Una mirada al passat amb la paleontologia, a la Facultat de Ciències de la Terra

La paleontologia és una disciplina que ens connecta amb un món ple d’incògnites encara per descobrir sobre la història de la vida i de l’evolució al planeta Terra. «Paleontologia: una magnífica finestra al passat» és el títol de la XVIII Trobada de Professorat de Ciències de la Terra i del Medi Ambient del Batxillerat, que tindrà lloc aquest dijous, 25 de gener, a partir de les 15.30 h, a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona.

 

En aquesta edició de la trobada es revisaran alguns dels components clàssics del món de la paleontologia amb una mirada actual, i es descobriran algunes de les recerques més innovadores en el món de la paleontologia. L’activitat està organitzada pels professors Isabel Cacho i Xavier Delclòs, de la Facultat de Ciències de la Terra, i té el suport de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UB.
Fa uns cent milions d’anys, les paparres ja xuclaven la sang als dinosaures teròpodes per poder nodrir-se. Aquesta descoberta científica es fonamenta en unes peces d’ambre birmà del Cretaci que són una finestra oberta per apropar-se al món dels dinosaures amb plomes. Els assistents a la trobada podran descobrir el món de la recerca en un jaciment d’ambre del Cretaci, i acostar-se a l’estudi del seu contingut fossilífer amb les antigues i noves tecnologies, amb la ponència «L’ambre. Els ulls que van veure els dinosaures», que impartirà Xavier Delclòs, membre també de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.
Quines són les principals troballes paleontològiques al jaciment de Las Hoyas, a Conca? En la xerrada «El repte de reconstruir un ecosistema de 126 milions d’anys», la professora Ángela D. Buscalioni, de la Universitat Autònoma de Madrid, detallarà quines són les singularitats científiques de Las Hoyas, un dels jaciments més rellevants del país per la varietat i el bon estat de conservació dels fòssils trobats.
El registre fòssil a Catalunya és excepcional per diversos motius, però sense cap dubte ho és per la descoberta de primats fòssils datats entre els 13 i els 8 milions d’anys. Salvador Moyà Solà, investigador ICREA de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, recordarà quines han estat les aportacions més significatives d’aquest registre per reconstruir l’origen i la diversificació dels hominoides actuals, en la xerrada «L’origen dels hominoides vivents (gibons, grans simis i humans): aportacions del registre fòssil català».
La trobada també inclou una sèrie de tallers —oberts a la participació dels assistents—  per descobrir línies de recerca que impulsen diversos equips investigadors de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB.  En el programa de tallers hi ha propostes com ara «Noves tècniques en la reconstrucció dels climes del passat», dirigit per Isabel Cacho, experta en geologia marina, paleontologia i paleoclimatologia, i membre del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la UB; «El món dels cristalls. Concurs de cristal·lització», impartit per M. Teresa Calvet, experta en mineralogia i geologia aplicada, i organitzadora del Concurs de Cristal·lització a l’Escola 2017, i «Geofísica: auscultem la Terra», a càrrec del professor Àlex Marcuello, de l’Institut de Recerca Geomodels de la Universitat de Barcelona, entre altres exemples.

Més informació i inscripcions

Els nius esporàdics de la tortuga babaua poden ser determinants per al futur de l’espècie a la Mediterrània

Protegir els llocs de nidificació esporàdica de la tortuga babaua a la Mediterrània occidental pot ser crucial per a la conservació de l’espècie en el futur, segons alerta un article publicat a la revista Scientific Reports per un equip en el qual participen els investigadors Carles Carreras, Marta Pascual i Lluís Cardona, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio). També són coautors de l’estudi Mariluz Parga (SUBMON), Jesús Tomás i Patricia Gozalbes (Universitat de València), Juan José Castillo (CREMA) i Adolfo Marco (Estació Biològica de Doñana), entre altres experts.

 

Quan les femelles no tornen al lloc on han nascut a fer la posta 

La tortuga babaua (Caretta caretta) és una espècie marina present a les zones tropicals i temperades de tot el món. Aquest queloni carnívor nidifica a les costes del Japó, Oman, Austràlia, el Carib i la costa est d’Amèrica del Nord, el Cap Verd i el Mediterrani oriental (en especial, a Grècia, Turquia, Xipre i Líbia), i fa llargues migracions a zones d’alimentació com la Mediterrània occidental. Té un comportament filopàtric —és a dir, torna a les platges on va néixer per fer la posta d’ous—, però se sap també que algunes femelles no tornen a la zona de nidificació i poden realitzar alguna posta ocasional en noves àrees. Aquest fenomen, considerat excepcional, ha anat creixent els darrers anys a les platges de la Mediterrània occidental.

Fins ara, la filopàtria es considerava el principal obstacle de la tortuga babaua per colonitzar noves àrees. Aquest treball revela per primer cop que la C. caretta utilitza mecanismes per colonitzar nous espais fent servir les zones d’alimentació com a pont. Aquesta seria una estratègia clau que ha permès que aquesta espècie filopàtrica hagi sobreviscut durant milions d’anys, a més de distribuir-se arreu del món i començar a colonitzar les platges de la Mediterrània occidental.

«El fenomen de l’escalfament global pot fer que les actuals platges de nidificació no siguin viables. Per això, la tortuga hauria de buscar nous indrets on fer les postes», explica el professor Carles Carreras, primer autor de l’estudi i membre del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística UB i de l’IRBio.

Rere la pista de la tortuga mitjançant l’estudi de l’ADN 

El nou treball analitza un total de quaranta episodis de nidificació esporàdica registrats a les costes d’Espanya, Itàlia i França, del 1870 al 2015. Per fer-ho, s’han aplicat tècniques d’alta resolució d’estudi de fragments de l’ADN mitocondrial i microsatèl·lits de mostres procedents dels punts de nidificació.

«La limitació principal per estudiar les poblacions a través de l’ADN és la gran mobilitat i l’àmplia distribució de l’espècie. Per això, cal una bona xarxa de col·laboradors internacionals per obtenir mostres dels llocs on nidifica la tortuga i així disposar de totes les peces necessàries per reconstruir el trencaclosques de la seva estructura poblacional», detalla Carles Carreras.

Els experts fan servir marcadors amb una certa variabilitat genètica per poder definir l’estructuració provocada per la filopàtria. Els fragments d’ADN mitocondrial —que es transmet únicament per via materna—  aporten informació sobre l’estructuració genètica originada per les femelles. En canvi, els microsatèl·lits —heretats dels dos progenitors— informen també sobre la composició genètica dels mascles. Mitjançant aquests marcadors, l’estudi revela que les tortugues dels nius esporàdics provenien de poblacions tan allunyades com les de l’Atlàntic occidental o la Mediterrània oriental.

El sexe és una qüestió de temperatura 

En les tortugues marines, el sexe queda determinat per la temperatura d’incubació de la posta a les platges de nidificació. Cada femella pot fer una posta de més de cent ous, que són incubats a la sorra entre quaranta i vuitanta dies. A la Mediterrània oriental, amb temperatures cada cop més altes, podria tenir lloc un fenomen de «feminització» de les platges de posta, és a dir, un augment del nombre de femelles nascudes.

«A les zones de reproducció habituals en latituds més càlides, la proporció de femelles ja és molt elevada, fins a arribar en alguns casos a prop del 90 %. Això podria significar el col·lapse d’aquestes poblacions si no troben noves platges de posta que tinguin unes condicions de temperatura més adequades», alerta Carles Carreras.

Ara bé, a la majoria dels nius esporàdics de la Mediterrània occidental, amb temperatures més fredes, «les dades indiquen que es produeixen sobretot mascles. La nidificació esporàdica podria permetre l’establiment de noves poblacions residents a la Mediterrània occidental, però només si la temperatura augmentés prou en un futur com per produir també femelles», detalla el professor Lluís Cardona, membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’IRBio.

«No hi ha colonització possible sense una producció significativa de femelles, tal com confirmen els models presentats en el nou treball. No obstant això, amb els escenaris d’escalfament global previstos en el futur, sí que es donarien les condicions perquè es puguin establir poblacions reproductores viables de tortuga babaua a la Mediterrània occidental», conclou Cardona, que és membre del Grup de Recerca de Grans Vertebrats Marins de la UB.

Turisme i sostenibilitat: un equilibri cada cop més difícil

La majoria dels nius de tortugues trobats a la costa mediterrània peninsular els van detectar turistes o banyistes. Un cop trobats els nius, la prioritat sempre ha estat protegir-los i traslladar-los a zones poc transitades, una tasca desenvolupada per personal especialitzat en gestió mediambiental. Amb una pressió humana cada cop més important a les costes, també augmenten els perills per a les femelles que fan postes esporàdiques. Així, una femella que va intentar fins a tres vegades fer el niu en una platja a Eivissa no ho va aconseguir a causa de les molèsties dels turistes. Diverses institucions i entitats han impulsat iniciatives dirigides a estudiar i protegir els nius esporàdics que apareixen al litoral mediterrani.

En el cas de la UB, els equips investigadors de la Facultat de Biologia i de l’IRBio continuen desplegant estudis per identificar les platges que presenten les condicions més indicades per acollir nius accidentals de tortuga babaua. En tot cas, si la freqüència de nius creix —com tot sembla indicar— caldrà impulsar una gestió integrada del turisme amb la nidificació de tortuga com ja es fa amb gran èxit en altres llocs del món, alerten els experts.

Quatre milions d’euros a la recerca d’idees innovadores en salut

En el marc del nou programa Wild Card, el consorci EIT Health, el major organisme europeu per a la innovació en vida saludable i envelliment actiu, ha anunciat un finançament de quatre milions d’euros per a iniciatives innovadores que permetin transformar l’assistència sanitària europea i pal·liar l’impacte social i econòmic que ocasiona l’envelliment progressiu de la població.

La convocatòria Wild Card Projects està oberta a emprenedors, acadèmics, investigadors, enginyers, assessors de negoci, altres experts o simplement persones motivades i creatives de qualsevol país de la Unió Europea. Els candidats han de presentar, individualment o en equips petits (d’un màxim de tres persones), una idea trencadora per abordar un dels dos reptes triats pels socis d’EIT Health en aquesta edició:

  • Smart Health, que planteja el desafiament de crear nous sistemes que facin servir la intel·ligència artificial (IA) per poder interpretar ràpidament les dades massives (big data) que permetin millorar l’atenció que ofereixen els professionals sanitaris als pacients a la Unió Europea.
  • Fight Back, que repta els candidats a crear solucions innovadores que afrontin el problema creixent de la resistència als antibiòtics, tant pel que fa a la conscienciació com a possibilitar nous processos i metodologies en l’atenció sanitària de la UE.

Tal com explica Jorge Fernández, director d’Innovació d’EIT Health i coordinador del programa Wild Card, «la iniciativa Wild Card cerca persones innovadores, arriscades, amb capacitat de canviar les regles del joc i que tinguin idees poc convencionals pel que fa al futur de l’atenció sanitària a la UE. Creiem que ara mateix, en algun lloc, hi ha gent que té aquestes idees. Wild Card vol treure-les a la llum i dotar-les del suport econòmic, empresarial i de recerca necessari per fer-les prosperar».

Els candidats seleccionats hauran de competir en un torneig final, que tindrà lloc del 16 al 20 d’abril, en què s’avaluarà les seves capacitats, coneixement i potencial. Els participants s’hauran d’agrupar en equips i, sobre la base dels perfils de les persones seleccionades, s’hauran de crear els projectes, dels quals se’n seleccionaran dos, que rebran suport econòmic i empresarial.

Les iniciatives guanyadores hauran de ser trencadores, d’alt risc tecnològic i amb un potencial comercial real, i estar centrades en la recerca aplicada per abordar d’una manera ràpida i tangible un dels dos reptes plantejats pels socis d’EIT Health en aquesta convocatòria Wild Card.

Durant dos anys —a partir del proper mes d’octubre—, els equips que les desenvolupin rebran suport tant econòmic com empresarial. La dotació econòmica és de dos milions d’euros per a cada projecte (un milió com a màxim per any). Paral·lelament, els socis d’EIT Health, i més d’una dotzena d’organitzacions empresarials i incubadores que hi estiguin vinculades, els oferiran les instal·lacions i l’assessorament necessaris per elaborar un pla de negoci que els permeti d’assolir el propòsit general del projecte d’una manera ràpida i tangible.

Els equips Wild Card hauran de triar quina incubadora i entitat s’adapta millor a les seves necessitats en termes d’experiència, instal·lacions i ubicació.

«El node espanyol d’EIT Health vol ser un actiu important en aquesta iniciativa i per això ofereix diferents incubadores arreu del territori que poden acollir els equips seleccionats», subratlla Marco Pugliese, director d’EIT Health Spain. «No només oferirem incubadores, sinó que també esperem mobilitzar les idees trencadores del nostre ecosistema innovador per tenir una presència destacada en la convocatòria. Estem convençuts que tant a Espanya com a Catalunya serem capaços de participar-hi d’una manera molt destacada i amb èxit», assegura l’investigador.

El Grup UB, un dels actors destacats del programa

La Universitat de Barcelona (UB) —sòcia d’EIT Health Spain— farà una crida al talent emprenedor i innovador que es genera en el si del Grup UB i, a través del Barcelona Institut d’Emprenedoria (BIE) i de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG), promourà iniciatives trencadores sorgides de la recerca i l’expertesa especialitzada en aquests àmbits de coneixement com a candidates a projectes Wild Card.

Segons el vicerector de Projecció i Internacionalització de la UB, Àlex Aguilar, «el programa Wild Card de l’EIT Health constitueix una iniciativa excel·lent per a emprenedors i investigadors del nostre ecosistema d’innovació. Estic segur que afloraran molts projectes engrescadors dins de l’àrea de la salut, i és una molt bona oportunitat per donar un impuls definitiu a les idees més prometedores perquè arribin al mercat».

El Parc Científic de la Universitat de Barcelona (PCB), seu d’EIT Health Spain, és una de les entitats europees que s’han ofert com a Incubadora Wild Card per proporcionar als guanyadors d’aquesta edició del programa les instal·lacions i els serveis de suport necessaris per transformar les seves idees en plans de negoci realistes que permetin encarar els reptes que planteja l’atenció sanitària a Europa amb un retorn de la inversió.

Així mateix, el BIE i l’FBG —amb seu al PCB— donaran l’oportunitat als equips d’accedir a una mentoria aprofundida i valuosa durant tot el projecte.

«Aquesta és una oportunitat magnífica per a l’ecosistema emprenedor de Catalunya. No hi ha cap programa que destini una quantitat tan generosa al suport de l’emprenedoria, així que vull animar tots els emprenedors i emprenedores que tinguin projectes en aquests dos camps a presentar les seves candidatures», remarca Ignasi Belda, director general del PCB.

El dilluns 29 de gener, a les 16.30 h, tindrà lloc una jornada informativa al PCB en el decurs de la qual Marco Pugliese, director d’EIT Health Spain, explicarà el programa Wild Card, i respondrà a totes les qüestions relacionades amb aquesta convocatòria.
Les sol·licituds per participar en la convocatòria dels Wild Card Projects s’han de presentar a través de la pàgina web. El termini d’inscripció finalitza el 9 de març de 2018, a les 17.00 h.
Sobre EIT Health Spain

EIT Health Spain és el node espanyol d’EIT Health, un consorci internacional integrat per més de 140 empreses capdavanteres, universitats i centres de recerca de catorze països europeus, que té el suport de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT), un organisme que pertany a la Unió Europea (UE). Amb un pressupost de 2.000 milions d’euros durant la propera dècada, el consorci —la iniciativa europea més ambiciosa desenvolupada en l’àmbit de la salut amb finançament públic— espera generar prop de 340 idees de negoci i 165 start-ups, i implicar un milió d’estudiants en els seus programes específics.

EIT Health Spain té socis de cinc regions —Catalunya, Madrid, València, Andalusia i País Basc—, deu dels quals són core partners i nou associate partners, que integren les tres àrees del triangle de la innovació: recerca, educació i creació d’empreses.

La Universitat de Barcelona és core partner d’EIT Health Spain i, juntament amb Biocat i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), ha participat en la redacció i coordinació de la proposta, i en el procés de constitució del node espanyol, la seu del qual es troba al PCB.

Premi Ramon Margalef: Una recerca trencadora sobre salut cardiovascular

El Premi Ramon Margalef del Consell Social al millor article en una revista reconeguda en l’àmbit de les ciències experimentals i de la salut derivat d’una tesi doctoral distingeix enguany la investigadora Begoña Benito per una recerca trencadora. Concretament, una investigació que es contraposa a la concepció prèvia que l’exercici físic en qualsevol nivell de pràctica és saludable. Es tracta d’un estudi publicat a la revista de gran impacte en cardiologia Circulation, i que mostra com l’exercici de resistència continuat durant anys podria provocar alteracions en l’estructura i la funció cardíaca i crear un substrat per patir arrítmies.

L’objectiu de l’estudi, que ha durat cinc anys, va ser determinar en un model animal els efectes cardíacs de l’exercici a llarg termini, un fet que no s’havia estudiat fins llavors respecte a alts nivells de cronicitat. Per això, l’equip de l’Hospital Clínic de Barcelona va sotmetre un grup de rates a una hora d’exercici diari intens durant quatre, vuit i setze setmanes —aquest últim període representa un model de cronicitat important, que podria ser equivalent a un entrenament diari durant deu anys en humans—, i el va comparar amb un altre grup de rates sedentàries (grup control). Durant aquest temps, i només en les rates sotmeses a setze setmanes d’entrenament, els investigadors van observar anomalies en l’estructura del múscul cardíac (fibrosi), especialment a les aurícules i el ventricle dret.

Aquest resultat suggereix una relació directa entre l’esforç de resistència realitzat de manera continuada i les probabilitats de desenvolupar alteracions cardíaques que poden predisposar a patir una arrítmia. A més, es correlaciona amb les observacions clíniques sobre una major probabilitat de patir fibril·lació auricular a llarg termini en atletes de resistència. D’altra banda, la fibrosi cardíaca localitzada en el ventricle podria ser similar a la que s’observa en alguns casos d’arrítmies ventriculars en esportistes. Així mateix, l’estudi també demostra que aturar l’entrenament al cap de dues, quatre i vuit setmanes deriva en una remissió significativa de l’anomalia cardíaca, particularment al ventricle dret.
L’article «Cardiac arrhythmogenic remodeling in a rat model of long-term intensive exercise training» va ser seleccionat pels editors de Circulation com un dels millors treballs publicats a la revista, i actualment s’ha convertit en un referent a partir del qual han sorgit nombroses publicacions. La tesi doctoral de Benito va continuar amb la publicació d’un segon article en què va utilitzar el mateix model i va demostrar que, efectivament, l’aparició de fibrosi a les aurícules en resposta a l’exercici intens i crònic, juntament amb l’augment del to vagal, expliquen una susceptibilitat més gran a presentar fibril·lació auricular en les rates que han fet exercici.
Cal emmarcar aquesta recerca dins el principi general segons el qual la pràctica regular d’exercici prevé l’aparició de malalties cardiovasculars i també millora la salut de les persones que pateixen aquestes afeccions. És important remarcar que un estil de vida físicament actiu va associat a una disminució de la mortalitat per malaltia cardíaca en almenys un 30 %, de manera que a més activitat física, menys incidència d’esdeveniments cardiovasculars. Tal com s’ha esmentat anteriorment, les conclusions de la recerca premiada fan referència exclusivament a pràctiques d’exercici molt intens i amb un alt nivell de cronicitat.
L’estudi guardonat forma part de la tesi doctoral de Begoña Benito, dirigida per Lluís Mont i Josep Brugada, i està signat per un equip multidisciplinari en què hi ha membres de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), la Unitat d’Arrítmies de l’Hospital Clínic de Barcelona – Universitat de Barcelona i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC), en col·laboració amb l’Institut del Cor de Mont-real i la Universitat de Mont-real (Quebec). Actualment, Begoña Benito està desenvolupant la seva tasca com a investigadora en el Grup de Recerca Biomèdica en Malalties del Cor (GREC), a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).

Els tresors del fons bibliogràfic de la UB s’exposen fins al 25 de febrer al Museu d’Història de Catalunya

El Museu d’Història de Catalunya acull fins al 25 de febrer l’exposició «Els plaers de mirar. Tresors del fons bibliogràfic de la Universitat de Barcelona», un espai per delectar-se en la contemplació de llibres antics i entrar així en el món poc conegut del que durant molts segles va ser el màxim vehicle del saber: el llibre.

La mostra, de caràcter temporal, ha estat organitzada pel Museu d’Història de Catalunya i la Universitat de Barcelona, que conserva, estudia i difon un ric fons bibliogràfic patrimonial del qual s’han extret les obres seleccionades per a l’exposició: la Biblioteca de Reserva del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI).

L’exposició recull quaranta dels seixanta-cinc llibres del fons bibliogràfic patrimonial del CRAI mostrats i estudiats al llibre Els tresors de la Universitat de Barcelona. Fons bibliogràfic del CRAI Biblioteca de Reserva (Edicions de la UB, 2016).

Després de mostrar un manuscrit, un incunable i un imprès, el recorregut principal de l’exposició exhibeix llibres d’aquestes tres tipologies organitzats en set àmbits temàtics: «El cel i la terra», «El poder de la paraula», «El progrés i la tècnica», «El relat de la memòria», «Espiritualitat i pensament», «Llei i ordre» i «Mons llunyans». Dos exemplars de cada àmbit presenten aspectes destacats o curiosos del llibre, com ara la il·lustració, els seus antics posseïdors, la mutilació de l’exemplar i l’escriptura, entre altres. I, a més, cinc d’aquests àmbits disposen d’un dispositiu per poder visualitzar altres imatges representatives dels llibres exposats.

Criden l’atenció per la seva singularitat llibres com Miscel·lània científica catalana, que recull un dibuix a color d’un cometa vist el 25 de desembre de 1705; el Llibre dels feyts, també anomenat Crònica de Jaume I, la peça més emblemàtica del CRAI Biblioteca de Reserva ja que és la còpia en català més antiga conservada del relat del Conqueridor; o l’obra Astronomicum Caesareum, un antecedent dels llibres pop-up, amb 35 rodes mòbils que permeten fer càlculs de posició, calendari i moviments dels planetes a partir de la superposició de fins a sis discos de paper.

Paral·lelament a l’itinerari principal, s’exhibeixen tres vitrines didàctiques per mostrar la materialitat del llibre antic: els suports del llibre, l’escriptura (manuscrita i impresa) i l’enquadernació. Més enllà de les peces i les seves cartel·les, en aquestes vitrines es visualitzen també diferents vídeos que il·lustren la temàtica respectiva. I, finalment, també s’hi inclou un espai dedicat al CRAI, concretament a la Biblioteca de Reserva i al Taller de Restauració.

El fons bibliogràfic que trobem en aquesta exposició és un testimoni preciós de la nostra història. Va néixer a la primera meitat del segle XIX arran del desmantellament de les biblioteques conventuals i es va consolidar l’any 1881 amb la incorporació al fons de la col·lecció de la Universitat de Cervera. En aquest sentit, l’exposició és una oportunitat excel·lent per donar a conèixer la cultura escrita i els hàbits lectors de diferents moments i procedències i, d’una manera més general, per donar veu al ric i poc conegut univers del llibre antic i de les biblioteques històriques.
Activitats paral·leles

Entre les activitats organitzades al voltant de l’exposició, s’ofereixen visites guiades a la mostra a càrrec de Neus Verger, responsable del CRAI Biblioteca de Reserva; un taller de cal·ligrafia històrica per a tots els públics, i visites al Taller de Restauració de la Universitat de Barcelona, on diferents professionals explicaran com es restauren els llibres antics i mostraran peces originals tant restaurades com en procés de restauració.
L’exposició temporal «Els plaers de mirar. Tresors del fons bibliogràfic de la Universitat de Barcelona» és fruit del conveni signat l’any 2016 entre la Universitat de Barcelona i el Museu d’Història de Catalunya, segons el qual les dues entitats es comprometen a organitzar una exposició anual sobre el patrimoni cultural de la UB als espais del Museu fins al 2019. Així, l’any 2016 es va organitzar la mostra «Tresors del coneixement. Arbor Scientiae» i enguany es presenta «Els plaers de mirar», la segona d’aquesta sèrie de mostres acordades.

Identificats nous factors implicats en la malaltia del fetge gras no alcohòlic

Un nou estudi ha identificat nous factors implicats en el desenvolupament de la malaltia del fetge gras no alcohòlic, l’alteració hepàtica més comuna entre la població. La descoberta, publicada a la revista Molecular Metabolism, està liderada per l’equip que dirigeix el professor Manuel Vázquez Carrera, membre de la Unitat de Farmacologia i Farmacognòsia de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i de l’Institut de Biomedicina (IBUB) de la UB, així com del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques (CIBERDEM).

La malaltia del fetge gras no alcohòlic es caracteritza per la presència de dipòsits de greix  al  fetge  en  pacients  sense  consum  d’alcohol. Inclou lesions que van des de l’acumulació excessiva de triglicèrids al fetge (esteatosi hepàtica simple) fins a l’l’esteatosi hepàtica no alcohòlica, que en alguns  casos  pot  evolucionar  fins  a  la  cirrosi  hepàtica.

En el treball, els investigadors han demostrat que el receptor de les lipoproteïnes de molt baixa densitat (VLDLR)  —un modulador destacat en el desenvolupament de l’esteatosi hepàtica— és regulat pel receptor PPARβ/δ i per l’hormona FGF21 (el factor de creixement fibroblàstic 21).

Mitjançant models cel·lulars i animals, el treball revela que la deficiència de PPARβ/δ  i de FGF21 afavoreixen l’augment dels nivells de VLDLR i, per tant, el desenvolupament d’esteatosi hepàtica. En paral·lel, les biòpsies hepàtiques de pacients amb esteatosi hepàtica van mostrar un augment de les VLDLR i una reducció en el nivell i l’activitat de PPARβ/δ.  Per tant, tot indica que la modulació de PPARβ/δ i de FGF21 podrien obrir noves estratègies terapèutiques per tractar l’esteatosi hepàtica mitjançant la regulació dels nivells de VLDLR.

En l’estudi, també han participat els experts Francesc Villarroya i Tània Quesada López, de la Facultat de Biologia i de l’IBUB, i del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn), Ángela M. Valverde, Joan Carles Escolà Gil i Francisco Blanco Vaca (CIBERDEM), Walter Wahli (Universitat de Lausana, Suïssa) i Reza Zali (Universitat de Shahid Beheshti, Iran), entre altres.

Un mural i una conferència amb el director del Memorial d’Auschwitz recorden les víctimes de l’Holocaust a Barcelona

L’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona (EUROM) organitza dues activitats el Dia Internacional en Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust a Barcelona, dins de la programació que promou el Comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament en col·laboració amb el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). Les propostes de l’EUROM emfatitzen la responsabilitat compartida i la importància de l’educació sobre el genocidi per fomentar el rebuig a totes les formes de discriminació, violència i antisemitisme.

Entre els dies 23 i 25 de gener, la plaça del Rei es convertirà en l’escenari per a la realització d’un gran mural en homenatge a totes les víctimes de l’Holocaust i dedicat als deportats i deportades als camps nazi. L’obra serà plasmada per l’artista urbà Roc Blackblock amb la participació de dotze estudiants del batxillerat artístic de l’Institut Moisès Broggi. El mural es farà sobre un suport modular i quedarà exposat entre els dies 27 de gener i 11 de febrer a la capella de Santa Àgata del MUHBA.

La creació del mural està inspirada per la novel·la gràfica Maus, d’Art Spiegelman, «un referent de l’art com a vehicle per recuperar la memòria històrica i col·lectiva», en paraules de l’artista. La proposta parteix d’una barreja d’elements icònics, artístics, testimonials, documentals i evocatius de la multiplicitat de víctimes del genocidi amb la preocupació de transmetre la memòria de l’Holocaust a les noves generacions. El projecte el dirigeix Jordi Guixé, director de l’EUROM, i està comissariat per Núria Ricart, professora de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

La programació de l’EUROM al MUHBA es complementa amb una conferència del director del Museu i Memorial d’Auschwitz-Birkenau, Piotr Cywiński. Doctor en humanitats i historiador medieval, Cywiński és també president i cofundador de la Fundació Auschwitz-Birkenau i té una llarga trajectòria en l’educació sobre l’Holocaust. Entre els anys 2005 i 2014, va ser vicepresident del Consell del Centre Internacional d’Educació sobre Auschwitz i l’Holocaust.  La xerrada, titulada «Auschwitz: entre la memòria i la responsabilitat», es farà el dimecres 24 de gener a les 19 h a la sala Martí l’Humà del MUHBA (plaça del Rei, s/n) i anirà seguida d’un debat. L’assistència és gratuïta i es recomana inscripció prèvia a través d’aquest enllaç.

El Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust es commemora el 27 de gener, data de l’alliberament del camp nazi d’Auschwitz-Birkenau l’any 1945. Va ser establert el 2005 per l’Assemblea de les Nacions Unides.

Localitzen dos importants jaciments d’art rupestre llevantí

Els investigadors del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP-UB) Inés Domingo i Dídac Roman han fet pública la ubicació de dos jaciments prehistòrics que representen una aportació important al coneixement de l’art rupestre llevantí, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Concretament, es tracta dels abrics de la Volta Espessa i de la Ferranda, al municipi de Vilafranca (Castelló), amb unes pintures que destaquen tant pel nombre com per la dimensió dels motius representats.

En el cas de la Ferranda, les pintures reprodueixen una batuda de caça d’una manada de porcs senglars. «La Ferranda es pot considerar paral·lel, pel que fa a estil i composició de les pintures, a un dels conjunts de l’art llevantí més coneguts: la cova dels Cavalls, que seria com l’Altamira de l’art llevantí», explica la investigadora ICREA Inés Domingo.
La Volta Espessa i la Ferranda sumen desenes de pintures de 7.000 anys d’antiguitat de figures humanes i d’animals (com toros, senglars, cérvols i cabres) ben conservades i en colors vermell i negre. D’altra banda, estan situats entre dos grans nuclis d’art rupestre, el del Parc Cultural de la Valltorta-Gassulla i el del Baix Aragó. Així doncs, les noves troballes dibuixen un camí de comunicació entre aquestes dues àrees d’art rupestre i omplen «el buit geogràfic» que hi havia fins ara.
Els investigadors, que van trobar el 2013 el jaciment de la Volta Espessa i el 2016 el de la Ferranda, no n’han fet pública la ubicació fins que han obtingut els ajuts per fer el tancament dels abrics i així protegir les pintures del vandalisme. Ara s’inicia una nova etapa en què l’objectiu és que el públic pugui visitar els jaciments de manera guiada, com a activitat de turisme sostenible. Els investigadors tenen l’objectiu de publicar les troballes en l’àmbit científic i continuar amb les tasques als jaciments, especialment les relacionades amb la conservació i neteja. La recerca s’ha dut a terme en el marc de diversos projectes finançats pels ministeris de Cultura i d’Economia i Competitivitat. L’Ajuntament de Vilafranca (Castelló), la Fundació Blasco de Alagón i la Generalitat Valenciana també hi han col·laborat. Inés Domingo i Dídac Roman són investigadors del SERP, grup de recerca dirigit per Josep Maria Fullola.

Investigadors de l’Hospital Clínic-IDIBAPS-UB publiquen un nou article de revisió sobre el carcinoma hepatocelul·lar

La revista The Lancet ha publicat un article de revisió en què es recopila la recerca més actual sobre el diagnòstic i tractament del carcinoma hepatocel·lular, la forma més freqüent de càncer de fetge. Els autors del treball són Alejandro Forner, Maria Reig i Jordi Bruix, investigadors del Grup d’Oncologia Hepàtica de l’Hospital Clínic-IDIBAPS, de la Universitat de Barcelona i del CIBER de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBERehd).

El carcinoma hepatocel·lular és la tercera causa de mort per càncer al món i una de les principals causes de mort en pacients amb cirrosi. La infecció crònica pel virus de l’hepatitis i la ingesta excessiva d’alcohol en són les raons principals, però en els últims anys s’ha detectat que el fetge gras no alcohòlic s’està convertint en un factor important als països occidentals per desenvolupar la malaltia.

En els últims deu anys, el tractament del carcinoma hepatocel·lular ha evolucionat considerablement. En l’actualitat, els pacients amb aquest tipus de tumor es poden beneficiar de diferents opcions de tractament que augmenten la seva supervivència, sigui quin sigui l’estadi de la malaltia en el moment del diagnòstic. Tot i així, encara s’ha de millorar en diferents àrees, per exemple en la prevenció de l’adquisició dels factors de risc que afavoreixen l’aparició de la malaltia.

La revisió publicada a The Lancet s’ha elaborat a partir d’una cerca sistemàtica de les publicacions científiques més rellevants i actuals centrades en el carcinoma hepatocel·lular. S’hi exposen els avenços produïts en els últims anys, als quals ha contribuït de manera significativa l’equip d’investigació liderat pel professor del Departament de Medicina de la UB Jordi Bruix, conegut internacionalment com a Barcelona Clínic Liver Cancer (BCLC).

A causa de l’impacte sanitari d’aquest tipus de càncer, totes les societats científiques recomanen establir programes de cribratge en la població de risc i seleccionar la millor opció de tractament d’acord amb les característiques de cada pacient. En aquest sentit, l’estratègia més acceptada a escala internacional per avaluar el pronòstic i decidir el millor tractament en els pacients amb aquest tipus de càncer és la proposada per l’equip BCLC.

«Aquesta publicació és un reconeixement al lideratge en recerca en càncer hepàtic del nostre grup i que ha portat The Lancet a redactar aquest tipus de document en els anys 2003, 2012 i 2018, a més de liderar la preparació de guies de pràctica clínica a escala nacional i internacional», remarca Jordi Bruix.

 

Referència de l’article:

Forner, A.; Reig, M.; Bruix, J. «Hepatocellular carcinoma»The Lancet, gener de 2018. Doi: 10.1016/S0140-6736(18)30010-2

A l’equador del programa Horitzó 2020, la UB ha obtingut 37,5 milions d’euros per a projectes

La Universitat de Barcelona ha aconseguit fins ara noranta projectes en el marc del programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea (CE), amb un import total pròxim als 37,5 milions d’euros. D’aquests projectes, la UB en coordina vint: onze són projectes del Consell Europeu de Recerca (ERC) atorgats a investigadors individuals, mentre que els altres nou són col·laboratius. En els setanta restants, hi participa com a soci.

 

Consolidator Grants de l’ERC

Dos investigadors de la UB han estat reconeguts amb dues Consolidator Grants de l’ERC en la darrera convocatòria. Es tracta, d’una banda, d’Anna Alberni Jordà, investigadora ICREA al Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i membre de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), que ha rebut 1,3 milions d’euros per al projecte Ioculator seu mimus. Performing music and poetry in medieval Iberia (MiMus). També ha estat reconegut l’investigador Ismael Díez Pérez, del Departament de Ciència de Materials i Química Física, a qui han concedit prop de dos milions d’euros per al projecte Force fields in redox enzymatic catalysis (Fields4CAT).

Horitzó 2020 en el bienni 2016-2017

Pel que fa a les convocatòries corresponents als programes de treball d’Horitzó 2020 en el bienni 2016-2017, la Universitat de Barcelona ha obtingut 27 projectes, amb un import total aproximat de 13,5 milions d’euros. A més, en aquest període ha incorporat dos projectes més de l’ERC d’investigadors procedents d’altres institucions, i corresponents a convocatòries del 2015, per un import de gairebé quatre milions d’euros. Cal remarcar que moltes de les convocatòries del bienni 2016-2017 es resoldran al llarg del primer trimestre del 2018, per la qual cosa s’espera incrementar el nombre de projectes concedits. Així mateix, el personal investigador de la Universitat ha obtingut altres projectes del programa Horitzó 2020, a través dels instituts de recerca participats, que no s’han comptabilitzat aquí.

Pel que fa a les tipologies específiques, la UB ha aconseguit fins ara dotze projectes de l’ERC: tres Starting Grants (en una de les quals participa com a associate partner), quatre Consolidator Grants, tres Advanced Grants i dues Proof of Concept. Quant a les accions Marie-Sklodowska Curie individuals, ha obtingut un total de divuit projectes, sis dels quals corresponen a la convocatòria del 2016 (la convocatòria del 2017 encara està pendent de resolució).

Des del començament del programa Horitzó 2020, l’any 2014, la CE ja ha tancat més de dues-centes convocatòries amb prop de 2.400 línies de recerca. Recentment, han estat publicats els programes de treball per al període 2018-2020 —l’últim d’Horitzó 2020—, i actualment hi ha 43 convocatòries obertes per a 244 línies de recerca, i 48 més pendents d’obrir-se, que inclouran 433 línies més.

Els excel·lents resultats obtinguts fins ara per la Universitat de Barcelona es reparteixen entre els diversos centres. El centre de Física i Química encapçala la llista de projectes concedits, amb trenta-dos en total. El segueixen el centre de Biologia i Ciències de la Terra, amb quinze, el d’Economia i Empresa, amb nou, el de Filosofia i Geografia i Història, amb vuit, el de Psicologia, amb set, i el de Matemàtiques i Informàtica, amb sis. Els centres de Filologia, Medicina  i Ciencies de la Salut i Educació han obtingut tres projectes, dos el de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, i un tant el de Belles Arts com el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI).