de Govern de la Universitat de Barcelona per afrontar les mesures provinents de Madrid. La reunió s’allargà durant tot el dia.

Al final de la sessió es van presentar els informes següents:

●      Estem disconformes tant en la forma com en el fons del Reial decret llei esmentat, perquè no respecta l’autonomia universitària, ni compta amb les opinions universitàries, ni té present el paper de la universitat a la societat, ni permet a la universitat conèixer prèviament les mesures i les alternatives perquè pugui  oferir la seva capacitat de compromís i responsabilitat. Aquesta mesura legislativa s’ha dut a terme sense fer les consultes pertinents als òrgans consultius (CRUE i CEUNE), el que implica que la universitat pública com a institució ha estat considerada subjecte passiu.

●        La redacció del Reial decret llei i els seus arguments mostren un desconeixement profund de la realitat de la universitat pública actual. Les universitats públiques són institucions independents, plurals i compromeses amb les seves missions (docència, recerca i transferència) que tenen un paper fonamental a l’hora d’afrontar la situació de crisi econòmica i canvi social actual. Les universitats públiques són institucions preparades que assumeixen el seu paper i són part de la solució; de cap manera no són un problema pel que fa a la despesa pública que generen.

●        En particular, expressem el nostre desacord respecte a les mesures que s’expressen en el Reial decret llei, que comporten el següent: un canvi de model en l’actualització dels preus públics dels serveis acadèmics que fa possible que augmenti considerablement el cost dels estudis universitaris; una política de beques públiques que no només no en permet l’augment, sinó que incrementa el nivell d’exigència, i un canvi en el model de dedicació del professorat prenent com a base un complement voluntari i sense tenir en consideració les polítiques internes de foment de la docència i la recerca de qualitat.

●        Defensem amb determinació el valor constitucional i la necessitat de preservar l’autonomia universitària com a principi fonamental. Per això els nostres òrgans de govern exigeixen participar en tots els processos de decisió que afectin els estudis superiors i, en tot cas, condicionaran, en la mesura que es pugui, l’aplicació de les diferents normatives i mesures que s’estan aprovant de manera unilateral, sense diàleg ni participació de les universitats públiques.

A partir dels arguments exposats, el Consell de Govern de la Universitat de Barcelona demana el següent:

●        En relació amb el Reial decret llei 14/2012, sol·licita que s’obri un procés de diàleg amb les universitats per tal que, mitjançant un treball conjunt, es puguin analitzar i debatre propostes alternatives per trobar els elements de millora de l’educació superior universitària, partint del compromís i de la responsabilitat de les universitats amb les decisions preses. La universitat pública ofereix a la societat i al país les seves capacitats, el pensament científic i la recerca, així com la formació, que són un dels camins més potents per fer front als problemes actuals mitjançant alternatives globals i mesures concretes que ens facin avançar cap a un món millor i defensin el benestar, la justícia social i la pau.

 

●        El respecte envers la universitat pública com a institució autònoma, eficient, plural i responsable, capaç de respondre als reptes de la seva pròpia gestió en un marc de competitivitat internacional i de qualitat acreditada en relació amb els serveis que presta a la societat.

●        D’una banda, la garantia d’un finançament públic suficient per poder mantenir i millorar les competències i responsabilitats assumides i, de l’altra, la promoció d’incentius per millorar els beneficis, la transferència i l’eficàcia de la universitat pública en la societat i l’impuls del teixit productiu en el marc d’una política de creixement i de resposta a la crisi basada en el coneixement.

 

●        La consideració que els ajustaments de la despesa, sense una anàlisi de les conseqüències, poden portar associats greus problemes en l’exercici de les funcions socials que la universitat té encomanades, fet que complica encara més la situació.

●        El suport de les institucions i de la societat a la universitat pública per al manteniment de la qualitat i la competitivitat internacional perquè pugui seguir exercint un paper clau en la formació de les persones i en el futur del país. La universitat pública és conscient del seu paper institucional de servei públic, i se sent compromesa en les seves funcions i amb capacitat de respondre als reptes que la nostra societat i el nostre país té plantejats avui.

 

Nova reforma del sistema universitari en marxa

Avui el ministre d’educació, cultura i esport, José Ignacio Wert, ha dit que “la reforma de la universitat espanyola és una prioritat” en la roda de premsa posterior al consell de ministres. Per això es crearà una comissió d’experts que s’encarregarà de diagnosticar l’estat del sistema universitari

El govern espanyol posarà en marxa el Comitè d’Experts d’Alt Nivell amb l’objectiu de racionalitzar l’oferta de títols i impulsar l’especialització dels centres. A més, aquesta comissió posarà sobre la taula una sèrie de propostes de reformes del sistema universitari amb la voluntat d’anivellar Espanya a d’altres països europeus.

Aquesta comissió està presidida per Teresa Miras Portugal i composta per Óscar Alzaga Villaamil, José A. de Azcárraga, Salvador Barberá, José Capmany, Elisa Chulia Rodrigo, Luis Garicano Gabilondo, Félix Goñi, Rafael Puyol, Matías Rodríguez Inciarte, Mariola Urrea. Tots amb un excel·lent perfil investigador i acadèmics, encara que no tots familiaritzats amb la gestió universitària.

El plantejament parteix d’una incoherència, ja que en primer lloc es pretén fer una futura reforma basant-se en els consells de la comissió, per arribar a la excel·lència i el nivell i qualitat europeu, però al mateix temps –i sempre segons les paraules del govern- es tracta d’establir un estàndard d’eficiència mínima.

Tot ha sorgit de que el govern ha detectat un índex que ells consideren ineficiència, com ara, que el 30% dels títols impartits a tota Espanya compleixin amb el mínim establert de 50 alumnes de nou ingrés. Altres dades significatives per a ells ha estat el nombre d’universitats, 79 a tot l’Estat, i el fet de tenir 236 campus universitaris que ofereixen 2413 graus universitaris, 2758 màsters oficials i 1680 programes de doctorat.

La comissió no començarà des de cero, ja que el govern té línies estratègiques que vol assolir: es preveu impulsar l’especialització de les universitats en diferents àrees de coneixement, optimitzar la oferta de títols i promoure “sinergies” entre les institucions d’educació superior, a més d’impulsar sistemes d’avaluacions externes que valorin l’activitat docent i investigadora.

Des de l’administració central no es veu amb bons ulls el que 1.500.000 alumnes tinguin poca o cap mobilitat (potser sense contemplar la sacrifici econòmic que això comportaria) i que succeeixi el mateix  amb els professor, ja que el 93’3% dels que ara tenen una plaça, ja treballaven en el mateix lloc abans de rebre-la.

Per tot això, la autonomia universitària pot veure-s’hi molt retallada properament, segons el govern central, ja que el temps ha demostrat que aquesta autonomia a derivat en les greus dificultats econòmiques i irregularitats detectades a la gestió de alguns centres.

A més, el ministre José Ignacio Wert ha dit que un dels fets que demostra la prioritat del canvi és que cap universitat espanyola està dintre de les 150 millors de tot el món. La qual cosa pot entendre’s com una referència omesa a la Universitat de Barcelona que, ocupant el lloc 170 al “rànking” global, és la primera de l’Estat espanyol.

La UB tancarà durant Setmana Santa

Del 31 de març al nou d’abril la UB restarà tancada. La situació econòmica obliga a la UB a buscar maneres de reduir despeses sense disminuir la qualitat dels ensenyaments. En aquest sentit, la UB ha fet públic que les seves instal·lacions estaran tancades entre el 31 de març i el 9 d’abril per evitar despeses.

 

El Vicerectorat d’Estudiants i Política Lingüística (VR-EiPL) i el Consell de l’Alumnat (CdA), preocupats per com això pot afectar als estudiants, han demanat al gerent que uns quants espais d’estudi romanguin oberts pels estudiants.

 
La petició del VR-EiPL i del CdA ha estat acceptada pel gerent i, gràcies a les gestions d’estudiants i Vicerectorat, hi haurà dues biblioteques obertes durant el període de Setmana Santa: Economia i Empresa i Filosofia, Geografia i Història. Els horaris d’obertura seran de 08.30 a 20.30 hores de dilluns a dijous i divendres, dissabte i diumenge de 10.00 a 21.00 hores.

El Ministeri li haurà de pagar més a Catalunya?

El secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, demanarà al Ministeri d’Educació, Cultura i Esports que creï un fons de compensació territorial que serveixi per compensar econòmicament a aquelles comunitats autònomes que major nombre d’estudiants d’altres comunitats incorporen al seu sistema universitari. Actualment, 12.500 dels estudiants catalans vénen d’altres autonomies i li costen 100 milions a Catalunya.

 

En canvi, només són 3.000 els estudiants catalans que es desplacen a altres comunitats a l’hora de cursar els seus estudis universitaris. La Generalitat vol plantejar-li al Ministeri que, de la mateixa manera que el fons de compensació territorial cobriria el cost dels alumnes que vinguessin a estudiar a Catalunya -a través de partides pressupostàries de les comunitats d’origen d’aquest gruix d’estudiants-, també Catalunya destinaria partides per finançar els estudis dels catalans fora de la comunitat.

Ja fa uns mesos va començar a circular aquesta proposta que el Ministeri afirma “no conèixer”. La Generalitat encara no ha formalitzat la seva petició, però José Ignacio Wert ha declarat que el seu Ministeri està totalment en contra de crear el fons de compensació territorial i que “Espanya és una unitat universitària”. La Generalitat, per la seva banda, explica que un sistema de compensació similar funciona a nivell sanitari i que, a més a més, la majoria dels estudiants d’altres comunitats que estudien a Catalunya després tornen a les seves comunitat d’origen. Així, la formació rebuda a Catalunya no reverteix a Catalunya.

Paral·lelament, avui el secretari Castellà ha tornat a parlar sobre el nou criteri del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) pel qual tots aquells graus i màsters amb un nombre d’alumnes matriculats inferior a 44 seran eliminats o fusionats. El futur d’aquests estudis dependrà del nombre de preinscripcions a la universitat. Si el criteri s’apliqués a la preinscripció de l’any passat un total de 57 títols de grau amb menys de 30 estudiants i 98 amb menys de 44 haurien de desaparèixer o fusionar-se. No se sotmetrien al nou criteri del CIC aquells estudis molt especials, oferts a un únic centre del territori, com, per exemple, Filologia Hebrea, que només es pot estudiar a la UB i és un grau molt específic.

Pel que fa als màsters, el curs passat eren més de 500 a Catalunya i, en començar aquest any acadèmic, es van reduir en un 10%. Enguany es tornaran a reduir un 20% més i, per tant, es mantindran al voltant d’uns 350 màsters a Catalunya.