Estudiants de primària es converteixen en tutors d’alumnes de la UB en el projecte d’inclusió Wonderuni

«Em dic August, per cert. No penso descriure la meva cara. Segur que és molt pitjor que tot el que us esteu imaginant». August (Auggie) Pullman és un nen amb una malformació a la cara, causada per una malaltia genètica, que als deu anys va per primera vegada a l’escola. Ell és el protagonista de la novel·la Wonder (La Campana / Nube de Tinta), el best-seller de R. J. Palacio, publicat el 2012. La història ha connectat amb milers d’infants i joves, fins al punt d’arribar a convertir-se en lectura obligatòria a moltes escoles, on ha donat peu a tractar el tema de l’assetjament escolar a partir de l’empatia. El fenomen Wonder torna a estar d’actualitat amb l’estrena de la versió cinematogràfica del mateix títol, que arriba avui als cinemes.

Amb motiu d’aquest llançament cinematogràfic, a l’estiu la distribuïdora de cinema eOne Spain va convidar les comunitats educatives a treballar a partir del llibre per arribar a la pel·lícula. La resposta va ser extraordinària. Naixia així el projecte Wonder. Des de llavors no ha parat de créixer. La seva activitat entusiasta és especialment visible a les xarxes socials, on, sota l’etiqueta #soyxqsomos, cada dia més docents se sumen al projecte aportant noves idees i possibilitats per abordar el llibre a l’aula. Tot això, per construir una societat més inclusiva.

És dins d’aquest moviment que sorgeix el projecte Wonderuni, que porta per primera vegada el llibre Wonder a l’àmbit universitari. Al capdavant hi ha Anna Forés, Carlos Montero i Judit Onsès, professors de segon curs del grau d’Educació Social a la Universitat de Barcelona. El projecte es desenvolupa en el marc de l’assignatura Fonaments Didàctics de l’Acció Socioeducativa, que imparteixen a més d’un centenar d’estudiants. Amb ells, involucrats en el projecte, un altre centenar d’alumnes de primària: estudiants de 5è curs del CEIP Plurilingüe Antonio Palacios, de Pontevedra, i estudiants de 5è i 6è curs del CEIP Nuestra Señora de la Fuencisla, de Madrid. El plantejament és revolucionari i suposa un intercanvi de rols: alumnes de primària es converteixen en tutors d’alumnes universitaris per dissenyar campanyes de sensibilització a favor de la inclusió. Si es pensa bé, la idea no és forassenyada. Perquè, qui pot saber millor que els mateixos nens què funciona o no quan sorgeixen problemes entre ells?

Qui ha ideat tot això és Mercedes Ruiz, doctora en Pedagogia i cap visible de Cero en Conducta, una plataforma que promou l’ús del cinema a les aules. Ruiz va ser alumna d’Anna Forés a la UB: «Recordo que, quan va presentar la tesi doctoral, em va dir: “Llegeix-te el llibre (Wonder) i farem un projecte sobre això”». I dit i fet: Mercedes Ruiz va esdevenir la coordinadora de Wonderuni, un cas pioner sense antecedents previs. «Queda tot per descobrir», afirma il·lusionada Ruiz. «El projecte implica un canvi de rols, sobre una cultura no apresa, la qual cosa fa que es trenquin les normes: només així es pot transformar la societat, sense perpetuar arquetips socials», assegura.

L’emoció com a base del procés d’aprenentatge

Wonderuni suposa una oportunitat única per als estudiants universitaris d’embarcar-se en un projecte vivencial que després hauran d’analitzar com un cas real i que ells mateixos hauran dut a terme de manera conjunta amb alumnes de primària. «Què passa a primària quan un alumne arriba a l’aula amb una dificultat física, psíquica o familiar? El podrem ajudar entre tots?», planteja el vídeo de presentació de Wonderuni. Ruiz recalca la importància d’aquest «tots», perquè no només pateix qui té el problema, sinó també qui l’acompanya en el procés: família, companys, docents… Per això el projecte se centra en les xarxes familiars: «Perquè tothom és en funció de qui té al davant».

El projecte es desenvolupa en diferents fases. A partir de la lectura del llibre, es creen grups de quatre o cinc persones entre alumnes universitaris i de primària, que s’intercanvien vídeos de presentació per conèixer-se. A continuació, els estudiants de la Universitat creen blogs grupals. En aquest entorn virtual, conversen i debaten sobre temes que els suggereix la lectura del llibre i que són susceptibles de desenvolupar-se en vídeo. Temes com poden ser la inclusió, els conflictes, la resiliència, l’acompanyament, ser iguals però diferents, etc. En paral·lel, els estudiants universitaris reben formació sobre guió i realització de vídeos, mentre que els de primària exerceixen el paper de tutors, amb l’acompanyament dels mestres. En la fase final, que comença ara, els universitaris hauran de gravar els vídeos, que puntuaran els alumnes de primària i que acabaran per transformar-se en una campanya de sensibilització social.

«Com hem d’avaluar els nois de la uni?»

Tots els actors involucrats coincideixen a definir l’experiència com a enriquidora. Emilia Pérez és cap d’estudis del CEIP Nuestra Señora de la Fuencisla, on han tingut una alumna amb síndrome de Goldenhar (semblant a la d’August). Explica que, en un primer moment, els seus alumnes van pensar que els prenien el pèl: «Com hem d’avaluar els nois de la uni?», deien. «Ara que saben que aquest projecte és real, encara estan més emocionats, i ja estan coneixent el que és la rúbrica d’avaluació per poder ser justos amb les notes». Miriam Leirós, tutora de 5è de primària del CEIP Antonio Palacios, també destaca la implicació dels seus alumnes, que, malgrat que són molt joves (ronden els deu anys), «assumeixen ja la importància de la feina i la responsabilitat d’aportar una opinió a partir del coneixement». Per la seva banda, Aina Perona, estudiant de 2n d’Educació Social de la UB, valora la motivació que ha despertat en ells aquesta manera de treballar, i la reciprocitat i l’aprenentatge mutu que s’ha establert amb els alumnes de primària: «Canviar de rols de tant en tant no va malament. El fet que ells valorin el projecte també és favorable. Com a educadors socials, hem de tenir en compte tots els punts de vista, i el seu encara més», afirma.

Per la professora de la UB Anna Forés, Wonderuni brinda a tots els estudiants la possibilitat de treballar amb la realitat, de ser empàtics i flexibles (el «trio ser amable» del llibre), i creatius i crítics en la creació audiovisual. A més, «als educadors socials, el projecte els dona l’oportunitat de reivindicar i visibilitzar el seu rol professional dins de la societat», afegeix el també professor de la UB Carles Montero.

Wonderuni finalitza el 15 de gener, data límit perquè els alumnes de la UB lliurin els vídeos, quaranta en total. Però el recorregut no s’acaba aquí. De moment, es penjaran al blog del projecte. «La idea és fer després un festival en línia i fins i tot alguna cosa una mica més gran», avança Mercedes Ruiz. Així mateix, hi ha la voluntat de replicar l’experiència en altres escoles i universitats, explica Anna Forés. Tot amb un mateix propòsit: sembrar la llavor de la inclusió com a base per construir una societat més solidària i democràtica. Perquè, tal com diu August al llibre, «tots hauríem de rebre una ovació almenys una vegada a la vida, perquè tots vencem el món».

Un estudi liderat per la UB analitza l’efecte illa de calor a l’àrea metropolitana de Barcelona

Els resultats del projecte «L’illa de calor a l’àrea metropolitana de Barcelona i l’adaptació al canvi climàtic», del qual s’acaba de publicar un resum, conclouen que en més del 90 % de les nits estudiades, la temperatura al centre de Barcelona és més elevada que a la perifèria, amb diferències que han arribat a superar els 7,5 ⁰C.

Dirigit per Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física i director de l’Institut de Recerca de l’Aigua de la UB i finançat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’estudi situa el nucli de l’illa de calor a la plaça de la Universitat, en el punt de trobada entre el final de l’Eixample i la part alta del Raval.

L’illa de calor és un fenomen nocturn de modificació local del clima per causa urbana que consisteix en l’escalfament dels centres urbans, en contrast amb la perifèria. L’efecte més gran es produeix en els mesos de tardor i hivern i en condicions d’estabilitat atmosfèrica.

Segons l’investigador de la UB Javier Martín Vide, que fa més de trenta anys que estudia aquest efecte, «les dades actuals de l’illa de calor a Barcelona fan que hàgim passat, en aquests trenta anys, de veure l’efecte com una anècdota a veure’l com un risc per a la salut i amb una repercussió directa en la despesa energètica». L’estudi comprèn l’àrea situada entre Castelldefels i Montgat.

L’efecte refrescant de les zones verdes

Una part de la recerca s’ha centrat a estudiar l’efecte refrescant que produeixen els parcs urbans a les ciutats, que poden arribar a fer disminuir en més de 2 ⁰C la temperatura dins i al seu voltant en una zona de fins a un centenar de metres. Aquestes observacions es van realitzar en dos parcs del nucli urbà de Barcelona: el parc de la Ciutadella i el Turó Park.

Efecte illa de calor a l’àrea metropolitana

Encara que la intensitat més elevada de l’illa de calor té lloc a Barcelona, s’observen illots de calor —és a dir, illes de calor de menor escala— en tots els municipis estudiats de l’àrea metropolitana de Barcelona (Sant Boi de Llobregat, Viladecans-Gavà, Castelldefels, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, etc.).

En el cas del Prat de Llobregat, el contrast tèrmic entre la zona de camps de conreu del voltant de la ciutat i el nucli urbanitzat és molt nítid, i pot arribar a diferències de fins a 5 ⁰C.

D’altra banda, el fenomen illa de calor evidencia la influència refrescant que tenen els cursos fluvials. A Sant Boi de Llobregat, per exemple, la temperatura mínima registrada a l’estudi coincideix amb una zona residencial de baixa densitat a prop del curs de la riera de Can Pinyol. En aquesta localitat també destaca l’efecte refrescant del parc de la Muntanyeta.

Pel que fa a ciutats com Badalona i Santa Coloma de Gramenet, es pot observar que les illes de calor respectives s’uneixen formant un altiplà extens de temperatures relativament elevades. En aquesta zona sobresurten el parc de Montigalà o el parc fluvial del riu Besòs com a espais que redueixen els valors tèrmics.

Sobre el projecte

El projecte «L’illa de calor a l’àrea metropolitana de Barcelona i l’adaptació al canvi climàtic» es va desenvolupar el 2015 en el marc de l’Observatori Metropolità del Canvi Climàtic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i el resum recentment publicat es titula Quan l’amplada del carrer, l’alçada dels edificis i la impermeabilització del sòl afecten la temperatura a la ciutat. Els objectius principals eren calcular les probabilitats d’ocurrència d’illes de calor de diferents intensitats a l’àrea metropolitana, localitzar el nucli de l’illa de calor, determinar la influència de les situacions atmosfèriques en la intensitat de l’illa de calor, i calcular els valors del factor de visió del cel (SVF).

L’SVF és el percentatge de cel que es pot veure des d’un punt d’observació mirant cap al zenit. En general, la topografia urbana redueix l’SVF dels carrers i les vies urbanes. El resultat és que a les zones amb un SVF baix la radiació d’ona llarga queda obstaculitzada per les façanes, de manera que el refredament nocturn dels carrers disminueix.

A més de Javier Martín Vide, han participat en el projecte els professors del Departament de Geografia M. del Carmen Moreno —que el 1990 va presentar una de les primeres tesis doctorals sobre climatologia urbana d’Espanya— i M. José Cordobilla, així com altres geògrafs i tècnics de l’agència Barcelona Regional.

La Universitat de Barcelona acull una conferència de l’expert en estudis de l’Holocaust Michael Berenbaum

L’investigador Michael Berenbaum farà una conferència sobre la seva especialitat en l’Holocaust a la Universitat de Barcelona, convidat per l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB. L’acte tindrà lloc el dilluns 4 de desembre a les 18.30 hores a la sala de professorat de l’edifici Josep Carner (Aribau, 2). L’activitat és gratuïta i oberta a tothom, però cal inscriure-s’hi prèviament mitjançant aquest formulari en línia.

La conferència s’ha organitzat amb motiu de l’estrena mundial de l’exposició itinerant «Auschwitz», que mostra més de 600 objectes originals del camp de concentració, i que s’inaugurarà l’1 de desembre al centre d’exposicions Arte Canal, de Madrid.

Michael Berenbaum, expert en estudis de l’Holocaust, va ser director adjunt de la Comissió sobre l’Holocaust del president dels EUA Jimmy Carter (1979-1980), director de projectes del Museu Memorial de l’Holocaust dels Estats Units (USHMM) (1988-1993) i director de l’Institut de Recerca de l’Holocaust de l’USHMM (1993-1997). Del 1997 al 1999 va ser el president i CEO de la Fundació Shoah creada per Steven Spielberg. Actualment, és comissari de l’exposició «Auschwitz» i director de l’Institut Sigi Ziering i del Grup Berenbaum.

L’artista xinès Li Yousong mostra la seva visió contemporània de la revolució cultural

La revolució cultural xinesa i la seva estètica serveixen d’inspiració a les obres de la mostra «Darrere l’espai», una sèrie de treballs de l’artista Li Yousong que s’exposen a la seu de la Fundació Institut Confuci de Barcelona (FICB), al carrer Elisabets, número 10. Coorganitzada per aquesta institució i per la UB, «l’exposició s’emmarca en un corrent actual a la Xina que no vol perdre el seu llegat històric», segons explica el comissari de la mostra, el professor de Belles Arts de la UB Domènec Corbella. Li Yousong va néixer el 1968 a Shenyang, al nord-est de la Xina, i va viure la revolució cultural durant la seva infància i adolescència. Això es reflecteix en els dibuixos que ara exposa a Barcelona fins al 20 de desembre, que pertanyen a col·leccions privades i s’exhibeixen per primer cop en un país occidental.

L’exposició consta d’uns vint dibuixos realitzats amb grafits amb dues tintes. Es tracta de peces de petit format d’aproximadament 50 per 60 centímetresque recorden l’estètica de la Xina dels anys setanta, caracteritzada per l’enaltiment de la industrialització i el col·lectivisme. Li Yousong, però, rememora aquella època des d’una perspectiva actual: «Els símbols i les característiques artístiques de la revolució cultural xinesa s’entrellacen amb altres influències del món occidental i construeixen un nou espai de creativitat», explica Corbella. Quan Li Yousong, actualment professor al Departament de Disseny Artístic de l’Institut de Comunicació Gràfica de Pequín, va exposar per primer cop aquests dibuixos a la Xina, tots ells van ser adquirits per particulars interessats per la seva proposta creativa. Ara, els dibuixos es poden veure a Barcelona gràcies a la col·laboració de la galeria FEEFAN’S Art de Pequín.

Inauguració: dijous 30 de novembre de 2017 les 19 h a la FICB. Accés lliure subjecte a inscripció prèvia: FORMULARI D’INSCRIPCIÓ (inauguració)

Més informació

La Panera Solidària de la UB, amb els nens de Sant Joan de Déu

Per tercer any consecutiu, la Universitat de Barcelona posa en marxa la seva Panera Solidària per projectar la solidaritat de la comunitat universitària en benefici d’un projecte social. En aquesta edició, els diners recaptats es destinaran íntegrament a l’Obra Social Sant Joan de Déu per al programa Hospital Amic de l’Hospital Maternoinfantil. Aquest programa té l’objectiu de millorar l’experiència dels nens hospitalitzats per fer-la tan positiva com sigui possible, amb accions com ara els pallassos d’hospital, sessions de musicoteràpia o intervencions assistides amb gossos, entre d’altres.

Per recaptar fons per a aquesta causa solidària, enguany, la Panera Solidària creix, i no se’n sortejarà només una sinó que hi haurà tres paneres. Així, s’espera assolir un nou rècord de donacions —que l’any passat van arribar als 4.274 euros—, alhora que augmenten les possibilitats de resultar-ne guanyador. Tota la comunitat universitària —estudiants, personal d’administració i serveis, i docents i investigadors— en pot adquirir participacions, a dos euros cadascuna, a través del web Panera Solidària. S’hi pot participar fins al divendres 15 de desembre a les 13 h. El sorteig per conèixer les tres persones guanyadores es farà el dilluns 18 de desembre, en presència de la secretària general de la Universitat.

Les tres paneres (Torró, Neula i Tortell) sumen prop de cent premis valorats en 4.700 euros, entre els quals hi ha un cap de setmana a l’Hotel Balneario de Zújar (Granada), un vol amb helicòpter per la costa de Barcelona, una espatlla ibèrica de gla, dos batejos de mar, un carnet TR3SC Premium, una sessió gratuïta a un joc d’escapada en viu, entrades a PortAventura o L’Aquàrium, a més de lots de llibres, cava i torrons, passaports articketBCN, entrades per al musical Cabaret o marxandatge de la Universitat de Barcelona, entre d’altres.

Les empreses i entitats que participen enguany en aquesta iniciativa solidària són: Andreu Xarcuteria i Tastets, ArticketBCN, Bankrobber, Bodegues Torres, Caravan Made, Cathelicopters Barcelona, Caves Pere Ventura, Celler Mas Doix, Centre d’immersió L’Àmfora, Centre Flotarium de flotació i aïllament sensorial, Cinemes Girona, ClubMPC, DEBOSC, El Club de Cultura TR3SC, El Periódico, Escape Hunt Experience Barcelona, Espinaler, Estrella Damm, Filmin, Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana, Fundació PortAventura, Hotelius Club,  L’Aquàrium de Barcelona, La Valenciana, Llibreria Alibri, NBA Café, Northweek, Notebloc, Restaurant Ginos, Resturant Rasoterra, Sabores Taller de Cocina, Teatre Poliorama i Viatges El Corte Inglés, a més d’Esports UB, l’Àrea de Formació Complementària de la UB, Edicions UB, el Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB i la Botiga UB.

Identifiquen el mecanisme de segmentació i consolidació del record d’experiències a llarg termini

Un estudi liderat per un equip de la UB i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) ha identificat un mecanisme neural en humans que permet segmentar la nostra experiència en unitats de memòria discretes. Segons el treball, publicat a la revista científica Current Biology, el cervell identifica els canvis de context com a «frontera» en el flux de la nostra experiència i els utilitza per fragmentar el curs dels esdeveniments en petites unitats de memòria per ser emmagatzemades a llarg termini. L’estudi mostra que aquest procés té lloc durant la identificació d’un esdeveniment frontera gràcies a la ràpida reactivació en memòria del flux d’informació que el precedeix.

En el treball hi han participat Ignasi Sols, com a primer signant, i Lluís Fuentemilla, tots dos investigadors del Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de l’IDIBELL i de l’Institut de Neurociències de la UB. També hi han col·laborat Sarah DuBrow i Lila Davachi, del Departament de Psicologia de la Universitat de Nova York, als Estats Units.

 

Experiències contínues, records discrets

Malgrat que les nostres experiències del dia a dia les vivim de manera contínua, sense talls aparents, investigacions científiques han demostrat que els canvis en el context poden influir en la representació que en fem en la nostra memòria, en què les vivències acaben esdevenint records discrets. «El que ens interessava saber en aquest cas és si aquest procés de compartimentació dels records comença en el mateix moment en què es viu l’experiència, i quin mecanisme neural hi podria donar suport. Se sap per estudis previs en animals que el patró neural actiu durant una determinada experiència es reactiva un cop aquesta acaba. Per tant, la idea era estudiar en un grup de voluntaris què passa al cervell en el moment en què un determinat episodi finalitza», explica l’investigador Ignasi Sols.

 

Els «esdeveniments frontera» desencadenen la codificació de records

Per aprofundir en aquest mecanisme de segmentació i reactivació de memòries, els investigadors van dissenyar un experiment amb la finalitat de recrear de manera simplificada aquests «esdeveniments frontera»; els participants havien d’observar una seqüència d’imatges de la mateixa categoria —per exemple, rostres humans— que es veia interrompuda per un element d’una categoria diferent, per exemple un objecte qualsevol.

La resposta dels participants es mesurava conductualment a partir de tests de memòria en què se’ls demanava, a partir de dos elements visualitzats prèviament, quin havien vist primer. Els resultats de l’estudi conclouen que els elements continguts en un mateix episodi —dos rostres observats dins d’una seqüència contínua de rostres, per exemple— eren significativament més fàcils d’endreçar temporalment que els que havien estat observats en episodis diferents: dos rostres mostrats en una seqüència en què hi havia les imatges de dos objectes al mig.

 

Més informació

 

Referència de l’article:

Sols, I., DuBrow, S.;, Davachi, L.; Fuentemilla, L. «Event boundaries trigger rapid memory reinstatement of the prior events to promote their representation in long-term memory»Current Biology, novembre de 2017. Doi: 10.1016/j.cub.2017.09.057

El programa de suport de la UB a les persones refugiades, guardonat amb el Premi Magisterio

La Universitat de Barcelona va recollir el passat dijous 23 de novembre, al Caixaforum de Madrid, un dels Premis Magisterio 2017, atorgats per la publicació homònima, pel seu programa de suport a les persones refugiades. Es tracta d’un guardó compartit amb la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) i les universitats Complutense i Camilo José Cela, a les quals el jurat ha volgut distingir «pel seu treball perquè les persones refugiades i sol·licitants d’asil puguin accedir a estudis universitaris i fer realitat, així, la seva inclusió al país d’acollida».

Els Premis Magisterio – Protagonistes de l’Educació reconeixen anualment la tasca de professionals, organitzacions i empreses que, amb el seu treball i exemple al llarg de l’any, hagin contribuït a la millora de l’educació a l’Estat espanyol. S’atorguen vuit guardons i dues mencions especials (a un docent i a un centre educatiu) entre un centenar de candidatures proposades per un consell editorial que encapçalen periodistes de la publicació Magisterio, que l’any passat va complir 150 anys.

El Programa UB de suport a persones refugiades i provinents de zones en conflicte, coordinat per la Fundació Solidaritat UB, té com a objectiu principal promoure l’accés d’aquest col·lectiu a l’educació superior. Amb aquest propòsit, el programa inclou diverses línies d’actuació, com ara accions de suport acadèmic, educatiu i social a joves estudiants refugiats mitjançant beques de matrícula universitària, cursos de llengua catalana i castellana, programes de mentoria, allotjament, assessorament jurídic i assistència psicològica; així com la realització d’un curs de transició a la Universitat —amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona—, que s’adreça a persones en situació d’especial vulnerabilitat econòmica i de drets humans (principalment, procedents de Síria), i que inclou l’allotjament i la manutenció.

En el marc del programa de suport, la Universitat també organitza diverses activitats d’informació, formació i sensibilització sobre la crisi de les persones refugiades (com el projecte Mare Nostrum, finançat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament), i participa en projectes europeus i de dimensió internacional, com RESCUE (Refugees Education Support in MENA countries) i inHERE (Higher Education Supporting Refugees in Europe). Aquest últim ha inclòs el programa de la UB dins del seu Catàleg de bones pràctiques en l’acollida de refugiats.

 

http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2017/11/047.html

La Xarxa Vives publica la 3a edició d’el Manual d’estil interuniversitari per a la redacció de textos institucionals en anglès

Emmarcat en el Pla de Política Lingüística de la Xarxa Vives d’Universitats (XVU), el Manual d’estil interuniversitari per a la redacció de textos institucionals en anglès publica la seua tercera edició. La principal novetat ha estat la incorporació d’un bloc de models de documentació institucional.

El foment del multilingüisme és un dels eixos fonamentals de les universitats de la regió Vives. Per eixe motiu, en aquesta edició s’ha pensat en facilitar el treball de les universitats i dotar-se d’uns criteris lingüístics en anglès únics, comuns i homogenis.

Adreçat a l’àmbit acadèmic, aquest manual afavoreix la comunicació institucional entre les universitats. A més, possibilita la qualitat lingüística de la informació amb projecció internacional i enriqueix la competència lingüística del personal universitari de les vint-i- dues universitats de la Xarxa.

El manual ha enregistrat vora 40.000 consultes al web de recursos lingüístics de la Xarxa Vives des que es va publicar per primera vegada l’any 2013. Aquest fet, posa en relleu la seua utilitat en les universitats i el compromís d’aquestes per generar competències plurilingües en la seua comunitat acadèmica.

La tercera edició del manual ha estat elaborada per la secció d’anglès del Grup de Treball de Qualitat Lingüística de la XVU conjuntament amb els tècnics dels serveis lingüístics universitaris.

https://drive.google.com/file/d/10RfwrSxklMOSDyaYAP-yWDvMcqZ1XhsY/view?usp=sharing

La Universitat de Barcelona obre un canal de comunicació corporatiu a Telegram

Aquest dimarts, 21 de novembre, la Universitat de Barcelona posa en marxa un nou canal de comunicació corporatiu en el servei de missatgeria Telegram. A través d’aquesta xarxa, la UB informarà d’assumptes d’especial rellevància per a la comunitat universitària, com pot ser la celebració d’actes, comunicats, notícies o informació important de servei.

El canal, que funcionarà com a prova pilot durant tres mesos, suposa l’aterratge de la Universitat de Barcelona en aquesta xarxa de missatgeria, que s’està convertint en una de les eines fonamentals per cohesionar i impulsar la comunicació de qualsevol organització, tant externament com internament. De fet, aquest primer pas serà l’avantsala de la creació d’altres canals de Telegram segmentats per col·lectius que naixeran per reforçar la comunicació de la Universitat amb la seva comunitat universitària: estudiants, personal d’administració i serveis i personal docent i investigador.

Si vols rebre les últimes novetats sobre la Universitat de Barcelona, has de seguir aquest enllaç i entrar en el grup de Telegram. En el cas que no tinguis aquesta aplicació, primer te l’hauràs de descarregar a través de les diferents botigues (Apple StoreGoogle Play Store).

http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2017/11/031.html

Avui comença el Seminari Internacional de la Xarxa GENCPOLIS i IV Jornades de Recerca Feminista de l’IIEDG

Les jornades, que acolliran ponents de Catalunya, de l’Estat espanyol i d’arreu d’Europa i Amèrica, s’organitzen a través de diverses activitats.

Arrenquen avui dia 22 amb una presentació i dues conferències internacionals, a càrrec de Lisset Coba i de Nancy Folbre. Un recital poètic de la mà de la rapsoda Mireia Calafell tancarà aquesta sessió.

El dia 23 tindrà lloc el seminari final de la xarxa Gènere, Ciutadania i Polítiques (GENCPOLIS), en el qual s’organitzaran taules rodones a l’entorn dels quatre eixos temàtics de la xarxa. En acabar, Núria Feliu farà també una lectura poètica.

El dia 24 al matí es faran taules rodones amb acadèmiques feministes sèniors i a la tarda es presentaran comunicacions de diverses temàtiques a càrrec d’un ampli ventall d’investigadores. Les jornades es tancaran amb una performance dirigida per Imma Manresa i Mercè Espelleta, del Projecte Vaca.

Més informació

Dates : 22-11-2017 al 24-11-2017

Organitza : Xarxa GENCPOLIS i Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere (IIEDG)

Lloc : Facultat d’Economia i Empresa, edificis 690 i 696