Category Archives: UB

Els cinc equips de la UB aporten 4.145 euros a la Barcelona Magic Line

La Barcelona Magic Line 2018, que va tenir lloc el diumenge 25 de febrer, ha estat un èxit. En total, 912 equips van participar en aquesta edició —que ja és la cinquena— de la tradicional caminada solidària que organitza l’Obra Social Sant Joan de Déu per recollir fons a favor de les persones que es troben en situació vulnerable. Enguany s’hi han recaptat més de 320.000 euros, xifra que suposa un rècord absolut de totes les edicions de la Magic Line i que consoliden aquesta iniciativa com un dels esdeveniments solidaris més emblemàtics de la ciutat. La Universitat de Barcelona hi ha contribuït amb 4.145 euros, fruit de les donacions fetes als cinc equips participants, formats per més d’una setantena de persones entre estudiants, personal docent i investigador, i personal d’administració i serveis.

Accions prèvies per recaptar fons

Aquest ha estat el quart any consecutiu que la UB s’ha sumat a aquesta mobilització solidària. En aquesta ocasió, ho ha fet amb cinc equips participants: Universitat de Barcelona (10 km); Dones UB (10 km); UB-Sabadell (10 km); Zig Zag SAE (15 km) i Faig15 (15 km). Tots ells han promogut, a través de Voluntariat UB, accions prèvies per sensibilitzar i recollir fons que permetin ajudar infants hospitalitzats, o persones sense llar, amb trastorns mentals, amb discapacitat intel·lectual o dependència. Un esmorzar solidari, una parada de venda de llibres de segona mà, un concert de corals universitàries o una sessió de meditació són alguns exemples d’aquestes activitats. Els recursos aconseguits es destinaran als més de 75 projectes socials que desenvolupen els onze centres de Sant Joan de Déu a Barcelona, un dels quals és l’hospital.

Podeu veure la galeria fotogràfica de la jornada en aquest enllaç.

Diversos filòlegs recorden la vigència de l’obra de Joan Solà

El dijous 1 de març, a les 18.30 h, a la Sala de Professors de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (Edifici Josep Carner, c/ Aribau, 2-8, 5è, Barcelona), es presentarà el llibre Joan Solà, una memòria viva (Edicions de la UB, 2018), editat per Sebastià Bonet, Neus Nogué i Eulàlia Salvat. L’acte inclourà la conferència d’Amadeu Viana, professor del Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida, «Joan Solà a Los Angeles: influències del Pacífic i variació sintàctica».

Joan Solà‚ una memòria viva, a cura de Sebastià Bonet, Neus Nogué i Eulàlia Salvat, recull cinc articles que donen testimoni de l’actualitat i la rellevància de les aportacions del gran lingüista català. Els textos van ser presentats a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona en una jornada d’estudi amb motiu del cinquè aniversari de la seva mort.

Joan Solà, partint de la fidelitat als seus predecessors Pompeu Fabra i Joan Coromines, es va dedicar a donar resposta a les nombroses necessitats del català contemporani i a actualitzar, així, la lingüística catalana, tant teòrica com pràctica. Justament per la seva condició de lingüista i de professor de la Facultat de Filologia de la UB, aquest llibre inaugura la col·lecció Lingüística UB, que aplegarà investigacions relacionades amb aquesta disciplina científica.

El llibre s’obre amb un article de Sebastià Bonet (UB) que analitza la primera obra publicada per Joan Solà, Estudis de sintaxi catalana (1972-1973), situant-la en el context del seu temps i en la producció de l’autor. En el segon capítol, Jordi Ginebra (URV) caracteritza l’obra de Solà des del punt de vista de la lingüística descriptiva i prescriptiva, posant-la en relació amb el que ell mateix va anomenar «prescriptivisme tradicional», i ens fa veure els trets que la’n separaven. En el tercer article, Ares Llop (UAB) recupera les aportacions de Joan Solà al coneixement de la sintaxi dialectal del català i fa una primera aproximació a l’estudi de les variants sintàctiques dels parlars nord-occidentals. En el quart capítol, Neus Nogué i Lluís Payrató (UB) fan un esbós del que podria ser l’anàlisi de l’estil de Solà com a escriptor, tant des del punt de vista dels usos normatius com dels principis pragmàtics subjacents en la seva escriptura. Tanquen el volum Manuel Pérez Saldanya (UV, IEC) i Gemma Rigau (UAB, IEC) amb un estudi sobre la manera com Joan Solà treballava i investigava, a partir de la seva experiència a la Comissió de Gramàtica de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i posant com a exemples determinades construccions amb participi passat i les construccions causals introduïdes per ja que.

Joan Solà (1940-2010) és un dels principals referents de la lingüística catalana, a l’altura de Pompeu Fabra i Joan Coromines, que va contribuir de manera decisiva al coneixement que tenim avui de la llengua. Catedràtic de llengua i literatura catalanes de la UB des del 1984, vicepresident de l’IEC des del 2009 i professor convidat en universitats de Polònia, Àustria i Alemanya, va centrar la seva investigació en temes de sintaxi i d’història de la llengua catalana, tot i que també va tractar qüestions de lexicografia i sociolingüística, aquesta darrera disciplina des d’un punt de vista obertament compromès.

És autor d’una quarantena de llibres, entre els quals cal destacar: Estudis de sintaxi catalana (1972-1973); A l’entorn de la llengua (1977); Del català incorrecte al català correcte (1977); «Ser» i «estar» en el català d’avui (1981); Sintaxi generativa catalana (amb Sebastià Bonet, 1986); Qüestions controvertides de sintaxi catalana (1987); Tractat de puntuació (amb Josep M. Pujol, 1989); Lingüística i normativa (1990); Estudis d’història de la llengua catalana (1991); Sobre lexicografia catalana actual(com a editor, 1992); Sintaxi normativa: estat de la qüestió (1994); A-Z. La llengua: una convenció dialèctica (1993); Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic (amb Josep M. Pujol, 1995); Gramàtica i lexicografia catalanes. Síntesi històrica (amb Albert Rico, 1995); Història de la lingüística catalana, 1775-1900 (amb Pere Marcet, 1998), obra que va rebre el Premi Crítica «Serra d’Or» de Recerca, i els reculls Parlem-ne. Converses lingüístiques (1999), d’articles publicats al diari Avui, en el qual va col·laborar habitualment durant molts anys en la secció homònima, Ensenyar la llengua (2003) i Plantem cara (2009), en què denunciava la subordinació de la llengua catalana. Juntament amb Jordi Mir, va dirigir la publicació de l’Obra completa (2005) de Pompeu Fabra. El 2002 va dirigir la Gramàtica del català contemporani, obra en tres volums de caràcter descriptiu que constitueix una de les referències cabdals de la lingüística catalana i per la qual va rebre el Premi Sanchis Guarner.

El conjunt de la seva obra i la seva trajectòria ha estat reconegut amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (2003), la Creu de Sant Jordi (2005), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2009), el Premi Nacional Lluís Companys (2009) i el doctorat honoris causa per la Universitat de Lleida (2009), entre altres distincions.

El catàleg d’Edicions de la UB inclou també aquestes obres de Joan Solà: Joan Coromines com a exemple. Lliçó inaugural curs 2005-2006 i Última lliçó de Joan Solà. «Construcció d’una sintaxi normativa: criteris, exemples» (2010, DVD).

Comunicat de la UB, la UAB i la UPC sobre el resultat de la convocatòria per donar suport als grups de recerca de Catalunya (SGR)

Recentment, la Generalitat de Catalunya ha fet públics els resultats de la darrera convocatòria per donar suport als grups de recerca de Catalunya (SGR). Després d’analitzar-los, volem fer notar la nostra estupefacció i sorpresa pels resultats tan negatius que han obtingut els grups de recerca universitaris i fer constar el següent:

— L’any 2009, un 64 % del finançament d’aquesta convocatòria era per a grups de recerca universitaris. Aquest percentatge es va reduir a un 56 % en la convocatòria del 2014, i en la darrera, la del 2017, queda en un magre 49 %. Per primer cop, el finançament destinat a grups de recerca no universitaris excedeix el destinat a la universitat. Si ens restringim a les universitats públiques catalanes, el percentatge baixa al 47 %. En el cas de la Universitat de Barcelona, la disminució ha estat del 26 %, un 24 % en el cas de la UAB i un 19 % pel que fa a la UPC.

— Les publicacions científiques del sistema de recerca català (tant d’universitats com d’altres centres de recerca) van ser prop de 35.000 en el període 2016-2017, segons dades del Web of Science. D’aquestes, més de 27.000 —un 78 %—  les van produir les universitats públiques catalanes, entre les quals destaquen especialment la Universitat de Barcelona, amb gairebé 14.000, la Universitat Autònoma de Barcelona, amb més de 8.000, i la Universitat Politècnica de Catalunya, amb unes 3.000. Els centres CERCA (centres de recerca de Catalunya que no pertanyen a la universitat) en van produir unes 12.000, i la resta d’institucions, 17.000 en el mateix període (una mateixa publicació pot ser comptada per dues o més institucions).

— Malgrat la difícil situació econòmica de les universitats i el seu infrafinançament, reconegut per veus com la de l’exconseller d’Economia i Empresa, Andreu Mas-Colell, en un recent article publicat al diari Ara, les nostres universitats públiques han mantingut i millorat les seves posicions en els rànquings internacionals més rellevants. Quan comparem la productivitat científica per euro invertit a les universitats catalanes, les nostres institucions ocupen llocs molt destacats a escala mundial.

— Si comparem els indicadors científics de determinats departaments i instituts universitaris amb els instituts CERCA, els resultats són similars, i especialment positius quan la relació cost-rendiment s’incorpora com a variable. Els centres CERCA reben un triple finançament per part de l’Administració: els fons basals directes, a través del programa ICREA; el professorat cedit per les universitats, una cessió que no només no es veu compensada, sinó que al mateix temps impedeix de renovar les nostres plantilles i, finalment, la transferència evident dels ajuts SGR d’aquesta convocatòria, que passen de les universitats públiques cap a aquests centres.

— La convocatòria SGR va ser creada per proveir d’un finançament basal nombrosos grups de recerca catalans. A data d’avui, 1.744 grups de recerca estan reconeguts per la Generalitat de Catalunya, dels quals un 63 % pertanyen a les universitats catalanes, la qual cosa fa encara més incomprensible que la major part del finançament que atorguen aquests ajuts no es destini a l’àmbit universitari.

— Aquesta disminució afecta particularment els grups dels àmbits de les ciències experimentals, de la vida i la salut, que sembla que entren en més clara competència amb els centres CERCA, i en molts casos representa l’únic finançament disponible.

Des de la UB, la UAB i la UPC considerem que no hi ha cap raó objectiva que avali aquesta disminució, ni pel que fa als arguments numèrics ni als corresponents a la producció científica. En definitiva, aquest fet se suma a un conjunt de greuges que patim les universitats del país —infrafinançament, impossibilitat d’articular un relleu generacional a les nostres plantilles—  que ens situa en una posició límit. Fem una crida, doncs, a replantejar quin és el futur que volem per a les nostres universitats.

Equips de Govern de la UB, la UAB i la UPC

L’ús de la història en el debat públic, tema del primer congrés del projecte The Debt

Els dies 22 i 23 de febrer, especialistes de diverses universitats europees reflexionaran sobre els usos de la historiografia en el nostre present en el congrés «Històries contra històries: l’ús del passat en condicions democràtiques i de pertinença supraestatal», organitzat pel projecte de recerca The Debt: historicizing Europe’s relations with the ‘south’, de la Universitat de Barcelona i la xarxa Humanitats en l’Espai Europeu de Recerca (HERA). Entre altres qüestions, es debatrà sobre les recents divergències entre experts del camp historiogràfic en relació amb el moment polític català i com això es reflecteix en els mitjans, i en les institucions polítiques i acadèmiques.

Les ponències del congrés, a càrrec d’experts de diverses universitats espanyoles, tracten sobre la responsabilitat entre els conceptes de memòria i d’història, la definició de modernitat, la història com a pretext per al debat polític, o sobre els usos pràctics del passat en discursos polítics. També es tractarà el cas del procés català per exemplificar les problemàtiques historiogràfiques en els discursos públics més recents.

Divendres, dia 23, es farà una taula rodona, en anglès, amb el títol «The democratic imaginary and the European project. The “place” of history in the present», en la qual col·laboraran experts de la Universitat de Barcelona i de la Universitat d’Hèlsinki. Tot seguit, l’investigador de la UB i coordinador del congrés, Gerard Rosich, tancarà el congrés.

El projecte de recerca The Debt, dirigit pel professor Peter Wagner, explora les diferents narracions històriques del deute, mitjançant l’anàlisi comparativa de les relacions específiques entre les societats europees i entre les societats europees i les no europees. La línia de recerca en la qual s’emmarca aquest congrés, liderada per Gerard Rosich, pretén subvertir l’enfocament de la «qüestió catalana» mitjançant l’anàlisi de la transformació recent de l’autocomprensió catalana i espanyola.

Tots els actes es duran a terme a la sala de juntes de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona i es poden consultar en aquest enllaç.

Pere Roca Cusachs, guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona 2017 en ciències de la vida

El 15 de febrer va tenir lloc l’acte de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona 2017. Pere Roca Cusachs, professor lector de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i investigador de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) va ser guardonat en la categoria de ciències de la vida.

L’investigador ha rebut aquest reconeixement per un estudi publicat a la revista Cell en què identifica un mecanisme mitjançant el qual la rigidesa dels teixits regula la supervivència i proliferació cel·lular, així com les seves implicacions en malalties com el càncer i la fibrosi hepàtica i pulmonar. El jurat, presidit per Patrick Aloy i integrat per Juan Valcárcel, Cristina Pujades, Elena Casacuberta i Neus Agell, va atorgar el premi a l’investigador de la UB-IBEC per unanimitat.

Pere Roca Cusachs és professor del Departament de Biomedicina i investigador a l’IBEC. Llicenciat en Ciències Físiques, es va doctorar en mecànica cel·lular i biofísica a la Universitat de Barcelona. El 2010, després d’una estada postdoctoral a la Universitat de Colúmbia, va crear el seu propi grup de recerca i programa d’estudis a la UB. Dos anys més tard va entrar a l’IBEC, on dirigeix un grup de recerca que estudia els mecanismes moleculars mitjançant els quals les cèl·lules detecten estímuls mecànics, com les forces o la rigidesa dels teixits, així com les seves implicacions en el creixement cel·lular, el càncer o la cicatrització de ferides. Ha rebut finançament de diverses fonts espanyoles i europees, incloent-hi les accions Marie Curie, i recentment ha obtingut un projecte del programa FET Proactive d’Horitzó 2020, del qual és coordinador. També coordina la primera xarxa d’excel·lència dedicada a la mecanobiologia. El 2016 va ingressar com a jove investigador a la prestigiosa Organització Europea de Biologia Molecular (EMBO).

La proteïna RAC1 podria ser una nova diana terapèutica per combatre la degeneració neuronal en la malaltia de Parkinson

Una nova recerca revela que la proteïna RAC1 podria ser una diana terapèutica per estudiar els mecanismes moleculars associats als processos neurodegeneratius de la malaltia de Parkinson. L’estudi, publicat a l’edició electrònica de la revista Molecular Neurobiology, està liderat per Antonella Consiglio, investigadora de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB) i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), i per Esther Dalfo, de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Vic–Universitat Central de Catalunya

El treball descriu nous mecanismes de protecció per combatre la degeneració neuronal pròpia de les patologies neurodegeneratives —com la malaltia de Parkinson o l’Alzheimer—, que es caracteritzen per presentar acumulacions de proteïnes. L’estudi demostra que la proteïna RAC1 —que participa en l’assemblatge de la proteïna actina, un dels components de l’esquelet cel·lular— podria ser un factor regulador important del procés de neurodegeneració en la malaltia de Parkinson.

Del model Caenorhabditis elegans als pacients afectats per Parkinson

En les fases inicials de la recerca, els experts van comprovar que una disminució en l’activitat de la proteïna RAC1 en el nematode Caenorhabditis elegants —un model animal de referència en biologia i genòmica— accelerava la mort i la degeneració de les neurones dopaminèrgiques, que són les primeres afectades en la malaltia de Parkinson. Aquest procés també induïa l’acumulació de l’α-sinucleïna, la principal proteïna que s’acumula en diverses malalties neurodegeneratives (Parkinson, la demència amb cossos de Lewy, etc.)

En paral·lel, l’aplicació de tècniques de transcriptòmica —l’ estudi del conjunt dels ARN— en cèl·lules de pacients de Parkinson va constatar que els gens que codifiquen proteïnes de la mateixa família que RAC1 es trobaven en nivells més baixos en comparació de les cèl·lules dels individus sans.

Amb aquests referents, l’equip científic va estudiar amb detall una població de neurones dopaminèrgiques derivades de pacients afectats de Parkinson, que presenten més acumulació d’α-sinucleïna, un bloqueig en el procés d’autofàgia —la maquinària de reciclatge dels components cel·lulars— i mort neuronal.

Objectiu: potenciar la funció de la proteïna RAC1

En aquestes neurones dopaminèrgiques, obtingudes a partir de cèl·lules pluripotents derivades de la pell dels pacients, «s’ha comprovat que l’increment de l’activitat de RAC1 produeix una millora en els marcadors de la patologia descrits abans», explica un dels  primers autors de l’estudi, l’investigador Carles Calatayud, que és membre de l’IBUB, i l’IDIBELL i el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB). Aquests resultats suggereixen que una potenciació de la funció de la proteïna RAC1 podria compensar els efectes associats a la malaltia de Parkinson, amb un resultat beneficiós per als pacients.

També participen en l’estudi els experts Miguel Vila i Iria Carballo-Carbajal (Hospital Universitari Vall d’Hebron, VHIR), Ángel Raya (CMRB-IDIBELL), José Miguel Lizcano (UAB), Antonio Miranda-Vizuete (Universitat de Sevilla), Guy A. Caldwell, Kim A. Caldwell, Hannah Kim i Laura Berkowitz (Universitat  d’Alabama, Estats Units), a més de Sanjib Guha i Pankaj Kapahi (Universitat de Califòrnia, Estats Units), entre altres experts.

El nou estudi ha estat finançat pel Fons de Recerca en Salut (FIS), el Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat (MINECO), la Generalitat de Catalunya i el Consell Europeu de Recerca (ERC).

La UB participa en l’activitat de ciència ciutadana xAire per mesurar la qualitat de l’aire de Barcelona

El projecte xAire és una acció per monitoritzar a Barcelona la contaminació de l’aire per diòxid de nitrogen (NO2), un dels contaminants més abundants en l’aire, principalment a causa dels vehicles dièsel. El Grup de Recerca Open Systems, que lidera l’investigador Josep Perelló, de l’Institut de Recerca en Sistemes Complexos de la UB (UBICS) de la Facultat de Física, participa en aquesta iniciativa.

L’activitat consisteix a instal·lar 835 tubs de difusió (sensors de mesura de la qualitat de l’aire) per ajudar a millorar la precisió de les set estacions de mesura que hi ha a la ciutat actualment. Si aquest tipus d’estacions fixes acostumen a trobar-se en llocs que no sempre estan en la nostra zona de pas, els tubs de difusió, en canvi, són una alternativa senzilla i fiable per conèixer la qualitat de l’aire en determinats punts d’interès.

Es tracta d’un projecte intergeneracional en el qual participen vint escoles de Barcelona (dues per districte). Alumnes de primària instal·laran aquests tubs de difusió amb l’ajuda de mares, pares i mestres.

La iniciativa s’emmarca dins de la clínica de salut ambiental Estació Ciutat, amb base en un solar del passatge de Trullàs, al districte de Sant Martí. Nascut de l’exposició del CCCB «Després de la fi del món», aquest espai està comissariat per Perelló i ofereix una sèrie d’infraestructures per fer accions participatives en què la ciutadania contribueix activament a la millora de la salut ambiental: des de mesurar la qualitat de l’aire fins a millorar el creixement de la vegetació o reduir la contaminació a través del reciclatge.

6a edició de la Jornada d’Investigadors Predoctorals Interdisciplinària

La Jornada d’Investigadors Predoctorals Interdisciplinària (JIPI), la principal trobada de doctorands de tots els àmbits del coneixement que es fa a Catalunya, arriba dilluns, 19 de febrer, a la sisena edició. La jornada té lloc al Paranimf de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.

La JIPI s’adreça a investigadors predoctorals d’universitats i centres de recerca i societats catalanes com la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Autònoma de Barcelona o la Universitat Politècnica de Catalunya. Més d’un terç dels estudiants de doctorat a Catalunya són estrangers, per aquesta raó l’idioma de la jornada continuarà sent preferentment l’anglès.

Enguany hi haurà quatre blocs temàtics de xerrades breus (flash talks), en les quals els ponents explicaran la seva recerca. Aquests blocs aniran intercalats amb tres sessions de debat: sobre la presència de les dones en la recerca, sobre l’ensenyament de la ciència, i sobre les sortides laborals fora del món acadèmic, una temàtica ja consolidada en altres edicions. A més, després de l’èxit que van tenir l’any passat, també hi haurà dues sessions d’exposició de pòsters.

La novetat principal de la JIPI d’aquest any respecte a l’any anterior —convocatòria a la qual van assistir més de 400 persones d’àmbits que van des de la lingüística fins a la física quàntica— és la incorporació de tallers, els quals permetran debatre en grups reduïts qüestions d’interès per als investigadors predoctorals.

La jornada es podrà seguir en directe mitjançant UBtv.

Comencen les competicions de la Lliga Interna de Debat de la UB

Del 19 al 21 de febrer, l’Aula Magna de l’Edifici Històric acull la dotzena edició de la Lliga Interna de Debat de la Universitat de Barcelona, que organitzen l’Associació de Debat de la UB (ADUB) i el Vicerectorat d’Estudiants i Política Lingüística, amb el suport del Servei d’Atenció a l’Estudiant, i que està oberta a tots els estudiants de la Universitat. Fins al 20 de febrer es faran les proves eliminatòries. El dia 21, al matí, tindran lloc la semifinal i la final, i a la tarda, se celebrarà el II Torneig de Discursos de la Universitat de Barcelona.

La Lliga de Debat de la UB és una competició lúdica i formativa en què els equips, formats per alumnat universitari dels diversos ensenyaments de la Universitat i liderats per un capità, s’enfronten en un seguit de debats al voltant d’un tema d’actualitat proposat des de l’organització. En l’edició d’enguany s’hi han inscrit vuit equips, integrats per estudiants de les facultats de Dret, Economia i Empresa, Filosofia, Física, Geografia i Història, i Matemàtiques i Informàtica, que s’enfrontaran, agrupats en equips de dos a cinc participants, en rondes eliminatòries amb emparellaments a l’atzar.

Com a novetat, la lliga recupera la mecànica d’edicions anteriors i incorpora el tema variable a totes les fases. Això implica que tant el tema com la posició que hauran de defensar els participants —a favor o en contra— es coneixerà vint-i-cinc minuts abans de l’inici dels debats. Aquesta mecànica comporta un alt nivell d’exigència i permet als concursants demostrar la seva capacitat i talent per parlar en públic i davant d’un jurat format per autoritats acadèmiques i especialistes en comunicació. Els dos equips amb més bona puntuació s’enfronten en la final per decidir el primer i el segon lloc. Guanya l’equip amb més capacitat per comunicar, fer-se entendre i, sobretot, unir punts de vista i crear opinió. Els guanyadors de la competició representaran la Universitat de Barcelona en la XIII Lliga de Debat Universitària de la Xarxa Vives d’Universitats.

La pràctica del debat és una activitat que permet millorar l’oratòria i la retòrica, atorga seguretat a l’hora de parlar en públic i ofereix eines per dominar el llenguatge. El debat també permet que els estudiants adquireixin i posin en pràctica estratègies de mediació i tècniques de negociació i de resolució de conflictes. Tot plegat fa que aquesta activitat, reconeguda amb un crèdit ECTS, tingui un potencial formatiu elevat.

Pel que fa al II Torneig de Discursos de la Universitat de Barcelona, hi podran competir tots els participants en la lliga interna. En la fase classificatòria, el tema del discurs és lliure. Els millors passaran a quarts i, a partir d’aquí, el tema s’assignarà a l’atzar d’entre els que proposi el jurat.

Hi ha en joc participar en la Lliga de Debat Universitari de la Xarxa Vives

La XII Lliga Interna de Debat de la UB serveix per escollir l’equip que representarà la Universitat en la XIII Lliga de Debat Universitari de la Xarxa Vives, que tindrà lloc a la Universitat Miguel Hernández d’Elx, del 16 al 19 d’abril.

Més informació, al web de la Lliga Interna de Debat de la UB

Arrenca una nova edició de la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat de la UB

Els dies 13 i 14 de febrer, el Paranimf de l’Edifici Històric acollirà l’edició 2018 de la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat de la Universitat de Barcelona, en el marc de la competició que impulsa la Xarxa Vives d’Universitats. Al llarg de dos dies, estudiants de quart d’ESO i de primer i segon de batxillerat debatran al voltant del tema «L’humor té límits?». L’equip guanyador representarà la Universitat de Barcelona a la V Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat de la Xarxa Vives, que tindrà lloc de l’11 al 13 d’abril a la Universitat Miguel Hernández d’Elx.

La Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat és una competició lúdica i formativa pensada perquè estudiants de quart d’ESO i de batxillerat aprenguin a parlar en públic, a fer equip i a defensar un tema tant a favor com en contra, utilitzant el català com a llengua vehicular. Els estudiants, que s’havien d’inscriure en alguna de les universitats de la Xarxa Vives, competiran amb els equips d’altres centres inscrits a la mateixa universitat. En el cas de la Universitat de Barcelona, hi competiran equips de setze centres educatius.

Cada equip està format per un grup de tres a cinc estudiants liderats per un capità (docent del mateix centre educatiu on estudien els participants), que s’enfronten, en rondes eliminatòries amb emparellaments a l’atzar, en un seguit de debats al voltant d’un tema d’actualitat proposat des de l’organització. La posició que han de defensar els participants —a favor o en contra— es decideix de manera aleatòria cinc minuts abans de l’inici dels debats. Cada debat consta d’una exposició inicial de cinc minuts, de dues refutacions de quatre minuts i d’una conclusió final de tres minuts. Aquesta mecànica comporta un alt nivell d’exigència i permet als joves estudiants demostrar la seva capacitat i talent per parlar en públic i davant d’un jurat format per membres de l’Associació de Debat de la Universitat de Barcelona (ADUB). Els dos equips amb més bona puntuació s’enfronten a la final. Per decidir el primer i el segon lloc, es valoren capacitats com ara el treball en equip, la solidesa de les argumentacions, la fluïdesa en la intervenció i la correcció tant semàntica com formal.

L’activitat està organitzada pel Servei d’Atenció a l’Estudiant (SAE) de la Universitat de Barcelona, amb el suport del Vicerectorat d’Estudiants i Política Lingüística i l’ADUB. Els guanyadors s’hauran d’enfrontar als primers classificats de les altres universitats en la V Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat de la Xarxa Vives, que enguany acollirà la Universitat Miguel Hernández d’Elx de l’11 al 13 d’abril. Quinze dies abans de la celebració d’aquesta fase final, podreu visualitzar a UBtvel vídeo dels debats eliminatoris de la fase local jugada a la UB.